Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enviats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enviats. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de desembre del 2017

Carta al director de "El País"

Quisiera dar mi enhorabuena a las autoras de la publicación "Alicia en la Bélgica de las maravillas"   ya que, como dicen los matemàticos que hizo Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll) en el cuento que parafrasea el título de dicho escrito, han sabido plasmar dos situaciones diferentes en un mismo relato: Aquel, un planteamiento matemático y un cuento infantil, éstas, los nacionalismos catalán y vasco y el nacionalismo español. Perfectamente podrían haber titulado su escrito "Elvira y Teresa en la España de las maravillas" cambiando hispanofobia por catalanofobia, y "orgullosa de su diversidad" por "empecinada en su inexistente uniformidad".

Un último apunte: en la parte final del penúltimo párrafo hay un tufillo a "Vigía de occidente" demasiado fuerte para mi gusto.   

Enviada mitjançant el formulari el dia 8/12/17

dilluns, 9 de gener del 2017

Alumnes perjudicats per la nova "selectivitat".

Fa poques setmanes vàrem conèixer la decisió del govern central, en col·laboració, segons diuen, de les comunitats autònomes, sobre l'estructura i desenvolupament de les proves substitutòries de l'anterior "selectivitat".
  La prova serà molt semblant a la de l'any passat a excepció d'una part fonamental: l'alumnat no es podrà examinar de les mateixes assignatures que s'examinaven els seus companys del curs passat. Aquest detall no seria especialment greu si no fos perquè ja fa més de 3 mesos que ha començat el curs en què els/les alumnes de 2n de batxillerat (i el professorat, els equips directius, ....), a falta d'una informació oficial sobre com serien les proves d'accés a la universitat, varen escollir les assignatures per matricular-se en funció de les proves i les taules de ponderació d'accés a la universitat del curs passat. 

  Així doncs, en aquesta nova situació, es donen casos d'alumnes que no estan matriculats almenys de dues de les assignatures de la fase específica (assignatures del bloc de matèries d'opció del bloc de les assignatures troncals segons les instruccions actuals), amb la qual cosa estaran en desavantatge amb altres alumnes que sí hi estiguin. De fet, en algunes carreres d'algunes universitats, amb els coeficients de ponderació que tenen definits actualment, serà matemàticament impossible treure la nota màxima de 14, com passava en els darrers anys. Supòs que faran canvis a corre-cuita per arreglar això, augmentant més el desconcert de l'alumnat que en menys de dos mesos ha de decidir de quines assignatures es vol examinar en aquestes proves.

  Tan difícil o greu hagués estat, almenys per a aquest curs, deixar les coses idènticament a com funcionaven el curs passat i preparar, amb temps, un sistema diferent per al curs següent, si tan malament creuen que funcionava el sistema anterior?

  En resum, novament, els polítics i buròcrates que decideixen sobre el sistema educatiu des de punts ben allunyats al món educatiu han pres decisions donant l'esquena als principals implicats en l'educació: alumnat, docents i pares i mares. 

Enviat el 9/1/2017 a Diario de Ibiza
Publicat el dia 15/1/2017

dimarts, 12 de juliol del 2016

El mite de la privatització.

 Els economistes i polítics neo-lliberals i molts empresaris defensen que les empreses privades funcionen millor que els serveis públics. Sense discusió possible, per definició. 

  Però la meva sensació de ciutadà de carrer, sense estudis d'economia ni abducció política de cap tipus, no és la mateixa. 

  Hi ha serveis totalment privats com els bancs o les companyies elèctriques que no són exemple de bon funcionament precisament. Hores de cues, limitació de horaris per pagament de taxes, dificultats per fer ingressos en comptes dels seus clients, en el cas de les primeres, i treballadors desmotivats o poc incentivats que no mostren interès en atendre els clients, i instal·lacions en mal estat pel manteniment inadequat en el cas de les segones, són situacions que patim diàriament bastantes persones. I en el cas de GESA aquesta situació ha empitjorat especialment des de la seva incorporació a ENDESA i la centralització del seu funcionament.

 El que sí ajuda a millorar el funcionament d'empreses i serveis, públics o privats, és la competència, sempre que sigui prou ampla i equilibrada (el que en economia es coneix com a competència perfecta). I per la meva part, crec que també ajuden els incentius (no necessàriament de tipus econòmic) als treballadors, en funció d'avaluacions objectives clarament definides i realitzades. En cas contrari, tan a nivell públic com a privat, el bon funcionament d'un servei acaba depenent de la professionalitat, bona voluntad i constància dels treballadors implicats. Sense gaire diferències.

  Però una diferència clara entre servei públic i servei privatitzat és que, en aquest segon cas, l'empresa que el gestiona busca lògicament tenir beneficis, quants més millor (a costa de qualsevol cosa en les situacions semblants a monopoli que moltes tenen). Una altra diferència és que l'empresa privada no ha de donar explicacions públiques de les seves inversions i els seus guanys (com va dir el president de UNESA en una entrevista). I també és diferent el procés de contractació del seu personal sense necessitat de cap criteri públic. Fins i tot en alguns sectors una empresa privada pot escollir el tipus de client al que atén. 

  És cert que de manera bastant contradictòria i massa habitual, alguns polítics han conduït alguns serveis públics a funcionar, en relació a les diferències anteriors, com aempreses privades, sense transparència, contractant sense criteris públics i desviant guanys per al benefici propi, de familiars o de coneguts, però en aquestes situacions cometen un delicte. En qualsevol cas, amb els antecedents que hi ha, la proposta d'alguns partits polítics d'introduir més empresaris privats "de prestigi" en càrrecs públics no em sembla molt encertada.

  També és cert, bastant contradictòriament també, que quan hi ha hagut pèrdues a un servei privatitzat en els darrers anys  ha sigut l'estat qui se n'ha fet càrrec, com si fos un servei públic, independentment de la gestió i dels sous i pensions multimilionàries dels seus directius.

  Un bon sistema públic, amb avaluacions i incentius adequats, i serveis privats paràl·lels (no substitutius) en alguns sectors, molt ben regulats i vigilats (per evitar fraus com en molts cursos de formació laboral) per introduir una certa competència, podria ser beneficiós de cara a l'usuari. Concretament en el cas del sistema de pensions, que actualment sembla que perilla per una possible fallida, no som partidari de la seva privatització total. No crec que una empresa privada, que persegueix el màxim guany dels seus directius i accionistes, pugui gestionar millor les aportacions dels contribuents que un servei públic ben gestionat que només persegueix el benefici dels usuaris. Al cap i a la fi, en els darrers anys ha sigut el govern qui ha hagut de rescatar de la fallida a empreses privades amb els nostres sous, i no a l'inrevés. 

