dissabte, 16 de febrer de 2013

Proposta anti-desnonaments i dubtes

Enviat a PAH Mallorca
  Estic totalment indignat amb el que consider una enorme injusticia cap a la gent que estan desnonant dia darrera dia, afavorint descaradament els beneficis dels banquers, totalment protegits per la impresentable classe política que governa des de fa anys, i que encara tenen la poca vergonya de dir que la política és necessària per protegir als petits en front dels grans (Esteban González Pons).

  El motiu d'aquest missatge, a més de per mostrar tot el meu suport a les plataformes d'afectats per les hipoteques, és per preguntar una sèrie de dubtes sobre el tema, i per fer una proposta per si pot servir d'ajuda en aquestos moments on està clar que no podem esperar res dels qui ens governen.

  Els dubtes que voldria resoldre són els següents:
  • Quan una persona no pot fer front al pagament de les quotes de la seva hipoteca, el banc es queda el pis i manté el deute de la diferència entre el valor del pis i la part d'hipoteca pendent de pagar, no? I com es valora el pis?
  • Es parla que els pisos manllevats pels bancs es subhasten, però per altra part també es diu que els bancs tenen molts de pisos en propietat. Per tant que ha passat, que no s'han subhastat o que els bancs amb fet la major "puja"?. En quin casos es subhasten i en quins no? Qui organitza la subhasta (decidint qui pot participar i a qui assigna el bé subhastat)?
  • Si en una subhasta s'aconsegueixen més doblers que el valor del deute pendent amb el banc, qui es queda la diferència?
  • Es possible que per aconseguir una hipoteca s'hagi necessitat avalar amb altres pisos o bens, apart del pis hipotecat?
La proposta que havia pensat (que no tenc constància que s'estigui fent) intenta aprofitar una col·laboració entre persones amb bona voluntat (que gràcies a deu n'hi ha encara) per obtenir un benefici mutu, prescindint dels bancs i del govern (sense vulnerar cap llei, que jo sàpiga). Desconec si hi ha algun "tecnicisme" que pugui invalidar aquesta proposta, ja que som bastant ignorant en aquestos temes de les "finances", premeditadament confusos.
  •  Actualment els bancs donen interessos molt baixos a la gent que té estalvis, mentre estan obtenint pisos per baix del seu valor real. La proposta és organitzar un sistema d'intercanvi entre propietaris que estan a punt de perdre la seva llar a mans dels bancs per un deute inferior al valor raonable de la casa, i estalviadors que tenen prous doblers estalviats per rescindir el deute del propietari amb el banc. Les PAH podrien actuar de mediadors per donar publicitat al sistema i supervisar els tràmits i les bones pràctiques entre les dues parts. La proposta es complementa amb un canvi de nom (venda) de la propietat en qüestió a favor de l'estalviador com a garantia de que, si a llarg d'un temps raonable (anys) o per motius de necessitat (de força major: malaltia, fallida, etc) de l'estalviador, el propietari no pot fer front a la recompra de la casa (pagant el deute inicial i totes les despeses i interesos addicionals d'aquest temps), l'estalviador es quedaria definitivament amb la casa.

Malgrat el canvi de nom, el propietari (original) podria seguir vivint a la seva casa, pagant de lloguer els interessos que l'estalviador rebria si tengués els diners al seu banc habitual (o un poc més per fer més atractiu l'intercanvi), que en cas de no poder-se pagar, s'anirien sumant al deute acumulat.
Perque aquest sistema funcionàs, s'hauria de confiar amb la bona voluntad de les parts, ja que encara que ho desconec, supòs que no tendria cap utilitat algun tipus de contracte on s'estipulassin totes aquestes condicions. Seria imprescindible una entrevista cara a cara entre el propietari i l'estalviador per coneixer-se directament. Si en algun cas no existís aquesta bona voluntat i l'estalviador intentàs fer negoci, aprofitant que tenia el pis al seu nom (a un preu relativament baix) per desnonar als "llogaters-propietaris", com a mínim es podria fer públic el seu nom (i foto) en les webs de les PAH i tots els mitjans possibles, informant de les seves males pràctiques. Si pel contrari, fos el propietari el que intentàs aprofitar-se de la bona voluntat de l'estalviador, sense pagar-li els interessos mensuals amb l'excusa que no guanya prou doblers, havent constància de que sí en té per sobreviure i pagar el lloguer (o al menys part d'ell), l'estalviador podria desnonar-lo quan conseguís un altre llogater disposat a pagar-li el valor dels interessos, o fins i tot vendre el pis quan el deute total (inversió incial, tràmits i interessos), arribassin al preu "raonable" d'aquell pis, amb el compromís de tornar la diferència al propietari inicial.