diumenge, 22 de març de 2015

El llegat educatiu del PP

El proper curs es posa en marxa la LOMCE (LOMQE si la traduïm al català). Aquesta enèsima llei educativa que ve per substituir l'actual LOE afectarà a molts alumnes de primària. A secundària afectarà a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO, i 1r de Batxillerat . A l'institut ja ens estam preparant per adaptar-nos a aquesta llei (de manera obligada òbviament), perquè l'alumnat en surti el menys perjudicat possible, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però així com s'està introduint aquesta llei és inevitable que un gran nombre d'alumnes quedin perjudicats. En primer lloc, per la urgència i improvització com s'està plantejant. A hores d'ara, a dos mesos i mig de final de curs, amb els grups d'alumnes i plantilles per gestionar, encara falten aspectes organitzatius per aclarir i, fins i tot, normativa per aprovar. En segon lloc, la falta de progressivitat que es vol dur a terme farà que alguns alumnes hagin de realitzar programes educatius a mitges (com els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, que substitueixen els programes de diversificació curricular) i enfrontar-se després a una revàlida per comprovar els coneixements adquirits, amb les conseqüents dificultats. I per últim, donada la manera com el govern ha imposat aquesta llei,  en contra de quasi tota la resta de partits polítics i de la gran majoria de professionals i especialistes de l'educació, és difícil que es mantengui després de les properes eleccions. Els resultats de la majoria d'enquestes electorals així ho preveuen.

És a dir, és més que probable que aquesta llei estigui vigent un sol curs.
En aquestes circumstàncies, els nombrosos alumnes que el curs que ve realitzaran el sistema LOMCE haurien de retornar a l'anterior sistema LOE d'aquí a dos cursos. Això suposaria algunes dificultats com les derivades de no haver realitzat assignatures que amb la LOE eren obligatòries. I malgrat no és un problema ni molt menys irreversible, no deixa de ser una complicació afegida al procés educatiu.

En definitiva, el govern, en lloc de perseguir millorar la situació de la major part de la població, amb seny i coherència, intenta deixar marca del plantejament ideològic del partit polític que està darrera. En un tema tan important com és l'educació, en lloc de fer una proposta consensuada, introduïda progressivament des de l'educació infantil,  començada amb temps i informant correctament als centres que l'han d'aplicar, la deixa caure com una maça aprofitant la seva majoria parlamentària (sense majoria d'electors, que quedi constància).

Si tenguéssim un govern amb un poc més de seny i sentit d'estat, ajornaria l'aplicació de la LOMCE fins al començament de la propera legislatura. Però sembla que prefereixen "marcar territori" no sigui cosa que no ho puguin fer després d'uns mesos. Alguns sectors, per revenja o per submissió, els aplaudiran la decisió. Està clar que no pensen gaire en els infants i els seus pares.

Ens caurà la LOMCE com un més dels regals preelectorals als que ens tenen acostumats. Un llegat enverinat en aquest cas.
Enviat a Diario de Ibiza dia 22/3/2015

dimarts, 3 de març de 2015

Opcions polítiques i participació ciutadana


Pareix que en les properes eleccions tendrem una quantitat d'opcions prou extensa, i a jo em sembla una bona notícia. La falta de competència no és bona ni en l'economia ni en la política.
Això pot suposar un cert problema ja que el sistema arcaic de democràcia representativa que tenim perjudica les opcions fragmentades enfront de les més uniformes, perquè assigna un nombre limitat d'escons a cada partit en funció dels vots aconseguits, arrodonits a valors sencers (un poc tendenciosament des del meu punt de vista). Tot i així jo ho veig positiu.
 Un altre possible problema d'aquest ample ventall d'opcions polítiques és la sensació que es comenta de que entre algunes d'elles hi ha poques diferències. Un dels temes on sí hi ha bastanta diferència és en la possibilitat de participar en la presa de decisions: algunes opcions donen als votants més protagonisme mentre altres atribueixen per complet aquesta funció als "òrgans del partit".
L'elecció de les persones que han de formar les llistes electorals és un dels temes on ja hi ha hagut experiències de participació ciutadana. Però encara no he vist cap formació que expliqui com organitzarà la recollida de l'opinió dels ciutadans sobre decisions de govern importants una volta fetes les eleccions.
És cert que aquest tema es podria organitzar una volta constituït el govern, en cas de que el partit, agrupació o plataforma que fomenta la participació de la gent fos l'organització electa per governar, ja que s'hauria de demanar l'opinió de tots els ciutadans. Però en cas de que el partit en qüestió formi part de l'oposició, hauria de tenir preparat abans de les eleccions un sistema per recollir l'opinió dels que realment l'han votat, ja que la resta de votants ja tendran la seva opinió correctament representada pels pròxims 4 anys (suposadament).
Pens que aclarir aquest aspecte ajudaria a marcar distàncies entre les diferents opcions que es presentin. Esper que alguna d'elles ho clarifiqui abans de maig.


Un altre aspecte on podrien marcar-se diferències és en la defensa d'un sistema electoral i legislatiu més modern. La individualitat de cada escó i la importància del debat parlamentari ha perdut tota raó de ser amb la disciplina de partits imposada actualment. Un sistema on tots els partits presents en les eleccions poguessin opinar durant la legislatura en funció dels vots reals aconseguits seria un sistema més equilibrat.
 Enviat a Diario de Ibiza el 3/3/2015
Publicat el dia 6/3/2015