Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política general. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política general. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de desembre del 2017

Carta al director de "El País"

Quisiera dar mi enhorabuena a las autoras de la publicación "Alicia en la Bélgica de las maravillas"   ya que, como dicen los matemàticos que hizo Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll) en el cuento que parafrasea el título de dicho escrito, han sabido plasmar dos situaciones diferentes en un mismo relato: Aquel, un planteamiento matemático y un cuento infantil, éstas, los nacionalismos catalán y vasco y el nacionalismo español. Perfectamente podrían haber titulado su escrito "Elvira y Teresa en la España de las maravillas" cambiando hispanofobia por catalanofobia, y "orgullosa de su diversidad" por "empecinada en su inexistente uniformidad".

Un último apunte: en la parte final del penúltimo párrafo hay un tufillo a "Vigía de occidente" demasiado fuerte para mi gusto.   

Enviada mitjançant el formulari el dia 8/12/17

dilluns, 23 d’octubre del 2017

Europa és una mentida.

Abans amb la gestió de la crisi dels refugiats i ara amb el conflicte de Catalunya, ha quedat ben clar que els únics interessos que mouen els "governants d'Europa" són els econòmics de caire lliberal, és a dir, poder xuclar millor la classe mitjana #EuropeIsaLie

La impudícia intelectual d'alguns opinadors i polítics no té límits.

L'argument de què "España es una de las naciones más antiguas de Europa" per defensar la postura del govern a més de falsa és totalment incongruent.

Es pot afegir a tot això les mentides reiterades d'alts representants espanyols davant els mitjans internacionals. Un ridícul impresentable del que per descomptat ningú amb dos dits de seny es pot sentir orgullós.

La reducció a l'absurd.

L'argumentació dels PP i dels mitjans i opinadors afins es pot desmuntar amb una tècnica de Filosofia de 3r de BUP: La reducció a l'absurd.

El discurs dels "salva-patries" és ben curiós: "La democràcia consisteix en fer cumplir la llei".

 Ara bé, quan la llei no s'adapta als seus interessos es pot canviar per decret-llei, sense sotmetre's a la decisió dels representants elegits per la ciutadania.

En els darrers anys tots els problemes de convivència a Espanya han vengut provocats per governs del PP:

Fa quatre anys amb l'ensenyament a les Illes Balears, fa unes setmanes a Murcia, des de fa quasi 10 anys a Catalunya,...

La dreta espanyola només accepta les decisions de la majoria si coincideixen amb les seves decisions.

 Quan no, colp de decret llei si pot i si no, segons veim a la història, colp d'estat.

dimarts, 12 de juliol del 2016

El mite de la privatització.

 Els economistes i polítics neo-lliberals i molts empresaris defensen que les empreses privades funcionen millor que els serveis públics. Sense discusió possible, per definició. 

  Però la meva sensació de ciutadà de carrer, sense estudis d'economia ni abducció política de cap tipus, no és la mateixa. 

  Hi ha serveis totalment privats com els bancs o les companyies elèctriques que no són exemple de bon funcionament precisament. Hores de cues, limitació de horaris per pagament de taxes, dificultats per fer ingressos en comptes dels seus clients, en el cas de les primeres, i treballadors desmotivats o poc incentivats que no mostren interès en atendre els clients, i instal·lacions en mal estat pel manteniment inadequat en el cas de les segones, són situacions que patim diàriament bastantes persones. I en el cas de GESA aquesta situació ha empitjorat especialment des de la seva incorporació a ENDESA i la centralització del seu funcionament.

 El que sí ajuda a millorar el funcionament d'empreses i serveis, públics o privats, és la competència, sempre que sigui prou ampla i equilibrada (el que en economia es coneix com a competència perfecta). I per la meva part, crec que també ajuden els incentius (no necessàriament de tipus econòmic) als treballadors, en funció d'avaluacions objectives clarament definides i realitzades. En cas contrari, tan a nivell públic com a privat, el bon funcionament d'un servei acaba depenent de la professionalitat, bona voluntad i constància dels treballadors implicats. Sense gaire diferències.

