dimarts, 29 de juny de 2010

Projectes Interessants d'altres Instituts

    * (educaib, n0): Biblioteca mòbil (IES Politècnic), optativa de Mediació (IES Joan Ramis i Ramis).(15/7/08 i ant.)

ERRADES "IRREVERSIBLES"

    * Mostrador de la Biblioteca amb estructura de "Bunker" poc adequat per Institut
    * Tancament jardi posterior amb difícil accés per tasques de manteniment (candau a porta contrari.
    * Habitació de la desaladora, bloquejant el pas a la resta de soterrani: dificultat de reparacions i manteniment

5.- ÀMBIT DE GESTIÓ I MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS

    * Major espai a consergeria, canviant ubicació de multicopistes i despatx secretaria.
    * Plantejar seriosament la instal·lació de: càmares de vigilancia a la zona de parking, Megafonia, Sistema informatitzat d'accés al centre i a les aules, fotocopiadora amb targeta (1/1/06??)
    * Sembrar arbres de fulla caduca i estructura ombrívola a la zona d'aparcaments.
    * Instal·lar sortida d'emergència a la biblioteca (i/o entrada des de l'exterior)
    * Si s'ha d'ampliar l'Institut, millor 2n pis o edifici annex que edifici separat.
    * A cada aula deixar les taules justes per alumnes (reduir deteriorament de les no usades) (ED 7/98)
    * El dia d'inici de curs aprofitar perque cada alumne/a reculli la seva taula i cadira (i taquilla) de l'aula on estava el curs passat i la dugui a l'aula actual.(ED 7/98)
    * Llevar l'estirador del passadors de les contraportes de les aules perque els alumnes no forcin i obrin les portes tancades quan lleven els passadors.(ED 7/98)
    * En les portes de les aules, deixar estirador només per fora, i petit "pestillo" per dins.(ED 7/98)
    * Potenciar el reciclament de paper i altres materials (sala de professors, consergeria, ...) i aprofitar millor els fulls (reserva d'aules i videos, per les dues cares)CCP (2/12/99 i 21/3/01)
    * Posar cortines a les finestres de la sala de professors (tipo "gradalux", possiblement les més pràctiques).CCP (2/12/99 i 21/3/01)
    * Assignar taules i cadires als alumnes al llarg de la seva estada a l'Institut.
    * Separar zones de neteja i assignar-les a les responsables de la neteja.(15/7/08 i ant.)

4.- ÀMBIT DE CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ

   * Fomentar la creació i desenvolupament d'activitats semi-autònomes dels alumnes (fins i tot a la tarda): Revista, "Fil musical", Teatre, Informàtica, Grup de manteniment, gestió de jardins, Ecologia i/o excursionisme, "decoració", música (cant, audicions, etc), ordre i convivència, repàs per companys, grups d'ajuda (voluntariat lingüístic): parlar catala, castellà, als immigrants, i aprendre el seu idioma. Informar als pares d'activitats a la tarda i demanar interés amb el full de matrícula.(15/7/08 i ant.)
    * Facilitar la recaptació pro-viatge d'estudis: "venda de material de papereria i suministres escolars (papereria, material tecno, plàstica, etc)" o "menjar saludable (fruites, entrepans casolans, etc)" Banc o cooperativa de llibres(1/1/06??)
    * Organitzar diades (matí alumnes, tarda pares i alumnes) i aprofitar per presentar l'Institut a futurs alumnes i pares. Per Sant Jordi, tal vegada és un bon moment.(podria aprofitar-se per convidar els pares (dels actuals i futurs alumnes) a: Explicació d'Itineraris, Estudis, etc. Lliurament de premis literaris, i si la data s'escull be, taula rodona amb Ex-Alumnes. Als pares dels futurs alumnes: mostra d'Instal·lacions del centre, funcionament, organs de participació, sistemes d'informació, tràmits administratius, ...(ED i ACE 2/05)
    * Alumnes d'acollida per a nou vinguts, i alumnes d'enllaç per a immigrants (informació d'organitzacions externes de contacte, d'ensenyament del català i castella (informar als pares). Activitats a classe: presentació dels alumnes residents, situació del seu poble o casa, anys que duu a Eivissa, llengües que sap parlar, ...(15/7/08 i ant.). Aprofitar guardies i activitats d'estudi perque els seus companys (i professor) aprengui la seva llengua.
    * Organitzar jornades (properes a Sant Jordi) on combinar activitats, visita dels alumnes dels centres adscrits, competicions culturals, intel·lectuals, lúdiques i esportives (amb premis) entre els alumnes de 1r ESO i els alumnes visitants, a part de la visita a les instalacions.
    * Aprofitar la tarda per entregar de premis, reunions d'orientació als pares i presentació del centre als pares d'alumnes futurs.
    * Coordinar activitats especials, jornades festives i excursions en dies diferents de la setmana (per no afectar sempre les mateixes assignatures.(15/7/08 i ant.)
    * "Cultivar" la relació amb Ex-Alumnes i amb "Ex-professors" per rebre informació
    * Col·laboració amb la comunitat i les institucions (ajudes per gent major o amb pocs recursos, llars de majors, escoletes, festes patronals) especialment per part dels cicles formatius (reparació de parcs o ajudes a majors o gent sense recursos, assessorament informàtic, (banc de temps) etc).

3.- ÀMBIT PEDAGÒGIC I DIDÀCTIC

    * En les Avaluacions, (especialment a la 0 o a la 1a com a tard) analitzar els motius de males notes (fracàs escolar) i apuntar circumstàncies a una fitxa personal (falta de feina, de capacitat, d'interés, de temps per estudiar, de comportament). Aportar propostes. Programar reunió amb pares: primer tutor, després (1,5 o 2a avaluació): adjunt de Cap d'estudis, ...(15/7/08 i ant.) En les avaluacions, centrar-se més en el que ha de fer l'alumne suspés en QUE HA DE FER PER SUPERAR l'assignatura que en justificar QUE HA FET MALAMENT.(29/6/10)
    * Incentivar l'estudi dels alumnes: premis (regals) dels pares o institut, augmentar la disciplina.
    * Reunions per explicar les optatives a l'alumnat per part directament dels departaments.
    * Els darrers dies de curs o/i abans de vacances, programar xerrades informatives (o millor videos o presentacions informàtiques) sobre les assignatures optatives que els alumnes podran escollir el curs següent.(ED 7/98)
    * Dedicar els primers dies del primer curs a fer avaluació inicial dels coneixements generals que duen els alumnes quan arriben al centre, especialment en àrees instrumentals i coneixements bàsics (comprensió lectora, gramàtica bàsica, operacions matemàtiques bàsiques, copiar de la pissarra, ...) Utilitzar-los en la junta d'avaluació inicial i per informar estadísticament als col·legis de procedència.(ED 7/98). Complementar amb avaluació inicial de capacitats, motivacions, interessos, ritmes d'aprenentatge, superdotació, ... de TOTS els alumnes. (amb "privacitat"). També incloure informació sobre el seu "projecte personal": estudis futurs, treball, familia?, ...(Es pot informatitzar si cal)(15/7/08 i ant.)
    * Dedicar les primeres tutories del primer curs en que cada alumne/a fes un horari de la distribució de les seves hores (feina esolar, activitats ee, temps de lleure, temps de descans, ...). Separant per colors els diferents tipus d'activitat. Els cursos següents, cada alumne revisar com ha variat.(29/6/10)
    * "Instaurar" tasques de millora del centre (neteja exterior i interior del centre) per als alumnes que acumulin faltes de comportament, en lloc de fer-ho com mesura col·lectiva que inclou als bons alumnes i que generen una "festa" pels jardins, molestant a les classes normals.(ED 7/98)
    * Utilitzar les hores d'assignatures que els alumnes repetidors han superat bé, per fer reforç o una altra optativa amb poca demanda.(ED 7/98)
    * Possible coordinació entre departaments per aprofitar un mateix treball realitzat pels alumnes en diferents assignatures (com a mínim amb els departaments de les llengües en que estigui redactat el treball) >> coordinar programacions.CCP (2/12/99 i 21/3/01)
    * Demanar que la proposta d'alumnes per a diversificació es faci de manera més responsable, omplint algún tipus de qüestionari sobre punts i objectius fàcilment avaluables, necessaris per al perfil de l'alumne/a de diversificació: Interés per treballar tot el necessari, capacitat per arribar (amb ajuda) als objectius del centre, etc. També s'ha d'informar a l'alumne/a sobre la necessitat de treballar.CCP (2/12/99 i 21/3/01)
    * Promoure l'avaluació i millora del sistema d'ensenyament i aprenentatge, de manera sistematitzada (proves de nivell uniformes, enquestes sobre pràctica docent, ...)
    * Definir càrrecs variats i uniformes en els grups, a més del delegat i subdelegat (guix, material, persianes, llums, neteja, etc)
    * Coordinar actituds escolars amb escoles adscrites: revisió paterna d'agenda, aprofitament de paper, no esborrar les operacions matemàtiques, etc., no fumar davant dels fills, etc.(15/7/08 i ant.)
    * Fomentar la reducció de l'ús de paper, de qualsevol tipus en lloc d'obligar als alumnes a usar paper reciclat: No entregar fulls en blanc en els treballs (contraportades i altres), aprofitar millor els papers (portades més completes o incluint l'index), aprofitar les dues cares del paper, continuar nous exercicis a continuació d'altres exercicis ja corregits, etc.
    * Potenciar equips educatius per a projectes interdisciplinars, sense regir-se per l'horari estandart ( especialment a grups "dificils")(1/1/06??)

2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU i) Normes del centre

    * Propostes d'esmenes al RRI (01/02): Control de retards, accés a ascensor, ranking de neteja, ...
    * Fer cumplir les normes existents (RRI i altres): Catàleg de sancions en cas d'incumpliment.
    * Sancions genèriques a problemes de comportament general
    * Si es defineix així, s'hauria de fer més incidència en que els professors no deixin les portes de les aules obertes en els esplais ni en hores en les que el grup va a una altre aula específica. Tal vegada seria aconsellable tenir un alumne/a encarregat de la clau (com un dels altres càrrecs), la foto del qual estigués a consergeria per donar-li la clau a durant la jornada lectiva.(ED 7/98) Igualment en el tema de respectar els timbres.

