Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de setembre del 2015

Informacions sobre la vaga de docents

En alguns mitjans de comunicació s'està difonent la notícia de que hi ha vaga de docents convocada per aquest inici de curs.
Encara que aquesta informació no és en principi incorrecta, està transmetent una informació incompleta i ambigua, que pot generar una alarma innecessària entre els pares i fomentar un mal ambient envers els docents.
La vaga dels docents és una vaga indefinida que no s'ha desconvocat des de que va començar fa ja molts de mesos. Però això no vol dir que estigui previst fer vaga el començament d'aquest curs, ja que, al contrari de l'inici de fa ja dos cursos, actualment sí sembla haver voluntat de diàleg i negociació per part del govern.
El motiu de no haver desconvocat la vaga és que, malgrat aquesta voluntat de diàleg, encara no s'han resolt totes les reivindicacions per les quals es va convocar. Algunes estan bastant resoltes, almenys segons les declaracions del nou conseller, però d'altres no estan prou clares.
I com es va dir sempre, la vaga no era una vaga política contra el PP i, per tant, no té cap sentit desconvocar-la pel simple fet de que hagi canviat el govern.
La funció dels mitjans informatius hauria de ser informar de manera objectiva, clara i completa, sense biaixos ni titulars enganyosos, segons el meu punt de vista.

Enviat a Diario de Ibiza el 2/9/2015
Publicat dia 3/9/2015

dijous, 26 de febrer del 2015

Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.
Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?
El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.
El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".
Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

dilluns, 22 de setembre del 2014

Propostes constructives i unitat

En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.

La Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman disculpes.
A principis dels curs passat vàrem viure una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració, d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades, "festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).

Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació, crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes. I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.

En qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.



Però al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín, amb un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria defensar els escrits del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa. 


En els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen una visió més general, valorant els precedents i el funcionament col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.


I dels seus escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).

En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents, i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels nostres infants.

D'intentar mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu, ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.


Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014 
Publicat el 24/9/14




dilluns, 13 de gener del 2014

El curs no és irrecuperable

Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als companys que havien hagut de prendre aquesta decisió. No crec que, com passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual que no s'expulsarà als companys que no varen fer vaga.

Vaig fer vaga després d'haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de cobrar però incompleta en quant a deixar de  donar classe, ja que vaig fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora. Vaig decidir que faria classe si almenys 1 dels alumnes s'interessava per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m'espera un expedient per no fer la vaga "com marca la llei".

També vaig fer vaga perquè no crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que cada curs la conselleria es nega a cubrir (fins i tot a 2n de batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de diferents assignatures que "l'experiment" obsessiu anomenat TIL ha fet i farà perdre al llarg d'aquest curs.

I també vaig fer vaga perquè sembla que és l'únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s'està agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de novembre a l'institut Algarb on només 3 pares (un d'ells docent) es varen molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius.

Aquest conflicte és un conflicte social i per això no s'ha solucionat. Si fos un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels docents. Però és un problema ideològic. I l'ideologia és l'últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus fantasmes que els recolzen.

Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n'obrin cap altre i, a més a més, l'hem de recórrer sols, sembla l'únic que arriba a qualque lloc.

Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.

dilluns, 13 de maig del 2013

Ens mereixem tantes mentides?

Estic en contra de la violència. Fins i tot no som partidari dels "escratxos" que darrerament s'han fet populars. Però em fa por que la frustració i la impotència provocades en una gran part de la ciutadania pels polítics que governen, facin esclatar aquesta ràbia i indignació d'una manera incontrolada.

  Perquè fins i tot les persones més assenyades i pacífiques poden perdre els nervis quan se'ls menteix descaradament, se'ls ignora reiteradament i se'ls esprem indecentment, amb l'excusa de que aquest és un país democràtic i que ens governen els escollits per la majoria.

