1. Referit al barem de mèrits.
Tenint en compte que el concurs de mèrits és un complement de la fase d'oposició, el plantejament general que tenc respecte a aquesta part es que s'hauria d'aprofitar més la tasca que durant un mínim de 3 anys ha anat fent el sistema universitari espanyol. El sistema actual utilitzat per la fase d'oposició, on s'avaluen els coneixements d'un conjunt molt ampli de temes relacionats amb l'especialitat per la que es participa, seria molt sòlid i eficient si s'avaluàs el coneixement que els opositors tenen de tots i cada un dels temes. Però per limitacions obvies de temps i recursos, de la totalitat de temes només se n'avaluen uns pocs, escollits per atzar ("afortunado en el juego..."). En aquesta situació, pretendre que la qualificació dels aspirants, realitzada en tres proves de 3 o 4 hores cada una, sobre 3 o 4 temes del total del temari, és més eficient que la tasca realitzada durant tots els anys d'una carrera, amb totes les proves sobre cada una de les diferents matèries i disciplines que s'hi imparteixen, em sembla, com a mínim, ingenu. Aquest fet es encara més accentuat si, com ha succeït en els darrers procediments selectius, en l'especialitat de tecnologia al menys, s'elimina la prova pràctica on podien avaluar-se un conjunt de temes a la vegada i un tipus de capacitats que en les altres proves no es poden valorar. Llavors, tenint en compte aquestos fets es podrien considerar alguns dels següents canvis proposats:
• Donar més importància a carreres "idònies": A l'apartat de valoració dels estudis realitzats s'hauria de donar més importància al fet de que la carrera universitària principal presentada tengui a veure amb l'especialitat a la que s'aspira. Des del meu punt de vista és certament poc coherent que tengui tant de valor una nota mitja de 7 en la carrera de matemàtiques que la mateixa nota d'una carrera de Filologia Anglesa, si els aspirants volen concursar per una plaça de l'especialitat d'Anglès. Aquest fet, que és aplicable a qualsevol especialitat, queda més clar tal vegada en l'especialitat de tecnologia, de la que som "titular". D'acord amb els textos publicats pel MEC, una part important de les assignatures i matèries que s'imparteixen des d'aquesta especialitat correspon a la realització de projectes per part dels alumnes. Resulta com a mínim curiós, doncs, que es valori igual la nota mitja d'una carrera tècnica, on una fracció destacada dels coneixements i de l'esforç dels estudiants s'ha invertit en el projecte fi de carrera (a més dels altres projectes que s'han anat fent al llarg dels diferents cursos) que la d'una altra carrera on no s'hagi ni tan sols explicat teòricament el que és un projecte.
Amb el comentari anterior no vull dir que fer un projecte sigui cosa tan complicada que un universitari, sigui quina sigui la seva carrera, no en pugui aprendre. Però, en igualtat de condicions, una persona que ja ho hagi estudiat, te coneixements avançats en aquest tema.
Amb plantejament semblant, s'hauria de reconèixer d'alguna manera el major aprofundiment dels coneixements que els titulats superiors i llicenciats (carreres de 5 anys) poden tenir en front dels tècnics de grau mig i diplomats (3 anys d'estudis).
• Replantejar la valoració de carreres complementàries: L'estructura actual del barem de mèrits també és poc encertada en la valoració de titulacions complementàries que els aspirants poden presentar. D'acord amb els barems de les proves en les que vaig participar (i que supòs que avui dia segueixen igual, encara que no ho he comprovat) se li donava molta més puntuació a una persona que tengués dues titulacions, encara que amb nota baixa, que a una altra amb una sola carrera, malgrat el seu expedient acadèmic fos bastant brillant. Aquest aspecte també pot ser injust i ineficient, ja que un bon expedient en la carrera més relacionada amb l'especialitat aspirada pot ser més adequat que dues titulacions, totalment deslligades de l'especialitat, superades sense massa èxit, sobre tot si tenim en compte les importants diferències en càrrega horària i d'assignatures que hi ha entre diferents carreres, sense voler llevar mèrit a cap titulació.
Complementant aquest punt, la valoració dels crèdits (o nº d'hores per assignatura) de les diferents carreres seria una manera d'equilibrar aquest tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada