Intel·ligència artificial o sistemes experts.

Sentint un tros de l'entrevista al catedràtic de la Universitat de Granada (crec) d'ahir vespre en TV3/24 (crec) sobre intel·ligència artifical, vaig escoltar que en un futur proper els metges tendran un possible suport usant aquesta disciplina, per al diagnòstic de malalties. Era una possibilitat que jo pensava que era prou antiga i que no entenia com no estava més extesa, com li vaig comentar al meu company Joan Formigós. De fet la idea la vaig tenir un dia vegent un capítol d'una sèrie d'humor americana on un pediatra molt "xistós" no va descobrir fins el final del capítol que un pacient tenia botulisme. Altres séries com Doctor en Alaska o el famós House reforcen aquesta idea: perquè haver de dependre de la memòria i capacitat deductiva (o inspiració) del metge si un ordinador ben senzill pot subministrar-nos una llista de possibles diagnòstics en funció dels símptomes detectats, i suggerir proves per reduir les possibilitats?. De fet hi ha un jugueroi per infants, el Q20, que usa tècniques semblants. En qualsevol cas, encara que tard, ben arribat.

Proposta de curs introductori per a carreres cientifico-tècniques. (Quadrimestre Zero)

(Enviada a UIB en Setembre de 2008)

Benvolguts Srs.

Amb aquest correu voldria proposar-los l'organització per part de la UIB (dins de l'estructura de campus extens, si fos possible) d'un curs introductori per a alumnes de carreres científico-tècniques que pogués convalidar-se amb el "Quadrimestre Zero", que algunes Facultats i Escoles tècniques s'han vist forçades a plantejar, donat el baix nivell amb el que arriba l'alumnat des del Batxillerat, en assignatures bàsiques com les matemàtiques (Algebra i Càlcul), Física o Química .

Encara que pens que el més correcte seria que els Instituts assumissin aquest problema i plantejassin la solució, també som conscient que això és molt improbable (de fet passa en altres comunitats autònomes, no només en la nostra), ja que conec bé el sistema educatiu perque fa més 14 anys que som professor de Tecnologia de l'Institut ALGARB, d'Eivissa.

L'opció que els propòs és semblant a la que fa vint anys tenien organitzada a la UIB i em va permetre a Jo realitzar el primer curs d'Enginyeria Industrial a Palma, per un conveni amb l'Universitat Politècnica de Catalunya, i després seguir estudiant a Barcelona.

Avui dia, malgrat la dispersió dels plans d'estudi produïda els darrers anys, es produeix una situació semblant deguda a aquesta falta de preparació amb la que arriben els alumnes i que provoca un elevat percentatge d'abandonaments en els primers cursos i una important frustació en els alumnes i despesa econòmica per a les seves families.

Una possibilitat més propera, tant a nivell geogràfic com a nivell acadèmic, que després es pogués aprofitar en forma de crèdits de lliure configuració, com ho fan l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials a Barcelona (entre d'altres) permetria a una part dels futurs enginyers i científics de Mallorca, i Menorca i Eivissa si es fes amb el Campus Extens, tenir un primer contacte amb l'entorn Universitari d'una manera menys traumàtica.

Els agrairia que m'informin de que han rebut aquest missatge. També m'interessaria coneixer la seva opinió sobre aquest tema.

Josep F. Huguet.
Professor de Tecnologia.
Enginyer Industrial.

Queixes diverses

Pendents de transcriure

Tema Trasmediterranea: 60 euros i no avisar certificat de resident (28/12/08)
Tema Policia: no avisar de tancament (Presentat a Conselleria de Salut i consum el 2/1/09)
Tema Iberia: Cobrar dues vegades (18/3/2008) i només poder reclamar a telefon de tarificació especial
Tema Basquet: correu FIB (6/09)
Tema GoldCar Rental: Cobrar més del que costa el dipòsit ple (18/3/08)
Tema Air Madrid (Nadal 2007?) i resposta de la Direcció general d'Aviació Civil. (21/10/2008)
Tema arbres i aparcaments a Vila?
Instàncies conselleria
Tema doble acera policia: cost i motiu?

Missatge a un Institut "qualsevol"

Bon dia i salut:

Al llarg del curs passat, com a pare d'un alumne de primer d'ESO me vaig donar compte, bé directament o bé per comentaris d'altres pares, de situacions o circunstàncies que en 14 anys de professor d'Institut no havia detectat. Però abans de comentar-les m'agradaria demanar-los que, amb tota honestedat, m'informin si aquest tipus de missatges els interessen, els són indiferents o, fins i tot, els molesten. Per una part crec que si els pares no avisam als responsables de les situacions o circumstàncies que no funcionen bé (o que podrien funcionar millor) és difícil que aquestos puguin posar-hi remei. Per altra part, amb el temps que duc de professor he conegut gent (alguns d'ells a càrrecs de responsabilitat) que pensen que mentres les coses funcionin, encara que malament, millor no "tocar-les" o que l'esforç necessari per intentar canviar-les no compensa la millora que es pugui aconseguir. Per últim aclarir-los que el fet d'enviar aquest o altres missatges no és conseqüencia de la falta d'ocupacions o de l'avorriment, ni tampoc de donar peu a les persones que tenguin accés al contingut d'aquest missatge per menysprear o ridiculitzar les meves propostes.

Després dels comentaris inicials, els temes que volia comentar son els següents:

·    En relació a la intenció de fomentar actituds respectuoses cap al medi, pens que en lloc de que els professors "obliguem" als alumnes a usar paper reciclat és millor intentar reduir l'ús de paper, de qualsevol tipus: No entregar fulls en blanc en els treballs (contraportades i altres), aprofitar millor els papers (portades més completes o incluint l'index), aprofitar les dues cares del paper, continuar nous exercicis a continuació d'altres exercicis ja corregits, etc.
·    En relació a les activitats que se solen organitzar abans de vacances o a final de curs (que ja sé que no solen tenir molt d'atractiu per als alumnes) crec que s'hauria d'informar per anticipat als pares de la situació que sol produir-se perque ells mateixos decideixin si deixen quedar els seus fills a casa, en lloc de que la passivitat i falta de control que sol produir-se en aquestes activitats condueixi als alumnes a sortir de l'Institut i "pasturar" per Vila, sense coneixement previ dels pares.
·    Evidentment (des d'un punt de vista més normatiu) s'hauria de garantir l'atenció educativa als alumnes que "desitgin" assistir a l'Institut en aquestos dies. Els professors mai haurien de "renyar" als alumnes que van a classe aquestos dies i dir que els "castiguen" fent classe per aquest motiu (ni tan sols en broma)
·    Als alumnes, de 1r d'ESO al menys, no deixar-los sortir de l'Institut sense el permís dels pares o com a mínim sense haver avisat d'aquesta possibilitat.