2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU h) Confeccio d'horaris

    * Horaris: compensar professors desafavorits d'un any a l'altre
    * Flexibilitzar la sol·licitud de preferències i prohibicions (compensar unes i altres)
    * Altres preferències com nombre d'hores seguides, alternància entre dies de classe i repartiment a diferents hores, que el programa HOR21 fa millor que el KRONOWIN
    * Facilitar agrupaments flexibles a qualsevol departament amb més d'un grup i professor per nivell que ho sol·liciti(1/1/06??)

2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU g) Recursos educatius

    * Fer seguiment dels inventaris a nivell de departament.
    * Fer un compte informàtic per a cada alumne/a durant tota la seva estada per: Accés a instal·lacions, compte correu, etc. (gmail especialitzat, per exemple)(15/7/08 i ant.)

2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU f) Informaciò a la comunitat educativa



  • En les reunions (CCP, Claustres, etc), avisar dels temes a tractar ( i repartir fotocòpies) amb prou anticipació.


  • Donar Informació periòdica (reunions mensuals) als professors i altres components de la comunitat educativa que ho desitgin (voluntari) i incentivar la participació en la vida, decissions i manteniment del centre.


  • Tenir informació escrita per al professorat de: l'equipament disponible, permanentment actualitzat; com tractar accidents escolars (tecnologia, ed. física, etc); informació inclosa als botlletins (mostra).(15/7/08 i ant.)


  • Cada professor hauria de disposar a principi de curs d'informació sobre circumstàncies de l'alumnat que poden afectar el normal funcionament de les classes. A més de la informació del alumnes amb N.E.E, altres problemes d'aprenentatge, problemes econòmics (que necessitin subvencionar activitats), problemes de comportament: Cada grup, un full resum.CCP (2/12/99 i 21/3/01)


  • "Mostrar" els alumnes "delicats" (ANEE, ISLA, etc) a tot el professorat, per facilitar el seu tracte adequat en guàrdies, manteniment d'ordre, ... Fer "orla" de professors, per departaments, per coneixer els companys (i publicacions o Internet)(15/7/08 i ant.)


  • En els taulons d'anuncis de la sala de professors, NO penjar totes les publicacions de BOEs, BOIBs, cursos, informació de sindicats, etc, sinò deixar una fulla registre al taula i la publicació numerada i arxivada a la sala de professors.(ED 7/98)


  • En les sessions d'avaluació, posar a la porta de l'aula on es fa la reunió, una llista dels grups que s'han de tractar en aquella aula, i anar marcant les hores de començament i acabament de cada grup per poder tenir una referència els professors que esperen.(ED 7/98)


  • Donar als Caps de Dep. que ho desitgin Informació econòmica com la donada al consell escolar.CCP (2/12/99 i 21/3/01) sobre el nivell de despeses fet.(Dpt i general)


  • Als pares d'alumnes i futurs alumnes (a partir de darrer cicle), i a les escoles adscrites, donar informació sobre: orientació escolar (revisar diariament l'agenda (obligatòria( o quadernet) o institucionalitzada), cuidar els espais i tècniques d'estudi: horaris extraescolars, incentivar el cumpliment d'obligacions: supeditar paga a tasques de casa, resultats d'estudi, comportament amb germans, ...; la línia educativa de l'IES sobre: ús de mòbils, menjar saludable, fugir del consumisme (marques i pijotades), no abusar del Bar (no despilfarrar, etc)(15/7/08 i ant.); la poca activitat abans de vacances (i viatges d'estudi) per preveure falta d'alumnes, però garantint sempre l'atenció als alumnes.(15/7/08 i ant.) i de la baixa acceptació de les jornades d'activitats


  • En els botlletins de notes intentar que apareguin tots els objectius de totes les àrees, a part de la "mitja".CCP (2/12/99 i 21/3/01)


  • Donar més possibilitats d'elecció a alumnes i pares: immersió lingüística, experiències educatives, professorat, etc.


  • Institucionalitzar la recepció d'informació de professors (especialmente nous i ex) i alumnes (ex, en especial) (enquestes i proves de nivell). Demanar opinió periòdicament a tota la comunitat (una vegada a l'any p.ex., als alumnes en la matrícula ) i fer cas o al menys respondre a totes les propostes. Deixar un "canal" obert permanentment (bustia suggeriments o altres). Sistematitzar informació de mestres de les escoles adscrites.(15/7/08).


  • Recollir propostes de professors i ex-professors del centre, especialment els responsables de serveis de l'institut com la biblioteca o similars (Francesc Reus, Gregori Gomez, etc) i professors que coneixen altres instituts.


  • Incloure l'enquesta del projecte lingüístic en la matrícula (més seriosa i només per alumnes nous al centre, si interessa).


  • 2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU e) Altres



  • No tirar les fotos-orla de grups que deixin els tutors dins les carpetes. Enquadernar-les. ED: 18/6/03


  • En casos de dificultat per arribar a acords en les juntes d'avaluació i semblants, donar més reconeixement als tutors (i als professors que donen més hores setmanals al grup) ja que objectivament coneixen millor als alumnes.CCP (2/12/99 i 21/3/01)


  • Usar la variant local del català (eivissenc) en la documentació de l'Institut.(15/7/08 i ant.)

  • 2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU d) Organització d'espais

    En la repartició de les aules, procurar:
    • No aillar cap grup, especialment de cursos inicials. Com a mínim que hi hagi dos grups junts.
    • Situar els grups més nombrosos i inquiets a zones més accessibles i controlades ED: 18/6/03

    2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU c) Activitats complementàries i e-e



  • Participació obligatòria de tots els professors, en activitats C i E (diades, vigilància de grups de professors en excursió), segons l'horari lectiu de cadascú (tasques assignades en funció de horaris de grups). Incloure la supervisió de les zones del centre: passadissos, pati, etc.)


  • Organitzar el manteniment de l'ordre en les sessions d'inici de curs i dies d'activitats, també a les rodalies de l'Institut


  • Excloure de les activitats complementaries i extraescolars als alumnes amb 3 o més amonestacions en 1 mes abans de l'activitat (després de no fer l'activitat descomptar 3 amonestacions del mes)(15/7/08 i ant.)


  • Organitzar les activitats per projectes setmanals (per desenvolupar durant tota la setmana de manera dispersa) i activitats diàries (dia sencer). També promoure Gimkanas trimestrals(1/1/06??)


  • 2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU b) Guàrdies



  • Definir bé les funcions de cada guàrdia (i comprovar que se segueixen)


  • Redefinir equivalències de guàrdies (especialment les de curta durada)


  • Aprofitar guàrdies per fer cumplir càstigs relacionats amb elles.


  • Proposar guàrdies per gestionar el manteniment del centre: reparacions, jardins, etc. i per reforços educatius (taller de llengües, etc). Habilitar guàrdies o incentius (sous per material del departament) per a tasques simples de manteniment a tot el professorat interessat.


  • Programar un sistema de guàrdies d'informàtica durant tot el matí, per part de professors interessats (i capacitats) per atendre problemes amb la utilització de les aules d'informàtica i amb els ordinadors en general, aixi com dubtes dels professors i alumnes. Les guàrdies, de 2a a penúltima hora, inclouran l'esplai (d'abans o després) per tenir els mitjans informàtics a disposició de l'alumnat en els esplais (i fer guàrdies partides de 1a hora)ED: 18/6/03

  • 2.- AMBIT ACADÈMIC I ORGANITZATIU a) Organització de grups:



  • Organització de grups per millorar l'atenció tant als bons alumnes com als alumnes amb dificultats (CCP 5/04) (p.e. facilitant atenció a repetidors, com sembla que proposa la LOE). Compensar als professors de grups dificils.


  • Organització de grups de 1r d'ESO: mesclar alumnes de 2 escoles, juntant-los per capacitat i comportament i vigilant alumnes amb pocs amics o "amb possibles assetjadors". Sol·licitar a l'alumne amb l'imprés de matricula (5 companys per anar amb algun, 3 per no anar) i informes d'escoles adscrites.(15/7/08 i ant.)


  • Establir una separació física dels alumnes de 1r cicle de la resta (espais i horaris: patis), amb supervisió directa (i acompanyament a les aules específiques) del professor responsable.(15/7/08 i ant.)


  • "Dissenyar" els grups d'Integració a principi de curs, prescindint de les optatives escollides pels alumnes de NEE si es necessari, de manera que l'ambient de treball i comportament del grup sigui positiu (excloure grups de taller d'artesania, teatre, etc. en favor d'optatives de frances i alemany, amb recolzaments, desdoblaments i canvis d'optativa (no de grup) que siguin necessaris).CCP (2/12/99 i 21/3/01). Col·locar alumnes immigrants a grups d'integració i/o diversificació, per a concentrar recursos?(15/7/08 i ant.)


  • Canviar l'estructura actual en que la tecnologia és obligatòria per alumnes de diversificació de 4t.CCP (2/12/99 i 21/3/01)


  • Agilitzar ("d'ofici") la possibilitat de canviar un alumne/a de grup (a proposta de l'equip educatiu i amb el consentiment de l'alumne/a implicat) si hi ha un evident i perjudicial situació discriminatòria per a l'alumne/a.CCP (2/12/99 i 21/3/01)


  • En les assignatures optatives escollides pels alumnes a 2n Batx, respectar SEMPRE aquelles de les que podran examinar-se a Selectivitat (garantint la presència als fulls de matrícula), i mai imposar-li una de la que no puguin examinar-se en compte d'una altra de la que sí poden.(ED 7/98)


  • En l'assignació de tutors, a principi de curs, intentar "garantir" que el Tutor doni classe d'alguna assignatura (amb nota) a TOT el grup (diversificació, optatives, etc), fents canvis de professors o horaris si es necessari.CCP (2/12/99 i 21/3/01) Encara que amb l'actual plantejament de compensatoria, desdoblaments i altres, això es dificil i sobrecarrega als departaments de sempre (Ed. Fisica, Musica, Tecnologia, ...) compensar-los d'alguna manera.


  • En l'assignació de tutors a Batxiller (i 4t d'ESO), intentar dins del possible, que l'especialitat del tutor sigui concordant amb l'itinerari o modalitat de Batxillerat que fa l'alumnat. ED: 18/6/03


  • Fer equips educatius estables (iguals per diferents grups) mesclant professors veterans amb novells (ED 30/6/04)


  • Per als professors compartits (entre departaments, instituts, etc) limitar el nombre de nivells diferents que se'ls assigna (p.ex., la part proporcional del nombre d'hores que faci a cada departament) i tasques complementàries com tutories a menys que sigui IMPRESCINDIBLE. ED: 18/6/03

  • PROPOSTES SOBRE L'AMBIT DE GOVERN DEL CENTRE



  • Torns d'atenció a la tarda de: Equip Directiu, consergeria i secretaria.


