diumenge, 28 de setembre de 2014

Propostes sobre educació

Recull de les meves propostes fetes a Pitiuses per l'acord educatiu

Temàtica: Alumnat.
Proposta 5:(Xisco Huguet-Docent)
    Crec fonamental començar per establir clarament (de la manera més explicita possible) els objectius que ha de perseguir el sistema educatiu, com a punt de partida de tota la resta del debat, especialment per poder aconseguir l'èxit escolar de l'alumnat, definit com a objectiu fonamental.

Proposta 6:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    Llegint les mesures de l'escola inclusiva i alguna de les propostes crec que és important intentar plantejar mesures concretes en lloc de plantejar generalitats. Crec també preferible usar un llenguatge pla i entenedor i fugir de tecnicismes i paraules pròpies d'erudits. També crec que s'hauria de fer una passa enrera i abans de buscar les solucions, definir clarament els problemes que es detecten en l'actual sistema. Difícilment s'aconseguirà un marc estable si no està acceptat per la immensa majoria de la comunitat educativa. Com exemple comentar que hi ha families i docents que pensam que el sistema corresponent a la llei general d'educació (amb algunes importants mancances i incoherències) era més adequat que el derivat de la LOGSE i totes les posteriors lleis educatives.
Proposta 11:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    (Vàries propostes) 1- Intentar fomentar la participació d'alumnes i ex-alumnes (que tenen més maduresa) fent una crida mitjançant les noves tecnologies perque facin aportacions en aquest formulari (malgrat molts estan en època d'exàmens)
    2- Fer una llista de defectes i problemes de l'actual sistema educatiu (i dels anteriors) per intentar consensuar els principals i intentar buscar solucions.
    3- Fer un recull d'experiències contrastades (positives i negatives) en centres dels que es pugui tenir informació directa, per poder treure'n conclusions.
Temàtica: Professorat.

Proposta 8:Reconeixement (carrera docent).(Xisco Huguet-Docent)
    S'hauria de definir un sistema d'incentius, no necessàriament econòmics, per motivar al professorat que intenta fer la feina amb més interés i preocupació de l'habitual.
    Podria vincular-se aquest sistema, en part, a sistemes d'avaluació de la pràctica docent, fomentant que el propi professorat estigui interessat en sotmetre's a mecanismes d'avaluació.
Proposta 9:Formació.(Xisco Huguet-Docent)
    Tots els aspirants a docents, abans de poder fer-se càrrec de la docència d'un grup d'alumnes haurien d'haver demostrat pràcticament la seva adequació en aquesta tasca d'una manera més completa que com es feia amb l'antic CAP.
    Això és especialment important en els opositors, ja que la fase de pràctiques que es feia posteriorment a haver aprovat la fase d'oposició s'hauria de fer anteriorment, ja que una volta aprovada la oposició és quasi impossible designar a alguna persona como no adequada per a la docència.

Proposta 10:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent)
    S'hauria de definir un sistema de seguiment que, en casos de persones poc interessades en realitzar la feina docent amb correcció, després d'un nombre d'avisos raonable (i amb totes les garanties per evitar abusos de poder) se'ls pogués apartar de la carrera docent (sense necessitat d'arribar a haver fet cap delicte).
    En aquest sentit el que hem de garantir per damunt de tot és la correcta educació dels infants i evitar el corporativisme, ja que alguns mals professionals perjudiquen greument a tot el col·lectiu.
Proposta 17:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent)
    En relació a la proposta 15, de n'Iñaki, una de les parts de l'avaluació de la pràctica docent, especialment en ensenyaments secundaris, ha de ser l'eficiència en el procés d'aprenentatge, combinada amb la concordància entre el nivell adquirit i la qualificació assignada.
    És important definir unes competències (objectius o com es vulgui anomenar) tan concretes com sigui possible per eliminar una excessiva subjectivitat en el procés d'ensenyament-aprenentatge. No es pot deixar en mans de cada professor el nivell de competència que ha de buscar amb el seu alumnat (la qual cosa no vol dir que no hi pugui haver la flexibilitat necessària per atendre correctament a la diversitat). Avaluacions de diagnòstic ben plantejades i desenvolupades poden ser prou útils en aquest procés.

Proposta 18:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    L'estabilitat del professorat és un part importantissíma tant per als docents, per poder plantejar el treball amb una certa continuitat, com sobre tot per l'alumnat, ja que els constants canvis de professorat d'un any per l'altre no són positius per aconseguir objectius que s'han de plantejar a mig o llarg termini.
    En aquest sentit s'ha d'intentar trobar l'equilibri entre aquesta estabilitat i l'eficiència docent (buscar alguna coordinació entre avaluació i estabilitat).
    I s'haurien d'evitar casos de places definitives "segrestades" per docents en comissions de serveis interminables o en càrrecs polítics encadenats, donant prioritat al benefici per a l'alumnat en front de la comoditat del docent.

Proposta 19:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    En relació al procediment selectiu del professorat, s'hauria de plantejar amb sistemes menys subjectius i de sorteig. Des de el nomenament dels tribunals fins a l'elecció del tema de la prova.
    De fet, crec que s'hauria de substituir l'actual sistema d'oposicions per algun sistema d'avaluació de la idoneitat docent que, com apuntava n'Iñaki, hauria de començar a les Universitats i hauria de seguir durant dos o tres anys a places docents, com a mínim, convenientment supervisats (i remunerats, al menys parcialment), incluint períodes en les possibles destinacions dels primers anys.
Proposta 22:Formació.(Xisco Huguet-Docent)
    En la formació dels docents, especialmet sobre temes de metodologies, els ponents haurien de donar exemple de les dinámiques que defensen.
    Així doncs, la presentació de metologies de tipus participatiu no s'hauria de fer amb presentacions i exposicions magistrals

    Seria especialment interessants que els experts mostrassin al matí, a classes amb alumnes, les tècniques que plantegen i que a la tarda comentassin les gravacions de les sessions amb els docents assistents al curs. 
Temàtica: Famílies.