  Però una diferència clara entre servei públic i servei privatitzat és que, en aquest segon cas, l'empresa que el gestiona busca lògicament tenir beneficis, quants més millor (a costa de qualsevol cosa en les situacions semblants a monopoli que moltes tenen). Una altra diferència és que l'empresa privada no ha de donar explicacions públiques de les seves inversions i els seus guanys (com va dir el president de UNESA en una entrevista). I també és diferent el procés de contractació del seu personal sense necessitat de cap criteri públic. Fins i tot en alguns sectors una empresa privada pot escollir el tipus de client al que atén. 

  És cert que de manera bastant contradictòria i massa habitual, alguns polítics han conduït alguns serveis públics a funcionar, en relació a les diferències anteriors, com aempreses privades, sense transparència, contractant sense criteris públics i desviant guanys per al benefici propi, de familiars o de coneguts, però en aquestes situacions cometen un delicte. En qualsevol cas, amb els antecedents que hi ha, la proposta d'alguns partits polítics d'introduir més empresaris privats "de prestigi" en càrrecs públics no em sembla molt encertada.

  També és cert, bastant contradictòriament també, que quan hi ha hagut pèrdues a un servei privatitzat en els darrers anys  ha sigut l'estat qui se n'ha fet càrrec, com si fos un servei públic, independentment de la gestió i dels sous i pensions multimilionàries dels seus directius.

  Un bon sistema públic, amb avaluacions i incentius adequats, i serveis privats paràl·lels (no substitutius) en alguns sectors, molt ben regulats i vigilats (per evitar fraus com en molts cursos de formació laboral) per introduir una certa competència, podria ser beneficiós de cara a l'usuari. Concretament en el cas del sistema de pensions, que actualment sembla que perilla per una possible fallida, no som partidari de la seva privatització total. No crec que una empresa privada, que persegueix el màxim guany dels seus directius i accionistes, pugui gestionar millor les aportacions dels contribuents que un servei públic ben gestionat que només persegueix el benefici dels usuaris. Al cap i a la fi, en els darrers anys ha sigut el govern qui ha hagut de rescatar de la fallida a empreses privades amb els nostres sous, i no a l'inrevés. 

El proper govern estatal que tendrem quasi segur que serà partidari de les privatitzacions, ja que la majoria de votants han escollit partits de dretes, o de "centre-esquerra", que són partidaris de polítiques neo-lliberals. Ja veurem quins serveis públics deixaran i en quines condicions.

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/7/2016

dijous, 10 de març del 2016

Polítiques "socials"

A la vista de les circunstàncies i dificultats per formar un govern a Espanya, he reproduit un fragment d'un "article" de Vicent Navarro: "Crítica amistosa a Varoufakis y a sectores de las izquierdas sobre lo ocurrido en Grecia" que serveix per resituar les idees.

"En el libro citábamos que el gobierno Zapatero en su objetivo de reducir el déficit público podía haber conseguido más dinero manteniendo el impuesto de patrimonio (2.100 millones de euros) que con la congelación de las pensiones (1.200 millones). Que escogiera lo segundo en lugar de lo primero se debe a que los que gozan de patrimonio tienen más poder político y mediático que los pensionistas. Un tanto semejante ocurrió con el recorte de gasto público sanitario del Sr. Rajoy, de nada menos que de 6.000 millones de euros, dinero que podría haber conseguido casi en su totalidad revirtiendo la bajada del impuesto de sociedades a las empresas que facturan más de 150 millones de euros al año (que representan solo el 0,12% de todas las empresas en España)"

dimecres, 8 de juliol del 2015

El dèficit tarifari del sistema elèctric (segons el mètode R)

El senyor A té un amic, el senyor B, que té una font d'aigua.

El senyor A li proposa al Sr. B vendre la seva aigua als seus veïns per 1 euro cada litre.

Per altre part, el Sr. A, com sap que aquesta aigua és més cara de la que compraven els seus veins abans, els ofereix cobrar-la igual que abans (50 cèntims/litre) i la resta, deixar-la a deure a un "fons comú".

Com no hi ha altres proveïdors d'aigua, i com hi ha un deute que es va acumulant, cada any es puja el preu de l'aigua per "pagar" el deute degut a la diferència de preu que el sr. A va proposar pagar al sr. B, i el preu que el sr. A va proposar cobrar als seus veins.

Tot i així el deute va creixent mentre el preu pagat pels veins sigui inferior al preu pactat entre el sr. A i el sr. B. 