  • Durant el matí, 1 membre de l'equip directiu de guardia sempre (fins i tot si la resta està reunida >> Despatx concret, amb "porta oberta".(15/7/08 i ant.)


  • Organitzar presentació de l'equip directiu al complet, als nous alumnes: 1r ESO, cicles formatius, etc. Informar de"filosofia" o regles de joc de l'Institut: Afavorir l'estudi i el respecte, perseguir l'abús o l'assetjament, respectar les Instal·lacions, facilitar la comunicació: propostes, "denuncies", etc(15/7/08 i ant.)

  • Instància sobre classificació de lectures per edats

    En Josep Francesc Huguet Gayà, amb DNI ...

    EXPOSA

    Que és professor de l'Institut d'Ensenyament Secundari Algarb, de Sant Jordi i pare d'un alumne de 13 anys.

    Que té constància que en alguns Instituts de l'illa es recomana la lectura del llibre "l'Església del Mar" (La catedral del Mar) d'Ildefonso Falcones als alumnes de 2n d'ESO

    Que alguns companys de feina consideren que aquest llibre és inadequat per a l'edat d'aquestos alumnes, ja que descriu episodis de caràcter sexual de l'època en que està ambientat, d'una manera massa "brutal" pel nivell de maduresa dels alumnes d'aquesta edat.

    Que els Instituts no disposen de personal qualificat professionalment per avaluar si aquest tipus de lectures poden afectar negativament en el desenvolupament dels infants.

    SOL·LICITA

    Que la Conselleria d'Educació consulti amb professionals qualificats sobre la conveniència o no d'aquesta lectura en alumnes de les edats corresponents i n'informi els responsables dels instituts.

    A Eivissa, 10 de març de 2009
    Presentat a la Conselleria d'Educació l'11 de Març de 2009

    PROPOSTA A LA CCP PER A L'ORGANITZACIÓ DELS GRUPS d'ESO. Maig 2004

    Arrel de converses mantingudes amb diferents alumnes i amb l'objectiu d'atendre millor a la diversitat dels nostres alumnes, proposam que els grups de cada curs es facin en funció de les seves motivacions, interessos i capacitats, en lloc de fer-ho en funció de les optatives escollides, com es fa fins ara.
    Amb aquest criteri, les possibilitats d'adaptar la programació a les característiques dels alumnes és molt més factible que en la situació actual, ja que el grup és més homogeni i una mateixa adaptació pot servir a varies persones.
    Per altra banda, no suposa una complicació superior dels horaris, ja que l'únic lligam que s'afegeix és el de que les optatives d'un mateix tipus s'han de fer al mateix moment, perque d'aquesta manera els alumnes puguin fer la optativa que han escollit, independentment del grup al que estiguin assignats.
    Així mateix es podrien definir característiques adequades (menys nombres d'alumnes per grup, per exemple) als grups més necessitats.
    Els agrupaments no serien estancs, es a dir en cada curs es podria canviar de grup (de fet seria interessant organitzar el sistema de manera que els alumnes més "destacats" d'un grup al final de curs s'intercanviassin amb els de resultats més baixos el curs següent, de manera semblant a la lliga de futbol). De fet, podria haver fins a certa flexibilitat a canviar de grup en un mateix curs, sense necessitat de canviar d'optativa.
    Els agrupaments proposats podrien estructurar-se en 4 nivells:
    GRUP A: Alumnat amb poca motivació, baixa capacitat i problemes de comportament.: GRUP DE POCS ALUMNES
    GRUP B: Alumnat amb capacitat suficient però amb problemes de disciplina i/o motivació. GRUP MITJÀ
    GRUP C: Alumnat amb bona motivació i ganes de treballar, però capacitat limitada.GRUP MITJÀ
    GRUP D: Alumnat amb bona motivació, bon comportament i alta capacitat. GRUP MÉS NOMBRÓS
    Aquestos agrupaments proposats no suposen una mesura novedosa. De fet només suposen el consolidament i generalització d'alguns sistemes d'atenció a la diversitat dels que de moment encara disposam o d'alguns nous legislats que no sabem si funcionaran (GRUP A = Compensatoria o PIP, GRUP C= Diversificació). Però d'aquesta manera no hi ha les limitacions numèriques ni per raons d'edat dels programes actuals i es pot atendre millor les necessitats dels alumnes amb interés i capacitat per aprendre (i amb perspectives de seguir estudiant) sense deixar de banda als que tenen dificultats de diferent tipus.
    Els criteris de "classificació" en cada grup podrien definir-se de forma "matemàtica" en funció de les notes, dels objectius i de les amonestacions, o bé que en les juntes d'avaluació final se definís el grup adequat de cara al curs següent.
    Per altre banda, també volem proposar la possibilitat d'establir algun tipus de premis i incentius a l'esforç i l'estudi (p.ex: regals de llibres o del cost de les activitats extraescolars, no supeditats al nivell econòmic, (cosa ja coberta per l'administració)) i condicionar alguns privilegis (viatge d'estudis, ...) al rendiment i respecte per les normes del centre.

      Annex posterior: 

    El fet de concentrar els alumnes amb dificultats en grups reduits comentat anteriorment no té la funció de marginar-los, sinó més be al contrari, poder concentrar l'atenció en ells, sense descuidar-se dels altres, a diferència de com passa ara.

    Aquesta major atenció suposaria una ajuda extra al professorat que es fes càrrec d'aquestos grups, de manera que algunes de les seves activitats complementàries estarien dedicades a activitats especials: reunions d'equips educatius al menys quinzenalment, tutories individualitzades, temps de preparació d'adaptacions.

    Això aniria complementat amb els reforços, desdoblaments i altres mesures que es concentrarien en aquestos grups.

    dissabte, 26 de juny de 2010

    La mala fama dels funcionaris

    Els funcionaris som éssers humans. La majoria de persones sabem el que està bé i el que està malament, però malgrat això no sempre feim el que està bé encara que sigui el que ha de fer "la gent de bona voluntad". Necessitam alguns tipus de correccions o amenaces (els càstigs, les multes, l'infern, ...) o d'incentius.

    Les persones que fan feina en empreses privades tenen l'amenaça de perdre la seva feina (i el seu sou) si tracten incorrectament els clients o si prenen descansos excessius. En canvi si fan la seva tasca bé poden rebre algún complement de productivitat, participació dels beneficis o millora de la categoria professional.

    Als funcionaris, en canvi, si no feim alguna trastada molt grossa, no ens aplicaran una sanció disciplinària ni ens suspendran de feina i sou, supòs que perquè això deu ser un procés feixuc per als nostres superiors, que no hi guanyaran res directament. En canvi si feim la feina correctament, com toca, no guanyarem cap augment de sou ni de complements, ni cap millora de qualificació, ni tan sols, la majoria de voltes, ni una simple paraula de reconeixement dels nostres superiors. El que sí rebrem és més feina, ja que ens tocarà fer, a més de la nostra, la de "companys que s'han escaquejat" i/o aquelles tasques especials que els nostres superiors vulguin que es facin bé, per estalviar-se problemes o, fins i tot, per penjar-se alguna medalla.

    En el cas dels professors una d'aquestes feines extres és la de formar part d'un tribunal d'oposició (perquè qualsevol persona amb la preparació necessària tengui opció de fer-se professor). Si fas la feina bé, l'inspector et demanarà que facis de president, dos anys seguits si fa falta. Si no tens bona sort ni bons contactes que t'eliminin de les llistes, sortiràs com a vocal. Si tens poca sort, et tocarà substituir algun "company" que aprofiti cada volta que surt a les llistes per fer-se alguna prova mèdica "important". En tots els casos, després de la feina de juny que hem de fer tots els professors, començaràs la feina extra de juliol mentre se'n van a la platja alguns "companys" que, si et veuen, et voldran prendre el pèl.
    Això sí, cobrarem un suplement (que no satisfà ni tan sols els que protestaren per la retallada de sou, fins i tot en aquest temps de crisi).


    Tot i això, la majoria intentam fer la feina el millor que sabem, com toca. Però aprofitats i impresentables n'hi ha per tot.

    Pdt: Si la "noticia" de les primes milionàries per als futbolistes de la selecció és certa, no es podran considerar funcionaris encara que cobrin de l'estat ( tal vegada se semblin més a alguns polítics :-) ) 

    Enviat a Diario de Ibiza
    26/6/2010
    Publicat el dia 30/6/2010

    Al full de càlcul enllaçat he posat un llistat, extret dels BOIBs d'Internet, de tots els tribunals d'oposició i opositors aprovats des de 1998, per si voleu consultar-ho (Pot haver alguna errada. Si m'avissau ho canviaré)

    divendres, 11 de juny de 2010

    Sancions als aprofitats

    Estic totalment d'acord que posin una sanció als militars que varen usar helicòpters de l'exercit per transportar els convidats d'una boda "privada". Així s'hauria de fer amb qualsevol que s'aprofiti del seu càrrec per treure profit personal dels recursos públics.

    Però no estic d'acord en que si ho fan els polítics, no passa res. Si no es tapen uns als altres, com a màxim es demanen "responsabilitats polítiques" (mai civils ni molt menys penals). És a dir, canviar de despatx i esperar que la gent s'oblidi.

    Enviat a Diario de Ibiza
    el dia 11/06/2010
    Publicat el dia 15/6/2010

    dissabte, 5 de juny de 2010

    La patata

    comunidad-escolar.pntic.mec.es/643/triburev.html
    QUE LISTO EL EBARISTO
    Mayo 20, 2008 · 1 Comment

    Hace mucho tiempo que no me reía tanto…

    LA ENSEÑANZA EN ESPAÑA

    Un problema matemático:

    ENSEÑANZA DE 1960.

    Un campesino vende un saco de patatas por 1000 ptas. Sus gastos de producción se elevan a 4/5 del precio de la venta ¿Cual es su beneficio?

    ENSEÑANZA TRADICIONAL DE 1965

    Un campesino vende un saco de patatas por 1000 pts. Sus gastos de producción se elevan a 4/5 del precio de venta, esto es a 800 ptas. ¿Cual es su beneficio?

