diumenge, 12 de desembre de 2010

A la cua de l'informe PISA

Dimecres migdia sentia les notícies que ens informaven dels mals resultats dels estudiants espanyols, i a la cua d'ells, els de Balears. Em vaig sentir doblement ferit, com a Balear i com a professor. Per a qualsevol persona que intenti fer la seva feina el millor que sap (i jo ho intent, malgrat que algun internauta anònim no hi estigui d'acord) aquesta no és una bona notícia.

I ara resulta que el que és preocupant és que hi ha pocs estudiants que destaquin per damunt. Amb un sistema que s'ha dedicat durant decades a "mediocritzar" els estudiants, mesclant els alumnes treballadors, complidors de normes i ambiciosos, amb altres amb falta de ganes, de motivació, d'interès o de capacitat, algú coherent i realista esperava una altra cosa? Confiar en la figura del "super-professor tot-poderós" i en la panacea de  "l'atenció a la diversitat" no era molt realista.
Però quan els que han de pendre les decisions són polítics assessorats per psico-pedagogs sense experiència a les aules, i pressionats per sindicalistes amb mentalitat política, els resultats no poden ser gaire diferents (encara que els que tenim la culpa de tot som els professors).

I el pitjor de tot és que els que pateixen les pitjors conseqüències són els alumnes, que segur que no tenen la culpa. De totes maneres en una societat tan catòlica com la nostra estam acostumats a creure en miracles i a "pagar pels pecats dels pares".

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/12/2010
 Publicat el dia 15/12/2010
amb el títol Resultats dels estudiants balears

Despilfarrar els recursos

Quan es feren les famoses "auto-carreteres" em vaig quedar meravellat de que algun dels polítics que governaven pensàs en una cosa tan simple com aprofitar la terra que s'extreia de camps de cultiu, oferint-la als interessats (si els propietaris originals no la volien conservar) en lloc de dur-la a abocadors. Es veu que hi va haver algun interessat massa ben relacionat i es varen acumular quantitats excessives de terra en unes zones massa polèmiques. Però ara la solució és dur-la a l'abocador. És a dir, que ni una vegada es poden aprofitar bé els recursos. Amb els polítics que tenim, només preocupats en "lluitar" amb els seus oponents (amb els recursos de la gent, tot sigui dit), no arribarem mai en lloc.


Enviat a Diario de ibiza dia 9/12/2010
Publicat el 12/12/2010 amb algunes modificacions