  Aquestes excuses que algunes persones s'han arribat a creure de tant sentir-les, són totalment falses. No és democràcia poder votar només a un conjunt tancat de partits, amb llistes tancades, plenes de desconeguts o, fins i tot, corruptes, controlats per una "elit" financera o empresarial. No és democràcia votar cada quatre anys amb un sistema adulterat on els escons que "sobren" se'ls repartiran entre els partits més subvencionats i on el que guanyi les eleccions, encara que hi hagi més gent que no l'hagi votat que persones que sí ho han fet, podrà fer totalment el contrari del que havia promés. No és democràcia que els referèndums mai siguin vinculants i que es necessitin més de 500.000 persones per promoure una iniciativa legislativa popular que, en cap cas, ni tan sols tenen l'obligació de tramitar. No és democràcia tenir total impunitat en molts delictes que si, per un casual, algun jutge realment imparcial codemna un membre del partit governant, aquest mateix partit el pot indultar.

  No és democràtic ni decent que es puguin dir impunement mentides tan descarades i injustificades com  les xifres de seguiment de la darrera vaga educativa, quan les dades reals són totalment objectives i fàcils de controlar, com ho demostrarà l'estalvi que es produirà en la propera nòmina de professors i mestres. I no estic parlant del "mangoneig" típic de les estadístiques, incloent en les dades els serveis mínims o altres col·lectius que no poden fer vaga encara que vulguin. Estic parlant d'una mentida impresentable de dir que només el 35% de docents d'Eivissa i menys del 10% d'alumnes han fet vaga, quan apart de les xifres que ha donat cada centre directament, qualsevol vesí d'una escola ha vist que no hi havia una activitat normal.

  Aquesta falta de respecte i decència cap als ciutadans, fins i tot cap als que els han votat, i aquesta fidelitat malaltissa cap als dirigents polítics i, al cap i a la fi, financers i empresarials, pot trobar una resposta irrespectuosa i indecent molt més desagradable que els "escratxos" tan criticats. Si no es dóna sortida a tota aquesta indignació, ràbia i frustració pot arribar a esclatar com una olla a pressió. Més val "baixar el foc" o sortir de l'habitació.

Persones que arriben a perdre l'interès per la seva pròpia vida poden també perdre el respecte per aquells que no els respecten i el control de la situació.
Enviat al diario de Ibiza el 13/5/2013
Publicada dia 20/5/2013 amb algunes variacions.

dijous, 24 de gener del 2013

Proposta per al Sr. Bauzá

En relació a la proposta del seu partit de reduir el nombre de diputats del Parlament Balear per reduir despeses, voldria comentar-li una possibilitat que fa anys que havia pensat:  deixar un únic diputat per cada partit amb representació parlamentària. Aquest diputat seria el portaveu de cada partit i el seu vot (fraccionable) tendria el pes del nombre d'escons que els han correspost en les darreres eleccions.

D'aquesta manera el sistema podria seguir funcionant més o menys com fins ara i vostès aconseguirien una dictadura, perdó, disciplina de partit més efectiva, i s'estalviarien conflictes amb les persones que, encara que incloses en les llistes electorals del PP, no poden deixar de banda les seves conviccions a l'hora de votar, com ha passat amb el Sr. Pastor. 

Si, a més a més, volguessin alegrar un poc a les persones que consideram que l'actual sistema electoral és poc just, en lloc d'en funció del nombre d'escons, el vot de cada portaveu podria tenir el pes del nombre de vots totals aconseguits per cada partit en les corresponents eleccions, prescindint així dels "malabarismes" de la llei d'Hont.  

Encara que amb aquesta proposta s'aconseguiria una gran reducció del parlament sense minvar gaire efectivitat, és poc probable que ni vostès ni els altres partits, especialment els majoritaris, ho acceptin. Per això he pensat una altra possibilitat que podrien aplicar des del seu partit directament sense dependre de que l'oposició hi estigui o no d'acord. Donat que la proposta que han fet vostès és reduir 8 diputats, i ja que vostès són el partit amb més diputats, podrien renunciar a 8 dels seus diputats. Seria aquest un gest que, almenys a jo, em sorprendia molt gratament. 

El que no tenc molt clar és si cap d'aquestes o altres reduccions suposaran una millora econòmica dels comptes públics, ja que no sé si les indemnitzacions que donaran als diputats "reduïts" seran inferiors o superiors al sou que cobren normalment.

Enviat a Diario de Ibiza dia 15/1/2013
Publicat dia 18/1/2013

dimarts, 28 de juny del 2011

Cartes dels lectors

Fa unes setmanes el Sr Vilàs explicava els seus motius per escriure cartes al diari, i defensava la utilització dels arguments enfront dels insults. Hi vaig estar totalment d'acord, sense entrar a valorar el fons de la discusió que havia conduït a la carta, ja que el desconeixia.

