Eivissa a 1 euro

Fa uns matins llegia unes noticies que en lloc de produir-me la indignació habitual que em provoquen les noticies des de fa cert temps, m'han provocat tristesa: L'evident deteoriament que està sofrint Eivissa, dia rera dia, per la massificació turística existent. La platja de ses salines convertida en clavaguera dels iots ancorats sobre la posidonia, carreteres col·lapsades de cotxes (malgrat les macro-vies construïdes) amb voreres plenes d'envasos i altres tipus de fems, i turistes que valoren prou bé les nostres illes excepte perque hi ha massa aglomeracions...

Aquest sentiment de tristor ha esdevingut amb la certesa de que estan malvenent aquest paradís en el que la sort m'ha permés néixer. Estan repartint un producte exclusiu en un abocador ple de mosques i carronyaires. I no ho venen per necessitat, sinó per cobdicia i per ignorància.

En un primer moment m'havia inclós en l'acció de vendre usant la primera persona del plural, ja que és cert que quasi tots els Balears vivim directa o indirectament del turisme. Però jo faig l'únic que sé que puc fer per evitar aquesta situació: no embrutar i no votar als polítics que estan afavorint aquesta degradació quan haurien de fer el contrari. Per desgràcia n'hi ha més que viuen en les nostres illes que, per ignorància o per avaricia, sí que els voten i bastants que també embruten.

Per altra part, la realitat de que la majoria depenem del turisme no hauria de sonar tant sovint a excusa per justificar qualsevol tipus de barbaritat. La saviesa popular d'èpoques anteriors, que sembla que hem perdut en el camí de l'alfabetització de tota la població, ens dóna, amb dos refranys o expresions, l'explicació del que hauríem d'haver fet i del que ens espera: "Más vale pajaro en mano..." i "Pan para hoy..."

I quan s'hagi acabat la festa i l'entorn natural dels "ous d'or" s'hagi mort, els iots i cotxes de luxe se n'aniran cap a altres indrets més nets i menys massificats. I els que ens quedarem aquí per recollir les despulles serem els que de veres ens estimam aquesta terra i no ens podem imaginar cap altre lloc millor per viure.

Però en lloc de quedar-me despotricant d'aquest futur inexorable que ens aguarda m'he decidit a fer aquestes reflexions i alguns suggeriments, per si pogués ajudar a convencer a alguna persona amb prou influència, honestetat i intel·ligència per redreçar aquesta situació, o convencer a prou persones de que no ens duen per bon camí i la propera volta millor escollir un altre "pilot", cosa aquesta última encara més difícil.

No voldria que ningú malinterpretàs les meves propostes que en cap cas recolzen la construcció de nous establiments o recintes dedicats a atreure més turistes, encara que siguin de qualitat, sinó que som partidari de dignificar l'oferta turística existent oferint un servei de qualitat adequada al preu que es vol cobrar.

No crec que els sous siguin un reflex de la vàlua de les persones, però sí que poden ser una compensanció per poder arreglar el que fan malbé. I mentres no es trobi un millor sistema per restringir l'accés a aquest producte exclusiu que ens ha deixat en prèstec la natura, intentar convencer a hotelers i serveis complementaris que és un millor objectiu tenir el calaix raonablement ple en lloc de perseguir el 100% d'ocupació.

Part d'aquest augment dels preus hauriem d'anar destinats a mantenir en condicions l'entorn que s'està oferint a aquest turisme d'alt poder adquisitiu cosa que generaria llocs de treball. Jo som més partidari fer-ho a través d'impostos destinats a pagar serveis públics de neteja que a través de les multes que s'haurien de posar a aquells empresaris "espabilats" que incumplissin el seu compromís de fer aquest manteniment dels recursos naturals que estan aprofitant en prestec, si es deixà aquest manteniment en mans de la iniciativa privada.

Mentres tant, intentar disuadir de fer actes incívics a aquells impresentables que ens visiten, aplicant les normes legalment establertes (contractant col·laboradors si fa falta (pagats amb les multes que s'aplicaran i recaptaran en aquestos casos) que permetin a la policia fer la seva feina més efectiva.

En cap cas els beneficis de tenir uns recursos naturals d'incomparable bellesa haurien d'anar a parar totalment (ni tan sols majoritàriament) a una minoria de persones que amb un poc d'intel·ligència, molta sort i amb molt pocs escrúpols s'aprofiten habitualment d'aquesta situació.