Esper la seva resposta indicant-me la utilitat d'aquest escrit. Moltes gràcies. Josep F. Huguet

Millor un túnel de metro

Estic convinçut de que hi ha alternatives millors, però per fer unes carreteres a més de 8 metres de fondària (quasi tres pisos de desnivell)  hagués estat millor fer uns desdoblaments totalment subterranis, com si fos un túnel de metro, per davall de la carretera actual. D'aquesta manera no haguessin tengut que expropiar a tanta gent, no tendria tant impacte visual, podria mantenir-se el traçat existent (reduint la densitat de tràfic) i s'havessin pogut gastar tants de sous com en el túnel "intel·ligent" de Madrid, que és un dels més segurs d'Europa, sense superar l'actual pressupost.

Vestigis d'un antic blog

Ja no ho recordava però fa 3 anys vaig començar un altre blog on vaig insertar 6 entrades:

Millor haver fet autopistes

Circuit de Formula I a Eivissa.

"El mayor pastel de Ibiza"

D'on han sortit les cintes de Roque López?

Què és pitjor, la incompetència o la prepotència?.

A qui puc votar?

 

 

 

 

 

El caciquisme modern...

Es manifesta en forma de partits politics majoritaris on una oligarquia s'imposa al conjunt social. Ja es hora de tornar a potenciar la importància de persones individuals, on l'honestetat i la defensa del territori siguin punts centrals independentment del color polític. Gent apartada a la força o "autoapartada" pressionada pels cacics.

Connexions per a cotxes elèctrics en les faroles

Aprofitar la infraestructures d'enllumenat públic per poder deixar en càrrega els cotxes elèctrics. Seria una bona propaganda per als ajuntaments "ecològics".

Educación para la ciudadania es otra arma política.

(Contribucion en Libertad Balear ((15/07/07))
 La cuestión es confundir a la gente para abalanzarla contra los adversarios. Esta estrategia de los personajes públicos que critican la asignatura es evidente ya que ninguno utiliza algo tan claro y contundente com el currículo oficial de la asignatura (o en su defecto, el decreto de mínimos, publicado en el BOE correspondiente) para argumentar sus declaraciones acerca del "instrumento del mal", la objeción de conciencia, etc. De hecho creo que la mayoría de ellos ni siquiera se ha molestado en leerlos, o si lo ha hecho, no ha encontrado nada donde apoyarse, pero ahí estan. Yo no los he leido (considero que cumplo leyendo todos y cada uno de los numerosos currículum de Tecnologia que ha habido con los sucesivos cambios legales que hemos sufrido) pero me extrañaría mucho que incluya un adoctrinamiento anti-católico o anti-"partido popular" para que estos dos sectores se hayan puesto tan a la defensiva. También sé que, por desgracia como en cualquier otra asignatura, el contenido real y la orientación que tenga esta nueva "hora semanal" en un solo curso dependerá del profesor de turno que vaya a dar la asignatura , aparte de su destreza magistral para poder lavar el cerebro a nuestros hijos con tan poca dedicación. En fin, desde mi punto de visto, pura demagogia política, como demasiadas cosas en los últimos años.

Carta a l'Inspector que hi havia fa uns quants anys

Sr Inspector:

En primer lloc agrair-li novament que vengués a respondre els plantejaments que havia fet.

Passat ja un temps de la seva visita, volia aprofitar per matisar, amb un poc més de tranquilitat i perspectiva, alguns dels aspectes dels que varem tractar.

Esper haver sabut explicar que no em semblava malament que hi hagi d'haver una reflexió sistemàtica sobre els resultats acadèmics dels alumnes, de fet crec que és imprescindible. El que sí em semblava malament era la forma de fer-ho, especialment sense haver definit un sistema de control de la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge previ a l'anàlisi comparatiu i "justificable". Centrar el debat sobre el fracàs escolar en les notes que tenen els alumnes, sense haver definit prèviament alguna referència sobre el que realment aprenen em sembla erroni.

Per altra part volia aprofitar per comentar la comparació entre els cirurjans i els professors del passat i d'ara, que em va semblar molt interessant i exemplificadora: efectivament un professor del passat podria fer la seva feina en una aula d'avui dia, però entre altres motius perque els recursos que l'administració educativa instal·la en les aules dels seus centres de treball són els mateixos que coneixien els professors del passat. Amb els cirurjans no passa el mateix perque les dotacions dels quiròfans actuals (suministrats per l'administració sanitària) no tenen res a veure amb l'instrumental de fa un segle.

Per últim m'agradaria aclarir que la meva actitud sobre aquest tema no respon a un comportament crític, de manera destructiva, com el que poden tenir altres companys, que s'oposen sistemàticament a qualsevol proposta que suposi més feina o una pèrdua de independència. Crec haver mostrat sempre interés per millorar i per criticar constructivament. Per això he adjuntat a aquest missatge un arxiu de propostes que ja vaig fer arribar als seus antecessors molts anys enrrera (i dels que mai vaig rebre cap resposta, per cert). No pretenc que se'l llegeixi i menys que em contesti (algunes propostes ja han sigut aplicades i altres estaran desfassades), sinó que voldria "demostrar" l'ànim amb que vaig iniciar aquest "debat".

Atentament. Josep F. Huguet. Dpt. Tecnologia. IES ALGARB

Recull d'aportacions antigues

Fa anys, abans del boom dels blogs (1999) vaig començar una pàgina web per deixar constància, més o menys ordenada, de les meves idees (algunes enviades a diaris o institucions concretes). Tenia la intenció d'anar-les traspassant a aquest bloc, ja que el servidor on estava situada la pàgina original (jfhuguet.iies.es) l'havia fet desapareixer. Però he decidit no fer-ho, al menys de moment, en veure la "enorme quantitat de material que hi ha", la qual cosa m'agòbia només de pensar en fer-ho. A més, bastants comentaris estan bastant desfasats (alguns segueixen vigents, malgrat els anys passats).

He pujat provisionalment tota la informació a un espai poc usat i aniré incorporant en el blog les propostes més recents o més "trascendents" des del meu punt de vista, obv.

"In"-ternet

Estar a Internet queda bé. Ahir varen treure al "Telediario" de TVE-1 una noticia sobre les possibilitats que ofereix la "xarxa de xarxes" per comunicar-nos amb els nostres polítics. Webs, blogs, e-mails són ja aigua passada. Ara toca el Facebook de Mariano Rajoy o fins i tot el "món virtual" de Gaspar Llamazares.

Però la realitat, des del meu punt de vista, és, com la majoria del que fan els nostres polítics, pura façana. Ja fa anys, quan a ciberpais varen publicar un article sobre la presencia a Internet del nostres polítics, arrel de la "modernització" impulsada per Manuel Marín, president del congrés en aquells moments, que vaig enviar un conjunt de propostes a tots els grups amb representació parlamentària. D'alguns vaig rebre una resposta "amable". De la majoria, encara estic esperant, inclòs el sr. Marín.