El proper govern estatal que tendrem quasi segur que serà partidari de les privatitzacions, ja que la majoria de votants han escollit partits de dretes, o de "centre-esquerra", que són partidaris de polítiques neo-lliberals. Ja veurem quins serveis públics deixaran i en quines condicions.

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/7/2016

diumenge, 7 de febrer del 2016

Per què tanta por a les votacions?

Malgrat esperava que els darrers canvis de govern a nivell autonòmic i municipal (i el possible canvi a nivell estatal)  induirien més ràpidament consultes perquè els ciutadans poguéssim opinar en temes que ens afecten col·lectivament i de manera important, sembla que a la fi tendrem una consulta popular a Eivissa.

 Aquesta primera consulta, en relació al desdoblament del primer tram de la carretera de Vila a Santa Eulària, pel que he entès, no serà vinculant (tot i que els socis de govern del PSOE sí que volen que ho sigui). Ara falta que aquesta votació s'organitzi de manera adequada per a que qualsevol contribuent d'Eivissa que vulgui, pugui votar, i que la convocatòria i els resultats es publiquin de manera clara i transparent. Amb les noves tecnologies i l'administració única no hauria de ser ni massa complicat ni costós. 

Però pel que vaig llegir fa uns dies, als dirigents del PSOE eivissenc no els fa gaire gràcia aquesta consulta. Segons diuen, és un projecte que ells pensen que s'ha de fer i amb això els basta. Em fa la sensació que els dirigents dels vells partits, que estaven acostumats a usar els resultats de les eleccions com excusa per poder fer el que volien sense encomanar-se a ningú (ni tan sols complir el seus propis programes electorals), no acaben d'entendre (o no volen acceptar) que molts votants actuals volem poder opinar dia a dia sobre els temes que ens afecten i ens preocupen. I haurien de recordar que encara que segueixin governant a molts llocs, han perdut milers de vots a tot arreu.

Entre els docents, la màxima expressió de la tendència a voler opinar i ser escoltat va ser l'aparició de l'assemblea de docents, com a resposta a la falta d'interès o d'atenció que mostraven els sindicats existents enfront d'unes agressions continuades al col·lectiu. 


 Malgrat les crítiques rebudes, el caràcter participatiu i col·laboratiu que ha conduït les decisions de l'assemblea és una mostra clara de que quan hi ha interès i esforç es pot organitzar un col·lectiu nombrós i variat per prendre decisions coherents i integradores. Aquest esperit avui dia s'està intentant consolidar en forma d'associació professional docent, per respondre, de manera participativa, als problemes i reptes de caire més didàctic que laboral d'aquesta professió.


 Els dies 9 i 10 es tornen a organitzar votacions entre els docents. Aquesta volta per decidir si es desconvoca ja la vaga indefinida iniciada en setembre de 2013. Aquesta decisió, com totes les importants preses abans, la prendrem entre tots els que vulguem participar, en lloc de fer-ho per nosaltres, sense preguntar, quatre dirigents visionaris.


En una societat preparada i compromesa, l'opinió dels seus membres és un actiu fonamental que cap dirigent democràtic hauria de menysprear. Potser el problema és que en lloc d'estar governats per demòcrates ho estam per aspirants a "mini-dictadors". Més tard o més d'hora, ja s'ho trobaran. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 7/2/2016
Publicat el 14/2/2016

dimecres, 2 de setembre del 2015

Informacions sobre la vaga de docents

En alguns mitjans de comunicació s'està difonent la notícia de que hi ha vaga de docents convocada per aquest inici de curs.
Encara que aquesta informació no és en principi incorrecta, està transmetent una informació incompleta i ambigua, que pot generar una alarma innecessària entre els pares i fomentar un mal ambient envers els docents.
La vaga dels docents és una vaga indefinida que no s'ha desconvocat des de que va començar fa ja molts de mesos. Però això no vol dir que estigui previst fer vaga el començament d'aquest curs, ja que, al contrari de l'inici de fa ja dos cursos, actualment sí sembla haver voluntat de diàleg i negociació per part del govern.
El motiu de no haver desconvocat la vaga és que, malgrat aquesta voluntat de diàleg, encara no s'han resolt totes les reivindicacions per les quals es va convocar. Algunes estan bastant resoltes, almenys segons les declaracions del nou conseller, però d'altres no estan prou clares.
I com es va dir sempre, la vaga no era una vaga política contra el PP i, per tant, no té cap sentit desconvocar-la pel simple fet de que hagi canviat el govern.
La funció dels mitjans informatius hauria de ser informar de manera objectiva, clara i completa, sense biaixos ni titulars enganyosos, segons el meu punt de vista.

Enviat a Diario de Ibiza el 2/9/2015
Publicat dia 3/9/2015

dilluns, 18 de maig del 2015

David contra Goliat

El proper dia 19 torna a haver un dia de vaga convocat pels docents de les illes.

És una vaga contra el disbarat educatiu que suposa imposar la LOMCE a aquestes alçades de curs i de legislatura, de manera precipitada i antipedagògica. I es fa coincidir amb l'inici de les proves als alumnes de 3r de primària, que es consideren molt inadequades per als infants d'aquesta edat.

La vaga també es fa contra quatre anys d'imposicions i menyspreu.

Alguns no farem vaga perquè pensam que perjudica a qui menys culpa té, alumnes i famílies, mentre els vertaders culpables manipularan les xifres de seguiment a la seva conveniència i descomptaran uns sous en nòmines que no reinvertiran en educació. Altres sí la farem encara que no volem perjudicar els nostres alumnes ni les seves famílies. Ens preocupam molt més per ells que una administració que no substitueix els professors de baixa fins després de 2 setmanes, malgrat conéixer anticipadament la situació. Però és l'única porta que ens deixen per lluitar contra un gegant molt potent i despiatat. Intentarem minimitzar els perjudicis al nostre alumnat: es farà classe als de 2n de batxillerat i els serveis mínims i els docents que no facin vaga cubriran els altres nivells. Les famílies potser sentiran neguit per la situació, però si no volen o no poden adherir-se de manera activa a aquesta reivindicació, poden seguir el seu dia a dia portant els infants als centres. Estaran atesos per professionals.
Hi haurà gent que no ho veurà bé. Ho sabem i ho sentim. Altres ho entendran. Bastants ens han donat suport, fins i tot de manera activa, en moltes de les accions que en els darrers 3 anys hem realitzat. Molt de patiment per a, de moment, pocs resultats.
Una vaga en el sector públic no és un bon sistema. Alguns ho intentam canviar. Però de moment és l'única manera de lluitar contra el Goliat dels governs de majoria absoluta. I la pedra que necessitam per tumbar-lo està en mans del vot de la gent. Ja veurem cap a quin costat cau.El proper dia 19 torna a haver un dia de vaga convocat pels docents de les illes.