    ENSEÑANZA MODERNA DE 1970

    Un campesino cambia un conjunto P de patatas por un conjunto M de monedas. El cardinal del conjunto M es igual a 1000 ptas, y cada elemento vale1 pta. Dibuja 1000 puntos gordos que representen los elementos del conjunto M. El conjunto F de los gastos de producción comprende 200 puntos gordos menos que el conjunto M. Representa el conjunto F como subconjunto del conjunto M, estudia cual será su unión y su intersección y da respuesta a la cuestión siguiente: ¿Cual es el cardinal del conjunto B de los beneficios?
    (Dibuje B con color rojo)

    L.O.G.S.E

    Un agricultor vende un saco de patatas por 1000 ptas. Los gastos de producción se elevan a 800 ptas. y el beneficio es de 200 ptas. Actividad: subraya la palabra "patata" y discute sobre ella con tu compañero. Sobre todo no te sientas culpable sino sabes qué significa porque tendrás 400 oportunidades más para pasar de curso.

    LA PROXIMA REFORMA

    El tio Ebaristo, lavriego, burges, latifundista, espanyol facista espekulador i intermediario es un kapitalista insolidario y centralista q sa enriquezio con 200 pelas albender espekulando un mogollon d patatas. Bibe al hoeste de madrid esplotando ha los magrevies. Lleba asus ijos a una esjuela de pago.

    Analiza el testo, vusca las faltas desintasis, dortografia, de puntuacion y si no las bes no t traumatices q no psa nda.

    Adolescència prematura i provocada

    En els gairebé 14 anys que duc fent de professor, el temps ha anat eliminant molts dels avantatges que vaig veure quan vaig llegir la LOGSE al començament.

    Per detectar la darrera deficiència que atribueix a l'actual sistema educatiu, he hagut de ser pare a més de professor. Ara consider que el canvi que va introduir la LOGSE respecte a l'anterior llei general d'educació de dur els alumnes 2 anys abans a l'Institut és una errada. Introduir a infants en un món d'adolescents dóna una portada a la seva innocència, els força a créixer prematurament i a enfrontar-se a situacions que encara no estan preparats per entendre.

    Aquest problema, encara que probablement no és del més importants, podria arreglar-se per als futurs alumnes. Mantenir-los a les escoles no és fàcil, ja que l'espai que ocupen els alumnes que han d'anar a l'Institut, l'ocuparan els alumnes de 3 anys. L'alternativa podria ser organitzar en els Instituts una separació física com la que ja hi ha a les escoles entre infantil i primària.

    Per altre lloc, la reducció del Batxillerat a només dos cursos, ha rebaixat la preparació de l'alumnat que vol seguir estudis superiors, tal com comenten alguns professors d'Universitat. En aquest sentit, recuperar l'estructura de quatre cursos del BUP i COU permetria augmentar la seguretat dels nostres alumnes i reduir el temps necessari per concluir les seves carreres (que actualment està a quasi el doble del teòricament necessari). Això posaria el sistema educatiu més en consonància amb la situació actual, on els fills cada vegada se'n van de casa més tard, encara que suposaria una despesa superior per al govern i una reducció dels ingressos a les Universitats. Si fos imprescindible es podria pensar en un batxillerat parcialment gratuït (però més barat que un curs universitari).

    Enviat el 18 de maig de 2008 17:51
    a diariodeibiza@epi.es

    Els motius de "l'èxit" de Pere Casetes

    Proximitat a la gent, símbol de la lluita anti-autopistes per haver patit en pròpia carn tot aquell desgavell (la qual cosa genera un sentiment de solidaritat) i, no menys important, que no és un polític (per tant no provoca aquesta desconfiança i rebuig que té molta gent). Per jo són tan obvis que em costa creure que ni els partits polítics principals, ni alguns periodistes els puguin admetre, a menys que no vulguin.

    Data: 16 de març de 2008 19:03
    Per a: diariodeibiza@epi.es

    Opinión personal sobre el cara a cara de ayer

    ¿Nos merecemos esta política?

    Creo que es triste constatar que al menos uno de los dos representantes más importantes de la política de nuestro país miente. Cuando dos personas dicen cosas totalmente contrarias y además se acusan mutuamente de mentir es obvio que uno de los dos miente. Estamos acostumbrados (por desgracia) a este incesante cruce de acusaciones, descalificaciones e incluso insultos sobre temas con cierto grado de subjetividad o difíciles de probar. Pero cuando este empecinamiento en descalificar al oponente llega a plantearse sobre asuntos objetivos, fácilmente demostrables consultando el registro de las sesiones del congreso de los diputados, que supongo que se guardaran al menos durante una legislatura, me parece exagerado. Y considero más triste aún que puedan hacerlo con total impunidad, sin que ningúna institución u organismo pueda exigirles responsabilidades reales (no me refiero a la responsabilidad política ). Puede que sea habitual, pero no me parece normal.

    Y para mayor decepción nos piden que apoyemos sus actuaciones, con la excusa del "voto útil". Ni siquiera podemos mostrar nuestro rechazo una vez cada cuatro años porque la ley electoral sólo deja hablar a quienes digan lo que los partidos mayoritarios quieren oir. Se quejan además si hay abstención.

    Triste y decepcionante, pero yo voy a votar, aunque mi voto sea inútil, porque prefiero un "voto inútil" que un "voto complice o encubridor".

    Enviat el: 2008/3/4
    a: redaccion@elpais.com


    Excuses de mal pagador?

    És realment depriment i frustant veure com es fan malbé els recursos i el patrimoni per falta de capacitat o de voluntat dels que ens governen. Ja estava acostumat a problemes ben coneguts com la degradació des Castell o més recentment dels antics edificis militars com el de comandància. Fins ara havia atribuït aquestes situacions al major interès dels que ens governen en barallar-se amb els del partit contrari que en buscar el millor pels ciutadans.

    En un altre nivell, però amb el mateix fons d'ineficiència o desinterès cap als ciutadans, des del meu punt de vista, he sabut que l'Ajuntament de Vila i el Consell s'han negat enguany a realitzar el programa PISE. Aquest programa educatiu, que intenta donar una alternativa a alumnes que no s'adapten al sistema "oficial" amb un plantejament diferent, i que funciona molt bé a l'Ajuntament de Sant Josep (encara que anomenat ALTER), feia anys que s'anava fent, encara que tard, quan governaven diferents partits al Consell i a l'Ajuntament d'Eivissa. Enguany, quan la conselleria d'educació del Govern Balear (controlada pel mateix partit), ja tenia contractat (i que està pagant, com és normal) un mestre des de setembre (i per tant no hi havia excusa per aquesta part) es despenjen amb més de 4 mesos de retràs amb que no es fa el programa. El motiu, pel que sembla, és que a criteri dels responsables d'organitzar el PISE, aquestos alumnes han d'estar escolaritzats amb el sistema oficial, encara que no tenguin cap interès ni respecte pel sistema educatiu que rep la majoria de la gent. Alumnes en la major part dels casos amb anys de desconnexió del sistema i sovint amb poc recolzament familiar. Mentrestant, la resta d'alumnes, amb interès, respecte, capacitat i/o esforç personal, que sí s'adapten (o aguanten) el sistema educatiu que tenim, han de tragar les constants interrupcions i tensions provocades per aquestos "companys". En qualsevol cas la culpa és dels professors que no sabem fer una cosa tan simple com ensenyar, educar, fer de showman, d'educador social, de policia i de jutge a la vegada. Esper que els polítics ens donaran algunes lliçons pràctiques de com fer millor la nostra feina. Al cap i a la fi, el sistema educatiu que tenim l'han organitzat ells.


    Enviat a: 17 de febrer de 2008 18:31

    És realment tan mala idea...

    ... intentar adaptar els molins de vent, tan habituals a les nostres illes, en aerogeneradors que produeixin energia elèctrica neta al mateix temps que ajudin a conservar una part del nostre patrimoni?. Quan veig com es van deteriorant unes construccions tan emblemàtiques d'aquesta terra , em costa creure que no es pugui establir algun conveni entre GESA-ENDESA, que impulsa el desenvolupament sostenible, i els CONSELLS INSULARS, que es preocupen pel patrimoni de les illes, per encarregar-se conjuntament, un de la part elèctrica i els altres de la part constructiva. Sé cert que la feina i la il·lusió d'alguns dels nostres estudiants d'enginyeria podrien donar, en els seus projectes fi de carrera, les pautes per fer reviure aquestos gegants guerrers. Segur que l'experiència de professionals jubilats seria una bona companyia en aquesta tasca.

    Enviat el 27 de gener de 2008 18:31
    a: diariodeibiza@epi.es
    a: cartas.diariodemallorca@epi.es

    Queja acerca de problemas con la compra de billetes de Iberia (exp: 8307/07/ip)

    Queria presentar una queja por el funcionamiento de venda de billetes por Internet de Iberia. Resulta que por un error informatico del sistema de Iberia, nos han cobrado el doble de lo que correspondia. La queja, sin embargo, no se refiere a este error sinó a que la única forma que pone IBERIA a disposicion de los clientes para presentar sus quejas es a través de unos números de teléfono de tarificación elevada, en lugar de un sistema a traves de Internet o en cualquier caso, un sistema que no tenga que pagar el cliente a mayor precio del normal. Muchas gracias, Josep Francesc Huguet. DNI ....

    Què faria jo?

    Per començar el que faria jo (de fet és el que faig normalment) seria contestar els missatges que algú envia, ja que més important fins i tot que donar la possibilitat d'expresar-se a la gent, és donar la certesa de que algú "escolta". Indicar al menys que s'ha rebut el missatge i molt millor si es poden comentar, encara que superficialment, les diferents propostes, queixes o el que sigui. Fa més de dos mesos que vaig enviar un conjunt de propostes i no sé si s'han rebut, si sembla alguna encertada i si alguna millora que he vist s'ha fet gràcies al meu correu o és pura casualitat.

    Despres d'aquesta introducció, dues noves propostes:
    - A la barda del rastell cap a Dalt Vila, i després cap a sa carrossa, s'hauria de tornar a picar l'empedrat ja que des de la darrera vegada que es va fer ha passat temps i ja torna a patinar, i algú es podria fer mal. Possiblement millor esperar acabada la temporada d'estiu però seria convenient fer-ho periòdicament (cada 4 anys?)

    - La 2a afecta més a tota l'illa, encara que també és pot aprofitar el municipi, ja que últimament el tema ecològic ven molt i beneficia a tots: Adaptar els vells molins que hi ha en aerogeneradors: a la vegada que es restauren per fora (no únicament com a monument) fer una adaptació interior per aprofitar-los energèticament. Evidentment no tendrien tant rendiment energètic com els aerogeneradors habituals però l'impacte seria molt menor i l'aprofitament doble. Pens que podria ser un bon projecte fi de carrera d'algun estudiant eivissenc d'Enginyeria Industrial i barat, a més a més.