Les cartes al diari són una manera d'expressar la nostra opinió sobre els temes que ens afecten. Una altra forma de fer-ho és queixar-nos als familiars o vesins, que sovint no poden fer res per arreglar el problema i que, a voltes, no estaran d'acord amb nosaltres o no els interessarà en absolut el tema, però no ens ho diran per no "quedar malament".

Jo pens que és més útil, més respectuós i més transparent enviar les cartes. Útil perquè potser llegeixi la carta alguna persona que pugui arreglar la situació o evitar tornar a fer-la malament. Respectuós perquè no obligues a ningú a aguantar  per educació les teves opinions, exceptuant els treballadors del diari que se l'han de llegir com a part de la seva feina. Si a un lector no l'interessa, en no llegir-ho en té    prou. I transparent perquè totes les cartes han d'anar firmades, amb la qual cosa queden a la vista de tots les teves idees, encara que això suposi que et puguin criticar i que alguns coneguts et posin mala cara o, fins i tot, et retirin la salutació sense explicar-te clarament el motiu.

   Jo, mentres els responsables del diari m'ho permetin, seguiré defensant la meva opinió públicament. I no ho faré perquè m'avorreixi. Ho faré per convicció i, en la majoria de casos, per indignació davant d'assumptes que, simplement per sentit comú (almenys del meu) no s'haurien de fer així com s'han fet.

Enviat a Diario de Ibiza el dia 28/6/2011
 Publicat el dia 1/6/2011

dijous, 26 de maig del 2011

Victòria no tan espectacular

    Després de mirar amb un poc més de temps els resultats de les eleccions del diumenge 22 de maig he pogut calcular que el PP no ha tengut un augment de vots tan espectacular com semblava i com alguns mitjans d'informació s'encaparroten  en destacar. Així doncs, en el municipi de Vila ha augmentat en 383 vots (un 6% d'augment)  encara que ha aconseguit un 22% més de regidors. Per al Consell,  ha guanyat 1940 vots, el que suposa una pujada només d'un 10% aproximadament, però ha aconseguit 2 consellers més (un 25% d'augment). Per al Parlament, a Eivissa han aconseguit 1049 vots més (pujant un 5,3 %) el que els ha suposat 2 diputats més (25% d'augment). A nivell de Balears només han guanyat poc més de l'1%, però amb aquest augment tenen 7 diputats més, un 25% més.

    Són unes regles de joc ben curioses. Aprofitant les semblances amb el futbol, seria com si els gols dels equips que més guanyen a la lliga, Barça i Reial Madrid, valguessin més que els de la resta d'equips. Com si no fos prou amb tenir molts més recursos, que els permeten captar més socis i espectadors interessats en veure'ls guanyar. Recursos obtinguts en part gràcies a haver guanyat lligues anteriors.

   Però en aquesta temporada un dels dos no n'ha marcat gaire de gols i, per tant, l'altre ha "arrasat". Desig ara que l'equip guanyador no caigui en la sobèrbia que tenien en temporades anteriors (i que ara critiquen dels rivals). També desig que el canvi de fitxatges que ha fet es tradueixi també en un joc més net. I esper de cara a les properes temporades que l'estratègia de l'equip vençut sigui entrenar-se millor per poder fer més gols, especialment al rival més important, i no intentar convèncer als equips "petits" de que es passin a la seva banqueta o que es deixin guanyar.

    No estaria de més que canviassin les regles de joc per fer-les més equitatives, perquè amb aquestes normes seria com tenir una lliga de només dos equips: un poc curta i avorrida. I de passada farien cas a una part de les grades que darrerament està un poc indignada.

Enviat a Diario de Ibiza el dia 26 de Maig de 2011
Publicat el dia 4 de Juny de 2011

dimecres, 11 de maig del 2011

Dret autotòcton i més coses

Estic totalment d'acord amb el Sr Vicent Torres de que s'han de defensar les característiques particulars de cada illa (i cada poble, començant per la seva llengua) i no s'ha de permetre que des de Mallorca (ni des de Madrid) vulguin imposar els seus criteris a les altres illes, ni viceversa, òbviament.

Però donar la culpa als mallorquins, en general, de la intenció de governants o directius que viuen a Mallorca de voler controlar, uniformitzar, robar (races de ca o altres coses) em sembla exagerat. Com a mallorquí que conec i respect Eivissa i la seva gent, sé (com saben els eivissencs que coneixen i respecten Mallorca i la seva gent) que el que passa a Mallorca, en general, és que hi ha una gran ignorància de les diferències amb Eivissa, començant per la manera de dir el seu nom "Ervissa". No hi ha afany colonitzador sinó un sentiment de familiaritat i proximitat fruit del desconeixement i la ignorància. Igual que passa amb gent d'Eivissa que, desconeixent les diferències i sentiments de la gent de Formentera, veuen l'illa veïna com una part més d'Eivissa, familiar i pròxima (salvant les distàncies i la població de cada lloc). Basta recordar que fins fa poc allí no tenien ni Consell ni tan sols Hospital.


Enviat a Diario de Ibiza dia 11/5/2011
Publicat el 15/11/2011

dilluns, 18 d’abril del 2011

Pensaments d'un ciutadà

Fa unes setmanes vaig veure una tertúlia a una televisió d'Eivissa i Formentera entre veterans de la política eivissenca. Em va semblar ben interessant. I em va agradar perquè els participants, tot i ser de partits polítics contraris, tenien un to de cordialitat i respecte entre ells. També em va agradar perquè plantejaven les seves postures clarament, sense les ambigüitats dels que diuen les coses a mitges per no arriscar-se a perdre ni un vot. I mantenint una actitud de lleialtad (no sé si ben corresposta) cap al seu partit.

 Em va agradar encara que no vaig estar d'acord amb algunes de les coses que deien. No vaig estar d'acord amb la postura d'un dels convidats que pensava que l'oposició està per molestar els que governen (empreny... tal com ho va dir ell, amb molta naturalitat). I tampoc vaig estar d'acord amb la seva postura contrària a les consultes populars o referéndums. Però em va agradar perquè semblava sincer. De les opinions dels altres (inclòs l'anterior) no hi estic d'acord en que la presència dels nous partits que es presenten a aquestes eleccions és perjudicial. Però ho entenc perfectament, ja que ells pensen com a polítics.

Jo, que ho veig des del punt de vista de persona del carrer i contribuent, pens que mentres el partit que no governa es dediqui a oposar-se sistemàticament (és a dir, empreny...) a totes les propostes del govern, encara que algunes siguin bones per a la gent, anam malament. Pens que tots els temes que afectaran a la gent s´han de consultar als que sofriran (o gaudiran) les conseqüències, sempre que sigui raonablement factible (o almenys informar-ne amb claretat i transparència). I pens que és bo que hi hagi alternatives als dos únics partits majoritaris que fa anys que, de manera més o menys intermitent, ens governen, i que s'han equivocat molt sovint encara que s'han disculpat poques vegades, aprofitant-se de la impunitat de tenir majoria absoluta (amb pactes o sense).

I pens tot això perquè, com he dit, no som polític. Pens que l'important és defensar el que es creu correcte i no només si està ben vist. Pens que s'ha de dir el que es pensa (de bones maneres) i no només si ho vol sentir un o l'altre. Pens que s'ha de votar els que defensaran el que ens preocupa a cadascú, i no només si poden guanyar. Pens que és millor donar una oportunitat als que encara no t'han decepcionat cap volta que seguir recolzant als que t'han decepcionat repetidament. I pens que no som l'únic que pensa així perquè hi ha molta gent que no va a votar i no crec que sigui per pur passotisme.

Estic convinçut que els que pensen que l'únic important és guanyar les eleccions, s'equivoquen i que tard o d'hora es donaran compte. Esper que no sigui massa tard. Jo, de moment, ja sé a qui puc votar.

Enviat a Diario de Ibiza el 18/4/2011
Rebutjat per fer referències a altres mitjans
Enviat a Ultima Hora-ibiza el 18/4/2011
 Enviada versió adaptada a Diario de Ibiza el 20/4/2011
Publicada amb el títol Opinions i alternatives polítiques el 27/4/2011

dimecres, 23 de març del 2011

De l'article sobre enllumenat

L'article publicat el dia 4-3-2011 sobre les noves faroles de Vila em va semblar molt interessant. Tant que en vaig proposar un comentari com a treball per als meus alumnes. Però en aquest article hi ha algunes dades confuses, com el fet de que una reducció de la potència per habitant de quasi un 50% (de 116 a 61) només faci baixar un 20% el consum (i un 25% la factura de la llum), com va observar un dels alumnes. Una altra dada que em va sorprendre és que encara que l'estalvi anual de 90.000 euros sembli molt alt, es necessitaran 100 anys per amortitzar la inversió de 9 milions d'euros corresponent al canvi de faroles.