Fins i tot la supermoderna TVE utilitza poc les possibilitats de la xarxa per "estar connectada"

Els pares i l'educació dels fills

A arrel de l'article del Diario de Mallorca sembla imprescindible que els pares necessiten un ensenyament de com educar els fills. Sovint les escoles intenten educar els pares a través dels fills: hàbits saludables de menjar, no fumar, reduïr el consum d'energia, reciclar, ... Però hi ha temes que no es poden deixar en mans de l'escola. L'educació (i no ensenyament) dels infants és prioritària i els pares tenim la major part de la responsabilitat. L'administració hauria de començar a organitzar cursets OBLIGATORIS de com s'ha de fer de pare/mare, des de que els boixos neixen i abans que sigui massa tard.

ANPE ILLES BALEARS

La resposta d'aquest sindicat, que havia quedat penjada directament, l'he recol·locada com a comentari de l'entrada a la que donava resposta.

Projector cilíndric

No seria 3D però donaria una sensació de volum, projectant des del terra sobre un mirall cònic invertit que reflexàs les imatges sobre una superficie cilíndrica concèntrica.

Noves propostes de "millora" als procediments selectius

Bon dia i salut. Som en Josep Francesc HUGUET, professor de tecnologia de l’IES ALGARB, d’Eivissa. Després d’haver participat en tres convocatòries com a opositor, i en altres 3 com a membre de tribunal, volia fer unes propostes de possibles millores per als procediments selectius.

Però abans crec que el més adequat és destacar els ASPECTES ACTUALS POSITIUS que s’haurien de mantenir:

●    Estructura actual de les proves, on tots els opositors poden demostrar la seva capacitat per a fer de professor (les proves eliminatòries prèvies que hi havia abans només servien per llevar feina als tribunals)
●    Repartiment de places i tribunals per Illes: Redueix despeses i molèsties, i estabilitza plantilles, encara que genera situacions “incòmodes” entre opositors i membres del tribunal que es coneixen.
●    Accés MOPIS per a opositors: per facilitar l’accés a la informació.

Passant ara als ASPECTES QUE ES PODRIEN MILLORAR (alguns ja inclosos en les propostes que vaig enviar en 1999 i el 2000)

- Per a millorar la transparència del procés i el caràcter educatiu de les proves (i així donar exemple de la funció docent):

●    Obligar els opositors a assistir a les actuacions dels “companys” (que haurien de ser totes públiques), al menys els citats en la mateixa convocatòria. D’aquesta manera s’obté una funció didàctica per als “espectadors”, una situació més real per a “l’expositor”, i una funció de transparència sobre l’actuació del tribunal per reduir suspicàcies.
●    En les llistes de notes de la fase oposició, treure la llista només dels aprovats, separant les notes de les diferents parts de cada fase, i oferir, amb immediatesa, als no-aprovats, un full individual de notes i un petit informe sobre els aspectes que haurien de millorar (de la part d’exposició i defensa, especialment) per haver pogut aprovar (l’informe podria ser de l’estil dels que fan els tutors en les reunions d’avaluació dels instituts). Es milloraria així l’aspecte didàctic i es reduiria la pèrdua d’autoritat i de “credibilitat” dels opositors suspesos (i professors interins la majoria d’ells) en front dels alumnes que hagin pogut veure exposades les notes “negatives”.

- Per a millorar l’organització i funcionament dels tribunals:

●    Centralitzar les compres de materials de papereria, reduiria despeses i reduiria feines i mals de caps als presidents de tribunal.
●    Si no se centralitzen les compres, subministrar al menys una llista orientativa, per escrit, dels materials que es poden necessitar.
●    La resta d’orientacions i consells als tribunals, donar-los en guions per escrit en les reunions informatives, especialment d’aspectes que poden desembocar en impugnacions. Establir un repartiment clar i detallat de funcions evitaria errades.
●    Millorar l’automatització dels documents. M’ha semblat un retràs que en alguns documents, com les actes, s’hagin d’introduir les dades a mà (noms dels membres del tribunal, càlcul de percentatge de notes, etc) quan fa 10 anys ja ens varen subministrar uns informes automatitzats fets amb Access. Igualment es podria fer amb els documents de la part econòmica, on des de les actes es recopilassin els dies d’assistència de cada membre. I especialment, prescindir de la sol·licitud de transferència bancària quan el compte destinatari sigui el mateix que el de la nòmina que cobram cada mes.
●    Uniformitzar la durada i retribució econòmica dels tribunals, en funció dels opositors presentats. Establir un interval de màxim i mínim nombre d’opositors per dia per garantir l’efectivitat del procés.

- En el nomenament dels membres de tribunals:

●    Exposar públicament (a Internet, per exemple) el llistat de TOTS els professors de cada especialitat afectats pel sorteig, indicant el motiu (basta el número de causa) dels exclossos, fins cobrir les places de titulars i suplents.
●    Afegir com motiu d’exclusió els casos de professors que tenguin un promig de participació en procediments selectius major que la majoria dels altres professors de la seva especialitat (1 vegada per sexenni treballat, per exemple).
●    Compensar les actuacions amb hores equivalents a formació permanent, grups de treball o seminaris, útils per a la consolidació de sexennis, mèrits, etc.

- Referits a altres vessants dels procediments

●    En la convocatòria oficial del BOIB, afegir la paraula exclusivament quan es fa referència a que l’opositor podrà consultar un exemplar de la programació, en l’apartat  7.2.3.1 PART B.1, si és el que pretén la convocatòria.
●    En l’apartat de mèrits, s’haurien de valorar més les carreres idònies per a cada especialitat (en el cas de Tecnologia les carreres tècniques que inclouen projectes fi de carrera (o incloure’l com a mèrit addicional)) i valorar més els expedients brillants en una carrera, que els mediocres en vàries.
●    No saturar l’estructura laboral oferint moltes places de colp, ja que això pot fer baixar el nivell d’exigència del tribunal i facilitar el pas de “rèmores” en el sistema. Compensar el cost econòmic de muntar les oposicions, fomentant interinatges “tutoritzats” més estables.
●    En relació a l’anterior, aprofitar l’experiència docent com a interins per a detectar la capacitat dels futurs funcionaris de carrera, en lloc de deixar-ho per a la fase de pràctiques posterior, que és ben sabut que és només un “tràmit”. En casos de professors que, reiteradament, han tengut queixes o conflictes amb companys, directors, etc., fer un estudi imparcial i a fons per a detectar la capacitació d’aquestes persones i allunyar-los de la tasca docent si poden afectar negativament als alumnes o a la resta de la comunitat.
●    Mantenir les valoracions de tribunals més d’una convocatòria, de manera que els opositors aprovats però que han quedat sense plaça, puguin disposar d’ella quan tornin a oferir-se places. Mentrestant es pot recompensar la seva aptitud i actitud com a interí, però amb prioritat per ocupar una plaça sobre els altres no aprovats.
●    En especialitats amb temaris de coneixements específics de díficil “lectura”, com la de matemàtiques, habilitar altres sistemes d’exposició (correcció del tribunal, projectors de fulls en paral·lel a la lectura, etc.).
●    Per a fixar un context més real, podria demanar-se als opositors que preparassin la seva programació per un grup (o nivell) concret d’un institut de les illes, amb el nombre real d’alumnes, ANEEs, etc. Per això s’hauria de posar a disposició de qualsevol aspirant la informació “estadística” de tots els instituts.
●    Allargar el temps de preguntes a un màxim de 15 minuts o 10 minuts al menys.