    Gracies i m'agradaria saber si algú ha llegit el que acab d'escriure.

    Enviat el: 2 de setembre de 2007 17:52
    a: quefariestu@lurdesalcaldessa.org


    Propuestas para fomentar el ahorro de agua (mensaje original mandado a la pagina de la Expo de Zaragoza)



    Aprovechando que el tema principal de la expo de Zaragoza de 2008 es el agua (y su aprovechamiento sostenible) no se si tendrán algun interés una serie de sistemas que desde hace años voy reflexionando para reducir el uso doméstico del agua (que supone una parte importante del mismo, segun creo). Dichos sistemas, que no suponen en general una gran modificación de las instalaciones de las viviendas existentes, podrian estar subvencionadas por Ayuntamientos y otros organismos oficiales para incrementar su aceptación e Implantación, y Zaragoza seria un lugar emblemático para empezar.

    La primera hace referencia al agua que se desperdicia mientras llega el agua caliente al punto de consumo (especialmente bañeras y duchas). A este respecto, un tipo de grifo dotado de un simple mecanismo basado en la dilatacion de polímeros o bimetales que desviara el flujo de agua hacia la entrada de agua fria en sentido de retorno mientras la temperatura no llegara al nivel esperado, seria posible. Evidentemente deberia ir combinado con una reducción de presión en la entrada de agua fria (después de la toma de la caldera o termo) o de una pequeña bomba a la salida del generador de ACS.
    Naturalmente haria falta introducir en el "proyecto" a algun fabricante de griferia (he mandado este mensaje a la empresa Buades por simpatia local). Esta modificación no necesitaria ningún tipo de obra civil ni modificación importante de las instalaciones en a mayoria de hogares.

    La segunda posibilidad consiste en reutilizar el agua usada en lavabos o duchas para la "evacuación" de las deposiciones. En este sentido, al menos la mayor parte de la cisterna del WC podria rellenarse con agua "de primer uso y solo al final de la descarga, un sistema de doble descarga usaria agua limpia para eliminar restos de jabon, cabellos, etc, del inodoro. Esta reutilización podria hacerse en diferentes grados: la más factible en todo tipo de viviendas seria aprovechar el agua procedente del lavabo ya que suele estar más alta que la cisterna y podria rellenarla por gravedad. Para aprovechar duchas y bañeras se necessitaria obra y bombeo auxiliar.

    En los grifos, para reducir el consumo innecesario de agua podria colocarse una palanca que tuviese que activarse con las manos puestas debajo del grifo (similares a los detectores de proximidad de algunos modelos pero que no funcionan especialmente bien).

    Por último, la propuesta de un familiar de instalar un filtro (registrable) en la vàlvula de entrada de agua corriente de las viviendas reduciria el deterioro y consecuentes fugas de la instalaciones.

    Enviat el: 2007/9/2
    A: casa@buades.com, barcelona@greenpeace.es


    Comentarios sobre el funcionamiento del congreso

    Sr. Marin:

    En primer lugar reconocer que aunque no soy militante de su partido, ni siquiera votante habitual, valoro muy positivamente su actuación al frente del congreso. Entre alguna de sus iniciativas, quisiera comentarle la modernización informática, de la que creo Ud. es uno de los principales impulsores. Estoy a favor de las nuevas tecnologías pero creo que se estan desaprovechando ya que el rendimiento que se obtenga de ellas depende demasiado de la voluntad de las personas que las usan, y en el caso del congreso, es más bien bajo. Lo digo porque de un conjunto de propuestas que mande a unos 20 destinatarios, entre diputados, partidos con representación parlamentaria y senadores, solo 3 se han molestado en responder (una respuesta de trámite o cortesía, pero ya es algo): El senador Luís Salvador-Ovac, el diputado Sr. Calomarde y la oficina de la Moncloa. Ni siquiera un correo dirigido al webmaster de congreso con una duda sobre la ley electoral tuvo respuesta.

    Muchas Gracias. Josep F. Huguet.
    Enviat el: 2007/9/2
    a: manuel.marin@diputado.congreso.es

    Imprecisiones en el reportage de biocombustibles

    En el programa del pasado sabado dia 11/8/07 dieron a entender que una de las principales ventajas de los biocombustibles es que no producen CO2 en su uso en los motores de vehículos. Aunque no soy especialista en biocombustibles, no creo que esta información sea correcta ya que por principio de funcionamiento, como en todas las combustiones, en los motores debe producirse CO2, tanto si el combustible es fosil o ecológico.

    Hay muchos otros motivos que justifican el uso de biocombustibles, como la reducción de contaminantes procedentes de otros minerales presentes en el petroleo como el azufre, o bien la reducción de los problemas derivados de la extracción, transporte y tratamiento del petroleo. En donde sí mejoran el panorama del CO2 es en la reducción que producen durante su crecimiento las plantas de las que proceden, por efecto de la fotosíntesis. Y todo esto sin tener en cuenta las ventajas económicas y políticas de no depender de los paises productores de petróleo.

    En total el balance (ambiental) es muy positivo a favor de los biocombustibles, pero no por su falta de emisión de CO2 en los motores que lo utilizan. Creo que con el rigor que suele caracterizar su programa faltaba el asesoramiento d'algun ingeniero experto en biocombustibles.

    Enviat el 2007/8/15
    a inf.semanal@rtve.es

    Marejar els alumnes: una nova tècnica pedagògica?

    Sembla que aquesta és una de les línies bàsiques de la nova LOE, junt amb l'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA i el canvi de nom d'ACTIVITAT D'ESTUDI per DEBUDA ATENCIÓ EDUCATIVA. La nova reforma educativa iniciada pel govern Zapatero i rematada pel govern Matas juga a "l'escondite" amb les assignatures. En el cas de la Tecnologia, una assignatura que no es fa a primària, s'ha introduït al 1r curs d'ESO (fins ara es feia a 2n ESO), es fa desaparèixer a 2n i torna a reaparèixer a 3r (encara que amb menys hores que fins ara, malgrat les recomanacions de l'Unió Europea). L'àrea de Música, en canvi, que l'alumnat ja estava fent a primària, es fa desaparèixer a 1r d'ESO, i torna a 2n d'ESO. L'educació plàstica té la mateixa estructura que la tecnologia, encara que el canvi no és tan gros ja que actualment no n'hi havia a 2n d'ESO.

    Això serà un desconcert per l'alumnat que comença, supós, igual que per a la cincuentena de professors que s'hauran de contractar durant un únic any, per fer la transició entre LOGSE i LOE.
    Com deia, això deu ser una tàctica pedagògica vanguardista encara que alguns professors (jo diria que la majoria) no ho acabam de veure clar.

    Enviat el dia 1 de juliol de 2007 17:38
    a diario de ibiza
    i a master@diaridebalears.com

    Insularidad ideológica

    A la Sra. Curri Valenzuela.

    Sobre su artículo del pasado domingo, dia 17/6/07, estoy de acuerdo con Ud. en que tendría que cambiarse la ley electoral, pero yo creo que debería hacerse en sentido contrario al que Ud. propone. Recurrir a segundas vueltas para reducir la diversidad de opiniones de los ciudadanos a dos únicas posibilidades seria dar un cheque en blanco al partido vencedor. Esta propuesta, junto a la famosa disciplina de partido o las iniciativas para combatir el transfuguismo llevarian a consolidar el enorme poder de los dirigentes de los grandes partidos (y de aquellos que los apoyan) con los resultados que ya hemos visto en años anteriores. Lejos de reducir la presencia o la influencia de los partidos minoritarios, mi opinion es que deberia reforzarse, tal como se intenta compensar la insularidad. Los partidos menos votados deberían ver asegurada su presencia siempre que superen la diferencia entre dos escaños consecutivos. Así pues, no debería permitirse que tengan más peso 39 votos que 789. Y en ningún caso debería tener la mayoria absoluta ningún partido que no recibiera la mayoría absoluta de los votos (o para ser más justos, de los electores, ya que los silencios también deben escucharse).

    Evidentemente es deplorable que algunos políticos deshonesto intenten aprovecharse de una situación aventajada pero esto es lo que hay. El problema quizás es que debería exigirse algo más que tener un buen padrino para presentarse en unas listas electorales.

    Enviat el 2007/6/17
    a ibiza@ultimahora.es



    Un preu massa alt per a 39 vots.

    Eivissa ha hagut de pagar un preu massa alt per explicar als polítics que no poden fer el que els dóna la gana, sense tenir en compte l'opinió de les altres persones que vivim aquí. La destrucció realitzada ha estat molt alta, potser irreversible, i no només a l'entorn sinó a l'interior de moltes persones, que no tornaran tenir confiança i tranquilitat en els que governen fins d'aquí molt de temps, o potser mai més.

    Però una papereta electoral és un paper massa petit per a poder dir totes les coses guardades durant 4 anys. Un petit paper que cadascú entén com vol. Els que ara han guanyat poden tenir temptacions d'entendre que tenen carta blanca perquè tot i les seves errades la gent està molt contenta amb la seva gestió. I crec que no som l'únic que els he votat encara que no m'agraden algunes de les coses que estan fent per Vila. Tenen una oportunitat de rectificar si volem tenir opcions de continuar d'aquí a 4 anys. Que solucionin els seus propis problemes i errors abans d'intentar arreglar les errades dels altres. La majoria de la gent sap perdonar. I que les frases electorals no es quedin només en els cartells. Primer les persones, però les del carrer, i escoltant la seva opinió sobre projectes importants, com el d'Eivissa Centre, sense caure en les mateixes errades que han fet aquells als que han estat criticant aquestos darrers anys.
    Per als d'Eivissa pel canvi, que no caiguin en servilismes, ni estèrils ni tan sols productius. Molta gent ha dipositat en ells moltes il·lusions. No defraudar aquestes persones és el principal objectiu. La fidelitat cap a les persones que els han votat ha d'estar per damunt de la fidelitat amb els seus socis electorals, on hi ha gent amb mals vicis difícils de corregir. A voltes és necessari embrutar-se les mans per poder fer neteja, però no s'ha de perdre l'horitzó.
    En resum, el poble ha donat una nova oportunitat. Governar bé, sense revenges, sense embutxacar-se ni despilfarrar els sous de la gent i mirant primer per les persones (del poble). De vosaltres depèn aprofitar-la. Si no, la propera vegada potser serà massa tard. Nosaltres, d'aquí a quatre anys ja direm ase o bèstia.