  Tampoc em varen quedar clares les xifres d'estalvi anual (706.705 Kw), ja que la unitat utilitzada (Kilowatt) correspon a potència (una magnitud que es mesura o valora en un instant, no al llarg d'un període) en lloc del Kilowatt·hora que és la unitat d'energia, que s'utilitza per mesurar el consum (o l'estalvi) en un període de temps. I tampoc vaig veure clar el consum (instantani) indicat per habitant de 61 Kilowatts (abans 116), sobre tot si tenim en compte que la potència contractada per tota la casa d'una família de 4 membres sol ésser d'uns 5,7 Kw (9,2 Kw avui dia si volem aire condicionat i assecadora). Dedicar-ne 61 només per enllumenat públic, per cada persona, semblen excessius (tenint en compte que cada farola necessita més o menys 0,15 Kw correspondria a unes 400 faroles per habitant).

 També és un poc ambigua la utilització que presenta l'article de l'expressió "baix consum", ja que en moltes de les noves faroles canviades no vol dir que tenguin major eficiència sinó que són menys potents i fan menys llum, com clarament es pot veure passejant per la majoria de carrers "secundaris" de Vila (només les faroles de tecnologia LED - rectangulars amb molts punts de llum -  tenen habitualment una major eficiència que les substuïdes, que ja eren de vapor de sodi).
  Per últim, la indicació de que la contracta de 24 milions d'euros per 20 anys de servei inclou les factures de la llum a càrrec de l'empresa adjudicataria CITELUM, em fa entendre que el benefici econòmic de l'estalvi que tant es reitera a l'article no recaurà sobre els ciutadans de Vila sinó sobre l'empresa. Ho veig normal si la inversió de 9 milions també l'assumeix aquesta, com vaig entendre en llegir l'article (sempre que els beneficis no s'obtenguin reduint les prestacions als habitants). Els beneficis mediambientals sí els podrem rebre els ciutadans, no només d'Eivissa sinó de tot el món, cosa que és ben important. Llàstima que els governants no es preocupin tant pel mediambient en altres temes més locals com l'ampliació de carreteres, ports, aeroports o les plataformes petrolíferes.

  També podrem gaudir de les faroles més "polides", d'un sistema d'il·luminació (o enfosquiment, tot és relatiu) capdavanter a Europa, de ser líders en estalvi energètic (com podem veure en la multitud de cartells col·locats, que supòs que no haurà pagat CITELUM). I tot just abans de les eleccions. Això sí que és eficiència.

Enviat a Diario de Ibiza dia 23/3/2011
Publicat el dia 26/3/2011 amb una errada (kw/h en lloc de kw·h)
Altres dades no enviades:
Si 90000 euros suposa un estalvi del 25%, el valor total de la factura és de 360 000 euros l'any. Pagant a la contrata 24 milions per 20 anys correspon a 1,2 milions per any. Descomptant el 360000 euros de llum, la resta, 840.000 corresponen a les tasques de manteniment: materials, eines i ma d'obra (i amortització dels 9 milions d'euros encara que no sé en quants anys). Per tenir un ordre de magnitud, suposant que només hi hagués mà d'obra (cosa molt irreal) bastaria per pagar una plantilla de 20 persones amb un sou equivalent als professors, que no està malament.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Burocràcia i fracàs escolar

Fa més de 12 anys que una plaça de professor de l'Institut on faig feina no es pot cobrir de manera estable perquè la persona destinada està fent feina de manera "provisional" en un altre càrrec de la conselleria. Aquesta situació es repeteix en diferents instituts d'Eivissa (i de les altres illes, supòs). Fa uns mesos vaig proposar algunes possibles solucions en la pàgina web de queixes i suggerimentes del govern balear. La resposta que vaig rebre (amb bastant més retard que altres queixes o suggeriments plantejats per a altres serveis de l'administració, per cert) va ser indicar-me el boib on es publica la norma que regula aquesta situació. Dels sindicats, als que també vaig enviar les propostes, encara no he rebut cap resposta. El resultat és que a final de curs, la professora que ocupa aquesta plaça, de manera provisional, s'haurà d'anar a un altre institut, substituïda per algun altre professor provisional.