Proposta 2:Adscripció d'alumnat(Xisco Huguet-Pare o mare)
    Els processos d'adscripció s'han de regular i supervisar a fons per evitar manipulacions interessades i fraus en el procés.
    . Així mateix es podria plantejar la possibilitat de donar certa llibertat al centres per poder admetre alumnes d'altres adscripcions si ho sol·liciten (assegurant sempre les places als que corresponen per adscripció), dotant de recursos complementaris. Seria una manera de compensar la bona feina d'alguns centres.

Proposta 3:Consell Escolar(Xisco Huguet-Docent)
    El consell escolar hauria de tenir més veu i vot del que està previst a la LOMCE, i fins i tot, en alguns casos, més del que els donaven les lleis anteriors.

    En concrec, en el tema de canvis legislatius, hauria de ser necessària l'aprovació de la majoria del consell escolar (de l'estat, o l'autonomic, segons el cas), on haurien d'estar representats tots els membres de la comunitat escolar de manera que cap col·letiu (docents, families, forces socials) tengués majoria per ell sol, i necessitàs la col·laboració d'algun altre sector

    A més a més, els temes trascendents s'haurien de sotmetre a consulta individual dins cada col·lectiu.

Proposta 4:Escola de pares i mares.(Xisco Huguet-Docent)
    S'hauria d'incentivar la correcta preparació i dedicació de la societat per educar als seus infants.

    Per exemple, l'ajuda del govern Zapatero a les families (xec bebe) es podria haver condicionat a la superació d'algun curs i proves bàsiques sobre aspectes fonamentals de l'educació dels infants i joves (programa Zeus o equivalent)
Temàtica: Centres.

Proposta 2:Autonomia de centres.(Xisco Huguet-Docent)
    Crec que els centres haurien de tenir un marge d'autonomia més gran en la gestió dels recursos

    Garantits uns mínims concrets, els centres haurien de poder decidir, amb els recursos econòmics que els corresponguin per nombre d'alumnes (i altres condicionants equilibradors) com volen distribuir-los, com per exemple, si volen aconseguir ràtios més baixes o prefereixen instal·lacions més costoses, ...

Proposta 3:Relació entre centres.(Xisco Huguet-Docent)
    Hauria d'haver una major coordinació entre centres, especialment en temes de competències, continguts, etc.

    No té massa sentit que cada centre hagi de definir independentment la redacció de les competències, objectius o continguts. Pot haver un cert nivell de flexibilitat, però partint d'uns criteris comuns.

Proposta 4:Recursos humans.(Xisco Huguet-Docent)
    Amb equips directius escollits per la comunitat educativa (consell escolar indicat a l'apartat de families) en lloc de per l'administració com pretèn la LOMCE, podria donar-se un cert pes a la opinió dels equips directius i resta de la comunitat educativa en l'assignació de places del seu centre, per, dintre uns marges raonables i transparents, poder facilitar l'accés a professorat més idoni al projecte educatiu plantejat. També seria una manera de compensar la bona feina que fan alguns docents i que només pot veure's des del propi centre.
Temàtica: Metodologia.

 Proposta 2:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    Sigui quina sigui, la metodologia hauria de ser assumida, progressiva i detalladament supervisada, especialment durant la seva implantació.

    Per a poder funcionar, la metodologia ha de ser assumida per la immensa majoria dels docents que, al cap i a la fi, seran els que l'han de dur a terme a les aules. Metodologies de reconegut prestigi entre els experts en didàctica o pedagogia estan enfocades al fracàs si no són conegudes, dominades i assumides per la majoria de docents.

    Ha de ser progressiva tant en la seva implantació com en la seva continuitat. No es pot canviar la metodologia als infants d'una any per l'altre. I s'ha de preveure l'adaptació de les metodologies de primària a secundària (i fins i tot a estudis superiors), ja que els sistemes organitzatius són completament diferents.

    I ha de ser detalladament supervisada especialment quan es posa en marxa per evitar que es "perdin" algunes generacions en el procés de transició, per la falta de rodatge dels docents. En cap cas s'ha de permetre que la desorientació s'assenti com va passar durant nombrosos anys de la LOGSE.

    L'adequada formació del professorat en qualsevol cas és primordial, i com he dit en altres temàtiques, tenir molt clarament definit el destí del "camí educatiu" és imprescindible per tenir una bona travessia. En aquest sentit tenir clares, de bon començament, les "proves" a que es sotmetrà el procés educatiu (TRI, PISA, TREPITJA o el que sigui) és molt necessari.
Temàtica: Currículum.

Proposta 2:Participació(Xisco Huguet-Docent)
    El currículum fins a final de la ESO s'hauria de dissenyar en funció del que necessita la societat que coneguin (siguin competents) els ciutadans del futur, des d'un punt realista.

    Currículum excessivament ambiciosos donen peu a excessiva exigència, molta dispersió i bastant fracàs des del meu punt de vista.

    Les necessitats de la societat no s'han d'entendre des d'un punt de vista econòmic, en absolut, sinó des d'un plantejament integral.

dilluns, 22 de setembre de 2014

Propostes constructives i unitat

En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.

La Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman disculpes.
A principis dels curs passat vàrem viure una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració, d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades, "festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).

Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació, crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes. I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.

En qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.



Però al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín, amb un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria defensar els escrits del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa. 


En els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen una visió més general, valorant els precedents i el funcionament col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.


I dels seus escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).

En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents, i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels nostres infants.

D'intentar mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu, ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.


Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014 
Publicat el 24/9/14




Proposta al reddit de Podemos

(http://es.reddit.com/r/podemos/comments/2gxwel/organizaci%C3%B3n_sistema_electoral_y_elecci%C3%B3n_de/)

Organización sistema electoral y elección de parlamentarios

Las siguientes propuestas, aunque son complementarias, pueden valorarse individualmente:
  • Cambiar el sistema de escaños por votantes reales (o porcentaje sobre censo electoral): En lugar de traducir las votaciones de cada circunscripción electoral a escaños (con los consiguientes redondeos que favorecen a partidos mayoritarios) asignar a cada partido político los votos que realmente ha conseguido para que, en las decisiones del parlamento, se comparen el número de ciudadanos a los que realmente representan.
  • En relación con el anterior punto, permitir que, en cualquier debate o votación parlamentaria, un partido pueda fraccionar el número de votantes a quien representa en función de la opinión directa que puedan manifestar sus votantes o sus militantes (o sus dirigentes) en ese tema en concreto.
  • Valorar los votos en blanco como ciudadanos que no estan de acuerdo con la situación política de un momento concreto y en consecuencia se abstienen en los todos los temas que se debatan en esa legislatura.
  • "Obligar" a votar a "todos" los integrantes del censo electoral, cambio de "beneficios" sociales. Para poder optar a complementos que habitualmente ofrecen los gobiernos (subvenciones, becas, y otros que no se consideren servicios básicos) las personas no pueden mantenerse al margen de la elección de esos gobiernos. Pueden votar en blanco, nulo o al partido que quieran, pero no "pasar" de las elecciones. Así se reduciría la gran abstención.
  • Las leyes orgánicas y aquellas que necesiten un amplio apoyo no podrán ser derogadas por otras en las cuales los partidos que las defienden no tengan, en conjunto, un mayor número de votantes que aquellos que apoyaron la ley original.

dijous, 28 d’agost de 2014

Una vaga ni innecessària ni inútil

En setembre de l'any passat molts docents vàrem fer vaga. Moltíssims de fet. I el motiu d'alguns dels que no la feren, bastants realment, no va ser que estassin en contra de les reivindicacions dels vaguistes, sinó que són contraris a fer vagues que perjudiquen a gent que no té ni culpa ni responsabilitat sobre els motius que l'han provocat.

I bastants dels que sí vàrem fer vaga també som contraris a vagues que perjudiquen els ciutadans i, sobretot, els nostres alumnes. La majoria probablement. Per això vàrem suspendre la vaga encara que ni la conselleria ni el govern en cap moment havien mostrat el més mínim respecte pels docents, pels pares, pels alumnes ni per les més de 100.000 persones que es varen manifestar el 29 de setembre.
Aquella vaga era necessària perquè feia més d'un any que el govern estava retallant els recursos educatius i assistencials als alumnes de les Illes, als nostres alumnes, als nostres fills. Feia més d'un any que fèiem diferents mobilitzacions per col·legis, instituts, pobles i ciutats, i el govern no ens feia ni cas. No només no ens feia ni cas sinó que va afegir llenya a la situació: el TIL. Una agressió brutal cap a la llengua catalana per a molts. Un disbarat pedagògic per a quasi tothom.
I tot seguit va arribar un estiu ple d'informacions sobre noves provocacions i agressions per part de la conselleria: els expedients als directors de Menorca (que una volta acabada la instrucció varen ser declarats improcedents), desqualificacions i amenaces als docents, el decret-llei "express" per torejar la justícia,...Tot això a part de l'amenaça de la LOMCE. Després de nombroses reunions dels docents agrupats en assemblees, fins i tot molts dels que no pensam que les vagues siguin una solució per als conflictes del sector públic, vàrem decidir posar-nos en vaga, com a conseqüència de sentir-nos trepitjats i ignorats reiteradament, i després d'haver provat tots els sistemes de reivindicació que se'ns havien acudit i que les lleis ens permetien. Per alguns de nosaltres, la vaga, més que necessària, era l'últim recurs per defensar la nostra dignitat i els nostres principis.
I malgrat que la conselleria i el govern segueixen amb els retalls i ens segueixen faltant al respecte, la vaga del curs passat no va ser inútil. En primer lloc va servir perquè la societat sencera s'assabentàs que hi havia un problema important i mostràs el seu rebuig majoritari i el seu suport fins i tot econòmic a la caixa de resistència. També ha servit perquè alguns dels problemes que reivindicàvem els vaguistes s'hagin solucionat, almenys parcialment (aprofitant els sous que el govern es va estalviar de les nòmines dels vaguistes). Ha servit per unir i coordinar el col·lectiu docent com mai ho havia vist en els meus 20 anys de professor. I també ha servit per mostrar al govern que, per molta majoria absoluta que tengui, no pot fer el que li doni la gana sense que els ciutadans ens queixem.
Si haguéssim tractat amb persones decents i coherents, la vaga, que encara segueix convocada, hagués estat innecessària. M'agradaria que mai tornàs a ser necessària. Si les famílies ajuden, pot ser possible.
Enviat a diario de Ibiza dia 28/8/2014
Publicat el dia 31/8/2014

Queixa-suggeriment a l'ajuntament de Palma

(Tramitat amb el servei del web de l'ajuntament)

Queixa inicial enviada el 26/8/2014:

Al carrer indicat (Arxiduc Lluís Salvador, 59) les linies de la zona blava estan poc marcades (enfosquides per la rodadura dels pneumàtics) i la il·luminació de les faroles és bastant reduïda. A més a més, aquesta part del carrer és l'única part de zona blava en tota la barriada, cosa que no està gaire ben indicada.