Encara que probablement el preu pagat al sr. B és molt superior al que li costa a ell obtenir l'aigua. Quasi segur que menys de 50 cèntims.

dimarts, 5 de maig del 2015

Per què prometen el que no han fet en quatre anys de govern?

No puc entendre per què els polítics en campanya (o precampanya) electoral prometen coses que evidentment no faran, si s'acaba una legislatura on han governat i no ho han fet.

No crec que hi hagi ningú tan ingenu o tan despistat com per creure que ho faran en la propera legislatura. Per tant, els que no els pensaven votar no canviaran d'idea i els que els voten incondicionalment, ho seguiran fent prometin el que prometin.

Si no és per un acte reflex de prometre impossibles en campanya electoral, no li veig cap explicació lògica.

Enviat a Diario de Ibiza el 5/5/2015

diumenge, 19 d’abril del 2015

Qui pot votar al Sr. Bauzá?

D'aquí a unes setmanes hi ha eleccions municipals i autonòmiques. Les eleccions són actualment l'únic sistema que tenim els ciutadans per expressar la nostra opinió de manera que els polítics ens hagin d'escoltar. Però és una opinió poc matisable. Només podem dir sí o no, blanc o negre, apte o no apte. I a més a més, hem de valorar d'un colp, amb un sol vot, moltes coses. Hem de valorar les actuacions passades en els diferents temes o situacions plantejades, i hem de valorar què ens semblen les diverses propostes que ens plantegen per als futurs 4 anys (encara que després facin el contrari del que han proposat). Aquest sistema s'hauria de canviar però de moment és el que tenim.Supòs que a l'hora de valorar les actuacions a nivell municipal cadascú tendrà diferents aspectes que prioritzar en funció de les seves circumstàncies més particulars i, fins i tot, en funció de l'amistat o consideració que pugui tenir del candidat a alcade o alcaldessa que presenta cada partit.

Però en el cas del Govern Balear, especialment des d'Eivissa, sembla més difícil de valorar. Encara que a Eivissa no es vota directament al Sr. Bauzá, tots els diputats electes del PP l'escolliran com a president del govern seguint les directrius del partit. Així doncs indirectament és a ell a qui es vota.  A l'hora de fer una valoració de l'acció de govern passada i futura d'aquest senyor, no veig cap aspecte positiu que es pugui tenir en compte, malgrat ens vulguin vendre que les relativament bones xifres econòmiques actuals, degudes a uns bons resultats turístics, són exclusivament gràcies a la seva gestió. Potser alguna gent valorarà la seva presència a la manifestació en contra de les prospeccions (encara que de moment no ha tengut massa fruit).

En canvi valoracions negatives en veig moltes, ja que darrera el posat afable i proper que mostra en les aparicions públiques, s'amaga una actitud intransigent, autoritària i arrogant que ha generat un elevat estat de crispació a molts nivells. La seva postura fanàtica en el tema educatiu, contra docents, contra pares i, fins i tot, contra els jutges, ha provocat una ferida que encara està oberta i que, lluny de curar-se, es farà més fonda si torna a governar, com ja ha avisat.  En el parlament, el menyspreu i la superioritat amb què tracta l'oposició ha fet que el seu partit hagi quedat sol contra tothom. Fins i tot dins del seu partit ha induït confrontacions i expulsions de persones més moderades i respectuoses amb la cultura de la nostra terra.

A jo personalment m'ha conduït a fer tres setmanes de vaga quan mai havia fet ni un dia de vaga efectiva en 20 anys de docència. M'ha forçat a dedicar temps i nervis a concentracions, manifestacions i reunions contra del desgavell educatiu que vol imposar. M'ha provocat ràbia i mal humor com cap altre governant m'havia provocat mai.

No crec que el Sr. Bauzá es mereixi la "bona valoració" que el permeti tornar a governar. Jo per supost no el votaré i tenc l'esperança que el sentit comú de la majoria de pares que no volen més experiments amb els seus fills, i de la gent moderada que el va votar en les passades eleccions, els farà buscar altres opcions o l'abstenció en el vot corresponent al parlament balear. Al cap i a la fi, de què serveix votar aquí a parlamentaris del PP si després han de tragar el que manen a Palma, encara que vagi en contra d'Eivissa? Seria una bona crítica dels votants habituals del PP cap al Sr. Bauzá que els alcaldes (darrera els quals s'està amagant en aquesta precampanya electoral) treguessin bastants més vots que ell.