A final de curs, unes altres companyes, mestres, que hi ha a l'Institut, que fan una feina amb la que elles, els alumnes, l'equip directiu i els altres companys hi estam contents, també se n'hauran d'anar del centre. I això que ho fan amb el sou de mestra, que és menor al de professor. Segons tenc entès el problema és que estan ocupant aquesta plaça de manera provisional.

Per jo aquest és un clar exemple de la ineficàcia de la burocràcia. Aquest laberinte normatiu on algunes normes, que eren útils i lògiques en algun moment (o no) han quedat totalment desfassades (i en el que només coneixen les sortides "atípiques" aquells que no es dediquen completament a la tasca docent) no és eficient. Seria més eficient (i més barat) replantejar-se algunes normes que està demostrat que no funcionen bé, que enviar comissions de professors a Palma i a Madrid per descobrir solucions màgiques.




Enviat a Diario de Ibiza dia 27/2/2011
Publicat el 3/3/2011

dijous, 24 de febrer del 2011

Perill Mediambiental i Falsedat dels polítics

Acab de llegir que els senadors de PP i PSOE (a Madrid) s'han oposat a aturar el tema de les prospeccions petrolíferes encara que els seus companys de les illes diuen que estan en contra.
Totes les forces polítiques haurien de fer front comú en contra d'aquesta activitat PETROLÍFERA que només produirà beneficis a empreses privades (i als corruptes de torn) i que suposa un perill evident per al patrimoni natural de les Illes. Basta recordar l'accident al Golf de Mèxic que va provocar nombrosos problemes al "tot-poderòs" Estats Units. No hi ha garanties que valguin per una cosa que ningú pot assegurar i on els perjudicis produïts no es poden pagar amb sous. S'hauria de demanar a TOTS ELS PARTITS que es presenten a les properes eleccions autonòmiques que es posicionin, sense ambigüitats, respecte aquest tema i mobilitzar la gent per totes les vies (facebook inclòs) per demostrar el seu rebuig a aquesta activitat.
Enviada a Diario de Ibiza el 23/2/2011
Publicat l'1/3/2011

dimecres, 9 de febrer del 2011

Política de "tota la vida"

Entre les cartes publicades fa unes setmanes, un lector plantejava els seus arguments defensant l'actuació d' Eivissa x canvi en aquestos darrers anys. Respect totalment la seva postura però no hi estic d'acord. A jo m´han decepcionat molt els components d'aquest partit ja que esperava que estarien més lluny de la línia dels polítics "de tota la vida", que tant criticaven abans d'entrar en el govern, en coalició amb un dels partits "de tota la vida".

 Estic convinçut que els plantejaments polítics actuals són negatius, almenys per a la gent del carrer. I crec que no som l'únic, a la vista de les crítiques que circulen per Internet en contra dels privilegis dels polítics que tenim. L'objectiu dels partits no ha de ser guanyar les eleccions a qualsevol preu, sotmetent-se a les imposicions d'un partit "important", només per derrotar l'altre partit "important". L'objectiu ha de ser obtenir algun representant que defensi els principis originals del partit, i recolzi les propostes que siguin bones, venguin del partit "important" que venguin. Però que les propostes siguin bones per a la gent, no només per al partit o per algun dels seus directius.

 Tenc confiança que, en les noves eleccions, sortiran alternatives als partits "de tota la vida", que mantenguin els seus principis fins el final. Partits o simplement agrupacions de persones que, aprofitant Internet, podran donar a conèixer les seves propostes sense hipotecar la seva independència. Dirigits, especialment, als joves i pels joves.

 En una tertúlia de la TEF, alguns periodistes mostraven la convicció (amb bastant arrogància en algun cas) de que aquestes alternatives no obtendrien representació. Jo tenc la il•lusió que no serà així. I si els joves demostren que no passen de la política i van a votar (encara que sigui en blanc per expressar que passen dels actuals polítics), això pot canviar.  Ara falta que se sentin veus joves dins i fora d’Internet.
 