A conseqüencia d'això, el passat dia 14/8/2014 em varen posar una multa per deixar el cotxe aparcat en zona blava sense exhibir targeta horaria. De fet a l'hora que vaig aparcar ja era de nit i cap dels membres de la meva familia no vàrem veure ni les màquines de pagar ni cap altre indicació que estaven a zona blava.

De fet, vaig aparcar en aquella zona ja que la casa dels meus pares, on anam a passar uns dies durant les vacances des de fa anys, situada al carrer Comte d'Empuries nº 2-2, està en mig de la zona blava des de fa molts anys i no hi ha cap tarifa raonable per a la gent que venim "en pla turista" (cosa que em sembla inadecuada tant per la gent com nosaltres, que vivim temporalment en zones blaves com per els turistes que puguin estar a allotjaments situats en aquestes zones).

Encara que pens que la multa no és completament per culpa meva, ja que crec que la zona està deficientment senyalitzada, vaig pagar la multa per evitar la complexitat de fer al·legacions vivint a Eivissa, com és el meu cas, i exposant-me a perdre la reducció de l'import si l'al·legació era desestimada.

Per tot això planteig les següents sol·licituds:
- Que se'm retorni l'import que he pagat per la multa o al menys la diferència respecte al que hagués pogut ingressar l'ajuntament per tenir l'aparcament disponible per un altre vehicle (30 - 12 = 18 euros aprox)
- Que se elimini aquesta part de carrer de la zona blava o que se millori la senyalització (repintat de línies, millora il·luminació faroles, senyals indicatius a cada cantonada, ...)
- Que s'estableixi una tarifa raonable per dies o setmanes senceres per a residents temporals dins les zones blaves existents.

Us adjunt imatges per complementar els plantejaments exposats (la foto de la linia blava està capturada amb la llum del dia (19:35h)


Resposta rebuda el 27/8/2014 a les 15:03

Benvolgut senyor/Benvolguda senyora,
Us agraïm la confiança dipositada en aquest sistema de gestió de demandes municipals de serveis i us informam que la demanda, amb el número d'identificació DMS-55905, té la següent resposta: 

Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava. Pel que fa a la pintura, es realitzen campanyes de repintat cada any de les zones més desgastades, la zona mostrada es considera que es troba visible i cumpleix la seva funció però es tindrà en compte la seva millora durant les campanyes de repintat. Per altra banda, la funció de la zona blava és la rotació de vehicles per una millor distribució i organització de l'aparcament que es troba limitat. Els residents poden comptar amb els avantatges d'obtenir el corresponent distintiu però no està previst ampliar-ho a altres col·lectius. Per poder reclamar l'import de la multa havia d'haver interposat el corresponent recu rs abans d'abonar i acceptar la multa. També pot consultar les tarifes dels aparcaments municipals per si són del seu interès per a pròximes ocasions a www.smap.es.

Esperam haver donat resposta a la vostra demanda.

Aclariment de la meva queixa, enviat el 28/8/2014, a les 13:35

Resposta a demanda DMS-55905:

Moltes gràcies per la seva ràpida i eficient resposta, però voldria aclarir que la indicació que ens fan arribar: "Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava." és incorrecta.

Accedint al lloc corresponent a la demanda des del carrer Pons i Gallarza, com era el nostre cas (carrer que no està a la zona blava) no hi ha cap senalització vertical, com es pot veure en la foto que havia adjuntat a la queixa original, ni des del carrer Fra Lluis Jaume Vallespir tampoc. De fet, quan s'accedeix des de la part de zona blava del mateix carrer Arxiduc Lluís Salvador es troba una senyalització vertical indicant el fi de la zona blava, com es veu a la imatge que adjunt en aquesta resposta.

La meva intenció ara no és que reconeguin que no tota la culpa és meva, sinó mostrar que la meva anterior queixa no era totalment infundada, com sembla deduir-se de la seva resposta.

Moltes gràcies.

dissabte, 2 d’agost de 2014

"Numancia no se rinde"

Quan feia l'Educació General Bàsica vaig tenir un mestre que tenia una gran habilitat per contar històries. Una de les que ens va contar va ser la de la conquesta de Numància. Pel que record d'aquesta història, després d'un setge molt intens per part dels soldats de l'imperi romà, els numantins varen preferir morir a rendir-se.

Però l'ànsia de glòria i d'humiliar els vençuts que tenien els oficials romans, no satisfets amb conquerir la plaça fins i tot a costa de l'aniquilació de quasi tots els habitants, els va conduir a obligar l'únic supervivent numantí,  un infant (d'uns 10 anys, segons la meva imaginació d'estudiant) a rendir-se com a únic representant que quedava de la seva gent. Però l'infant, una volta dalt la fortificació del seu poble, va preferir llançar-se daltabaix, tot cridant "Numancia no se rinde".

No sé si aquesta història era gaire fidedigna o era fruit de l'esperit d'autoexaltació de la "raça" espanyola que hi havia en aquells anys, o ha sofert les transformacions de la meva imaginació. En qualsevol cas, en les hores prèvies a la reunió del claustre que vàrem fer a l'institut la darrera setmana de juliol, em va venir a la memòria aquesta història, perquè, d'una manera o una altra, l'obstinació de la conselleria d'Educació d'obligar els claustres a aprovar una normativa que majoritàriament rebutjam, em recorda aquesta situació.

Tot i així hi ha notables diferències: els docents que lluitam, des dels claustres assetjats per la conselleria, en contra dels disbarats "educatius" del Govern Balear, no estam aniquilats, ni tan sols vençuts. I envoltant als "romans" que assetgen els claustres hi ha tota una comunitat que, encara que un poc passiva a voltes, no accepta de bon grat les il·luminacions dels que ens governen.

Així doncs, vàrem tornar a votar majoritàriament NO al TIL. "Numancia no se rinde".

Un record per a un mestre inoblidable: Don Toni Guillem Arbona.

Enviat a Diario de Ibiza dia 2/8/2014

dilluns, 28 de juliol de 2014

Propostes a l'administració Balear

Al servei de salut d'Eivissa i Formentera:

Sobre la gestió de les llistes d'espera:

En el cas de l'assignació de les hores als pacients en llista d'espera tenc alguns suggeriments:
- Si fos possible, anar assignant les hores a la volta que es confirma amb els propis pacients que l'hora va bé, ja que amb dos o més mesos de retràs és difícil preveure impediments, sobre tot si no es demanen preferències a l'hora de posar-se en llista d'espera.
- Si no és possible l'anterior, donar certa llibertat a les persones que avisen de la cita per telefon perque puguin intercanviar dues cites en dies o setmanes consecutives, és a dir, que si un pacient no pot anar en la cita assignada per motius importants (viatges, reunions importants, etc) pugui demanar-se al següent pacient de la llista en condicions semblants si pot adelantar la visita (segurament estarà encantat) i el forat deixat assignar-ho al pacient "del viatge".
- Si les anteriors propostes no es poden realitzar, al menys que la operadora de teléfon no digui que no és un "servei a la carta" amb tant repelència. La majoria de gent que intenta canviar una cita crec que ho intenta per no faltar a la feina, no per disfrutar del seu oci amb més llibertat.
- Per últim, no donar vàries cites d'un especialista a la mateixa hora. Al menys donar avisar d'una diferència d'alguns minuts per tenir l'ordre més clar i evitar sensació de mala gestió durant l'espera.

Enviat per Internet dia 28/7/2014
A la direcció general d'Industria, sobre energies renovables:

Estudiar la viabilitat del sistema proposat per http://www.solarroadways.com/intro.shtml


Enviat per Internet dia 28/7/2014
Consell de Formentera:

Donada la magnífica dinàmica de la vostra illa de fomentar l'ús de les energies renovables, estudiar la viabilitat de la proposta de posar plaques solars a les carreteres: http://www.solarroadways.com/intro.shtml

Enviat per Internet dia 28/7/2014
 
Preguntes enviades a solarroadways:

I think a very interesting proposal to conduct small islands Formentera (Spain) with a history of promoting the use of renewable energy but I have some doubts that i can't find them on FAQ:
. Does the system also take the energy produced by the weight of vehicles and people?
. Have you studied the performance loss by contact with dirty of tires?
. Are you planning a wash system?  


Enviat per Internet dia 28/7/2014

dimarts, 22 de juliol de 2014

Les compres de la consellera

Sembla que la Consellera Camps està més activa des de que ha acabat el curs que en la resta de l'any.
    Després d'un pacte amb els sindicats Stei i Anpe per plantejar algunes millores a la situació dels docents interins, s'ha compromès darrerament a millorar les condicions econòmiques del professorat de l'ensenyança concertada. Segons he entés de la carta d'un professor de l'ensenyament concertat, s'han compromés a pagar sous que els debien fa anys, però no els pagaran enguany.

   Potser som molt mal pensat però el primer que se m'ha passat pel cap és que està intentant comprar a diferents subgrups del col·lectiu docent per "assegurar-se" un inici de curs tranquil. I és que les eleccions ja no estan molt lluny. Es veu que no en som l'únic de mal pensat.

   De totes maneres, no em sembla gaire coherent que un govern que ha justificat les retallades durant els primers anys de legislatura amb l'excusa de reduir el dèficit que havien heretat dels antecessors, estigui disposat a sacrificar aquesta "bona feina" feta en els comptes de la comunitat pensant en el millor per als "fillets" en lloc d'ajornar l'experiment del TIL, que la immensa majoria de la comunitat educativa ha rebutjat reiteradament.
 La proximitat de les eleccions els fa oblidar l'angoixa de tenir els comptes en números vermells? O és que ja donen les següents eleccions per perdudes i volen deixar una herència enverinada als seus succesors?

divendres, 18 de juliol de 2014

Campanya Change


Esborrany de carta de 6/2014

Abans de la vaga indefinida s'hauria de fer arribar a TOTS els pares, via tutories amb acús de rebut, al menys amb un mes d'antelació, una carta semblant a la següent. Intentar coordinar-se amb tots els centres i col·lectius possibles de tots els llocs possibles, i fixant reivindicacions possibles i plaços de concessions, per poder desconvocar la vaga en cas possible.

Benvolguts mares i pares d'alumnes:

  El professorat de l'IES ALGARB preocupat per les conseqüències de les retallades en educació volem sol·licitar la vostra presència per donar suport a la concentració i posterior manifestació que es farà, si el govern no canvia la seva política, el proper XX de XX de 201X a s'Alamera de Vila (Vara de rei) a les 19:00 h.

Informar de diferents aspectes a la comunitat escolar:

A nivell de col·lectiu de professorat, recordar que els drets laborals del professorat (que els polítics intenten mostrar com a privilegis) no són els que han provocat la crisi, ja que eren drets assolits molt abans d'aquesta, quan l'economia funcionava perfectament. La crisi és deguda a l'avaricia i despilfarrament de polítics i especuladors:

  Alguns companys pensen que l'única possibilitat de combatre aquesta política és convocant una vaga indefinida. Alguns / Molts / la majoria de nosaltres volem intentar esgotar altres sistemes que perjudiquin menys els que no som culpables sinó victimes d'aquesta situació: alumnes, pares i professors. Però si existeix alguna possibilitat de pressionar el govern amb una manifestació pacífica, ha de ser multitudinària.
 Fins el moment, per desgràcia, no hem tengut molt de suport de les famílies. En la reunió informativa de finals de curs passat només unes 10 persones varen assitir del col·lectiu de pares (la resta dels presents eren professors). Assumim que part del poc seguiment va ser degut a la poca anticipació d'avisar de la reunió, i amb el fet que l'horari no fos el més adequat.
 En aquesta ocasió els demanam més recolzament. A nosaltres tampoc ens agrada deixar de banda altres obligacions o distraccions però és l'única manera que se'ns acud. Si vostés ens han recolzat fins ara els demanam que segueixin fent-ho en aquesta ocasió i que animin a altres pares a fer-ho. Si no ho han fet abans, ara és el moment. Si no ho aconseguim tots junts la solució d'aquesta situació, la vaga indefinida és l'única sortida que ja ens queda.

