dimarts, 12 de juliol de 2016

El mite de la privatització.

 Els economistes i polítics neo-lliberals i molts empresaris defensen que les empreses privades funcionen millor que els serveis públics. Sense discusió possible, per definició. 

  Però la meva sensació de ciutadà de carrer, sense estudis d'economia ni abducció política de cap tipus, no és la mateixa. 

  Hi ha serveis totalment privats com els bancs o les companyies elèctriques que no són exemple de bon funcionament precisament. Hores de cues, limitació de horaris per pagament de taxes, dificultats per fer ingressos en comptes dels seus clients, en el cas de les primeres, i treballadors desmotivats o poc incentivats que no mostren interès en atendre els clients, i instal·lacions en mal estat pel manteniment inadequat en el cas de les segones, són situacions que patim diàriament bastantes persones. I en el cas de GESA aquesta situació ha empitjorat especialment des de la seva incorporació a ENDESA i la centralització del seu funcionament.

 El que sí ajuda a millorar el funcionament d'empreses i serveis, públics o privats, és la competència, sempre que sigui prou ampla i equilibrada (el que en economia es coneix com a competència perfecta). I per la meva part, crec que també ajuden els incentius (no necessàriament de tipus econòmic) als treballadors, en funció d'avaluacions objectives clarament definides i realitzades. En cas contrari, tan a nivell públic com a privat, el bon funcionament d'un servei acaba depenent de la professionalitat, bona voluntad i constància dels treballadors implicats. Sense gaire diferències.

  Però una diferència clara entre servei públic i servei privatitzat és que, en aquest segon cas, l'empresa que el gestiona busca lògicament tenir beneficis, quants més millor (a costa de qualsevol cosa en les situacions semblants a monopoli que moltes tenen). Una altra diferència és que l'empresa privada no ha de donar explicacions públiques de les seves inversions i els seus guanys (com va dir el president de UNESA en una entrevista). I també és diferent el procés de contractació del seu personal sense necessitat de cap criteri públic. Fins i tot en alguns sectors una empresa privada pot escollir el tipus de client al que atén. 

  És cert que de manera bastant contradictòria i massa habitual, alguns polítics han conduït alguns serveis públics a funcionar, en relació a les diferències anteriors, com aempreses privades, sense transparència, contractant sense criteris públics i desviant guanys per al benefici propi, de familiars o de coneguts, però en aquestes situacions cometen un delicte. En qualsevol cas, amb els antecedents que hi ha, la proposta d'alguns partits polítics d'introduir més empresaris privats "de prestigi" en càrrecs públics no em sembla molt encertada.

  També és cert, bastant contradictòriament també, que quan hi ha hagut pèrdues a un servei privatitzat en els darrers anys  ha sigut l'estat qui se n'ha fet càrrec, com si fos un servei públic, independentment de la gestió i dels sous i pensions multimilionàries dels seus directius.

  Un bon sistema públic, amb avaluacions i incentius adequats, i serveis privats paràl·lels (no substitutius) en alguns sectors, molt ben regulats i vigilats (per evitar fraus com en molts cursos de formació laboral) per introduir una certa competència, podria ser beneficiós de cara a l'usuari. Concretament en el cas del sistema de pensions, que actualment sembla que perilla per una possible fallida, no som partidari de la seva privatització total. No crec que una empresa privada, que persegueix el màxim guany dels seus directius i accionistes, pugui gestionar millor les aportacions dels contribuents que un servei públic ben gestionat que només persegueix el benefici dels usuaris. Al cap i a la fi, en els darrers anys ha sigut el govern qui ha hagut de rescatar de la fallida a empreses privades amb els nostres sous, i no a l'inrevés. 

El proper govern estatal que tendrem quasi segur que serà partidari de les privatitzacions, ja que la majoria de votants han escollit partits de dretes, o de "centre-esquerra", que són partidaris de polítiques neo-lliberals. Ja veurem quins serveis públics deixaran i en quines condicions.