També m’il•lusiona veure que destacats membres dels "partits de tota la vida" diuen prou a les imposicions de la seva "cúpula"  i obren noves opcions, encara que personalment no hi estigui del tot d'acord amb els seus plantejaments.

La competència sempre beneficia el consumidor. Si perdem la il•lusió, que ens queda?


Enviat a diari d'Eivissa dia 9/2/2011
Publicat el dia 12/2/011 amb el títol "Això pot canviar"

diumenge, 12 de desembre del 2010

A la cua de l'informe PISA

Dimecres migdia sentia les notícies que ens informaven dels mals resultats dels estudiants espanyols, i a la cua d'ells, els de Balears. Em vaig sentir doblement ferit, com a Balear i com a professor. Per a qualsevol persona que intenti fer la seva feina el millor que sap (i jo ho intent, malgrat que algun internauta anònim no hi estigui d'acord) aquesta no és una bona notícia.

I ara resulta que el que és preocupant és que hi ha pocs estudiants que destaquin per damunt. Amb un sistema que s'ha dedicat durant decades a "mediocritzar" els estudiants, mesclant els alumnes treballadors, complidors de normes i ambiciosos, amb altres amb falta de ganes, de motivació, d'interès o de capacitat, algú coherent i realista esperava una altra cosa? Confiar en la figura del "super-professor tot-poderós" i en la panacea de  "l'atenció a la diversitat" no era molt realista.
Però quan els que han de pendre les decisions són polítics assessorats per psico-pedagogs sense experiència a les aules, i pressionats per sindicalistes amb mentalitat política, els resultats no poden ser gaire diferents (encara que els que tenim la culpa de tot som els professors).

I el pitjor de tot és que els que pateixen les pitjors conseqüències són els alumnes, que segur que no tenen la culpa. De totes maneres en una societat tan catòlica com la nostra estam acostumats a creure en miracles i a "pagar pels pecats dels pares".

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/12/2010
 Publicat el dia 15/12/2010
amb el títol Resultats dels estudiants balears

Despilfarrar els recursos

Quan es feren les famoses "auto-carreteres" em vaig quedar meravellat de que algun dels polítics que governaven pensàs en una cosa tan simple com aprofitar la terra que s'extreia de camps de cultiu, oferint-la als interessats (si els propietaris originals no la volien conservar) en lloc de dur-la a abocadors. Es veu que hi va haver algun interessat massa ben relacionat i es varen acumular quantitats excessives de terra en unes zones massa polèmiques. Però ara la solució és dur-la a l'abocador. És a dir, que ni una vegada es poden aprofitar bé els recursos. Amb els polítics que tenim, només preocupats en "lluitar" amb els seus oponents (amb els recursos de la gent, tot sigui dit), no arribarem mai en lloc.


Enviat a Diario de ibiza dia 9/12/2010
Publicat el 12/12/2010 amb algunes modificacions

dimarts, 26 d’octubre del 2010

A més de queixes, també agraïments

Encara que la utilització habitual que faig d'aquest mitjà és per queixar-me de situacions que consider inadequades, aquesta volta m'agradaria agrair l'atenció que he obtingut dels responsables del correu electrònic de l'Ajuntament d'Eivissa. En les darreres situacions en què hi he contactat, m´han respost ràpidament, i de forma molt amable. La darrera en referència a alguns suggeriments de millora a les instal·lacions de les piscines des Viver.

També pens que la resposta del regidor d'Esports publicada en aquest diari, a algunes queixes plantejades de manera bastant agressiva, varen ser molt correctes i conciliadores, i això s'ha de valorar. L'important no és que la gent no s'equivoqui (tots som humans, com se sol dir). L'important és ser capaços d'acceptar que ens hem equivocat i intentar corregir.
Crec que en aquest sentit l'actual equip de govern ha mostrat més encert que altres equips dels seu mateix partit o de l'oposició, com per exemple, quan va retrassar l'inici de les obres de les piscines de Can Misses fins que hagin estat operatives les des Viver, en contra de la seva planificació inicial. Tant de bo que millorin en aquesta línia i que altres governants en prenguin exemple.