És una vaga contra el disbarat educatiu que suposa imposar la LOMCE a aquestes alçades de curs i de legislatura, de manera precipitada i antipedagògica. I es fa coincidir amb l'inici de les proves als alumnes de 3r de primària, que es consideren molt inadequades per als infants d'aquesta edat.

La vaga també es fa contra quatre anys d'imposicions i menyspreu.

Alguns no farem vaga perquè pensam que perjudica a qui menys culpa té, alumnes i famílies, mentre els vertaders culpables manipularan les xifres de seguiment a la seva conveniència i descomptaran uns sous en nòmines que no reinvertiran en educació. Altres sí la farem encara que no volem perjudicar els nostres alumnes ni les seves famílies. Ens preocupam molt més per ells que una administració que no substitueix els professors de baixa fins després de 2 setmanes, malgrat conéixer anticipadament la situació. Però és l'única porta que ens deixen per lluitar contra un gegant molt potent i despiatat. Intentarem minimitzar els perjudicis al nostre alumnat: es farà classe als de 2n de batxillerat i els serveis mínims i els docents que no facin vaga cubriran els altres nivells. Les famílies potser sentiran neguit per la situació, però si no volen o no poden adherir-se de manera activa a aquesta reivindicació, poden seguir el seu dia a dia portant els infants als centres. Estaran atesos per professionals.
Hi haurà gent que no ho veurà bé. Ho sabem i ho sentim. Altres ho entendran. Bastants ens han donat suport, fins i tot de manera activa, en moltes de les accions que en els darrers 3 anys hem realitzat. Molt de patiment per a, de moment, pocs resultats.
Una vaga en el sector públic no és un bon sistema. Alguns ho intentam canviar. Però de moment és l'única manera de lluitar contra el Goliat dels governs de majoria absoluta. I la pedra que necessitam per tumbar-lo està en mans del vot de la gent. Ja veurem cap a quin costat cau.
Enviat a Diario de Ibiza i a el Periódico de Ibiza el dia 16 de maig de 2015
Publicat a Diario de Ibiza dia 19 de maig de 2015

dimarts, 5 de maig del 2015

Per què prometen el que no han fet en quatre anys de govern?

No puc entendre per què els polítics en campanya (o precampanya) electoral prometen coses que evidentment no faran, si s'acaba una legislatura on han governat i no ho han fet.

No crec que hi hagi ningú tan ingenu o tan despistat com per creure que ho faran en la propera legislatura. Per tant, els que no els pensaven votar no canviaran d'idea i els que els voten incondicionalment, ho seguiran fent prometin el que prometin.

Si no és per un acte reflex de prometre impossibles en campanya electoral, no li veig cap explicació lògica.

Enviat a Diario de Ibiza el 5/5/2015

Més diputats per Eivissa?

Segons ha denunciat GentxEivissa, a aquesta illa li corresponen més diputats dels que té assignats actualment, ja que té molta més població que Menorca.

 Em sembla molt correcte reclamar aquest tema (encara que hagués sigut més útil, si es podia, començar a tramitar-ho abans), però també em sembla molt coherent l'actitud del Sr Vicent Serra en contra d'aquesta decisió. Al cap i a la fi, des del punt de vista dels votants del partit popular, tant és que Eivissa tengui 20 diputats com només 1. Tots faran el que els manin des de la cúpula de Palma.

Enviat a Diario de Ibiza el 3/5/2015

diumenge, 19 d’abril del 2015

Qui pot votar al Sr. Bauzá?

D'aquí a unes setmanes hi ha eleccions municipals i autonòmiques. Les eleccions són actualment l'únic sistema que tenim els ciutadans per expressar la nostra opinió de manera que els polítics ens hagin d'escoltar. Però és una opinió poc matisable. Només podem dir sí o no, blanc o negre, apte o no apte. I a més a més, hem de valorar d'un colp, amb un sol vot, moltes coses. Hem de valorar les actuacions passades en els diferents temes o situacions plantejades, i hem de valorar què ens semblen les diverses propostes que ens plantegen per als futurs 4 anys (encara que després facin el contrari del que han proposat). Aquest sistema s'hauria de canviar però de moment és el que tenim.Supòs que a l'hora de valorar les actuacions a nivell municipal cadascú tendrà diferents aspectes que prioritzar en funció de les seves circumstàncies més particulars i, fins i tot, en funció de l'amistat o consideració que pugui tenir del candidat a alcade o alcaldessa que presenta cada partit.

Però en el cas del Govern Balear, especialment des d'Eivissa, sembla més difícil de valorar. Encara que a Eivissa no es vota directament al Sr. Bauzá, tots els diputats electes del PP l'escolliran com a president del govern seguint les directrius del partit. Així doncs indirectament és a ell a qui es vota.  A l'hora de fer una valoració de l'acció de govern passada i futura d'aquest senyor, no veig cap aspecte positiu que es pugui tenir en compte, malgrat ens vulguin vendre que les relativament bones xifres econòmiques actuals, degudes a uns bons resultats turístics, són exclusivament gràcies a la seva gestió. Potser alguna gent valorarà la seva presència a la manifestació en contra de les prospeccions (encara que de moment no ha tengut massa fruit).

En canvi valoracions negatives en veig moltes, ja que darrera el posat afable i proper que mostra en les aparicions públiques, s'amaga una actitud intransigent, autoritària i arrogant que ha generat un elevat estat de crispació a molts nivells. La seva postura fanàtica en el tema educatiu, contra docents, contra pares i, fins i tot, contra els jutges, ha provocat una ferida que encara està oberta i que, lluny de curar-se, es farà més fonda si torna a governar, com ja ha avisat.  En el parlament, el menyspreu i la superioritat amb què tracta l'oposició ha fet que el seu partit hagi quedat sol contra tothom. Fins i tot dins del seu partit ha induït confrontacions i expulsions de persones més moderades i respectuoses amb la cultura de la nostra terra.

A jo personalment m'ha conduït a fer tres setmanes de vaga quan mai havia fet ni un dia de vaga efectiva en 20 anys de docència. M'ha forçat a dedicar temps i nervis a concentracions, manifestacions i reunions contra del desgavell educatiu que vol imposar. M'ha provocat ràbia i mal humor com cap altre governant m'havia provocat mai.

No crec que el Sr. Bauzá es mereixi la "bona valoració" que el permeti tornar a governar. Jo per supost no el votaré i tenc l'esperança que el sentit comú de la majoria de pares que no volen més experiments amb els seus fills, i de la gent moderada que el va votar en les passades eleccions, els farà buscar altres opcions o l'abstenció en el vot corresponent al parlament balear. Al cap i a la fi, de què serveix votar aquí a parlamentaris del PP si després han de tragar el que manen a Palma, encara que vagi en contra d'Eivissa? Seria una bona crítica dels votants habituals del PP cap al Sr. Bauzá que els alcaldes (darrera els quals s'està amagant en aquesta precampanya electoral) treguessin bastants més vots que ell.