En cas contrari, ens esperen quatre anys més de divisió, enfrontament, menyspreu i imposició. És difícil treballar bé en aquestes circumstàncies.

diumenge, 22 de març del 2015

El llegat educatiu del PP

El proper curs es posa en marxa la LOMCE (LOMQE si la traduïm al català). Aquesta enèsima llei educativa que ve per substituir l'actual LOE afectarà a molts alumnes de primària. A secundària afectarà a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO, i 1r de Batxillerat . A l'institut ja ens estam preparant per adaptar-nos a aquesta llei (de manera obligada òbviament), perquè l'alumnat en surti el menys perjudicat possible, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però així com s'està introduint aquesta llei és inevitable que un gran nombre d'alumnes quedin perjudicats. En primer lloc, per la urgència i improvització com s'està plantejant. A hores d'ara, a dos mesos i mig de final de curs, amb els grups d'alumnes i plantilles per gestionar, encara falten aspectes organitzatius per aclarir i, fins i tot, normativa per aprovar. En segon lloc, la falta de progressivitat que es vol dur a terme farà que alguns alumnes hagin de realitzar programes educatius a mitges (com els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, que substitueixen els programes de diversificació curricular) i enfrontar-se després a una revàlida per comprovar els coneixements adquirits, amb les conseqüents dificultats. I per últim, donada la manera com el govern ha imposat aquesta llei,  en contra de quasi tota la resta de partits polítics i de la gran majoria de professionals i especialistes de l'educació, és difícil que es mantengui després de les properes eleccions. Els resultats de la majoria d'enquestes electorals així ho preveuen.

És a dir, és més que probable que aquesta llei estigui vigent un sol curs.
En aquestes circumstàncies, els nombrosos alumnes que el curs que ve realitzaran el sistema LOMCE haurien de retornar a l'anterior sistema LOE d'aquí a dos cursos. Això suposaria algunes dificultats com les derivades de no haver realitzat assignatures que amb la LOE eren obligatòries. I malgrat no és un problema ni molt menys irreversible, no deixa de ser una complicació afegida al procés educatiu.

En definitiva, el govern, en lloc de perseguir millorar la situació de la major part de la població, amb seny i coherència, intenta deixar marca del plantejament ideològic del partit polític que està darrera. En un tema tan important com és l'educació, en lloc de fer una proposta consensuada, introduïda progressivament des de l'educació infantil,  començada amb temps i informant correctament als centres que l'han d'aplicar, la deixa caure com una maça aprofitant la seva majoria parlamentària (sense majoria d'electors, que quedi constància).

Si tenguéssim un govern amb un poc més de seny i sentit d'estat, ajornaria l'aplicació de la LOMCE fins al començament de la propera legislatura. Però sembla que prefereixen "marcar territori" no sigui cosa que no ho puguin fer després d'uns mesos. Alguns sectors, per revenja o per submissió, els aplaudiran la decisió. Està clar que no pensen gaire en els infants i els seus pares.

Ens caurà la LOMCE com un més dels regals preelectorals als que ens tenen acostumats. Un llegat enverinat en aquest cas.
Enviat a Diario de Ibiza dia 22/3/2015