    Enviat el 3 de juny de 2007 16:31
    a: diariodeibiza@epi.es

    Propostes

    El que faria jo es

    Fer cas a la vostra frase electoral: primer les persones, però les del poble. No cauria en la prepotència dels populars i prepararia una consulta a la gent sobre Eivissa-centre (no un mostreig als col·lectius de torn, com va fer el PP sobre les carreteres). Si al final es du endavant, ho aniria fent per fases. Fa anys que podria haver-se començat per l'edifici de delegació del govern, perque la gent vegi com queda i pugui opinar d'una manera més sòlida.

    I sobre el tema de comissions, faria un poc de neteja. L'assumpte fa molta pudor i poca gent es creu que no hi hagi res de veritat en el tema. Entre altres, el sr. Echagüe (crec que es diu així) no em mereix molta confiança.

    Altres temes més concrets: Millorar les condicions d'enllumenat i la vigilància policial del parc de la pau. Garantir el pas de cadires de rodes i cotxes d'infant per les aceres (limitar la invasió de les obres). Suavitzar els "badens" de l'Avda 8 d'Agost (em sembla be intentar limitar la velocitat en els passos de zebra però tenen uns pendents inadequats). Rendibilitzar les ajudes per llibres a primària, promovent la recuperació de llibres a canvi d'ajudes parcials a secundària. Fomentar la reducció de consum de paper i de pes en les motxiles dels alumnes subvencionant sistemes fonamentats en noves tecnologies. Instal·lar una xarxa de webcams per promoció turística i supervisió dels fills pel carrer. Arreglar el pas per les aceres de Can Escandell (recol·locant les faroles i algunes zones aparentment abandonades). Millorar el pas del camí del cementeri nou a la zona final de Can Escandell.


    Enviat el 3 de juny de 2007 16:28
    a: quefariestu@lurdesalcaldessa.org


    Ens mereixem conèixer totes les veritats.

    El cas de les gravacions de RL pot servir per aclarir tota una sèrie d'aspectes molt obscurs del projecte Eivissa Centre (o no). Estic d'acord amb el Sr. JB, contertulià habitual del "debat" BNP de la TEF, que els eivissencs es mereixen saber la veritat sobre aquest tema.

    Encara que no he nascut a Eivissa també m'agradaria saber la veritat d'aquest tema i també d'alguns aspectes igualment obscurs de les tristament famoses carreteres d'Eivissa, un projecte crec de major abast que l'anterior.

    Si algun membre del bàndol contrari, en un atac d'honestedat, de venjança o de protagonisme o gràcies a l'intercessió del sr. JB, vol imitar a RL, a part dels assumptes de comissions i altres temes de finançament irregular, podria aprofitar (per omplir les 12 hores de gravacions) algunes de les preguntes que fa quasi dos mesos vaig enviar als responsables de BNP en un correu electrònic, de moment sense resposta.

    A la pregunta de: "Era realment necessari fer el "túnel" de Sant Rafel per mantenir unit el poble amb una zona de muntanyol que, des de fa 15 anys que visc a Eivissa, no he vist mai passar ningú d'un costat a l'altre?" ja em va respondre el president PP en la inauguració d'aquest "forat tapat" quan va dir (o això vaig entendre) que el túnel facilitaria la urbanització d'aquella zona del "poble" (esper que els actuals propietaris sapiguen agraïr-li).

    La resta de preguntes que vaig plantejar després del programa de BNP "redifós" el dissabte dia 10/2/07 on l'enginyer responsable del projecte (i no els polítics de sempre) explicava els motius de diferents aspectes de les carreteres, amb alguns afegits fets des d'aleshores, són les següents:

    -És normal fer els túnels d'aquesta manera, excavant per tornar a tapar? Havia de ser tan profund, no es podia cobrir a l'alçada de l'actual escola, si el que es volia era unir les dues parts de la muntanya?

    -Si el principal motiu de soterrar tant les carreteres és per evitar les remors als veinats, perquè s'ha fet en tanta longitud, en trams on no hi ha "encara" quasi cases? Era necessari fer-les tant fondes?

    - Els passos a diferent nivell, com el de Puig d'en Valls, les rotondes del segon cinturó, l'excalextric o els ponts de la carretera de S.Antoni, és necessari que siguin tan profunds? Sembla que podrien passar dos autobussos un damunt l'altre.

    - Segons vaig entendre les carreteres fetes tenen més accessos i sortides, per augmentar la "permeabilitat" amb les poblacions que els que pot tenir una autovia. No és això encara més agressiu amb l'entorn que una autovia, ja que s'incrementa la superficie asfaltada i afectada?

    - Es va comentar que el desdoblament s'havia fet fonamentalment per la part Sud de l'antic traçat, però perquè no es va fer així també en el tram que passa al costat de l'Institut Algarb i l'antic bar Can Cifre, encara que allí hi ha terrenys sense construccions?

    - Era necessari "dispersar" alguns traçats, en lloc d'aprofitar el traçat actual de la carretera, com en el tram entre la benzinera de Sant Jordi i les naus industrials de "Betacar" on es va fer la carretera provisional per enmig d'unes feixes? Es taparà al final aquest asfaltat amb "colines artificials" com les de la carretera de Ses Salines?

    -Les xifres sobre la quantitat de vehicles que circulen per aquestes carreteres, que justifiquen la necessitat d'aquestos desdoblaments, són quantitats uniformes durant tot l'any o hi ha importants diferències per mesos? Són aquestes carreteres la solució més coherent si com diu el conseller Font hem de reduir l'ús del cotxe per no contaminar tant.?

    - En quant a les explicacions sobre el nombre de carrils de les carreteres, la quantitat d'asfalt que es posa en els carrils "computables" i en els accessos és diferent? A la persona expropiada se li paga de manera diferent si el m2 és per carril "computable" o si és d'accés o de servei o de vorera (algunes de més amplada que qualsevol carril com les que hi ha des de Sant Rafel a l'Hipercentro)?

    - Quan es fan projectes d'aquesta magnitud, no hi ha gent competent que pugui planificar-les per evitar-se fer obres que després s'han de tornar a desfer: instal·lació de biondes per tornar-les a llevar, fer traçats provisionals ocupant espais que després no seran part de les carreteres?

    - L'alt ritme de treball, en diumenges i de nits també estava inclòs al pressupost inicial o s'haurà d'afegir al preu pressupostat amb càrrec als impostos que pagam tots, fins i tot els que no estam d'acord amb aquestes obres?

    - Era adequat el baix nivell d'il·luminació que hi ha hagut durant mesos en els trams transitables de les obres (davant de l'Hipercentro, per exemple)?

    - No hagués estat factible fer unes carreteres semblants a "túnels de metro" per evitar afectar tantes propietats i tantes famílies?

    - I, per acabar, era necessari fer les obres d'aquesta manera, de pressa i corrent, totes de colp, en lloc de donar temps a la gent per veure com quedava un tram i poder opinar amb criteri propi, sense "manipulacions"?


    Enviat el 6 de maig de 2007 17:59
    a: diariodeibiza@epi.es

    D'on han sortit les cintes de Roque López?

    No sé si ha estat per despit o per honestetat, si és veritat o si és mentida. Si serveix per aclarir les magarrufes d'alguns polítics, ben arribades. El que no entenc és d'on han sortit aquestes cintes, qui les ha gravat i perquè les ha fet arribar a un mitjà de comunicació conegut per la seva poca imparcialitat, just abans de les eleccions, en lloc de fer-les arribar a la justícia que se suposa que és imparcial i que hauria de posar ordre en tots aquestos assumptes. El que està clar és que la fidelitat dels membres del PSOE cap el seu "partit" (fins i tot dirigents prou importants dins del partit) no arriba a les soles de les sabates del membres del PP. Molts d'ex-càrrecs populars de ben segur podrien omplir també hores de cintes, però guarden els seus secrets per fidelitat als seus dirigents per damunt de la fidelitat a ells mateixos, a les seves conviccions o a la seva terra. Està clar que mentre funcioni la llei d'Ont els grans grups de poder tenen les regles del joc de la seva part.

    Enviat el 29 d'abril de 2007 19:26





    Propuestas a fondo perdido

    El contenido de esta entrada se envió  a principios de Noviembre de 2005, a través de las web de PSOE, PP, y el senador LuisSalvador-Ovac. Tambíén se envió por correo electrónico el 20/11/2005 a info@carlesgasoliba.org, senat@miquelbofill.net, iniciativa@ic-v.org

    Se envió copia el dia 29 d’abril de 2007 , a las 17:56 a La moncloa y a  euxue.barkos@diputada.congreso.es, ofdavila@diputada.congreso.es, begolasagabaster@diputada.congreso.es, joaquin.calomarde@diputado.congreso.es, labordeta@chunta.com

    Se ha enviado el enlace con una breve introducción a contacto@podemos.info el dia 12/7/2014

    Las pocas respuestas obtenidas estan incluidas como comentarios.

    " Me llamo Josep Francesc HUGUET GAYA (DNI ....), tengo 40 años y soy profesor (de tecnologia) de un Instituto de enseñanza secundaria de Ibiza, aunque estudié Ingenieria Industrial en Barcelona (me gusta pensar que por vocación).

    Por mi manera de ser, contínuamente le estoy dando vueltas a las cosas que me rodean para ver como podrian mejorarse. Algunas de las propuestas llevan años "dándome vueltas" esperando la ocasión y el tiempo necesario para redactarlas.
    Les adjunto un resumen de algunas de las propuestas que se me han ido ocurriendo a lo largo de los años, relacionadas con aspectos del funcionamiento de nuestras Instituciones y organismos, para ver si alguna de ellas podria ponerse en práctica y así mejorar algun aspecto de nuestro entorno a la vez que aliviar la profunda fustración que siento cuando, creyendo que hay cosas que no funcionan bien, se me ocurren lo que podrian ser posibles soluciones y no tengo posibilidad alguna de ponerlas en práctica ya que estan fuera de mi alcance.
    Algunas de ellas estan ampliadas y "archivadas" en una página web (http://jfhuguet.iies.es) que inicié hace unos años, como válvula de escape para presentar dichas propuestas. Dicha página, así como la mayoría de sus contenidos, estan redactados en catalán, mi lengua materna. Si tienen interés en alguno de esas ampliaciones estaré encantado de traducirsela si lo necesitan. 