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/7/2016

dijous, 10 de març de 2016

Polítiques "socials"

A la vista de les circunstàncies i dificultats per formar un govern a Espanya, he reproduit un fragment d'un "article" de Vicent Navarro: "Crítica amistosa a Varoufakis y a sectores de las izquierdas sobre lo ocurrido en Grecia" que serveix per resituar les idees.

"En el libro citábamos que el gobierno Zapatero en su objetivo de reducir el déficit público podía haber conseguido más dinero manteniendo el impuesto de patrimonio (2.100 millones de euros) que con la congelación de las pensiones (1.200 millones). Que escogiera lo segundo en lugar de lo primero se debe a que los que gozan de patrimonio tienen más poder político y mediático que los pensionistas. Un tanto semejante ocurrió con el recorte de gasto público sanitario del Sr. Rajoy, de nada menos que de 6.000 millones de euros, dinero que podría haber conseguido casi en su totalidad revirtiendo la bajada del impuesto de sociedades a las empresas que facturan más de 150 millones de euros al año (que representan solo el 0,12% de todas las empresas en España)"

diumenge, 7 de febrer de 2016

Per què tanta por a les votacions?

Malgrat esperava que els darrers canvis de govern a nivell autonòmic i municipal (i el possible canvi a nivell estatal)  induirien més ràpidament consultes perquè els ciutadans poguéssim opinar en temes que ens afecten col·lectivament i de manera important, sembla que a la fi tendrem una consulta popular a Eivissa.

 Aquesta primera consulta, en relació al desdoblament del primer tram de la carretera de Vila a Santa Eulària, pel que he entès, no serà vinculant (tot i que els socis de govern del PSOE sí que volen que ho sigui). Ara falta que aquesta votació s'organitzi de manera adequada per a que qualsevol contribuent d'Eivissa que vulgui, pugui votar, i que la convocatòria i els resultats es publiquin de manera clara i transparent. Amb les noves tecnologies i l'administració única no hauria de ser ni massa complicat ni costós. 

Però pel que vaig llegir fa uns dies, als dirigents del PSOE eivissenc no els fa gaire gràcia aquesta consulta. Segons diuen, és un projecte que ells pensen que s'ha de fer i amb això els basta. Em fa la sensació que els dirigents dels vells partits, que estaven acostumats a usar els resultats de les eleccions com excusa per poder fer el que volien sense encomanar-se a ningú (ni tan sols complir el seus propis programes electorals), no acaben d'entendre (o no volen acceptar) que molts votants actuals volem poder opinar dia a dia sobre els temes que ens afecten i ens preocupen. I haurien de recordar que encara que segueixin governant a molts llocs, han perdut milers de vots a tot arreu.

Entre els docents, la màxima expressió de la tendència a voler opinar i ser escoltat va ser l'aparició de l'assemblea de docents, com a resposta a la falta d'interès o d'atenció que mostraven els sindicats existents enfront d'unes agressions continuades al col·lectiu. 


 Malgrat les crítiques rebudes, el caràcter participatiu i col·laboratiu que ha conduït les decisions de l'assemblea és una mostra clara de que quan hi ha interès i esforç es pot organitzar un col·lectiu nombrós i variat per prendre decisions coherents i integradores. Aquest esperit avui dia s'està intentant consolidar en forma d'associació professional docent, per respondre, de manera participativa, als problemes i reptes de caire més didàctic que laboral d'aquesta professió.


 Els dies 9 i 10 es tornen a organitzar votacions entre els docents. Aquesta volta per decidir si es desconvoca ja la vaga indefinida iniciada en setembre de 2013. Aquesta decisió, com totes les importants preses abans, la prendrem entre tots els que vulguem participar, en lloc de fer-ho per nosaltres, sense preguntar, quatre dirigents visionaris.


En una societat preparada i compromesa, l'opinió dels seus membres és un actiu fonamental que cap dirigent democràtic hauria de menysprear. Potser el problema és que en lloc d'estar governats per demòcrates ho estam per aspirants a "mini-dictadors". Més tard o més d'hora, ja s'ho trobaran. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 7/2/2016
Publicat el 14/2/2016