En cas contrari, ens esperen quatre anys més de divisió, enfrontament, menyspreu i imposició. És difícil treballar bé en aquestes circumstàncies.

diumenge, 22 de març del 2015

El llegat educatiu del PP

El proper curs es posa en marxa la LOMCE (LOMQE si la traduïm al català). Aquesta enèsima llei educativa que ve per substituir l'actual LOE afectarà a molts alumnes de primària. A secundària afectarà a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO, i 1r de Batxillerat . A l'institut ja ens estam preparant per adaptar-nos a aquesta llei (de manera obligada òbviament), perquè l'alumnat en surti el menys perjudicat possible, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però així com s'està introduint aquesta llei és inevitable que un gran nombre d'alumnes quedin perjudicats. En primer lloc, per la urgència i improvització com s'està plantejant. A hores d'ara, a dos mesos i mig de final de curs, amb els grups d'alumnes i plantilles per gestionar, encara falten aspectes organitzatius per aclarir i, fins i tot, normativa per aprovar. En segon lloc, la falta de progressivitat que es vol dur a terme farà que alguns alumnes hagin de realitzar programes educatius a mitges (com els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, que substitueixen els programes de diversificació curricular) i enfrontar-se després a una revàlida per comprovar els coneixements adquirits, amb les conseqüents dificultats. I per últim, donada la manera com el govern ha imposat aquesta llei,  en contra de quasi tota la resta de partits polítics i de la gran majoria de professionals i especialistes de l'educació, és difícil que es mantengui després de les properes eleccions. Els resultats de la majoria d'enquestes electorals així ho preveuen.

És a dir, és més que probable que aquesta llei estigui vigent un sol curs.
En aquestes circumstàncies, els nombrosos alumnes que el curs que ve realitzaran el sistema LOMCE haurien de retornar a l'anterior sistema LOE d'aquí a dos cursos. Això suposaria algunes dificultats com les derivades de no haver realitzat assignatures que amb la LOE eren obligatòries. I malgrat no és un problema ni molt menys irreversible, no deixa de ser una complicació afegida al procés educatiu.

En definitiva, el govern, en lloc de perseguir millorar la situació de la major part de la població, amb seny i coherència, intenta deixar marca del plantejament ideològic del partit polític que està darrera. En un tema tan important com és l'educació, en lloc de fer una proposta consensuada, introduïda progressivament des de l'educació infantil,  començada amb temps i informant correctament als centres que l'han d'aplicar, la deixa caure com una maça aprofitant la seva majoria parlamentària (sense majoria d'electors, que quedi constància).

Si tenguéssim un govern amb un poc més de seny i sentit d'estat, ajornaria l'aplicació de la LOMCE fins al començament de la propera legislatura. Però sembla que prefereixen "marcar territori" no sigui cosa que no ho puguin fer després d'uns mesos. Alguns sectors, per revenja o per submissió, els aplaudiran la decisió. Està clar que no pensen gaire en els infants i els seus pares.

Ens caurà la LOMCE com un més dels regals preelectorals als que ens tenen acostumats. Un llegat enverinat en aquest cas.
Enviat a Diario de Ibiza dia 22/3/2015

dimarts, 3 de març del 2015

Opcions polítiques i participació ciutadana


Pareix que en les properes eleccions tendrem una quantitat d'opcions prou extensa, i a jo em sembla una bona notícia. La falta de competència no és bona ni en l'economia ni en la política.
Això pot suposar un cert problema ja que el sistema arcaic de democràcia representativa que tenim perjudica les opcions fragmentades enfront de les més uniformes, perquè assigna un nombre limitat d'escons a cada partit en funció dels vots aconseguits, arrodonits a valors sencers (un poc tendenciosament des del meu punt de vista). Tot i així jo ho veig positiu.
 Un altre possible problema d'aquest ample ventall d'opcions polítiques és la sensació que es comenta de que entre algunes d'elles hi ha poques diferències. Un dels temes on sí hi ha bastanta diferència és en la possibilitat de participar en la presa de decisions: algunes opcions donen als votants més protagonisme mentre altres atribueixen per complet aquesta funció als "òrgans del partit".
L'elecció de les persones que han de formar les llistes electorals és un dels temes on ja hi ha hagut experiències de participació ciutadana. Però encara no he vist cap formació que expliqui com organitzarà la recollida de l'opinió dels ciutadans sobre decisions de govern importants una volta fetes les eleccions.
És cert que aquest tema es podria organitzar una volta constituït el govern, en cas de que el partit, agrupació o plataforma que fomenta la participació de la gent fos l'organització electa per governar, ja que s'hauria de demanar l'opinió de tots els ciutadans. Però en cas de que el partit en qüestió formi part de l'oposició, hauria de tenir preparat abans de les eleccions un sistema per recollir l'opinió dels que realment l'han votat, ja que la resta de votants ja tendran la seva opinió correctament representada pels pròxims 4 anys (suposadament).
Pens que aclarir aquest aspecte ajudaria a marcar distàncies entre les diferents opcions que es presentin. Esper que alguna d'elles ho clarifiqui abans de maig.


Un altre aspecte on podrien marcar-se diferències és en la defensa d'un sistema electoral i legislatiu més modern. La individualitat de cada escó i la importància del debat parlamentari ha perdut tota raó de ser amb la disciplina de partits imposada actualment. Un sistema on tots els partits presents en les eleccions poguessin opinar durant la legislatura en funció dels vots reals aconseguits seria un sistema més equilibrat.
 Enviat a Diario de Ibiza el 3/3/2015
Publicat el dia 6/3/2015

dijous, 26 de febrer del 2015

Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.
Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?
El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.
El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".
Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

dimarts, 13 de gener del 2015

Interès per l'educació

Aquest cap de setmana passat es va realitzar una reunió a Palma per proposar com millorar l'educació.

En aquesta reunió, persones de diferents col·lectius vinculats amb el món educatiu, des de representants de les associacions de pares i mares fins a representants del món empresarial, passant per docents compromesos des de fa anys amb millorar l'educació en benefici fonamentalment del l'alumnat (i en conseqüència, de la societat), varen donar un impuls important en la redacció d'un document conjunt, on es fan propostes en positiu per definir l'educació que volem, que necessitam.

Hi havia representants de les 3 illes majors que, sacrificant part del seu temps lliure i dels seus estalvis, varen treballar amb il·lusió i bona voluntat per aconseguir aquest objectiu. I l'ambient de treball i predisposició a arribar a acords va ser total.

Però aquesta reunió no és un esdeveniment puntual sorgit de manera espontània. És el resultat de mesos de treball, d'anys en el cas d'alguns dels integrants, fent reunions i propostes, llegint estudis i buscant punts d'enteniment amb representants d'altres col·lectius.

A Eivissa hi ha persones que treballen cada dia per aquest tema, organitzant xerrades educatives, buscant ponents i col·laboradors, enviant correus a centres i associacions de pares, assistint a reunions, escrivint articles d'opinió, a part de fer la feina que els "dóna menjar" i atendre les obligacions familiars.

Per desgràcia, però, no n'hi ha moltes de persones d'aquestes. Són una minoria, malgrat que és molta la gent relacionada amb el món educatiu, docents i pares. De fet, tots, d'una o altra manera hi estam relacionats. Però la majoria, la immensa majoria se'n desentén. Ni una proposta o una crítica constructiva. Ni una petita ajuda. No tenen temps, ni tan sols per mostrar un poc d'interès amb un treball que pot millorar l'educació dels seus alumnes, dels seus fills, dels futurs professionals, del nostre món. Ni un agraïment o reconeixement. Silenci. Ignorància o passotisme?

El divendres que ve es presenta a Jesús un document realitzat a partir de les contribucions de totes les persones que hi han volgut participar, amb propostes per millorar el sistema educatiu. Una presentació, organitzada novament per aquesta minoria, amb molta il·lusió i molta feina. Ja veurem quanta gent podrà dedicar unes hores del seu temps a mostrar reconeixement per aquest esforç i/o interès per aquest tema. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Cadascú decideix a què dedicar-les.

Fa quasi un any i mig vàrem tenir la pitjor vaga de l'entorn educatiu en molts d'anys. Una vaga per motius fonamentalment educatius, no laborals. Uns motius que no s'han resolt. Molta gent no hi estàvem contents. Alguns intentam arreglar-ho.

D'aquí uns mesos hi ha eleccions. Ja veurem quants recordaran el problema provocat per un petit grup de fanàtics que volen imposar les seves idees a qualsevol preu.

Per sort, aquestos companys que treballen per millorar l'educació no són tan pessimistes com jo. Gràcies pel seu treball i pel seu optimisme.

Enviat el 12/1/2015 a Diario de Ibiza
 Publicat amb el títol canviat esbiaxadament el 14/1/2015

Queixa enviada el 14/1/2015 demanant aclariment:

Dubte sobre la fiabilitat de la informació que han publicat


Bones tardes:
 Acab de veure la publicació de la carta que vaig enviar dilluns a la nit al seu diari, i per la meva sorpresa he vist que han canviat el títol que jo vaig enviar: "Interès per l'educació" per un diferent i molt tendenciosament esbiaxat: "Pocs docents implicats en la millora de l'educació", ja que llegint tota la carta es veu que, per desgràcia, no són pocs només els docents sinó també els pares i tota la resta de la societat .
  No sé si és fruit d'una errada inocent i puntual o d'un plantejament habitual però m'agradaria que aclarissin aquest canvi tan pronte com sigui tècnicament possible, en el mateix format que s'ha publicat erroniament. I si pensen que no cal fer cap aclariment, que m'avisin per contactar amb les persones responsables d'aquesta decisió.
  Entenc que tenen tot el dret de decidir el que volen publicar al diari que vostés gestionen però el que no em sembla correcte és canviar el contingut del que escriuen altres persones, mantenint el nom d'aquells com autors i, en conseqüència, responsables davant el públic.

Resposta rebuda dia 14/1/2015 a les 17:58

Buenas tardes

Mantener o cambiar los títulos de las cartas y artículos que se publican en la sección de opinión es una potestad de Diario de Ibiza, al igual que resumir o acortar textos excesivamente largos, tal y como se hace en todos los periódicos. Se trata de una práctica habitual y en ningún caso se realiza con ánimo tendencioso o de fastidiar al autor. El título que se eligió para su carta está en consonancia con el contenido de la misma, que no se ha modificado.

Un saludo.

Cristina Martín

Contra-resposta enviada dia 15/1/2015 a les 18:26

A/A Cristina Martín

Buenas tardes:
  Agradezco la respuesta aunque no la comparto en absoluto.
  Puedo entender que en una sección gratuita como ésta el funcionamiento del periódico pueda plantear reducciones para adaptar los textos al espacio disponible, pero dichas reducciones, que en ningún caso deben ser sesgadas o tendenciosas, deberían plantearse al autor para que autorizara su publicación con las modificaciones que ustedes plantean, ya que cualquier modificación sobre una obra original desvirtua en alguna medida el contenido. Y en el caso concreto que nos ocupa, desde mi punto de visto, como autor, y desde el punto de vista de todas las personas con las que he contactado, que no son pocas, el título elegido por usted no es el adecuado. Máxime cuando ya tenía un título que yo había elegido.
  Me alegro que haya respondido usted misma este correo porque yo me había planteado contactar con usted para solucionar este tema aprovechando el contacto que hemos establecido en el ámbito escolar que compartimos. Pero no me parecía una buena opción porque creo que es fundamental separar los temas profesionales de los "emocionales".
  Yo le puedo asegurar que conseguiré mantenerlos separados, pero después de su actuación y su posterior respuesta no tengo claro que usted pueda decir lo mismo. Estoy convencido que no puede separar sus "emociones" de su profesionalidad, al menos en lo concerniente a los docentes. Su postura profesional en este tema es tan "intensa" que parece reflejar algun conflicto o trauma con nuestro colectivo.
  Evidentemente puedo estar equivocado, aunque mi opinión en todo este asunto es del todo irrelevante.
  Yo, al contrario que usted(es), retransmitiré sus palabras sin modificación alguna.
  Que pase un buen día.

Explicació final que no es va arribar a enviar al diari

Educació i professionalitat.
Fa aproximadament dues setmanes vaig escriure una carta al director on quedava reflexada la meva frustació en veure com la feina d'alguns companys i companyes no tenia el reconeixement que mereixen, des del meu punt de vista, per culpa de la passivitat de la majoria de la gent. Una passivitat que començava per la falta de difusió que des dels centres es feia a una informació prou important per a docents i famílies, com a col·lectius fortament implicats amb el món educatiu.
I feia una previsió que gratament va ser errònia: que l'acte de presentació del document del pacte per l'educació no tendria l'audiència que mereixia l'esforç i la il·lusió que havien posat els que l'havien preparat. Al final la passivitat i la falta de difusió no varen pesar més que la bona predisposició dels assistents. Estic encantat que l'auditori de Jesús estàs prou ple (encara que hi quedaven algunes cadires buides per si algú més s'anima en properes ocasions).
No crec equivocar-me si dic que una majoria dels assistents eren docents o persones directament relacionades amb la docència. I això és normal, perquè al cap i a la fi els docents som els professionals de l'educació i molts de nosaltres també som pares. És a dir, doblement involucrats en aquest món.
El que no és tan normal, des del meu punt de vista, és que els responsables del diari decidissin canviar el títol "Interès per l'educació" que jo havia posat a la meva carta anterior pel de "Pocs docents implicats en la millora de l'educació". Qualsevol persona que llegís completament la carta sense idees prefixades podia veure que em queixava també de la poca implicació de les famílies i de la societat en general sobre un tema que vaig presentar com a cabdal. De fet, llegint entre línies podia veure's que si algú hi estava implicat precisament eren els docents (no tots obviament, i no prou pel meu gust). A més a més, molts docents que no han participat en el pacte educatiu s'impliquen en la millora de l'educació dia a dia des de les seves aules.
El que sí vull dir alt i clar és que estic convinçut de la professionalitat del meu col·lectiu. Evidentment que hi ha persones que no fan bé la seva feina, des del meu punt de vista. Però són una minoria. La gran majoria de docents intentam ajudar a educar els nostres joves sense que els nostres prejudicis, emocions o conflictes repercuteixin en el seu aprenentatge.
Supòs que passa igual en totes les professions. Però en aquelles professions que tenen una repercussió directa sobre moltes persones, com la docència, la medicina, el periodisme o la política, per esmentar-ne algunes de les més properes, la mala actuació de poques persones pot tenir uns efectes molt negatius. En conseqüència, una minoria amb actuacions poc professionals pot eclipsar la bona feina de tot un col·lectiu.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Propostes constructives i unitat

En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.

La Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman disculpes.
A principis dels curs passat vàrem viure una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració, d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades, "festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).

Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació, crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes. I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.

En qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.



Però al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín, amb un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria defensar els escrits del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa. 


En els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen una visió més general, valorant els precedents i el funcionament col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.


I dels seus escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).

En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents, i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels nostres infants.

D'intentar mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu, ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.


Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014 
Publicat el 24/9/14




dijous, 28 d’agost del 2014

Una vaga ni innecessària ni inútil

En setembre de l'any passat molts docents vàrem fer vaga. Moltíssims de fet. I el motiu d'alguns dels que no la feren, bastants realment, no va ser que estassin en contra de les reivindicacions dels vaguistes, sinó que són contraris a fer vagues que perjudiquen a gent que no té ni culpa ni responsabilitat sobre els motius que l'han provocat.

I bastants dels que sí vàrem fer vaga també som contraris a vagues que perjudiquen els ciutadans i, sobretot, els nostres alumnes. La majoria probablement. Per això vàrem suspendre la vaga encara que ni la conselleria ni el govern en cap moment havien mostrat el més mínim respecte pels docents, pels pares, pels alumnes ni per les més de 100.000 persones que es varen manifestar el 29 de setembre.
Aquella vaga era necessària perquè feia més d'un any que el govern estava retallant els recursos educatius i assistencials als alumnes de les Illes, als nostres alumnes, als nostres fills. Feia més d'un any que fèiem diferents mobilitzacions per col·legis, instituts, pobles i ciutats, i el govern no ens feia ni cas. No només no ens feia ni cas sinó que va afegir llenya a la situació: el TIL. Una agressió brutal cap a la llengua catalana per a molts. Un disbarat pedagògic per a quasi tothom.
I tot seguit va arribar un estiu ple d'informacions sobre noves provocacions i agressions per part de la conselleria: els expedients als directors de Menorca (que una volta acabada la instrucció varen ser declarats improcedents), desqualificacions i amenaces als docents, el decret-llei "express" per torejar la justícia,...Tot això a part de l'amenaça de la LOMCE. Després de nombroses reunions dels docents agrupats en assemblees, fins i tot molts dels que no pensam que les vagues siguin una solució per als conflictes del sector públic, vàrem decidir posar-nos en vaga, com a conseqüència de sentir-nos trepitjats i ignorats reiteradament, i després d'haver provat tots els sistemes de reivindicació que se'ns havien acudit i que les lleis ens permetien. Per alguns de nosaltres, la vaga, més que necessària, era l'últim recurs per defensar la nostra dignitat i els nostres principis.
I malgrat que la conselleria i el govern segueixen amb els retalls i ens segueixen faltant al respecte, la vaga del curs passat no va ser inútil. En primer lloc va servir perquè la societat sencera s'assabentàs que hi havia un problema important i mostràs el seu rebuig majoritari i el seu suport fins i tot econòmic a la caixa de resistència. També ha servit perquè alguns dels problemes que reivindicàvem els vaguistes s'hagin solucionat, almenys parcialment (aprofitant els sous que el govern es va estalviar de les nòmines dels vaguistes). Ha servit per unir i coordinar el col·lectiu docent com mai ho havia vist en els meus 20 anys de professor. I també ha servit per mostrar al govern que, per molta majoria absoluta que tengui, no pot fer el que li doni la gana sense que els ciutadans ens queixem.
Si haguéssim tractat amb persones decents i coherents, la vaga, que encara segueix convocada, hagués estat innecessària. M'agradaria que mai tornàs a ser necessària. Si les famílies ajuden, pot ser possible.
Enviat a diario de Ibiza dia 28/8/2014
Publicat el dia 31/8/2014

Queixa-suggeriment a l'ajuntament de Palma

(Tramitat amb el servei del web de l'ajuntament)

Queixa inicial enviada el 26/8/2014:

Al carrer indicat (Arxiduc Lluís Salvador, 59) les linies de la zona blava estan poc marcades (enfosquides per la rodadura dels pneumàtics) i la il·luminació de les faroles és bastant reduïda. A més a més, aquesta part del carrer és l'única part de zona blava en tota la barriada, cosa que no està gaire ben indicada.

A conseqüencia d'això, el passat dia 14/8/2014 em varen posar una multa per deixar el cotxe aparcat en zona blava sense exhibir targeta horaria. De fet a l'hora que vaig aparcar ja era de nit i cap dels membres de la meva familia no vàrem veure ni les màquines de pagar ni cap altre indicació que estaven a zona blava.

De fet, vaig aparcar en aquella zona ja que la casa dels meus pares, on anam a passar uns dies durant les vacances des de fa anys, situada al carrer Comte d'Empuries nº 2-2, està en mig de la zona blava des de fa molts anys i no hi ha cap tarifa raonable per a la gent que venim "en pla turista" (cosa que em sembla inadecuada tant per la gent com nosaltres, que vivim temporalment en zones blaves com per els turistes que puguin estar a allotjaments situats en aquestes zones).

Encara que pens que la multa no és completament per culpa meva, ja que crec que la zona està deficientment senyalitzada, vaig pagar la multa per evitar la complexitat de fer al·legacions vivint a Eivissa, com és el meu cas, i exposant-me a perdre la reducció de l'import si l'al·legació era desestimada.

Per tot això planteig les següents sol·licituds:
- Que se'm retorni l'import que he pagat per la multa o al menys la diferència respecte al que hagués pogut ingressar l'ajuntament per tenir l'aparcament disponible per un altre vehicle (30 - 12 = 18 euros aprox)
- Que se elimini aquesta part de carrer de la zona blava o que se millori la senyalització (repintat de línies, millora il·luminació faroles, senyals indicatius a cada cantonada, ...)
- Que s'estableixi una tarifa raonable per dies o setmanes senceres per a residents temporals dins les zones blaves existents.

Us adjunt imatges per complementar els plantejaments exposats (la foto de la linia blava està capturada amb la llum del dia (19:35h)


Resposta rebuda el 27/8/2014 a les 15:03

Benvolgut senyor/Benvolguda senyora,
Us agraïm la confiança dipositada en aquest sistema de gestió de demandes municipals de serveis i us informam que la demanda, amb el número d'identificació DMS-55905, té la següent resposta: 

Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava. Pel que fa a la pintura, es realitzen campanyes de repintat cada any de les zones més desgastades, la zona mostrada es considera que es troba visible i cumpleix la seva funció però es tindrà en compte la seva millora durant les campanyes de repintat. Per altra banda, la funció de la zona blava és la rotació de vehicles per una millor distribució i organització de l'aparcament que es troba limitat. Els residents poden comptar amb els avantatges d'obtenir el corresponent distintiu però no està previst ampliar-ho a altres col·lectius. Per poder reclamar l'import de la multa havia d'haver interposat el corresponent recu rs abans d'abonar i acceptar la multa. També pot consultar les tarifes dels aparcaments municipals per si són del seu interès per a pròximes ocasions a www.smap.es.

Esperam haver donat resposta a la vostra demanda.

Aclariment de la meva queixa, enviat el 28/8/2014, a les 13:35

Resposta a demanda DMS-55905:

Moltes gràcies per la seva ràpida i eficient resposta, però voldria aclarir que la indicació que ens fan arribar: "Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava." és incorrecta.

Accedint al lloc corresponent a la demanda des del carrer Pons i Gallarza, com era el nostre cas (carrer que no està a la zona blava) no hi ha cap senalització vertical, com es pot veure en la foto que havia adjuntat a la queixa original, ni des del carrer Fra Lluis Jaume Vallespir tampoc. De fet, quan s'accedeix des de la part de zona blava del mateix carrer Arxiduc Lluís Salvador es troba una senyalització vertical indicant el fi de la zona blava, com es veu a la imatge que adjunt en aquesta resposta.

La meva intenció ara no és que reconeguin que no tota la culpa és meva, sinó mostrar que la meva anterior queixa no era totalment infundada, com sembla deduir-se de la seva resposta.

Moltes gràcies.

dissabte, 2 d’agost del 2014

"Numancia no se rinde"

Quan feia l'Educació General Bàsica vaig tenir un mestre que tenia una gran habilitat per contar històries. Una de les que ens va contar va ser la de la conquesta de Numància. Pel que record d'aquesta història, després d'un setge molt intens per part dels soldats de l'imperi romà, els numantins varen preferir morir a rendir-se.

Però l'ànsia de glòria i d'humiliar els vençuts que tenien els oficials romans, no satisfets amb conquerir la plaça fins i tot a costa de l'aniquilació de quasi tots els habitants, els va conduir a obligar l'únic supervivent numantí,  un infant (d'uns 10 anys, segons la meva imaginació d'estudiant) a rendir-se com a únic representant que quedava de la seva gent. Però l'infant, una volta dalt la fortificació del seu poble, va preferir llançar-se daltabaix, tot cridant "Numancia no se rinde".

No sé si aquesta història era gaire fidedigna o era fruit de l'esperit d'autoexaltació de la "raça" espanyola que hi havia en aquells anys, o ha sofert les transformacions de la meva imaginació. En qualsevol cas, en les hores prèvies a la reunió del claustre que vàrem fer a l'institut la darrera setmana de juliol, em va venir a la memòria aquesta història, perquè, d'una manera o una altra, l'obstinació de la conselleria d'Educació d'obligar els claustres a aprovar una normativa que majoritàriament rebutjam, em recorda aquesta situació.

Tot i així hi ha notables diferències: els docents que lluitam, des dels claustres assetjats per la conselleria, en contra dels disbarats "educatius" del Govern Balear, no estam aniquilats, ni tan sols vençuts. I envoltant als "romans" que assetgen els claustres hi ha tota una comunitat que, encara que un poc passiva a voltes, no accepta de bon grat les il·luminacions dels que ens governen.

Així doncs, vàrem tornar a votar majoritàriament NO al TIL. "Numancia no se rinde".

Un record per a un mestre inoblidable: Don Toni Guillem Arbona.

Enviat a Diario de Ibiza dia 2/8/2014

divendres, 20 de juny del 2014

Democràcia a mida

  Després d'un curs escolar clarament anormal (malgrat les afirmacions que feia la consellera d'educació en sentit contrari), s'està vivint en els claustres de professors de les illes, durant aquest final de curs, una situació molt peculiar: l'obligació de votar el que li convé a la conselleria.
  Com era previsible a la vista del fanatisme amb què el govern Bauzá va defensar el TIL en contra de la immensa majoria de sectors implicats, especialment els formats per professionals i experts en la matèria, el govern balear ha donat una passa més en l'aplicació d'aquest experiment educatiu: ha obligat a cada centre a dissenyar un projecte educatiu que s'adapti a les noves instruccions que ha publicat sobre el TIL, i que a més a més ha d'estar aprovat, des del punt de vista pedagògic, pels claustres de professors corresponents.
  El problema és que la normativa que ha fet el govern és tan restrictiva que la majoria de claustres no poden aprovar la seva adequació pedagògica de cap manera. Usant l'exemple d'un company, és com si demanen a un grup de cuiners que donin el vist i plau a una recepta de pastís de xocolata feta amb els ingredients per fer bunyols. Jo aniria un poc més lluny: és com si es demana aprovar la recepta per un bon plat però que només es poden usar substàncies tòxiques o verinoses per elaborar-la. I a més a més, amb unes proporcions ben definides.
  I com el govern fa les lleis, i la gent les ha de complir, encara que siguin incoherents o injustes, s'amenaça els docents amb què hauran de repetir les reunions per votar fins que l'aprovin.

  Potser aquesta és la nova estratègia del partit del govern, que sempre s'ha caracteritzat per una actitud molt "democràtica": fer repetir les  votacions fins que la gent voti allò que convé al que governa. "Democràcia" en la seva màxima expressió!

Enviat a Diario de Ibiza el 20/6/2014

Publicat el 3/7/2014

divendres, 9 de maig del 2014

Una oportunitat per opinar

A finals de mes podem votar. Hi ha elecciones europees, i encara que crec que, per sentit comú, s'hauria de diferenciar quan es vota per al govern municipal o per al govern d'Europa, sembla que la majoria de població no fa gaire diferències entre una i altra votació. Fins i tot els partits polítics majoritaris usen qualsevol votació com una mesura de la seva popularitat, del recolzament que tenen, sobre tot si els convé.