    Agradeciéndoles de antemano su atención, reciban un cordial saludo: Josep F.HUGUET


    Propuestas para la mejora de los organos de representación parlamentaria:

    - Aumentar la representación de las minorias:

    Actualmente nuestro país está políticamente bastante consolidado, de manera que hay dos partidos mayoritarios que representan a la gran mayoria de los ciudadanos. Però el sistema de reparto electoral existente, basado en la ley d'Hont, reduce o incluso elimina la representación de las minorias, que nos guste o no, son parte de la sociedad. La aplicación de la ley d'Hont, imprescindible para conseguir una composición suficientemente estable en las Cortes, en situaciones con muchos partidos minoritarios (cosa que supongo que sucedia antiguamente) se vuelve peligrosamente injusta en las circunstancias actuales. Me refiero a que elimina los "matices de nuestra sociedad" representados por partidos minoritarios a la vez que favorece mayorías absolutas en el Parlamento (aunque los partidos correspondientes no son votados por la mayoria absoluta del pueblo) que la historia reciente nos demuestra como poco deseables.

    Cabria quizàs pensar en una especie de "ley de Ont inversa" para mejorar la situación o, como mínimo, en un reparto matemático en función del electorado de manera que si no se cubren todos los escaños al menos se reduce el gasto por diputados.

    - Eliminar la posibilidad de mayorias absolutas.

    Ya se ha visto en las últimas legislaturas (y hablo de 4 o 5 atràs, no de una sola) que la mayoria absoluta no mejora el resultado del gobierno sino más bien al contrario, es como un cheque en blanco que facilita que personas sin escrupulos, que se dedican a la política por pura avaricia, puedan sacar mayor partido. Creo rotundamente que deberia habilitarse un sistema para impedir que ningún partido pudiera obtener la mayoria absoluta (salvo quizás en el caso que la mayoria absoluta de los españoles con derecho a voto, votara a dicho partido). En este sentido, el cambio por una "ley d'Ont inversa" indicado en la propuesta anterior podria ser la solución a ambos problemas.

    - Parlamentarios: ¿Individuos o Partidos?

    En este aspecto considero que hay unas considerables incoherencias que deberian solventarse. No me parece normal que las cámaras deban estar formadas por personas (individuos) y a la vez se imponga la "disciplina de partido" en las votaciones y se busquen fórmulas legales para evitar el transfuguismo. O bien se respeta el criterio individual de los parlamentarios electos (y que cada partido estudie bien a quien incluye en sus listas) o bien se atribuye a cada partido un "peso" proporcional al número de escaños conseguido y se elimina así la necesidad de asistir (y cobrar) a parlamentarios como sucede actualmente, que en muchas ocasiones parece que asisten para "armar barullo".

    - Dignificar la carrera política.

    Aunque en este aspecto ya se han hecho intentos, aun queda mucho hasta garantizar que todas las personas que se dediquen a la política lo hagan por un auténtico interés de servir a la sociedad. En este sentido, los sueldos desorbitados y sobre todo, las jubilaciones vitalicias (compatibles con otros sueldos estatales) no ayudan a dar una imagen de honestidad. Aunque el esfuerzo que realizan los políticos es alto, también lo es el que hacen muchos investigadores científicos o tècnicos, y su trabajo no es menos importante, aunque sus remuneraciones en general son más bajas (especialmente las que corren a cargo del estado). Un sueldo digno al igual que las otras profesiones dignas, en función del esfuerzo, seria lo justo. Y que durara el tiempo que dura el trabajo, como es normal.

    Asimismo deberían establecerse responsabilidades civiles e incluso penales para aquellos políticos, cuyas decisiones conduzcan a situaciones que merezcan dichas penas. Muchos profesionales como mèdicos o ingenieros estamos sujetos a dichas responsabilidades por negligencias o descuidos en nuestra profesión. Igualmente debiera suceder con la profesión política. Conceder licencias de construccion incumpliendo la legislación, impactos ecológicos que después cuesta deshacer, inversiones inadecuadas, u otros casos en donde los criterios políticos pisotean los criterios técnicos son ejemplos en donde deberian pedirse responsabilidades políticas, civiles e incluso penales si llega el caso.

    Propuestas para mejorar la participación y cohesión ciudadana

    - Incrementar la información:

    Para conseguir una mayor participación de los ciudadanos, al menos en cuanto a elecciones como las del parlamento europeo, es imprescindible que los votantes tengan la sensación de que su contribución es útil. . En este aspecto es necesario saber qué se hace en Europa y cual es la opinión y contribución de nuestros parlamentarios. La falta de información en los grandes medios de comunicación sobre la mayoria de aspectos que allí se debaten (incluso de algunos de trascendencia en ciertos sectores como las patentes de software o la seguridad en las comunicaciones) y la ignorancia de la posición que toma cada partido al respecto no favorece la participación en este tipo de elecciones escepto para los incondicionales de cada partido, que dicho sea de paso, más que votar, "comulgan".

    - Incentivar la pertenencia a España en lugar de imponerla:

    La posicion de los partidos mayoritarios, de ámbito estatal, en el tema de los nacionalismos, no es el más adecuado para acercar posiciones (este tema está especialmente en el aire en la actualidad con el estatuto catalán, però el problema de fondo es el mismo que el de "toda la vida"). Utilizar la imposición como principal argumento a favor de la unidad de España no se diferencia de posturas de antaño (una, grande y "libre") o de carácter colonial. Parece mucho más efectivo buscar sistemas que hagan atractiva la pertenencia a España para las comunidades autonomas, que dicha pertenencia sea vista como un beneficio en lugar de como imposición. Si a nivel europeo existen métodos que inducen a la agrupación , también deberian existir aún con más razón a nivel más reducido.

    - Comprender los rasgos culturales de los nacionalismos

    En linea con el punto anterior, pasar de las palabras a los hechos también facilitaria las relaciones con las comunidades con rasgos culturales muy diferenciados. La devolución de los "papeles de Salamanca" es un paso importante de cara a la sociedad catalana.

    No basta, sin embargo, decir que se comprenden y se apoyan las características propias de cada comunidad, y a la vez no hacer el más mínimo esfuerzo ni sacrificio en dicho apoyo. A modo de ejemplo, la enseñanza de las lenguas propias de cada comunitat (para los que las tenemos) se hace a base de un sobreesfuerzo de los ciudadanos de dichas comunidades, tanto de los estudiantes, que tienen más horas de estudio, como de los contribuyentes, que deben invertir parte de sus impuestos en pagar a los profesores correspondientes. Es muy normal y muy fácil defender la unidad de España cuando sólo supone ventajas y no supone ningun esfuerzo, ni siquiera en conocer y en comprender la cultura y la historia de "la otra España".

    En este sentido, seria un gesto (junto a muchos otros que pudieran hacerse) que podria incluirse en el actual debate de la LOE, que en las comunidades autónomas con el castellano como única lengua oficial, estudiaran un poco las otras lenguas de España y la historia y cultura de esas CA. Podrian dedicarse a ello las mismas horas que se dedican a su propia lengua y cultura en las comunidades autónomas con lengua propia. Eso quizás ayudaria a que las futuras generaciones se entendieran mejor.
    No puede basarse la pertenencia a España en una situación "colonial" que fomente el espolio y el pisoteo de la cultura "indigena".

    - Equilibrar los derechos y deberes de los ciudadanos

    Actualmente estamos sufriendo situaciones negativas que derivan de que se vigila mucho más el cumplimiento de los derechos de las personas que el de sus deberes. Esta situación, desde mi punto de vista, es relativamente normal después de pasar una época en la que los derechos eran pisoteados sin comtemplaciones. La evolución histórica y social es bastante cíclica.
    Debemos evitar, sin embargo, llegar al extremo opuesto, en el que el temor de limitar el más mínimo derecho conduzca al abuso por parte de algunos sectores, si ninguna compensación. En esta linea, algunos derechos "no tan fundamentales" podrian supeditarse al cumplimiento de algunos deberes correspondientes. Algunos asuntos como el auge de culturas neo-nazis o fascistas, la falta de interés en el estudio, los asesinatos entre bandas de latinoamericanos, incluso en cierto modo, parte de los accidentes de tráfico podrian reducirse si se exigieran deberes a los beneficiarios de muchos derechos.

    - Velar y presionar para el cumplimiento de acuerdos entre instituciones

    En este apartado, aunque en mi caso centrado en la propuesta que se hizo desde el gobierno y algunas cadenas de televisión para controlar los contenidos en horas de "audiencia infantil", pueden incluirse otros anuncios "rimbonbantes" hechos para contentar a la opnion pública.

    En el tema de las televisiones, después de meses de anunciado el acuerdo para controlar los contenidos, muchas cadenas, incluida televisión española, emiten contenidos inadecuados (aunque sea en forma de publicidad o autopromoción) no sólo en horas de "audiencia infantil" sinó en los intermedios de programas de tipo infantil. Esta situación resulta más intolerable cuando se encuentra información de que años atras ya habia normas para regular dicho tipo de contenidos y nunca se han llegado a cumplir.

    Mejorar nuestro sistema educativo

    En este apartado, debido a mi dedicación profesional en "el ramo" y al actual debate de la LOE (si no me equivoco) pienso que algunas de las siguientes propuestas son bastante acertadas.

    -Incentivar la importancia de la educación.

    A la vista de los pobres resultados de nuestros estudiantes, el alto nivel de fracaso escolar, ... seria necesario incentivar el interés por obtener, al menos, el título de graduado en Educación Secundaria Obligatoria. Un posible sistema seria que dicha titulación fuera necesaria para que nuestros jovenes pudieran acceder a algunos "beneficios" atractivos para ellos. Así, por ejemplo, si dicho título fuera imprescindible para sacarse el carnet de ciclomotor o de conducir, quiza se impondria un poco más la cultura del esfuerzo que, segun numerosos autores, se está perdiendo incluso a nivel universitario. Disponer de dicho título podría plantearse como "un deber" que debiera cumplirse, para disponer de ciertos derechos, en linea con la propuesta anterior. No seria descabellado exigir un cierto nivel de cultura para manejar una "arma mortal" como puede llegar a ser un coche, o para decidir el destino de nuestro país a traves de las elecciones.

    - Mejorar la estabilidad de las plantillas.