Atentament

Propostes enviades durant el curs 2013/14

Es podria coordinar amb les escoles l'ús de les agendes fins el punt de, per exemple, els alumnes apuntin els deures o exàmens en el dia en que els han de fer/entregar en lloc d'apuntar-ho el dia en que se'ls avisa

Enllaços interessants sobre educació i docència:
 
Unes de les entrades que pot ser útil en problemes amb grups complicats (encara que la veig un poc teòrica) http://justificaturespuesta.com/docente-que-le-tienes-miedo/
http://justificaturespuesta.com/5-consejos-para-evitar-la-disrupcion-conducta-disruptiva-aula/
 Crec que el més lògic és que les assignatures instrumentals utilitzin propostes de l'entorn de les assignatures aplicades que a la inversa (el normal és usar el tornavís (instrument) quan vols arreglar alguna cosa i no buscar coses on puguis usar el tornavís)

He trobat aquest article sobre coaching-educatiu. http://www.consumer.es/web/es/educacion/escolar/2014/01/15/219076.php
Totes aquestes idees per millorar l'educació dels nostres alumnes són positives però per dur a terme aquest tipus d'activitats necessitam un temps per als professors i sobre tot per als alumnes, per dur a terme aquestes "tutories individualitzades" del que no es disposa i no comtemplen el inTIL·ligents sistemes educatius que engendren els governants

Propostes del curs anterior

dijous, 10 de juliol de 2014

Comentari a publicació de facebook sobre energies renovables

Comentari fet a publicació de facebook

Amb aquest tipus d'informació s'ha d'anar alerta, ja que confonen conceptes econòmics amb tècnics, per falta de coneixements, imagin. L'explicació del sistema de fixació del preu de l'electricitat està bastant ben explicat, però precisament aquest sistema, des del meu punt de vista, és el problema del preu alt de l'energia. El fet d'entrar a cost 0 no vol dir que aquest tipus d'energia no costi res de produir-se, ja que les instal·lacions construides, encara que siguin renovables, han costat sous. I el personal de manteniment, de control, etc, s'ha de pagar. I les reparacions també. Entren a cost 0 perque, com diu la publicació, són costoses de regular (com la nuclear) o no es poden emmagatzemar fàcilment, com les renovables (excepte les hidràuliques, que excepte en èpoques de pluja, i amb els embassaments plens, si que no podria acumular-se). El problema, com deia, és que es paguen aquestes energíes a preu de la més cara necessaria per cubrir la demanda, quan el més lògic seria pagar-les amb el mateix marge de benefici que aconsegueix la més cara (un benefici que sigui raonable, no dels 200% o superiors (fins al 1200% en alguns moments) que tenen les centrals nuclears i hidràuliques ja amortitzades).

http://www.xataka.com/otros/energia-a-coste-cero-las-renovables-lo-pueden-conseguir-pero-seguiremos-pagandola 

Comentaris de tot tipus, però alguns molt interessants.

dimarts, 8 de juliol de 2014

In english, please!

L'obsessió del Sr. Bauzá i el seu sèquit per imposar el TIL ha fet resorgir fantasmes de la lluita entre el català i el castellà. El TIL emmascara la intenció dels monolingües castellans que menyspreen la nostra llengua de tornar arraconar el mallorquí en l'àmbit familiar de families sense mestissatge lingüístic, o com a mínim, amb la llengua illenca com a llengua materna.
Pitjor que aquestos radicals espanyolistes engominats que no s'amaguen massa menyspreant la llengua dels nostres avantpassats, són els altres que, com llops amb pell de xot, tenen la maestria de dir-li a uns infants en una entrevista de radio, amb un català molt correcte encara que un poc postís, que ells s'estimen la llengua illenca mentre li van pegant ganivetades per l'esquena.

Si la idea d'introduir l'anglès de manera generalitzada i massiva en les escoles es du a terme és possible que en uns pocs anys els fills dels que ara menyspreen el català, puguin sentir una sensació semblant a la que hem sentit molts de nosaltres des de fa molts anys. La sensa quan vagi un foraster a la seva terra i els interrompi dient: In english please! (Això suposant que és mínimament educat com són molts estrangers. Si no s'hauran de conformar amb un In european!!! o alguna cosa semblant, ja que el tema religiós crec que no està tant arrelat fora d'Espanya). I és que ja s'està evidenciant a nivell europeu que la gent que té l'anglès com a llengua de naixement és la que menys llengües apren ja que no ho necessita, com aquí amb el castellà.

He notat a faltar en aquest conflicte del TIL el posicionament dels partits regionalistes i ara quedaria malament que s'intentassin apuntar el mèrit. No sé si és per efectes de la censura de ib3, però vaig sentir que Toni Pastor no va anar a la votació del TIL al parlament.

No sé si l'actitud del PP en contra del mallorquí (encara que diguin que el defensen en contra del català) està ben mesurada, ja que té bastants votants a la part forana, i aquesta és probablement la gent que més viu la nostra llengua. Supòs que els estrategues del partit podrit hauran valorat l'efecte del "deixa anar" tan mallorquí o del "tanmateix". El que no sé si hauran mesurat prou és la rancúnia que duim marcada genèticament en  la nostra raça.

 
En el debat sobre el TIL que va emetre ib3 en setembre de 2013, quan el Sr José Manuel Barquero preguntava al periodista Joan Riera, si era un ciutadà de segona pel fet de no parlar català, jo li hagués contestat que sí, igual que la meva padrina, al cel sia, que no sabia xerrar castellà i això la va limitar prou en la seva vida. Si volem una societat de primera, hem d'assegurar el coneixement de les dues llengües a tota la població, i això no es pot aconseguir deixant que una llengua s'estudii a l'escola i a hores perdudes.

divendres, 20 de juny de 2014

Democràcia a mida

  Després d'un curs escolar clarament anormal (malgrat les afirmacions que feia la consellera d'educació en sentit contrari), s'està vivint en els claustres de professors de les illes, durant aquest final de curs, una situació molt peculiar: l'obligació de votar el que li convé a la conselleria.
  Com era previsible a la vista del fanatisme amb què el govern Bauzá va defensar el TIL en contra de la immensa majoria de sectors implicats, especialment els formats per professionals i experts en la matèria, el govern balear ha donat una passa més en l'aplicació d'aquest experiment educatiu: ha obligat a cada centre a dissenyar un projecte educatiu que s'adapti a les noves instruccions que ha publicat sobre el TIL, i que a més a més ha d'estar aprovat, des del punt de vista pedagògic, pels claustres de professors corresponents.
  El problema és que la normativa que ha fet el govern és tan restrictiva que la majoria de claustres no poden aprovar la seva adequació pedagògica de cap manera. Usant l'exemple d'un company, és com si demanen a un grup de cuiners que donin el vist i plau a una recepta de pastís de xocolata feta amb els ingredients per fer bunyols. Jo aniria un poc més lluny: és com si es demana aprovar la recepta per un bon plat però que només es poden usar substàncies tòxiques o verinoses per elaborar-la. I a més a més, amb unes proporcions ben definides.
  I com el govern fa les lleis, i la gent les ha de complir, encara que siguin incoherents o injustes, s'amenaça els docents amb què hauran de repetir les reunions per votar fins que l'aprovin.

  Potser aquesta és la nova estratègia del partit del govern, que sempre s'ha caracteritzat per una actitud molt "democràtica": fer repetir les  votacions fins que la gent voti allò que convé al que governa. "Democràcia" en la seva màxima expressió!

Enviat a Diario de Ibiza el 20/6/2014

Publicat el 3/7/2014

dijous, 22 de maig de 2014

Per què no s'utilitzen dades del govern per contrarestar les mentides o mitges veritats del govern?

- Segons les dades del INE (institut nacional d'estadística), el nombre d'ocupats des de que va arribar Mariano Rajoy al govern ha minvat 1.049.300 persones. Però ells donen la dada de la reducció de nombre d'aturats. (a més en el primer trimestre de 2014 s'han perdut 184.600 segons va publicar "el país")

http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=EPA&idtab=89


divendres, 9 de maig de 2014

Una oportunitat per opinar

A finals de mes podem votar. Hi ha elecciones europees, i encara que crec que, per sentit comú, s'hauria de diferenciar quan es vota per al govern municipal o per al govern d'Europa, sembla que la majoria de població no fa gaire diferències entre una i altra votació. Fins i tot els partits polítics majoritaris usen qualsevol votació com una mesura de la seva popularitat, del recolzament que tenen, sobre tot si els convé.

Encara queda més d'un any de legislatura tant a nivell local com estatal. I queden importants situacions a enfrontar: lleis i experiments educatius, prospeccions petrolieres, resolució de casos de corrupció...

Malgrat sembli incoherent, crec que aquestes votacions tenen molt poca repercusió a nivell d'Europa: si es vota a un dels partits majoritaris d'Espanya, es farà el que manin des d'Alemanya, amb poques diferències d'un o altre costat; ja ho hem viscut abans. Si es voten altres opcions, ni tan sols si tots els espanyols ens posàssim d'acord (cosa més que inaudita) aconseguiríem canviar gaire amb uns 55 diputats sobre un parlament d'unes 750 persones. I votant pels eurodiputats de sempre no aconseguiríem ni tan sols que renunciassin els privilegis que, apart del seu elevat sou, surten dels impostos que tots pagam, com ho demostraren al principi de la crisi amb la votació per deixar de viatjar en primera classe.

Però en canvi a nivell local i nacional, amb una situació prou complicada com la que estam vivint, pot ser una bona manera d'opinar sobre les coses fetes pels governants fins ara. Fins i tot pot servir per influir-los respecte el que queda de legislatura, o també, aquells que així pensin, de donar-los suport en les seves accions. Així mateix és una manera de mostrar rebuig o suport a altres organitzacions i col·lectius que s'han mobilitzat des de fa un temps. De fet, votar és l'única cosa que podem fer per a que els teòrics demòcrates que governen des de la transició ens escoltin, tal com va recordar el senyor Bauçà en una entrevista de la ràdio. Haurem d'aprofitar-la mentre no la intentin desacreditar o prohibir, com intenten fer des del govern de Madrid amb altres tipus d'expressió ciutadana.

I a més a més, aquesta volta la circunscripció electoral es tota Espanya, és a dir, que els vots de tota Espanya es junten i no s'ha de tenir por al discurs del vot inútil que ja ens intenten fer arribar.

Així idò, els que estan d'acord amb els rescats de bancs i autopistes passant per damunt de les famílies, els que són més rics ara que abans de la crisi, els que reben pensions vitalícies milionàries com a premis a la seva incompetència, i els que veuen bé que el 27% sigui majoria absoluta i que doni dret a poder absolut,  haurien de tornar a votar el partit que està governant, per mostrar-los el seu suport.