Encara queda més d'un any de legislatura tant a nivell local com estatal. I queden importants situacions a enfrontar: lleis i experiments educatius, prospeccions petrolieres, resolució de casos de corrupció...

Malgrat sembli incoherent, crec que aquestes votacions tenen molt poca repercusió a nivell d'Europa: si es vota a un dels partits majoritaris d'Espanya, es farà el que manin des d'Alemanya, amb poques diferències d'un o altre costat; ja ho hem viscut abans. Si es voten altres opcions, ni tan sols si tots els espanyols ens posàssim d'acord (cosa més que inaudita) aconseguiríem canviar gaire amb uns 55 diputats sobre un parlament d'unes 750 persones. I votant pels eurodiputats de sempre no aconseguiríem ni tan sols que renunciassin els privilegis que, apart del seu elevat sou, surten dels impostos que tots pagam, com ho demostraren al principi de la crisi amb la votació per deixar de viatjar en primera classe.

Però en canvi a nivell local i nacional, amb una situació prou complicada com la que estam vivint, pot ser una bona manera d'opinar sobre les coses fetes pels governants fins ara. Fins i tot pot servir per influir-los respecte el que queda de legislatura, o també, aquells que així pensin, de donar-los suport en les seves accions. Així mateix és una manera de mostrar rebuig o suport a altres organitzacions i col·lectius que s'han mobilitzat des de fa un temps. De fet, votar és l'única cosa que podem fer per a que els teòrics demòcrates que governen des de la transició ens escoltin, tal com va recordar el senyor Bauçà en una entrevista de la ràdio. Haurem d'aprofitar-la mentre no la intentin desacreditar o prohibir, com intenten fer des del govern de Madrid amb altres tipus d'expressió ciutadana.

I a més a més, aquesta volta la circunscripció electoral es tota Espanya, és a dir, que els vots de tota Espanya es junten i no s'ha de tenir por al discurs del vot inútil que ja ens intenten fer arribar.

Així idò, els que estan d'acord amb els rescats de bancs i autopistes passant per damunt de les famílies, els que són més rics ara que abans de la crisi, els que reben pensions vitalícies milionàries com a premis a la seva incompetència, i els que veuen bé que el 27% sigui majoria absoluta i que doni dret a poder absolut,  haurien de tornar a votar el partit que està governant, per mostrar-los el seu suport.

També serà coherent que les minories afavorides per les polítiques actuals i les persones agraïdes pels premis preelectorals repartits darrerament pels representants institucionals  tornin a votar aquest partit, encara que alguna minoria molt afavorida pel PP en aquestos mesos passats ja ha escollit partits més radicals.

I els que es creuen que el govern actual és el que millor defensa la nostra "llengo/llengua/llengu", i especialment els que estan a favor de les prospeccions petrolieres, els haurien de votar també.
            
Així mateix, els que pensen que els polítics han de prendre totes les decisions encara que no siguin especialistes de la majoria de temes i no han de tenir cap responsabilitat per les conseqüències, i que poden decidir els seus sous i sobresous vitalicis sense donar explicacions; els que pensen que els polítics han d'afavorir els seus amics i les grans companyies, per embutxacar-se els nostres sous sense remordiments ni vergonya; els que pensen que els polítics, i els seus amics i familiars han d'estar per damunt la llei, desobeïnt les lleis que tan diuen respectar i que si algun jutge els condemna han de ser indultats pel govern de torn; els que pensen que els parlaments han de ser una reunió de titelles controlats des de Madrid per les elits de cada partit, i s'han de dedicar a criticar sistemàticament i destructivament el que fan els contraris i donar-se la culpa mútuament de decisions preses en el passat sense solucionar els problemes del present; els que consideren que els programes electorals només s'han de respectar quan els interessa, i que s'han d'invertir els sous dels impostos en propaganda partidista i en mitjans públics manipulats, i els que pensen que el sistema judicial també ha de ser controlat pels polítics habituals; els que pensen, al cap i a la fi, que tenim la millor democràcia que podem tenir o que ens mereixem, poden votar a algun dels dos partits que ens han governat des de fa més de 30 anys.

Els fànatics que veuen les eleccions com un partit de futbol entre els equips clàssics  també ho tenen fàcil. Poden votar segons els "colors" que senten independentment dels fets, sense necessitat de pensar ni recordar res.

I els que passen de tot o que prefereixen no involucrar-se en temes polítics poden abstendre's amb l'excusa de que no serveix per res. Els polítics dels partits majoritaris utilitzaran la passivitat de la majoria silenciosa com els convengui. Ja hem vist que ho saben fer. L'historiador AJ Toynbee no s'equivocava: "El major castig d'aquells que no s'interessen per la política és que seran governats per persones que sí s'hi interessen"

Jo no tenc clar a qui he de votar. Però tenc molt clar que he de votar i tenc molt clar a qui NO he de votar. Malgrat els entrebancs que els partits majoritaris posen als nous partits i agrupacions d'electors, aquesta volta hi ha alternatives per votar. I qualsevol pot servir perquè els que ens han governat fins ara es comencin a plantejar que alguna cosa estan fent malament.

Enviat a diario de Ibiza el 9/5/2014
Publicat el 14/5/2014

dimarts, 29 d’abril del 2014

Vergonya diputats, vergonya.

Fa uns dies s'ha confirmat en premsa que algunes de les actuacions del Govern Bauzá, especialment el tema del TIL, que tanta resposta social ha aixecat, responien a les pressions d'una minoria extremista: El círculo balear.

Pensar que el president del Govern Balear i els membres del seu partit tenien unes conviccions tan errònies com les de voler imposar un sistema educatiu que la majoria de professionals de l'educació hem rebutjat des del principi, em semblava molt preocupant.

Saber ara que el desgavell provocat en infants, famílies i professorat ha sigut només per tenir satisfeta a una minoria de radicals anticatalanistes em sembla deplorable (igual de deplorable que si un perjudici semblant només beneficiàs a una minoria de radicals catalanistes, per si algú ho dubta).

Que el president i els seus acòlits hagin actuat d'aquesta manera és impresentable. Que els 34 diputats del partit popular i la resta de càrrecs del govern no hagin tengut el coratge i la decència d'enfrontar-se a aquest disbarat, coneixent els motius reals que el movien, em sembla imperdonable. Només 8 diputats íntegres, a més d'en Toni Pastor, haurien fet perdre la majoria absoluta. Dels 8 d'Eivissa no n'hi hagué cap.

Ara ve una oportunitat perquè els jutgi la societat. Si aquesta no ho sap fer, ho haurà de fer, a més temps vista, la història, que no sol perdonar que "tot un poble mori per un home sol".

Enviat a diario de Ibiza i diario de Mallorca, el 29/4/2014
Publicat al diario de Ibiza amb lleugers canvis el 1/5/2014