I si ajudam tots avisant del que no funciona, serà més fàcil arreglar les coses, sobretot si ho feim amb amabilitat, almenys d'entrada.
Publicat a diario de ibiza el dia 28/10/2010 amb el títol No només queixes

dissabte, 26 de juny del 2010

La mala fama dels funcionaris

Els funcionaris som éssers humans. La majoria de persones sabem el que està bé i el que està malament, però malgrat això no sempre feim el que està bé encara que sigui el que ha de fer "la gent de bona voluntad". Necessitam alguns tipus de correccions o amenaces (els càstigs, les multes, l'infern, ...) o d'incentius.

Les persones que fan feina en empreses privades tenen l'amenaça de perdre la seva feina (i el seu sou) si tracten incorrectament els clients o si prenen descansos excessius. En canvi si fan la seva tasca bé poden rebre algún complement de productivitat, participació dels beneficis o millora de la categoria professional.

Als funcionaris, en canvi, si no feim alguna trastada molt grossa, no ens aplicaran una sanció disciplinària ni ens suspendran de feina i sou, supòs que perquè això deu ser un procés feixuc per als nostres superiors, que no hi guanyaran res directament. En canvi si feim la feina correctament, com toca, no guanyarem cap augment de sou ni de complements, ni cap millora de qualificació, ni tan sols, la majoria de voltes, ni una simple paraula de reconeixement dels nostres superiors. El que sí rebrem és més feina, ja que ens tocarà fer, a més de la nostra, la de "companys que s'han escaquejat" i/o aquelles tasques especials que els nostres superiors vulguin que es facin bé, per estalviar-se problemes o, fins i tot, per penjar-se alguna medalla.

En el cas dels professors una d'aquestes feines extres és la de formar part d'un tribunal d'oposició (perquè qualsevol persona amb la preparació necessària tengui opció de fer-se professor). Si fas la feina bé, l'inspector et demanarà que facis de president, dos anys seguits si fa falta. Si no tens bona sort ni bons contactes que t'eliminin de les llistes, sortiràs com a vocal. Si tens poca sort, et tocarà substituir algun "company" que aprofiti cada volta que surt a les llistes per fer-se alguna prova mèdica "important". En tots els casos, després de la feina de juny que hem de fer tots els professors, començaràs la feina extra de juliol mentre se'n van a la platja alguns "companys" que, si et veuen, et voldran prendre el pèl.
Això sí, cobrarem un suplement (que no satisfà ni tan sols els que protestaren per la retallada de sou, fins i tot en aquest temps de crisi).


Tot i això, la majoria intentam fer la feina el millor que sabem, com toca. Però aprofitats i impresentables n'hi ha per tot.

Pdt: Si la "noticia" de les primes milionàries per als futbolistes de la selecció és certa, no es podran considerar funcionaris encara que cobrin de l'estat ( tal vegada se semblin més a alguns polítics :-) ) 

Enviat a Diario de Ibiza
26/6/2010
Publicat el dia 30/6/2010

Al full de càlcul enllaçat he posat un llistat, extret dels BOIBs d'Internet, de tots els tribunals d'oposició i opositors aprovats des de 1998, per si voleu consultar-ho (Pot haver alguna errada. Si m'avissau ho canviaré)

divendres, 11 de juny del 2010

Sancions als aprofitats

Estic totalment d'acord que posin una sanció als militars que varen usar helicòpters de l'exercit per transportar els convidats d'una boda "privada". Així s'hauria de fer amb qualsevol que s'aprofiti del seu càrrec per treure profit personal dels recursos públics.

Però no estic d'acord en que si ho fan els polítics, no passa res. Si no es tapen uns als altres, com a màxim es demanen "responsabilitats polítiques" (mai civils ni molt menys penals). És a dir, canviar de despatx i esperar que la gent s'oblidi.

Enviat a Diario de Ibiza
el dia 11/06/2010
Publicat el dia 15/6/2010

dissabte, 5 de juny del 2010

Els motius de "l'èxit" de Pere Casetes

Proximitat a la gent, símbol de la lluita anti-autopistes per haver patit en pròpia carn tot aquell desgavell (la qual cosa genera un sentiment de solidaritat) i, no menys important, que no és un polític (per tant no provoca aquesta desconfiança i rebuig que té molta gent). Per jo són tan obvis que em costa creure que ni els partits polítics principals, ni alguns periodistes els puguin admetre, a menys que no vulguin.

Data: 16 de març de 2008 19:03
Per a: diariodeibiza@epi.es