    Es importante disponer de claustros de profesores estables para mejorar el funcionamiento de los centros educativos. Aparte de los altos niveles de interinidad que hay en algunas zonas (cosa que queda muy condicionada por factores económicos) un tema a tener en cuenta (y que no tiene una repercusión económica tan importante) seria modificar las normas de las comisiones de servicio a que se acogen algunos profesores de manera que solo se les reservara su plaza durante los dos primeros años, ya que en la actualidad algunos ocupan plazas en centros que no desempeñan durante años , impidiendo que otras personas puedan optar a ellas, perjudicando la estabilidad del claustro. Creo que en estos casos es preferible reducir los derechos de unos pocos (profesores adeptos a comisiones de servicios) en favor de muchos más (alumnos sobre todo, y profesores que optan por una plaza definitiva).

    - Reducir la excesiva especialización de los curriculum

    Este aspecto, comentado por algunos profesionales, puede contribuir considerablemente en el fracaso de alumnos y frustación de profesores.

    La educación secundaria obligatoria se supone que debe ser un nivel educativo al que debe aspirar la mayor parte de la sociedad. Sim embargo, los actuales curriculum que definen los objetivos y contenidos de cada área o asignatura (a parte de otros aspectos) son escesivamente especializados. En el caso de la tecnologia, especialidad que imparto, se incluyen contenidos proximos a muchas ingenierias (aunque a nivel introductorio, por supuesto) que estoy seguro que muchos de mis compañeros de otras especialidades (siendo todos ellos titulados universitarios) desconocen por completo y sin embargo desarrollan una vida "completa" y más que digna. No tiene sentido plantear contenidos muy especializados, que deban impartirse a todos los ciudadanos y a los que muy pocos sacaran provecho, ya que el nivel de dificultat que conllevan provoca sentimiento de fracaso y frustación en alumnos y profesores.

    Por ello, al diseñar las enseñanzas mínimas y los curriculum correspondientes, en lugar de centrarse en la opinión de especialistas de cada área, deberia estudiarse por medio de equipos interdisciplinares que aspectos de cada materia són necesarios al ciudadano medio actual (que es el que debe optar a la titulación de la ESO).

    Si es necesaria una mayor especializacion de los alumnos que deseen proseguir estudios universitarios, quiza seria preferible alargar uno o dos años la etapa de bachillerato, ya post-obligatoria, en donde los resultados, tanto por madurez como por interes del alumnado, serian superiores.

    "Tranversalizar" la enseñanza de la informática.

    Es innegable la necesidad de que la educación básica incluya contenidos de informatica (o tecnologias de la información y comunicación si se prefiere). Pero también es evidente, al menos desde mi punto de vista, que dichos contenidos deben tratarse desde el punto de vista de herramientas útiles en cualquier campo del conocimiento o del desarrollo personal o profesional, y no como disciplina independiente por si mismo. Desde este planteamiento, la estructura actual que circunscribe la informática como una parte de la tecnologia (sin reducir el resto de contenidos y sin aumentar el numero de horas de dedicación) es totalmente erróneo. Lo conveniente seria incluir contenidos de TIC en las diferentes áreas ( en cada asignatura podrian tratarse diferentes aspectos de la informatica: lenguas: tratamiento de textos, correos electrónicos, etc; matemàticas: hojas de cálculo, educación plàstica: tratamiento gráfico por ordenador, etc) y así introducirla como una herramienta útil en diferentes campos y no como una parte de una sóla.

    Coherencia entre Bachilleratos, PAAU y estudios universitarios.

    Debiera revisarse la actual estructura de pruebas de selectividad en relación a las modalidades de bachillerato y a las carreras universitarias a que dan paso.

    Actualmente son diferentes las opciones de las que pueden examinarse los alumnos que provienen de diferentes modalidades de bachillerato aunque pretendan estudiar la misma carrera universitaria. Esto me parece muy poco coherente, ya que si lo que pretenden las PAAU es comprovar el nivel de preparación de los alumnos para afrontar una determinada carrera, dicho nivel deberia ser el mismo independientemente de la modalidad de bachillerato realizada ya que los "examenes" en la carrera van a ser los mismos para ambos.
    Tampoco parece muy coherente que actualemente puedan llegar alumnos a ingenierias sin haber cursado matemáticas en todos los cursos, por ejemplo

    Algunos de estos puntos estan más desarrollados en un escrito que no llegue a mandar a nadie por no saber a quien mandarlo.

    Circuit de Formula I a Eivissa?

    El divendres dia 13/4/07, en un article d'opinió del seu diari l'autor criticava (amb tota la raó des del meu punt de vista) que hi ha trams dels nous desdoblaments sense la limitació de velocitat indicada. Pero el que jo crec més perillós no és la falta de senyals sinó la gent que sistemàticament no els respecte i no reb cap sanció. En els trams més "antics" dels desdoblaments on ja fa temps que hi ha la senyal de menys de 80 km/h hi ha molts conductors que van a més de 100 km/h (a molt més). I de moment encara no ha arribat aquest tipus de turisme tan desitjat per alguns sectors i tant emblemàtic, per desgràcia, que necessita anar ràpid d'una discoteca a l'altra. Això sí que és un perill no només per a ells mateixos sinó per l'altra gent que hi circula.
    Si un dels principals objectius de les carreteres era augmentar la seguretat, és imprescindible fer cumplir les normes de trànsit, com va dir el senyor Jose Mª del Amo en un programa de la TEF. El problema és que això és una tasca difícil ja que si no les carreteres no haguessin estat necessàries perque mai haves hagut tants accidents.
    En qualsevol cas, supós que fer cumplir els limits de velocitat no és competència del Consell Insular i els seus dirigents podran desviar la responsabilitat cap a altres administracions de l'Estat com varen fer amb el perill dels alumnes de l'Institut "de Sant Jordi" durant les obres. Deu vulgui que no faci falta entrar en aquest debat.

    Enviat el 22 d'abril de 2007 18:38
    a: diariodeibiza@epi.es
    Publicat el dia 24/4/2007

    A qui puc votar...

    ....si crec que les persones que ens governin han d'estimar aquesta terra i la seva cultura, i respectar la gent que la coneix i l'estima. Si pens que han de treballar per al poble i posar l'interès de la majoria per davant de l'interès del seu partit, dels seus amics i familiars o del seu interès personal. Si estic convinçut de que governar es buscar solucions als problemes, fent una oposició constructiva, i no dedicar-se fonamentalment a trobar defectes al contrari. La feina de governar s'ha de veure més com un sacrifici i una oportunitat de millorar el nostre entorn que com un medi de promoció personal pel qual barallar-se.

    A qui puc votar si estic convinçut que els partits majoritaris, instal·lats en la desqualificació dels adversaris i l'autocomplaixença, i acostumats a costoses campanyes publicitàries finançades interessadament, no saben o no volen escoltar la gent, si estic convinçut que les majories absolutes són nefastes per als interessos de la gent normal com ja hem patit i seguim patint, que les eleccions no han de ser el resultat d'una competició entre partits polítics que dóna carta blanca a qui treu més vots sinó l'expressió de la confiança de cada persona en els diferents candidats, on sigui més important fer sentir la teva veu que voler votar al que pugui guanyar, digui el que digui o faci el que faci. S'ha de votar a qui representi millor els teus principis i interessos i no els fonyi a canvi de la possibilitat de guanyar.

    A qui puc votar si crec que hem d'escollir a persones honrades, treballadores i amb opinió i conciència pròpia, i no a partits polítics dirigits per "cacics o barons" més preocupats en augmentar i perpetuar el seu poder que en millorar les condicions de vida de la gent, partits on la disciplina de vot aixafa la integritat i l'honradesa dels membres que la tenen, que hem d'elegir a persones compromeses amb la seva funció pública, que cobrin únicament per aquesta feina i no per la seva participació en altres negocis, que cobrin un sou digne, per fer una feina digna. Persones normals, amb vides normals, més centrades en la feina de cada dia que en la foto de precampanya inaugurant les obres que tots hem pagat o fent promeses que no compliran. Persones sense fórmules màgiques, que ofereixen la seva feina i la seva honestatat al servei dels altres, que no defensin postures radicals que provoquen radicalisme, que sàpiguen demanar disculpes si s'equivoquen i que puguin perdonar si hi ha sinceritat, i assumir les responsabilitats de les seves errades sense estar hipotecats per col·laboradors corruptes que sepultin la seva credibilitat. Gent més leial amb el poble que amb els padrins dels seu partit.

    A qui puc votar si pens que s'ha d'escoltar la gent quan es manifesta, sense dir mentides ni capgirar les seves paraules segons convengui, , si s'ha d'escoltar els especialistes, tècnics i professionals sobre els temes que els afecten i que coneixen, si no s'ha de manipular la bona fe i la ingenuitat de les persones amb la complicitat de mitjans de comunicació controlats, per treure'n profit personal, i no s'ha de parlar en nom del poble quan no se li ha demanat opinió ni s'escolta la seva veu, que s'han de recollir i respectar les diferents sensibilitats i matissos de la nostra societat. Que no s'ha de criticar en els altres els defectes que cadascú té encara més exagerat.


    A qui puc votar si crec que les normes i lleis estan fetes per complir-les i fer-les complir, i que s'ha de castigar els que les infringeixen en lloc d'arrassar les il·lusions de la bona gent que sempre les ha respectat, que s'han de denunciar davant la justícia les il·legalitats que es coneixen i no només amenaçar ni aprofitar l'escàndol quan els fiscals ja han actuat pel seu compte, normalment ja massa tard.

    A qui puc votar si consider que no és necessari que Eivissa creixi més per viure millor, que no qualsevol turisme és beneficiós, que els recursos s'han d'aprofitar i gestionar adequament, programant millor les obres públiques i no desfent i refent les obres recent fetes, i no donar xecs en blanc ni als governants per arruinar el futur de tots amb l'excusa de que una part no majoritària de la societat els ha votat ni a empresaris sense escrúpols que només volen exprèmer tot el que puguin aquesta terra i després desaparèixer amb les butxaques plenes. Si pens que s'ha de governar pensant més en els nostres fills que en els nostres vicis.

    A qui puc votar si sé que el càstig dels que no s'interessen per la política és que els governaran els que sí s'hi interessen, que moltes voltes no és millor el dolent conegut, que un període electoral només dura 4 anys i que si no es donen oportunitats no es poden descobrir possibilitats. Si pens que és fonamental superar la caducada separació entre dretes i esquerres, canviar el panorama actual pel de la transparència, la integritat, la moderació i la tolerància i que, encara i més que mai, Eivissa necessita més opcions.

    Enviat el 4 de març de 2007 19:57
    a: Diario de Ibiza
    a: ibiza@ultimahora.es
    Publicat a Diario de Ibiza i a Última Hora