Eivissa, 16 de juliol de 2010.

Enviat a ANPE, STEI, UGT, CCOO, CSI-CSIF (l'adreça USO balears donava problemes)
Enviat al president del tribunal per reenviar-lo al Coordinador dels tribunals

Composició Tribunals 2010 (missatge enviat als sindicats)

Em dirigia a vostes, com a representants sindicals del professorat de les Illes Balears, per veure si em podien explicar perquè consideren que els professors que estan als CPR han de quedar exclosos de ser tribunals d'oposicions, tal com varen pactar amb la conselleria en la darrera convocatòria d'oposicions.

 A més, els adjunt un arxiu amb un conjunt de propostes sobre "millores" als procediments selectius, que també estic intentant fer arribar als responsables de la conselleria.

Gràcies

Me dirigia a Ustedes, como representantes sindicales del profesorado de las Islas Baleares, para ver si me pueden explicar porque consideran que los profesores que estan en los CPR tiene que quedar excluidos de formar parte de los tribunales de oposición, tal como pactaron con la Conselleria en la última convocatoria de oposiciones.

Además les adjunto un archivo con un conjunto de propuestas sobre mejoras de los procedimientos selectivos, que también estoy intentando hacer llegar a los responsables de la conselleria.

Gracias

Josep F. Huguet

Enviat a ANPE, STEI, CCOO, UGT, CSI-CSIF (l'adreça de USO balears era incorrecta)

POSSIBLES MILLORES DEL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU.

(Enviat a a la revista de la conselleria Quaderns d'Educació en Març de 1999) 

Abans de començar m'agradaria expressar la meva satisfacció i gratitud per l'excel·lent servei que Quaderns d'Educació em va fer en un anterior escrit referit a les opcions d'examen de la selectivitat , ja que va arribar a la persona responsable i vaig obtenir una resposta (per mitjà del director del meu centre), cosa que desitjava però en la que, sincerament, no hi confiava.

Novament m'adreç a aquesta publicació ja que m'agradaria expressar algunes observacions sobre el funcionament del sistema educatiu (a més del tema de selectivitat, del que encara que he enviat un nou missatge al departament d'Inspecció Educativa directament, sembla que no ha arribat be) que, després dels cinc anys que duc fent de professor de tecnologia, he anat recollint. Probablement no sigui el tipus d'escrit que esperen rebre però vista l'experiència anterior, crec que vostès són qui millor profit li poden fer tenir.

Les observacions esmentades les he anat agrupant segons l'àmbit educatiu al que fan referència, en els següents apartats:

• Dels centres educatius.

• De la situació del professorat.

• De les proves selectives.

Propostes en l'àmbit: Del procés selectiu-3 (Març 1999)

(en gris els apartats que crec que ja s'han modificat o que no són d'aplicació)
 
3. Referit a l'estructura i desenvolupament de les proves.

En l'apartat destinat a les proves de la fase d'oposició, el disseny del procés enfocat a facilitar la màxima objectivitat possible en la valoració per part dels tribunals, major uniformitat entre diferents tribunals i especialitats, limitar el pes de l'atzar en les diferents passes així com reduir (si no, eliminar) la sensació d'injustícia, frustració, ... que algunes situacions actuals provoquen en els opositors (que són persones titulades) és un objectiu interessant. Alguns dels canvis (no massa radicals) que es podrien fer estan explicats a continuació (alguns d'ells no van en contra del RD esmentat):

• Canviar l'ordre de les proves (art 27): Això permetria donar més importància a la capacitat educadora d'una persona que els seus coneixements "memorístics". Donat que la prova més adequada per valorar aquesta capacitat és la que tradicionalment s'efectua al final, coneguda com "la tancada", on el participant ha d'exposar un tema d'entre dos escollits a l'atzar, disposant de temps de preparar-se, podria fer-se en primer lloc. Aquesta prova es la que millor imita les condicions que haurà de desenvolupar el professor dins l'aula i per tant és la més adequada per l'avaluació dels candidats. Però possiblement també és la més lenta de realitzar, encara que ben organitzada no suposaria una diferència abismal amb l'actual. En qualsevol cas, la prova de desenvolupament per escrit i de memòria d'uns temes, elegits a l'atzar (com a la loteria) d'entre l'extensíssim conjunt de temes del temari oficial, que habitualment és fa la primera i que pot servir per eliminar la major part d'opositors te una sèrie d'inconvenients:

• El fet de desenvolupar un únic tema d'entre els 71 del temari (escollit entre dos elegits a l'atzar) valora més la sort d'una persona en memoritzar el tema adequat que els coneixements que té del conjunt de temes. (En cap dels centres educatius que conec tenen sistemes d'avaluació on l'estudiant pugui escollir les preguntes que ha de contestar per aprovar, i molt menys aprovar estudiant un únic tema de tota l'assignatura).

• L'establiment de una puntuació de 5 (sobre 10 punts) com criteri eliminatori de les proves és inadequat ja que com no hi ha un criteri objectiu per puntuar cada tema, la puntuació que obté cada opositor dependrà dels coneixements de partida dels membres del tribunal, de la rigorositat d'aquestos en la consideració de "mínim acceptable" (que pot venir influïda per la pressa del tribunal per acabar les proves si tenim en compte la incomoditat que suposa per alguns membres del tribunal el fet de perllongar la durada de les proves (la majoria de professorat no se sol entusiasmar quan li correspon ser membre de tribunal, sobre tot si suposa desplaçar-se respecte a la seva illa de residència)), de la puntuació dels participants que hagin actuat just abans.

Aquesta prova, en cas de mantenir-se amb l'estructura actual, únicament hauria de servir per complementar l'ordenació dels candidats en funció dels seus coneixements, però mai per excloure'ls. Tot i així seria més útil, des del meu punt de vista, avaluar els coneixements dels participants sobre 5 temes del temari per exemple, escollits a l'atzar si es vol, on els participants exposassin els seus coneixements (resumint el més important, naturalment) sobre tots els temes extrets (sense possibilitat d'elegir un o l'altre). Aquest plantejament és més concordant al de la prova pràctica, que anteriorment es feia en segon lloc i que les passades oposicions es va eliminar (al menys de l'especialitat de tecnologia, segons tenc entès). Aquesta prova pràctica era molt més valuosa per determinar els coneixements generals del temari que tenen els participants, ja que permet avaluar diferents temes a la vegada i comprovar el coneixement real (i no sols la memorització) que d'un aspecte determinat té l'opositor, imprescindible si el que es pretén del professorat seleccionat es que pugui transmetre (o millor " mediar") als alumnes uns coneixements en lloc de solament reproduir-los, com si fos una cinta magnetofònica.

