L'obsessió
del Sr. Bauzá i el seu sèquit per imposar el TIL ha fet resorgir
fantasmes de la lluita entre el català i el castellà. El TIL emmascara
la intenció dels monolingües castellans que menyspreen la nostra llengua
de tornar arraconar el mallorquí en l'àmbit familiar de families sense
mestissatge lingüístic, o com a mínim, amb la llengua illenca com a
llengua materna.
Pitjor que aquestos radicals espanyolistes engominats que
no s'amaguen massa menyspreant la llengua dels nostres avantpassats,
són els altres que, com llops amb pell de xot, tenen la maestria de
dir-li a uns infants en una entrevista de radio, amb un català molt
correcte encara que un poc postís, que ells s'estimen la llengua illenca
mentre li van pegant ganivetades per l'esquena.
Si la idea d'introduir l'anglès de manera
generalitzada i massiva en les escoles es du a terme és possible que en
uns pocs anys els fills dels que ara menyspreen el català, puguin sentir una sensació semblant a la que hem sentit molts de nosaltres des de fa molts anys. La sensa quan vagi
un foraster a la seva terra i els interrompi dient: In english please! (Això suposant
que és mínimament educat com són molts estrangers. Si no s'hauran de
conformar amb un In european!!! o alguna cosa semblant, ja que el tema
religiós crec que no està tant arrelat fora d'Espanya). I és que ja
s'està evidenciant a nivell europeu que la gent que té l'anglès com a
llengua de naixement és la que menys llengües apren ja que no ho
necessita, com aquí amb el castellà.
He notat a faltar en aquest conflicte del TIL el
posicionament dels partits regionalistes i ara quedaria malament que
s'intentassin apuntar el mèrit. No sé si és per efectes de la censura de
ib3, però vaig sentir que Toni Pastor no va anar a la votació del TIL
al parlament.
No sé si l'actitud del PP en contra del mallorquí
(encara que diguin que el defensen en contra del català) està ben
mesurada, ja que té bastants votants a la part forana, i aquesta és
probablement la gent que més viu la nostra llengua. Supòs que els estrategues del partit podrit hauran
valorat l'efecte del "deixa anar" tan mallorquí o del "tanmateix". El
que no sé si hauran mesurat prou és la rancúnia que duim marcada
genèticament en la nostra raça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada