dimarts, 8 de juliol del 2014

In english, please!

L'obsessió del Sr. Bauzá i el seu sèquit per imposar el TIL ha fet resorgir fantasmes de la lluita entre el català i el castellà. El TIL emmascara la intenció dels monolingües castellans que menyspreen la nostra llengua de tornar arraconar el mallorquí en l'àmbit familiar de families sense mestissatge lingüístic, o com a mínim, amb la llengua illenca com a llengua materna.
Pitjor que aquestos radicals espanyolistes engominats que no s'amaguen massa menyspreant la llengua dels nostres avantpassats, són els altres que, com llops amb pell de xot, tenen la maestria de dir-li a uns infants en una entrevista de radio, amb un català molt correcte encara que un poc postís, que ells s'estimen la llengua illenca mentre li van pegant ganivetades per l'esquena.

Si la idea d'introduir l'anglès de manera generalitzada i massiva en les escoles es du a terme és possible que en uns pocs anys els fills dels que ara menyspreen el català, puguin sentir una sensació semblant a la que hem sentit molts de nosaltres des de fa molts anys. La sensa quan vagi un foraster a la seva terra i els interrompi dient: In english please! (Això suposant que és mínimament educat com són molts estrangers. Si no s'hauran de conformar amb un In european!!! o alguna cosa semblant, ja que el tema religiós crec que no està tant arrelat fora d'Espanya). I és que ja s'està evidenciant a nivell europeu que la gent que té l'anglès com a llengua de naixement és la que menys llengües apren ja que no ho necessita, com aquí amb el castellà.

He notat a faltar en aquest conflicte del TIL el posicionament dels partits regionalistes i ara quedaria malament que s'intentassin apuntar el mèrit. No sé si és per efectes de la censura de ib3, però vaig sentir que Toni Pastor no va anar a la votació del TIL al parlament.

No sé si l'actitud del PP en contra del mallorquí (encara que diguin que el defensen en contra del català) està ben mesurada, ja que té bastants votants a la part forana, i aquesta és probablement la gent que més viu la nostra llengua. Supòs que els estrategues del partit podrit hauran valorat l'efecte del "deixa anar" tan mallorquí o del "tanmateix". El que no sé si hauran mesurat prou és la rancúnia que duim marcada genèticament en  la nostra raça.

 
En el debat sobre el TIL que va emetre ib3 en setembre de 2013, quan el Sr José Manuel Barquero preguntava al periodista Joan Riera, si era un ciutadà de segona pel fet de no parlar català, jo li hagués contestat que sí, igual que la meva padrina, al cel sia, que no sabia xerrar castellà i això la va limitar prou en la seva vida. Si volem una societat de primera, hem d'assegurar el coneixement de les dues llengües a tota la població, i això no es pot aconseguir deixant que una llengua s'estudii a l'escola i a hores perdudes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada