Aquest cap de setmana passat es va realitzar una reunió a Palma per proposar com millorar l'educació.
En aquesta reunió, persones de diferents col·lectius vinculats amb el món educatiu, des de representants de les associacions de pares i mares fins a representants del món empresarial, passant per docents compromesos des de fa anys amb millorar l'educació en benefici fonamentalment del l'alumnat (i en conseqüència, de la societat), varen donar un impuls important en la redacció d'un document conjunt, on es fan propostes en positiu per definir l'educació que volem, que necessitam.
Hi havia representants de les 3 illes majors que, sacrificant part del seu temps lliure i dels seus estalvis, varen treballar amb il·lusió i bona voluntat per aconseguir aquest objectiu. I l'ambient de treball i predisposició a arribar a acords va ser total.
Però aquesta reunió no és un esdeveniment puntual sorgit de manera espontània. És el resultat de mesos de treball, d'anys en el cas d'alguns dels integrants, fent reunions i propostes, llegint estudis i buscant punts d'enteniment amb representants d'altres col·lectius.
A Eivissa hi ha persones que treballen cada dia per aquest tema, organitzant xerrades educatives, buscant ponents i col·laboradors, enviant correus a centres i associacions de pares, assistint a reunions, escrivint articles d'opinió, a part de fer la feina que els "dóna menjar" i atendre les obligacions familiars.
Per desgràcia, però, no n'hi ha moltes de persones d'aquestes. Són una minoria, malgrat que és molta la gent relacionada amb el món educatiu, docents i pares. De fet, tots, d'una o altra manera hi estam relacionats. Però la majoria, la immensa majoria se'n desentén. Ni una proposta o una crítica constructiva. Ni una petita ajuda. No tenen temps, ni tan sols per mostrar un poc d'interès amb un treball que pot millorar l'educació dels seus alumnes, dels seus fills, dels futurs professionals, del nostre món. Ni un agraïment o reconeixement. Silenci. Ignorància o passotisme?
El divendres que ve es presenta a Jesús un document realitzat a partir de les contribucions de totes les persones que hi han volgut participar, amb propostes per millorar el sistema educatiu. Una presentació, organitzada novament per aquesta minoria, amb molta il·lusió i molta feina. Ja veurem quanta gent podrà dedicar unes hores del seu temps a mostrar reconeixement per aquest esforç i/o interès per aquest tema. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Cadascú decideix a què dedicar-les.
Fa quasi un any i mig vàrem tenir la pitjor vaga de l'entorn educatiu en molts d'anys. Una vaga per motius fonamentalment educatius, no laborals. Uns motius que no s'han resolt. Molta gent no hi estàvem contents. Alguns intentam arreglar-ho.
D'aquí uns mesos hi ha eleccions. Ja veurem quants recordaran el problema provocat per un petit grup de fanàtics que volen imposar les seves idees a qualsevol preu.
Per sort, aquestos companys que treballen per millorar l'educació no són tan pessimistes com jo. Gràcies pel seu treball i pel seu optimisme.
En aquesta reunió, persones de diferents col·lectius vinculats amb el món educatiu, des de representants de les associacions de pares i mares fins a representants del món empresarial, passant per docents compromesos des de fa anys amb millorar l'educació en benefici fonamentalment del l'alumnat (i en conseqüència, de la societat), varen donar un impuls important en la redacció d'un document conjunt, on es fan propostes en positiu per definir l'educació que volem, que necessitam.
Hi havia representants de les 3 illes majors que, sacrificant part del seu temps lliure i dels seus estalvis, varen treballar amb il·lusió i bona voluntat per aconseguir aquest objectiu. I l'ambient de treball i predisposició a arribar a acords va ser total.
Però aquesta reunió no és un esdeveniment puntual sorgit de manera espontània. És el resultat de mesos de treball, d'anys en el cas d'alguns dels integrants, fent reunions i propostes, llegint estudis i buscant punts d'enteniment amb representants d'altres col·lectius.
A Eivissa hi ha persones que treballen cada dia per aquest tema, organitzant xerrades educatives, buscant ponents i col·laboradors, enviant correus a centres i associacions de pares, assistint a reunions, escrivint articles d'opinió, a part de fer la feina que els "dóna menjar" i atendre les obligacions familiars.
Per desgràcia, però, no n'hi ha moltes de persones d'aquestes. Són una minoria, malgrat que és molta la gent relacionada amb el món educatiu, docents i pares. De fet, tots, d'una o altra manera hi estam relacionats. Però la majoria, la immensa majoria se'n desentén. Ni una proposta o una crítica constructiva. Ni una petita ajuda. No tenen temps, ni tan sols per mostrar un poc d'interès amb un treball que pot millorar l'educació dels seus alumnes, dels seus fills, dels futurs professionals, del nostre món. Ni un agraïment o reconeixement. Silenci. Ignorància o passotisme?
El divendres que ve es presenta a Jesús un document realitzat a partir de les contribucions de totes les persones que hi han volgut participar, amb propostes per millorar el sistema educatiu. Una presentació, organitzada novament per aquesta minoria, amb molta il·lusió i molta feina. Ja veurem quanta gent podrà dedicar unes hores del seu temps a mostrar reconeixement per aquest esforç i/o interès per aquest tema. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Cadascú decideix a què dedicar-les.
Fa quasi un any i mig vàrem tenir la pitjor vaga de l'entorn educatiu en molts d'anys. Una vaga per motius fonamentalment educatius, no laborals. Uns motius que no s'han resolt. Molta gent no hi estàvem contents. Alguns intentam arreglar-ho.
D'aquí uns mesos hi ha eleccions. Ja veurem quants recordaran el problema provocat per un petit grup de fanàtics que volen imposar les seves idees a qualsevol preu.
Per sort, aquestos companys que treballen per millorar l'educació no són tan pessimistes com jo. Gràcies pel seu treball i pel seu optimisme.
Enviat el 12/1/2015 a Diario de Ibiza
Publicat amb el títol canviat esbiaxadament el 14/1/2015
No sé si
és fruit d'una errada inocent i puntual o d'un plantejament habitual
però m'agradaria que aclarissin aquest canvi tan pronte com sigui
tècnicament possible, en el mateix format que s'ha publicat erroniament.
I si pensen que no cal fer cap aclariment, que m'avisin per contactar
amb les persones responsables d'aquesta decisió.
Resposta rebuda dia 14/1/2015 a les 17:58
Buenas tardes
Mantener o cambiar los títulos de las cartas y artículos que se publican en la sección de opinión es una potestad de Diario de Ibiza, al igual que resumir o acortar textos excesivamente largos, tal y como se hace en todos los periódicos. Se trata de una práctica habitual y en ningún caso se realiza con ánimo tendencioso o de fastidiar al autor. El título que se eligió para su carta está en consonancia con el contenido de la misma, que no se ha modificado.
Un saludo.
Cristina Martín
Contra-resposta enviada dia 15/1/2015 a les 18:26
Puedo entender que en una sección gratuita como ésta el funcionamiento
del periódico pueda plantear reducciones para adaptar los textos al
espacio disponible, pero dichas reducciones, que en ningún caso deben
ser sesgadas o tendenciosas, deberían plantearse al autor para que
autorizara su publicación con las modificaciones que ustedes plantean,
ya que cualquier modificación sobre una obra original desvirtua en
alguna medida el contenido. Y en el caso concreto que nos ocupa, desde
mi punto de visto, como autor, y desde el punto de vista de todas las
personas con las que he contactado, que no son pocas, el título elegido
por usted no es el adecuado. Máxime cuando ya tenía un título que yo
había elegido.
Me alegro que haya respondido usted misma
este correo porque yo me había planteado contactar con usted para
solucionar este tema aprovechando el contacto que hemos establecido en
el ámbito escolar que compartimos. Pero no me parecía una buena opción
porque creo que es fundamental separar los temas profesionales de los
"emocionales".