dimarts, 3 de març del 2015

Opcions polítiques i participació ciutadana


Pareix que en les properes eleccions tendrem una quantitat d'opcions prou extensa, i a jo em sembla una bona notícia. La falta de competència no és bona ni en l'economia ni en la política.
Això pot suposar un cert problema ja que el sistema arcaic de democràcia representativa que tenim perjudica les opcions fragmentades enfront de les més uniformes, perquè assigna un nombre limitat d'escons a cada partit en funció dels vots aconseguits, arrodonits a valors sencers (un poc tendenciosament des del meu punt de vista). Tot i així jo ho veig positiu.
 Un altre possible problema d'aquest ample ventall d'opcions polítiques és la sensació que es comenta de que entre algunes d'elles hi ha poques diferències. Un dels temes on sí hi ha bastanta diferència és en la possibilitat de participar en la presa de decisions: algunes opcions donen als votants més protagonisme mentre altres atribueixen per complet aquesta funció als "òrgans del partit".
L'elecció de les persones que han de formar les llistes electorals és un dels temes on ja hi ha hagut experiències de participació ciutadana. Però encara no he vist cap formació que expliqui com organitzarà la recollida de l'opinió dels ciutadans sobre decisions de govern importants una volta fetes les eleccions.
És cert que aquest tema es podria organitzar una volta constituït el govern, en cas de que el partit, agrupació o plataforma que fomenta la participació de la gent fos l'organització electa per governar, ja que s'hauria de demanar l'opinió de tots els ciutadans. Però en cas de que el partit en qüestió formi part de l'oposició, hauria de tenir preparat abans de les eleccions un sistema per recollir l'opinió dels que realment l'han votat, ja que la resta de votants ja tendran la seva opinió correctament representada pels pròxims 4 anys (suposadament).
Pens que aclarir aquest aspecte ajudaria a marcar distàncies entre les diferents opcions que es presentin. Esper que alguna d'elles ho clarifiqui abans de maig.


Un altre aspecte on podrien marcar-se diferències és en la defensa d'un sistema electoral i legislatiu més modern. La individualitat de cada escó i la importància del debat parlamentari ha perdut tota raó de ser amb la disciplina de partits imposada actualment. Un sistema on tots els partits presents en les eleccions poguessin opinar durant la legislatura en funció dels vots reals aconseguits seria un sistema més equilibrat.
 Enviat a Diario de Ibiza el 3/3/2015
Publicat el dia 6/3/2015

dijous, 26 de febrer del 2015

Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.
Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?
El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.
El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".
Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

divendres, 20 de juny del 2014

Democràcia a mida

  Després d'un curs escolar clarament anormal (malgrat les afirmacions que feia la consellera d'educació en sentit contrari), s'està vivint en els claustres de professors de les illes, durant aquest final de curs, una situació molt peculiar: l'obligació de votar el que li convé a la conselleria.
  Com era previsible a la vista del fanatisme amb què el govern Bauzá va defensar el TIL en contra de la immensa majoria de sectors implicats, especialment els formats per professionals i experts en la matèria, el govern balear ha donat una passa més en l'aplicació d'aquest experiment educatiu: ha obligat a cada centre a dissenyar un projecte educatiu que s'adapti a les noves instruccions que ha publicat sobre el TIL, i que a més a més ha d'estar aprovat, des del punt de vista pedagògic, pels claustres de professors corresponents.
  El problema és que la normativa que ha fet el govern és tan restrictiva que la majoria de claustres no poden aprovar la seva adequació pedagògica de cap manera. Usant l'exemple d'un company, és com si demanen a un grup de cuiners que donin el vist i plau a una recepta de pastís de xocolata feta amb els ingredients per fer bunyols. Jo aniria un poc més lluny: és com si es demana aprovar la recepta per un bon plat però que només es poden usar substàncies tòxiques o verinoses per elaborar-la. I a més a més, amb unes proporcions ben definides.
  I com el govern fa les lleis, i la gent les ha de complir, encara que siguin incoherents o injustes, s'amenaça els docents amb què hauran de repetir les reunions per votar fins que l'aprovin.

  Potser aquesta és la nova estratègia del partit del govern, que sempre s'ha caracteritzat per una actitud molt "democràtica": fer repetir les  votacions fins que la gent voti allò que convé al que governa. "Democràcia" en la seva màxima expressió!

Enviat a Diario de Ibiza el 20/6/2014

Publicat el 3/7/2014

dijous, 22 de maig del 2014

Per què no s'utilitzen dades del govern per contrarestar les mentides o mitges veritats del govern?

- Segons les dades del INE (institut nacional d'estadística), el nombre d'ocupats des de que va arribar Mariano Rajoy al govern ha minvat 1.049.300 persones. Però ells donen la dada de la reducció de nombre d'aturats. (a més en el primer trimestre de 2014 s'han perdut 184.600 segons va publicar "el país")

http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=EPA&idtab=89


divendres, 9 de maig del 2014

Una oportunitat per opinar

A finals de mes podem votar. Hi ha elecciones europees, i encara que crec que, per sentit comú, s'hauria de diferenciar quan es vota per al govern municipal o per al govern d'Europa, sembla que la majoria de població no fa gaire diferències entre una i altra votació. Fins i tot els partits polítics majoritaris usen qualsevol votació com una mesura de la seva popularitat, del recolzament que tenen, sobre tot si els convé.

