divendres, 30 d’agost de 2013

Preocupats per l'inici de curs

Ara que s'acaba l'estiu alguns pares es mostren preocupats sobre com començarà el curs. Les afirmacions dels principals responsables polítics dient que començarà amb tota normalitat no els deuen convèncer (en campanya electoral deuen ser més convincents). Han sentit que es prepara un vaga indefinida entre els mestres i professors i saben que això afectarà els seus fills i els afectarà a ells. I pensen que ni els seus fills ni ells tenen la culpa.

 Jo també som pare però al mateix temps som professor i estic totalment d'acord en que els nostres fills i alumnes no tenen cap culpa d'aquesta situació. I per això, durant quatre anys he estat aguantant congelacions i retallades de sou, increment d'hores de feina i d'alumnes per classe. I en el darrer any he estat rompent-me la cara al carrer (així és com em sent jo que per natural no m'agrada cridar l'atenció) en casserolades, concentracions i manifestacions. Tot intentant que els meus problemes laborals no afectin els nostres alumnes i fills, ni els seus pares.

 Però pens que aquesta volta ja és massa, ja que no únicament ens han reduït les nostres retribucions amb l'excusa de la crisi, sinò que estan despestrigiant tot el col·lectiu amb falses acusacions i estan degradant el sistema educatiu intentant fer creure que millorarà l'aprenentatge de l'anglès. I tot això des d'una total arrogància i despreci, negant-se a qualsevol tipus de diàleg, amb l'excusa que és una proposta del programa electoral que els ha donat la majoria per governar (un programa electoral que incompleixen amb allò que els interessa, i una majoria que en realitat és de menys del 30% de la gent que té dret a votar, tot sigui dit).

 Jo esper que el curs comenci sense vagues. Ho esper perquè no em fa cap il·lusió la possibilitat d'estar mesos sense cobrar. I també ho esper perquè prefereix molt més estar a classe amb els meus alumnes, intentant fer-los entendre la meva assignatura usant les noves estratègies que durant l'estiu he anat imaginant (i que segur que no funcionaran millor si les faig en anglès), que estar al carrer protestant per una situació que consider profundament injusta. 
  Els meus sentiments de persona tímida i introvertida m'espitgen a mantenir la situació sense canvis, dins el funcionament habitual, aguantant el que faci falta. Però tenc la convicció de que davant les agressions i les injustícies un ha de donar la cara i defensar la seva opinió públicament en lloc de queixar-se només en el seu entorn i deixar la feina bruta als altres. I aquesta convicció m'espitja amb més força cap a posar-me en vaga si els que governen no rectifiquen la seva actitud.

 Efectivament els nostres fills i alumnes no tenen cap culpa. Però la culpa no és dels mestres i professors que intentam ensenyar i cuidar aquestos infants el millor que sabem a canvi d'un sou i unes vacances que no varem decidir nosaltres, i per les quals hem estat disposats a dedicar alguns anys a estudiar carreres i a fer oposicions. I els pares, especialment els que han col·laborat en les queixes i manifestacions, no tenen més culpa que els professors que, com a majors d'edat, tenim la possibilitat d'escollir qui ens governarà durant quatre anys. Però ja no tenim més eines, ja no veim més sortides. Si els responsables polítics no ens respecten dins les aules, almenys ens hauran de veure i sentir al carrer.
 Aclariments finals:
  • La crisi no l'hem generat els docents, ja que en temps de bonança no ens hem beneficiat especialment perquè no varem tenir cap augment de sou ni tampoc teniem menys feina.
  • Als docents, els governants ens han acusat d'adoctrinar dins les aules, però no han expedientat a ningú per aquest fet ja que era fals (sí han expedientat a tres directors per no voler cumplir una normativa injusta i probablement il·legal)
  • Amb el decret de trilingüisme es degradarà el sistema educatiu, perquè ni la majoria de professors ni molt menys els alumnes estan preparats per fer classes d'altres assignatures en anglès, sense cap reducció d'alumnes als grups on es faci (de fet augmentant el nombre de boixos a cada aula durant els darrers anys) i sense preveure cap sistema d'avaluació per garantir que no es perden els coneixements de les àrees afectades.
Enviat a diario de Ibiza el 30/8/2013
J. Francesc Huguet
07800 Eivissa

Eivissa a 1 euro



Fa uns matins llegia unes noticies que en lloc de produir-me la indignació habitual que em provoquen les noticies des de fa cert temps, m'han provocat tristesa: L'evident deteoriament que està sofrint Eivissa, dia rera dia, per la massificació turística existent. La platja de ses salines convertida en clavaguera dels iots ancorats sobre la posidonia, carreteres col·lapsades de cotxes (malgrat les macro-vies construïdes) amb voreres plenes d'envasos i altres tipus de fems, i turistes que valoren prou bé les nostres illes excepte perque hi ha massa aglomeracions...

Aquest sentiment de tristor ha esdevingut amb la certesa de que estan malvenent aquest paradís en el que la sort m'ha permés néixer. Estan repartint un producte exclusiu en un abocador ple de mosques i carronyaires. I no ho venen per necessitat, sinó per cobdicia i per ignorància.

En un primer moment m'havia inclós en l'acció de vendre usant la primera persona del plural, ja que és cert que quasi tots els Balears vivim directa o indirectament del turisme. Però jo faig l'únic que sé que puc fer per evitar aquesta situació: no embrutar i no votar als polítics que estan afavorint aquesta degradació quan haurien de fer el contrari. Per desgràcia n'hi ha més que viuen en les nostres illes que, per ignorància o per avaricia, sí que els voten i bastants que també embruten.

Per altra part, la realitat de que la majoria depenem del turisme no hauria de sonar tant sovint a excusa per justificar qualsevol tipus de barbaritat. La saviesa popular d'èpoques anteriors, que sembla que hem perdut en el camí de l'alfabetització de tota la població, ens dóna, amb dos refranys o expresions, l'explicació del que hauríem d'haver fet i del que ens espera: "Más vale pajaro en mano..." i "Pan para hoy..."

I quan s'hagi acabat la festa i l'entorn natural dels "ous d'or" s'hagi mort, els iots i cotxes de luxe se n'aniran cap a altres indrets més nets i menys massificats. I els que ens quedarem aquí per recollir les despulles serem els que de veres ens estimam aquesta terra i no ens podem imaginar cap altre lloc millor per viure.

Però en lloc de quedar-me despotricant d'aquest futur inexorable que ens aguarda m'he decidit a fer aquestes reflexions i alguns suggeriments, per si pogués ajudar a convencer a alguna persona amb prou influència, honestetat i intel·ligència per redreçar aquesta situació, o convencer a prou persones de que no ens duen per bon camí i la propera volta millor escollir un altre "pilot", cosa aquesta última encara més difícil.

No voldria que ningú malinterpretàs les meves propostes que en cap cas recolzen la construcció de nous establiments o recintes dedicats a atreure més turistes, encara que siguin de qualitat, sinó que som partidari de dignificar l'oferta turística existent oferint un servei de qualitat adequada al preu que es vol cobrar.

No crec que els sous siguin un reflex de la vàlua de les persones, però sí que poden ser una compensanció per poder arreglar el que fan malbé. I mentres no es trobi un millor sistema per restringir l'accés a aquest producte exclusiu que ens ha deixat en prèstec la natura, intentar convencer a hotelers i serveis complementaris que és un millor objectiu tenir el calaix raonablement ple en lloc de perseguir el 100% d'ocupació.

Part d'aquest augment dels preus hauriem d'anar destinats a mantenir en condicions l'entorn que s'està oferint a aquest turisme d'alt poder adquisitiu cosa que generaria llocs de treball. Jo som més partidari fer-ho a través d'impostos destinats a pagar serveis públics de neteja que a través de les multes que s'haurien de posar a aquells empresaris "espabilats" que incumplissin el seu compromís de fer aquest manteniment dels recursos naturals que estan aprofitant en prestec, si es deixà aquest manteniment en mans de la iniciativa privada.

Mentres tant, intentar disuadir de fer actes incívics a aquells impresentables que ens visiten, aplicant les normes legalment establertes (contractant col·laboradors si fa falta (pagats amb les multes que s'aplicaran i recaptaran en aquestos casos) que permetin a la policia fer la seva feina més efectiva.

En cap cas els beneficis de tenir uns recursos naturals d'incomparable bellesa haurien d'anar a parar totalment (ni tan sols majoritàriament) a una minoria de persones que amb un poc d'intel·ligència, molta sort i amb molt pocs escrúpols s'aprofiten habitualment d'aquesta situació.

divendres, 23 d’agost de 2013

Activitat fb fins 23/8/2013