• Criteris d'eliminació més objectius: Si s'han de mantenir criteris eliminatoris de les proves per agilitzar el procés (encara que seria més just i eficient valorar a tots els aspirants en totes les proves), els criteris per passar d'una prova a la següent haurien d'establir-se per comparació entre els participants i no en relació a una referència (la puntuació de 5) molt subjectiva, difícil de fixar i impossible de definir. La manera més justa i objectiva, segons crec, seria que s'establissin uns percentatges en funció dels candidats presentats i de les places convocades, de manera que els participants millor puntuats inclosos en cada percentatge passarien a la següent prova: p.ex.: en l'estructura que inclou tres proves, la primera prova la passarien el 50 % de participants més ben puntuats, la següent novament el 50 % dels que havien passat (es a dir, el 25 % respecte al grup inicial) i la darrer també el 50 % (12,5 % dels presentats) repartint les places existents millor puntuats (incloent la part de mèrits). D'aquesta manera, en convocatòries amb molts d'aspirants, no quedarien places desertes. Podria fixar-se una puntuació mínima (2 o 3 punts) per tenir previst l'improbable cas de que la majoria d'aspirants d'una convocatòria concreta tenguessin un nivell general anormalment baix.

• Mantenir la valoració d'un tribunal més d'una convocatòria: Una altra situació bastant injusta i que genera gran malestar entre els afectats és la situació (en la que jo mateix m'hi he trobat en una ocasió) dels participants que havent superat totes les proves tenen un nº d'ordre inferior al nº de places convocades, i per tant, queden sense plaça. Si un determinat candidat te condicions adequades per haver-se convertit en funcionari de carrera en condicions més propicies (major nº de places convocades per bonança econòmica o per apreciació de l'administració governant), se l'hauria de considerar adequat encara que les condicions siguin un poc més adverses, i mantenir-li "l'aprovat" per una propera convocatòria on hi hagi més places (cosa que a l'ensenyament, al menys de moment, és bastant habitual i periòdic)

• Repartiment de places per tribunals: Tal com permet l'article 8.5 del RD 850, en els casos en que hi hagi més d'un tribunal (aspecte que me pareix molt positiu és el d'haver descentralitzat els procediments i preparar tribunals en les diferents illes quan hi ha prou gent que sol·liciti examinar-se en una illa concreta) seria més objectiu repartir el total de places proporcionalment al nº d'aspirants presentats a cada tribunal, ja que d'aquesta manera s'evitaria que les inevitables diferències en els criteris de puntuació que existeixen entre diferents tribunals (malgrat les mesures uniformitzadores i objectivadores que les comissions de selecció puguin dur terme) puguin afavorir especialment a un grup a costa dels altres.

• Assignació de places per illes: Relacionat amb el punt anterior encara que més enfocat a l'ocupació de les places amb la primera destinació definitiva, podria ser interessant repartir les places convocades per illes en funció de les necessitats insulars específiques, de manera que els opositors seleccionats que s'haguessin presentat a les places d'una determinada illa haurien de demanar al menys la seva primera plaça definitiva en aquella illa, podent més endavant sol·licitar altres destins si es vol garantir la mobilitat del funcionariat. D'aquesta manera podria controlar-se un poc més la situació d'interinitat i falta d'estabilitat en els claustres dels centres pitiüsos.

• Uniformitzar la durada de les proves: Per tal d'evitar molèsties de desplaçament als opositors i als tribunals, despeses a la conselleria, així com greuges comparatius entre diferents tribunals i especialitats, s'hauria de fixar la quantitat de participants convocats per cada sessió per cada tipus diferent de proves, de manera que la durada del procediment depengués únicament dels opositors presentats en cada especialitat i cada tribunal i no de les ganes de fer feina o cobrar dietes que alguns tribunals puguin tenir.

• Major transparència del procés: Encara que el RD indica el contrari, crec que la falta d'informació sobre les puntuacions dels opositors que no superen les diferents proves és perjudicial i sembla voler propiciar la possibilitat d'una actuació poc clara dels tribunals, cosa que en general no crec que succeeixi. Es a dir, s'haurien d'exposar les notes de tots els participants en cada prova, no per posar en evidència "la falta de preparació" dels opositors més mal puntuats sinó per informar a tots de la valoració que ha fet el tribunal de la seva actuació i poder ajustar-la o rectificar-la en properes actuacions. L'avaluació ha de tenir un caràcter pedagògic, com sabem la major part del professorat, i aquest principi hauria d'aplicar-se també als procediments selectius per complementar el caràcter "selectiu" i "excloent" que és l'únic que tenen de moment. Aquesta publicació de resultats és especialment important després de la darrera prova, ja que si es fa com fins ara, l'opositor que no es troba inclòs en el llistat d'aprovats no sap si no ha superat la darrera prova o si el seu nº d'ordre, una volta afegida la puntuació ponderada de la fase de concurs, és inferior al nombre de places convocades. Per saber-ho s'ha de sol·licitar, per escrit i amb fotocòpia del DNI, i la resposta es retorna per correu, retardant la possible reclamació per errors que es puguin produir (com va passar en la convocatòria del 96, on el final es varen tenir que donar 5 places de tecnologia encara que només se n'havien ofert 4).

• Publicació uniforme de tots els resultats a les diferents "delegacions territorials" de cada illa: Malgrat l'esforç fet per l'administració Autonòmica per descentralitzar els procediments selectius (tal com altres tràmits de l'àmbit docent com la distribució de places), que com ja he comentat anteriorment em pareix magnífic, en el cas que no hi hagi prou sol·licitants per anomenar un tribunal a una illa concreta, es podria facilitar que la informació sobre els resultats de les diferents proves arribàs a totes les illes al mateix temps (no únicament al lloc on s'han realitzat les proves) ja que els opositors d'illes veïnes no es veurien obligats a perllongar l'estada (i les despeses, conseqüentment) únicament per esperar la publicació dels diferents resultats. Amb els sistemes actuals de comunicació (que tant es volen potenciar des de l'administració educativa) això no seria cap problema.

• Avaluació més didàctica: Encara que aquest punt és un poc utòpic, seria molt coherent que els procediments selectius per proveir d'educadors a l'administració donàs exemple del que gran part de les publicacions del MEC sobre la reforma educativa demanen del professorat envers al seu alumnat. Malgrat les circumstàncies i objectius d'unes oposicions són ben diferents a les del procés d'ensenyament-aprenentatge de qualsevol centre educatiu, cada pas que l'administració pugui fer per donar exemple de com dur a la pràctica les teories pedagògiques que es volen instaurar seria ben rebut per part del funcionari docent. En aquest sentit, donar sistemes alternatius als exàmens per avaluar la competència d'una persona (opositor o alumne), tenir en compte l'atenció a la diversitat i el paper mediador i no transmissor del professorat en els cursets organitzats pels CPRs, entre altres, serien punts que, personalment, consideraria molt positius.