Encara queda més d'un any de legislatura tant a nivell local com estatal. I queden importants situacions a enfrontar: lleis i experiments educatius, prospeccions petrolieres, resolució de casos de corrupció...

Malgrat sembli incoherent, crec que aquestes votacions tenen molt poca repercusió a nivell d'Europa: si es vota a un dels partits majoritaris d'Espanya, es farà el que manin des d'Alemanya, amb poques diferències d'un o altre costat; ja ho hem viscut abans. Si es voten altres opcions, ni tan sols si tots els espanyols ens posàssim d'acord (cosa més que inaudita) aconseguiríem canviar gaire amb uns 55 diputats sobre un parlament d'unes 750 persones. I votant pels eurodiputats de sempre no aconseguiríem ni tan sols que renunciassin els privilegis que, apart del seu elevat sou, surten dels impostos que tots pagam, com ho demostraren al principi de la crisi amb la votació per deixar de viatjar en primera classe.

Però en canvi a nivell local i nacional, amb una situació prou complicada com la que estam vivint, pot ser una bona manera d'opinar sobre les coses fetes pels governants fins ara. Fins i tot pot servir per influir-los respecte el que queda de legislatura, o també, aquells que així pensin, de donar-los suport en les seves accions. Així mateix és una manera de mostrar rebuig o suport a altres organitzacions i col·lectius que s'han mobilitzat des de fa un temps. De fet, votar és l'única cosa que podem fer per a que els teòrics demòcrates que governen des de la transició ens escoltin, tal com va recordar el senyor Bauçà en una entrevista de la ràdio. Haurem d'aprofitar-la mentre no la intentin desacreditar o prohibir, com intenten fer des del govern de Madrid amb altres tipus d'expressió ciutadana.

I a més a més, aquesta volta la circunscripció electoral es tota Espanya, és a dir, que els vots de tota Espanya es junten i no s'ha de tenir por al discurs del vot inútil que ja ens intenten fer arribar.

Així idò, els que estan d'acord amb els rescats de bancs i autopistes passant per damunt de les famílies, els que són més rics ara que abans de la crisi, els que reben pensions vitalícies milionàries com a premis a la seva incompetència, i els que veuen bé que el 27% sigui majoria absoluta i que doni dret a poder absolut,  haurien de tornar a votar el partit que està governant, per mostrar-los el seu suport.

També serà coherent que les minories afavorides per les polítiques actuals i les persones agraïdes pels premis preelectorals repartits darrerament pels representants institucionals  tornin a votar aquest partit, encara que alguna minoria molt afavorida pel PP en aquestos mesos passats ja ha escollit partits més radicals.

I els que es creuen que el govern actual és el que millor defensa la nostra "llengo/llengua/llengu", i especialment els que estan a favor de les prospeccions petrolieres, els haurien de votar també.
            
Així mateix, els que pensen que els polítics han de prendre totes les decisions encara que no siguin especialistes de la majoria de temes i no han de tenir cap responsabilitat per les conseqüències, i que poden decidir els seus sous i sobresous vitalicis sense donar explicacions; els que pensen que els polítics han d'afavorir els seus amics i les grans companyies, per embutxacar-se els nostres sous sense remordiments ni vergonya; els que pensen que els polítics, i els seus amics i familiars han d'estar per damunt la llei, desobeïnt les lleis que tan diuen respectar i que si algun jutge els condemna han de ser indultats pel govern de torn; els que pensen que els parlaments han de ser una reunió de titelles controlats des de Madrid per les elits de cada partit, i s'han de dedicar a criticar sistemàticament i destructivament el que fan els contraris i donar-se la culpa mútuament de decisions preses en el passat sense solucionar els problemes del present; els que consideren que els programes electorals només s'han de respectar quan els interessa, i que s'han d'invertir els sous dels impostos en propaganda partidista i en mitjans públics manipulats, i els que pensen que el sistema judicial també ha de ser controlat pels polítics habituals; els que pensen, al cap i a la fi, que tenim la millor democràcia que podem tenir o que ens mereixem, poden votar a algun dels dos partits que ens han governat des de fa més de 30 anys.