També serà coherent que les minories afavorides per les polítiques actuals i les persones agraïdes pels premis preelectorals repartits darrerament pels representants institucionals  tornin a votar aquest partit, encara que alguna minoria molt afavorida pel PP en aquestos mesos passats ja ha escollit partits més radicals.

I els que es creuen que el govern actual és el que millor defensa la nostra "llengo/llengua/llengu", i especialment els que estan a favor de les prospeccions petrolieres, els haurien de votar també.
            
Així mateix, els que pensen que els polítics han de prendre totes les decisions encara que no siguin especialistes de la majoria de temes i no han de tenir cap responsabilitat per les conseqüències, i que poden decidir els seus sous i sobresous vitalicis sense donar explicacions; els que pensen que els polítics han d'afavorir els seus amics i les grans companyies, per embutxacar-se els nostres sous sense remordiments ni vergonya; els que pensen que els polítics, i els seus amics i familiars han d'estar per damunt la llei, desobeïnt les lleis que tan diuen respectar i que si algun jutge els condemna han de ser indultats pel govern de torn; els que pensen que els parlaments han de ser una reunió de titelles controlats des de Madrid per les elits de cada partit, i s'han de dedicar a criticar sistemàticament i destructivament el que fan els contraris i donar-se la culpa mútuament de decisions preses en el passat sense solucionar els problemes del present; els que consideren que els programes electorals només s'han de respectar quan els interessa, i que s'han d'invertir els sous dels impostos en propaganda partidista i en mitjans públics manipulats, i els que pensen que el sistema judicial també ha de ser controlat pels polítics habituals; els que pensen, al cap i a la fi, que tenim la millor democràcia que podem tenir o que ens mereixem, poden votar a algun dels dos partits que ens han governat des de fa més de 30 anys.

Els fànatics que veuen les eleccions com un partit de futbol entre els equips clàssics  també ho tenen fàcil. Poden votar segons els "colors" que senten independentment dels fets, sense necessitat de pensar ni recordar res.

I els que passen de tot o que prefereixen no involucrar-se en temes polítics poden abstendre's amb l'excusa de que no serveix per res. Els polítics dels partits majoritaris utilitzaran la passivitat de la majoria silenciosa com els convengui. Ja hem vist que ho saben fer. L'historiador AJ Toynbee no s'equivocava: "El major castig d'aquells que no s'interessen per la política és que seran governats per persones que sí s'hi interessen"

Jo no tenc clar a qui he de votar. Però tenc molt clar que he de votar i tenc molt clar a qui NO he de votar. Malgrat els entrebancs que els partits majoritaris posen als nous partits i agrupacions d'electors, aquesta volta hi ha alternatives per votar. I qualsevol pot servir perquè els que ens han governat fins ara es comencin a plantejar que alguna cosa estan fent malament.

Enviat a diario de Ibiza el 9/5/2014
Publicat el 14/5/2014

dimarts, 29 d’abril de 2014

Vergonya diputats, vergonya.

Fa uns dies s'ha confirmat en premsa que algunes de les actuacions del Govern Bauzá, especialment el tema del TIL, que tanta resposta social ha aixecat, responien a les pressions d'una minoria extremista: El círculo balear.

Pensar que el president del Govern Balear i els membres del seu partit tenien unes conviccions tan errònies com les de voler imposar un sistema educatiu que la majoria de professionals de l'educació hem rebutjat des del principi, em semblava molt preocupant.

Saber ara que el desgavell provocat en infants, famílies i professorat ha sigut només per tenir satisfeta a una minoria de radicals anticatalanistes em sembla deplorable (igual de deplorable que si un perjudici semblant només beneficiàs a una minoria de radicals catalanistes, per si algú ho dubta).

Que el president i els seus acòlits hagin actuat d'aquesta manera és impresentable. Que els 34 diputats del partit popular i la resta de càrrecs del govern no hagin tengut el coratge i la decència d'enfrontar-se a aquest disbarat, coneixent els motius reals que el movien, em sembla imperdonable. Només 8 diputats íntegres, a més d'en Toni Pastor, haurien fet perdre la majoria absoluta. Dels 8 d'Eivissa no n'hi hagué cap.

Ara ve una oportunitat perquè els jutgi la societat. Si aquesta no ho sap fer, ho haurà de fer, a més temps vista, la història, que no sol perdonar que "tot un poble mori per un home sol".

Enviat a diario de Ibiza i diario de Mallorca, el 29/4/2014
Publicat al diario de Ibiza amb lleugers canvis el 1/5/2014

dilluns, 13 de gener de 2014

El curs no és irrecuperable

Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als companys que havien hagut de prendre aquesta decisió. No crec que, com passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual que no s'expulsarà als companys que no varen fer vaga.

Vaig fer vaga després d'haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de cobrar però incompleta en quant a deixar de  donar classe, ja que vaig fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora. Vaig decidir que faria classe si almenys 1 dels alumnes s'interessava per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m'espera un expedient per no fer la vaga "com marca la llei".

També vaig fer vaga perquè no crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que cada curs la conselleria es nega a cubrir (fins i tot a 2n de batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de diferents assignatures que "l'experiment" obsessiu anomenat TIL ha fet i farà perdre al llarg d'aquest curs.

I també vaig fer vaga perquè sembla que és l'únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s'està agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de novembre a l'institut Algarb on només 3 pares (un d'ells docent) es varen molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius.

Aquest conflicte és un conflicte social i per això no s'ha solucionat. Si fos un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels docents. Però és un problema ideològic. I l'ideologia és l'últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus fantasmes que els recolzen.

Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n'obrin cap altre i, a més a més, l'hem de recórrer sols, sembla l'únic que arriba a qualque lloc.

Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.