• Ajustar les proves als coneixements que s'han de tenir per impartir les àrees i assignatures: Les proves dels procediments selectius haurien de servir al tribunal per poder garantir que el participants que les superen estan en condicions d'impartir qualsevol assignatura relacionada amb l'especialitat per la que es presenten, ja que en la plaça que ocupin de manera definitiva si superen el procés es possible que l'hagin de donar. En el cas de la tecnologia, això suposa que en la modalitat de Batxillerat tecnològic es poden donar assignatures de Tecnologia Industrial, Mecànica o Electrotècnia, de les quals els alumnes poden examinar-se en la selectivitat. Seria important estar segurs que el professor amb destinació definitiva (i possiblement Cap del departament) tengués els coneixements per resoldre els problemes de selectivitat si es pretén que pugui ensenyar als seus alumnes com ho han de fer per superar les P.A.U. sense entrebancs. La prova pràctica (que l'any anterior s'ha eliminat) podia ser un bon sistema per comprovar aquests tipus de coneixements.

• Fase de pràctiques abans, si s'ha fet d'interí: Com he comentat a l'apartat anterior, la fase de pràctiques (que tenc la sensació que enguany no l'han realitzat els opositors) s'hauria de lligar més amb l'inici de la docència que amb la superació de les oposicions.

Propostes en l'àmbit: Del procés selectiu-2 (Març 1999)

2. Referit a la composició dels tribunals.

• Catedràtics en els tribunals: D'acord amb el que planteja l'article 7.5 del R.D. 850, s'hauria d'intentar al màxim que els presidents dels tribunals fossin sempre catedràtics. Malgrat això suposàs que els catedràtics haguessin de fer reiteradament de presidents de tribunals, aquesta atribució ja l'haurien de contemplar com inherent a la condició de catedràtics els interessats que optassin, lliurement, a aquesta qualificació, que té unes determinades atribucions i retribucions. En aquelles especialitats en que per diverses circumstàncies no hi hagués prou catedràtics, els presidents s'haurien d'escollir entre els professors amb més experiència docent dins l'especialitat. En qualsevol cas, mai s'hauria d'anomenar president a un professor o professora que no hagués fet abans de vocal de tribunal, per tal d'assegurar que es coneix el procés des de la perspectiva contraria a la d'opositor. (i fer-ho d'una manera rotativa)

Propostes en l'àmbit: Del procés selectiu.-1 (Març 1999)

1. Referit al barem de mèrits.

Tenint en compte que el concurs de mèrits és un complement de la fase d'oposició, el plantejament general que tenc respecte a aquesta part es que s'hauria d'aprofitar més la tasca que durant un mínim de 3 anys ha anat fent el sistema universitari espanyol. El sistema actual utilitzat per la fase d'oposició, on s'avaluen els coneixements d'un conjunt molt ampli de temes relacionats amb l'especialitat per la que es participa, seria molt sòlid i eficient si s'avaluàs el coneixement que els opositors tenen de tots i cada un dels temes. Però per limitacions obvies de temps i recursos, de la totalitat de temes només se n'avaluen uns pocs, escollits per atzar ("afortunado en el juego..."). En aquesta situació, pretendre que la qualificació dels aspirants, realitzada en tres proves de 3 o 4 hores cada una, sobre 3 o 4 temes del total del temari, és més eficient que la tasca realitzada durant tots els anys d'una carrera, amb totes les proves sobre cada una de les diferents matèries i disciplines que s'hi imparteixen, em sembla, com a mínim, ingenu. Aquest fet es encara més accentuat si, com ha succeït en els darrers procediments selectius, en l'especialitat de tecnologia al menys, s'elimina la prova pràctica on podien avaluar-se un conjunt de temes a la vegada i un tipus de capacitats que en les altres proves no es poden valorar. Llavors, tenint en compte aquestos fets es podrien considerar alguns dels següents canvis proposats:

• Donar més importància a carreres "idònies": A l'apartat de valoració dels estudis realitzats s'hauria de donar més importància al fet de que la carrera universitària principal presentada tengui a veure amb l'especialitat a la que s'aspira. Des del meu punt de vista és certament poc coherent que tengui tant de valor una nota mitja de 7 en la carrera de matemàtiques que la mateixa nota d'una carrera de Filologia Anglesa, si els aspirants volen concursar per una plaça de l'especialitat d'Anglès. Aquest fet, que és aplicable a qualsevol especialitat, queda més clar tal vegada en l'especialitat de tecnologia, de la que som "titular". D'acord amb els textos publicats pel MEC, una part important de les assignatures i matèries que s'imparteixen des d'aquesta especialitat correspon a la realització de projectes per part dels alumnes. Resulta com a mínim curiós, doncs, que es valori igual la nota mitja d'una carrera tècnica, on una fracció destacada dels coneixements i de l'esforç dels estudiants s'ha invertit en el projecte fi de carrera (a més dels altres projectes que s'han anat fent al llarg dels diferents cursos) que la d'una altra carrera on no s'hagi ni tan sols explicat teòricament el que és un projecte.

Amb el comentari anterior no vull dir que fer un projecte sigui cosa tan complicada que un universitari, sigui quina sigui la seva carrera, no en pugui aprendre. Però, en igualtat de condicions, una persona que ja ho hagi estudiat, te coneixements avançats en aquest tema.

Amb plantejament semblant, s'hauria de reconèixer d'alguna manera el major aprofundiment dels coneixements que els titulats superiors i llicenciats (carreres de 5 anys) poden tenir en front dels tècnics de grau mig i diplomats (3 anys d'estudis).

• Replantejar la valoració de carreres complementàries: L'estructura actual del barem de mèrits també és poc encertada en la valoració de titulacions complementàries que els aspirants poden presentar. D'acord amb els barems de les proves en les que vaig participar (i que supòs que avui dia segueixen igual, encara que no ho he comprovat) se li donava molta més puntuació a una persona que tengués dues titulacions, encara que amb nota baixa, que a una altra amb una sola carrera, malgrat el seu expedient acadèmic fos bastant brillant. Aquest aspecte també pot ser injust i ineficient, ja que un bon expedient en la carrera més relacionada amb l'especialitat aspirada pot ser més adequat que dues titulacions, totalment deslligades de l'especialitat, superades sense massa èxit, sobre tot si tenim en compte les importants diferències en càrrega horària i d'assignatures que hi ha entre diferents carreres, sense voler llevar mèrit a cap titulació.

Complementant aquest punt, la valoració dels crèdits (o nº d'hores per assignatura) de les diferents carreres seria una manera d'equilibrar aquest tema.

Propostes en l'àmbit: Del procés selectiu. (Març 1999)

Les propostes d'aquest apartat sorgeixen després d'haver participat en tres procediments selectius. Som conscient de que hi ha una normativa estatal (R.D. 850/1993, si no ha canviat) que regula molts aspectes de les proves d'accés a la funció pública amb caràcter general, i que, per tant, dificulta alguns dels canvis que consider interessants (alguns altres si que ja hi estan contemplats encara que no s'apliquen). Però per altra banda crec sincerament que la situació del professorat (igual que la dels mestres, supòs) te marcades diferències amb altres llocs de treball desenvolupats també per funcionaris. Entre elles, les més importants són:

• El resultat del treball del professorat recau sobre persones (infants i jovent majoritàriament) en procés de formació. La funció o objectiu d'aquest treball és la de contribuir al desenvolupament integral dels nostres fills i filles, per la qual cosa és molt important disposar del personal el més adequat possible per a realitzar aquesta funció.

• Els procediments selectius d'accés, lluny de tenir un caràcter esporàdic per cobrir una sèrie de vacants que es produeixen puntualment per jubilacions o excedències i similars, tenen un caràcter repetitiu, amb periodicitat anual o, darrerament, bianual.

Així mateix, en els punts que exposaré a continuació partesc del convenciment de que els procediments selectius tenen la funció d'escollir els candidats més qualificats per fer la feina d'educador entre els presentats, i no fer la competència a l'organisme de loteries de l'estat o a l'organització nacional de cecs d'Espanya per subministrar una paga segura de per vida al participants agraciats.

Així doncs, partint d'aquestos supòsits, les propostes són les següents:

1. Referit al barem de mèrits.

2. Referit a la composició dels tribunals.

3. Referit a l'estructura i desenvolupament de les proves.

Crec sincerament que podria ser molt positiu i enriquidor per l'administració conèixer les opinions dels seus membres, així com dels administrats, per millorar el funcionament de les institucions. Per això en lloc d'enquestes enviades a tots els membres dels diferents col·lectius afectats, com va fer l'anterior govern just després d'aconseguir les transferències (mesura que va ser criticada per alguns sectors, encara que personalment vaig valorar positivament) podria establir-se un canal de comunicació en diferents mitjans (Internet, correu, etc.) conegut pels col·lectius implicats mitjançant els quals els interessats poguessin opinar i, sobre tot, rebessin alguna resposta (com a mínim la constatació de que el seu missatge ha estat rebut. Dins aquesta línia, suposant que algunes de les propostes que acab de fer són considerades com estudiables, fora interessant conèixer la opinió sobre elles dels sectors afectats.  

Propostes en l'ambit: Dels centres educatius-2 (Març 1999)

2. Referit a la dotació de material i econòmica.

• Les dotacions inicials de materials i equipament haurien d'estar distribuïdes i assignades directament als departaments que s'ha previst que més les facin servir, ja que això facilitaria l'ús i el manteniment més responsable dels equips. El material assignat al centre de forma general té com únics responsables reals als membres de l'equip directiu, mentre que els professors, que som els que més els feim servir, no hi tenim tanta cura. A més, subministrant el llistat de la dotació inicial dividit per departaments es facilita la confecció i seguiment de l'inventari des del principi.

• L'equipament destinat a la utilització directa per part de l'alumnat ha de ser adequat a les seves capacitats i coherent amb l'ús que s'hi ha de fer. L'opinió del professorat de cada especialitat (des del departament al que pertany) sobre les dotacions inicials dels instituts on han estat poden ser molt interessant en el procés d'equipament de nous instituts. Per exemple, en el nostre cas, seria mes positiu disposar d'alguna serra circular, una serra elèctrica de marqueteria o un grup de soldadura (que hem acabat comprant a preu de client particular) que tenir 6 o 7 serres elèctriques de calar Bosch, que no podem deixar totes a la vegada en mans dels alumnes per raons de seguretat.

• Centralitzar les compres des de l'administració educativa pot servir per obtenir un tracte de client més important que si es deixa en mans de cada centre individualment (garantint sempre el servei tècnic de reparacions i manteniments entre les diferents illes).

• Les dotacions pressupostàries entre els diferents centres haurien d'uniformitzar-se i racionalitzar-se per evitar les situacions discriminatòries i de greuge comparatiu que es produeixen entre instituts que disposen de 70.000 pts anuals per totes les depeses del departament (inclòs el possible material necessari per als alumnes) i altres que tenen 400.000 pts. per trimestre (segons la informació oral rebuda) per al mateix departament, a part de la possibilitat que aquest segon centre de realitzar una reforma d'envergadura cada any. En aquest respecte, les dotacions anuals (una volta fetes les instal·lacions necessàries i posat en marxa cada nou ensenyament) que tenc entès que es concedeixen a alguns cicles formatius i Batxillerat tecnològic les consider absolutament desproporcionades en relació al nombre d'alumnes a que afecten i en comparació a les destinades als ensenyaments més "tradicionals". En qualsevol cas haurien de tenir un seguiment en quant a la utilització a la que finalment es destinen.

• Plantejar traspassos d'equips antics entre centres: El material útil però un poc obsolet que tenen alguns centres que reben nous equips (ordinadors en cicles formatius de tipus administratiu, per ex.) podria traspassar-se a altres centres amb menys dotació, si aquests últims estan d'acord, en lloc de deixar el equips inutilitzats i emmagatzemats al centre inicial.

Propostes en l'ambit: De la situació del professorat. (Març 1999)

(en gris les propostes que crec que ja s'han aplicat)

En aquest apartat les observacions les he recollit durant els quatre anys de professor interí que he realitzat i un any de funcionari en pràctiques.

1. Referit al professorat Interí.

• Mantenir els aspectes positius: Ha estat molt positiu l'esforç fet pel nostre govern autònom per millorar l'estabilitat del professorat mitjançant el pacte, i per atendre al fet de la insularitat, que el govern central havia ignorat des de que tenc coneixement del funcionament del sistema educatiu.

• Oferir places de 2 anys de durada: L'establiment de places de dos anys de durada (aquelles places definitives no cobertes en el concurs de trasllats, que podria concentrar-se de manera més completa i uniforme cada 2 anys) entre el professorat interí permetria millorar l'estabilitat del professor, del centre i de l'alumnat, afavoriria la implicació dels professors en la programació didàctica i la confecció de materials a més llarg termini (la incertesa de la destinació del proper curs que pateix aquest tipus de professorat limita "justificablement" aquest aspecte).

• Re-dissenyar la fase de pràctiques posterior al concurs-oposició: La fase de pràctiques dels professors que han superat la fase de concurs-oposició de les proves selectives no te gaire sentit, tal com actualment està estructurada, en els casos de professors que duen anys fent feina en la mateixa especialitat com professors interins. Aquesta fase de pràctiques seria interessant que la fessin tots els professors el primer any que fan feina, tant si ho fan com professor interí com si ho fan com funcionari en pràctiques. Evidentment, una volta superada aquesta fase, ja hauria de comptar per al procediment selectiu superat. Així mateix, el professors que no superassin la fase en un nombre determinat de voltes no haurien d'exercir com professors, ni tan sols interins.

• Evitar canvis inesperats en el concurs de trasllats: Les destinacions definitives (especialment en el cas de la primera, que no és renunciable) que s'assigna de manera provisional en el concursos de trasllats durant el període de reclamació, no s'hauria de variar en aquells professors que no han reclamat, per evitar la injusta situació que es produeix per un professor al que provisionalment li correspon un plaça que li interessa i que després dels canvis provocats per les reclamacions o les renuncies presentades se li assigna una definitiva que no li convé, sense opció ja a reclamar o renunciar. Aquesta situació sol generar bastanta ràbia, impotència i desmoralització que no pot ser massa beneficiosa pel desenvolupament de la tasca assignada els cursos posteriors. A més, podria ser interessant estudiar la incidència de malalties (especialment depressives) entre personal en destinacions que no desitgen, i la repercussió econòmica i organitzativa que això genera a l'administració.

Propostes en l'ambit: Dels centres educatius (Març 1999)

1. Referit a l'aspecte constructiu:

En aquest apartat voldria descriure alguns dels "defectes" que consider que té l'Institut on he estat fent feina des de que faig de professor, i que vaig veure inaugurar, l'IES Algarb, perquè es puguin evitar anticipadament, si es considera oportú, en els nous centres programats o ja en construcció, que al menys a Eivissa no són pocs. Aquests aspectes "negatius" es podrien limitar a nivell de projecte o en la direcció d'obra en darrera instància, si es tenguessin més presents les característiques de les persones que han d'utilitzar els centres, es a dir, bàsicament els alumnes (i no únicament en l'aspecte antropomètric), així com l'ús que se li ha de donar als diferents espais (des de la docència específica fins a la convivència i disciplina).

Per recollir aquesta informació, l'experiència dels responsables de la organització i explotació dels centres educatius existents (on s'han hagut de fer reformes o reparacions, i s'han proposat ampliacions, etc.) podria ser molt profitosa.

Els defectes que, com simple usuari de l'IES Algarb he observat, que convendria evitar són els següents:

• Assegurar la visió de les portes principals d'accés al centre des de Consergeria: no només per tenir un cert control de les persones que entren i surten del recinte escolar, sinó per facilitar al visitant un punt de referència on sol·licitar informació.

• L'espai de consergeria hauria de ser prou gran perquè la persona o persones que se'n fan càrrec puguin desenvolupar les funcions que tenen atribuïdes. S'ha de recordar que els conserges no tenen l'única funció de vetllar la porta i contestar el telèfon, sinó també solen ser els encarregats de fer fotocòpies i distribuir missatges, cartes i altres al professorat (al menys en el nostre institut). Per això, al mateix espai on es controlen les portes hi ha de caber la fotocopiadora (i multicopista si es necessita) i també un casiller on poder deixar les comunicacions o fotocòpies fetes al professorat.

• La sala de professorat és convenient que tengui vista sobre les pistes exteriors per poder facilitar al professorat de guàrdia la feina de supervisió de la bona convivència i disciplina, a part de contribuir a l'esbarjo visual dels docents.

• Situar les aules i espais on es desenvolupi activitat bàsicament intel·lectual allunyades del pati, reservant aquestes zones per laboratoris, tallers, etc., d'utilització més esporàdica.

• La construcció de finestres altes (a una alçada mínima de 1,5 m. en centres de secundària) facilita la concentració de l'alumnat en el que es fa dins l'aula i redueix el reflex sobre la pissarra.

• La llum solar zenital de les aules de dibuix s'ha de dimensionar d'acord amb la nostra climatologia, on tenim la sort de disposar de molta lluminositat la major part del curs.

• S'hauria de preveure l'accés independent des de l'exterior a recintes que puguin ser interessant per la utilització extra-escolar com per ex. la Biblioteca.

• La previsió de sales d'usos múltiples, que permetin la utilització puntual per reunions de molta gent (etapes educatives, pares d'alumnes, etc.) és un altre punt a tenir en compte.

A part dels constructius, hi ha aspectes d'Instal·lació que tampoc s'adeqüen gaire be a les necessitats:

• S'ha de preveure la instal·lació d'un "timbre" per avisar de l'inici i finalització dels diferents períodes lectius, diferent dels timbres d'avis contra-incendis o de l'alarma del centre.

• Es podria combinar l'anterior punt amb un sistema de megafonia en el centre.

• La instal·lació d'alarma contra-incendis hauria de ser més "estanca" que la utilització de simples polsadors, que els alumnes no podran resistir la temptació de pitjar constantment (o d'arrabassar-los, com en els cas del nostre institut).

• Les portes i els panys d'aules, banys, etc. així com altres complements d'ús diari per part de l'alumnat (assecadors de mans, bancs, ...) han de ser bastant robustos.

• Els endolls de les aules específiques, com les de tecnologia, han de ser els adequats als dispositius que s'hi utilitzaran, de tipus domèstic o semi-professional (excepte en cicles formatius molt especials) i no de tipus especial per a intempèrie o trifàsics, molt més cars i del tot inutilitzables sense els convenients acoblaments.

• Els subquadres elèctrics instal·lats han de estar correctament projectats perquè els dispositius que incorporen assegurin la filiació i selectivitat necessària que permeti actuar abans a la protecció més propera al punt de la disfunció elèctrica que a la del quadre general (més allunyat i tancat amb clau).

• Així mateix és convenient evitar la instal·lació de quadres elèctrics en zones de lliure manipulació per part dels alumnes (passadissos, vestíbul, aules de grup, etc.)

• S'hauria de deixar prevista la infrastructura necessària (tubs i caixes de connexió) per ampliacions i diferents tipus d'inter-connexions: Xarxes locals, altaveus i equips de megafonia, noves línies i extensions telefòniques, etc.

• Els brolladors d'aigua potable en les zones d'esplai són també un complement bastant útil en els centres escolars. 

(>> 2a part)

Les fases dels professors (de tecnologia)

Reproduint uns comentaris que, en to còmic, feia el professor doctor Ramon Puigjaner, que va ser el coordinador de les proves de Selectivitat de Tecnologia Industrial II i Mecànica fins l'any 2009, els professors podem passar, al llarg de la nostra carrera professional, per quatre fases comparables a 4 personatges històrics:

- "Sancho el fuerte", en l'etapa inicial, plens d'energia i empenta.
- "Sancho el grande", quan ja hem consolidat la nostra posició i tenim l'experiència suficient per "controlar" les situacions.
- "Sancho el bueno", en acostar-nos a la vellesa, on som més impressionables per les emocions.
- "Sancho Panza" ...