Els fànatics que veuen les eleccions com un partit de futbol entre els equips clàssics  també ho tenen fàcil. Poden votar segons els "colors" que senten independentment dels fets, sense necessitat de pensar ni recordar res.

I els que passen de tot o que prefereixen no involucrar-se en temes polítics poden abstendre's amb l'excusa de que no serveix per res. Els polítics dels partits majoritaris utilitzaran la passivitat de la majoria silenciosa com els convengui. Ja hem vist que ho saben fer. L'historiador AJ Toynbee no s'equivocava: "El major castig d'aquells que no s'interessen per la política és que seran governats per persones que sí s'hi interessen"

Jo no tenc clar a qui he de votar. Però tenc molt clar que he de votar i tenc molt clar a qui NO he de votar. Malgrat els entrebancs que els partits majoritaris posen als nous partits i agrupacions d'electors, aquesta volta hi ha alternatives per votar. I qualsevol pot servir perquè els que ens han governat fins ara es comencin a plantejar que alguna cosa estan fent malament.

Enviat a diario de Ibiza el 9/5/2014
Publicat el 14/5/2014

dimarts, 29 d’abril del 2014

Vergonya diputats, vergonya.

Fa uns dies s'ha confirmat en premsa que algunes de les actuacions del Govern Bauzá, especialment el tema del TIL, que tanta resposta social ha aixecat, responien a les pressions d'una minoria extremista: El círculo balear.

Pensar que el president del Govern Balear i els membres del seu partit tenien unes conviccions tan errònies com les de voler imposar un sistema educatiu que la majoria de professionals de l'educació hem rebutjat des del principi, em semblava molt preocupant.

Saber ara que el desgavell provocat en infants, famílies i professorat ha sigut només per tenir satisfeta a una minoria de radicals anticatalanistes em sembla deplorable (igual de deplorable que si un perjudici semblant només beneficiàs a una minoria de radicals catalanistes, per si algú ho dubta).

Que el president i els seus acòlits hagin actuat d'aquesta manera és impresentable. Que els 34 diputats del partit popular i la resta de càrrecs del govern no hagin tengut el coratge i la decència d'enfrontar-se a aquest disbarat, coneixent els motius reals que el movien, em sembla imperdonable. Només 8 diputats íntegres, a més d'en Toni Pastor, haurien fet perdre la majoria absoluta. Dels 8 d'Eivissa no n'hi hagué cap.

Ara ve una oportunitat perquè els jutgi la societat. Si aquesta no ho sap fer, ho haurà de fer, a més temps vista, la història, que no sol perdonar que "tot un poble mori per un home sol".

Enviat a diario de Ibiza i diario de Mallorca, el 29/4/2014
Publicat al diario de Ibiza amb lleugers canvis el 1/5/2014

dijous, 24 de gener del 2013

Propostes d'un ingenu

ESBORRANY:
La manera com crec jo que haurien d'haver enfrontat la crisi els nostres governants, ben lluny del que han fet, i des de la total ingenuitat que me caracteritza en aquestos temes, en els que sempre pens que les lleis persegueixen aconseguir la justicia i la igualtat de totes les persones,

Denunciar i fer jutjar a aquells enriquits  desproporcionadament (cobrar 50.000 euros/any és més que digne). Sol·licitar col·laboració dels ciutadans en la denuncia de situacions punibles (convenientment justificades jurídicament)
Declarar l'estat d'excepció.
Fer una banca estatal des d'on pagar (mitjançant transaccions financeres (no líquid)) als funcionaris i tots els creditors de l'estat. Oferir un interés un poc més alts en aquest banc que en els bancs tradicionals. Mantenir les pagues extres i les pujades anuals en dipòsit a vista de situacions més favorables (reconeixement de deuta)
Col·laborar (totalment auditorats) o nacionalitzar els bancs en situació de risc (perseguint als directius enriquits en el procés). Col·locar a funcionaris eficients dirigint aquestes entitats. Si les entitats no són rendibles, liquidar-les (recordant que els primers beneficiaris (per llei) són els estalviadors)

Prorrogar els pagaments de deute públic a un interés raonable, no en funció del mercat.

Ajornar desnonaments i mesures econòmiques desfavorables.

Jutjar per traició a totes les persones que s'aprofitin de les circumstàncies actuals.