Yo le puedo asegurar que conseguiré
mantenerlos separados, pero después de su actuación y su posterior
respuesta no tengo claro que usted pueda decir lo mismo. Estoy
convencido que no puede separar sus "emociones" de su profesionalidad,
al menos en lo concerniente a los docentes. Su postura profesional en
este tema es tan "intensa" que parece reflejar algun conflicto o trauma
con nuestro colectivo.
Evidentemente puedo estar equivocado, aunque mi opinión en todo este asunto es del todo irrelevante.
Explicació final que no es va arribar a enviar al diari
I feia una previsió que
gratament va ser errònia: que l'acte de presentació del document del
pacte per l'educació no tendria l'audiència que mereixia l'esforç i la
il·lusió que havien posat els que l'havien preparat. Al final la
passivitat i la falta de difusió no varen pesar més que la bona
predisposició dels assistents. Estic encantat que l'auditori de Jesús
estàs prou ple (encara que hi quedaven algunes cadires buides per si
algú més s'anima en properes ocasions).
No
crec equivocar-me si dic que una majoria dels assistents eren docents o
persones directament relacionades amb la docència. I això és normal,
perquè al cap i a la fi els docents som els professionals de l'educació i
molts de nosaltres també som pares. És a dir, doblement involucrats en
aquest món.
El que no és tan normal, des del
meu punt de vista, és que els responsables del diari decidissin canviar
el títol "Interès per l'educació" que jo havia posat a la meva carta
anterior pel de "Pocs docents implicats en la millora de l'educació".
Qualsevol persona que llegís completament la carta sense idees
prefixades podia veure que em queixava també de la poca implicació de
les famílies i de la societat en general sobre un tema que vaig
presentar com a cabdal. De fet, llegint entre línies podia veure's que
si algú hi estava implicat precisament eren els docents (no tots
obviament, i no prou pel meu gust). A més a més, molts docents que no
han participat en el pacte educatiu s'impliquen en la millora de
l'educació dia a dia des de les seves aules.
El que
sí vull dir alt i clar és que estic convinçut de la professionalitat del
meu col·lectiu. Evidentment que hi ha persones que no fan bé la seva
feina, des del meu punt de vista. Però són una minoria. La gran majoria
de docents intentam ajudar a educar els nostres joves sense que els
nostres prejudicis, emocions o conflictes repercuteixin en el seu aprenentatge.
Supòs
que passa igual en totes les professions. Però en aquelles professions
que tenen una repercussió directa sobre moltes persones, com la
docència, la medicina, el periodisme o la política, per esmentar-ne
algunes de les més properes, la mala actuació de poques persones pot
tenir uns efectes molt negatius. En conseqüència, una minoria amb
actuacions poc professionals pot eclipsar la bona feina de tot un
col·lectiu.
Publicat amb el títol canviat esbiaxadament el 14/1/2015
Queixa enviada el 14/1/2015 demanant aclariment:
Dubte sobre la fiabilitat de la informació que han publicat
Bones tardes:
Acab de veure la publicació
de la carta que vaig enviar dilluns a la nit al seu diari, i per la meva
sorpresa he vist que han canviat el títol que jo vaig enviar: "Interès
per l'educació" per un diferent i molt tendenciosament esbiaxat: "Pocs
docents implicats en la millora de l'educació", ja que llegint tota la
carta es veu que, per desgràcia, no són pocs només els docents sinó
també els pares i tota la resta de la societat .
Entenc
que tenen tot el dret de decidir el que volen publicar al diari que
vostés gestionen però el que no em sembla correcte és canviar el
contingut del que escriuen altres persones, mantenint el nom d'aquells
com autors i, en conseqüència, responsables davant el públic.
Resposta rebuda dia 14/1/2015 a les 17:58
Buenas tardes
Mantener o cambiar los títulos de las cartas y artículos que se publican en la sección de opinión es una potestad de Diario de Ibiza, al igual que resumir o acortar textos excesivamente largos, tal y como se hace en todos los periódicos. Se trata de una práctica habitual y en ningún caso se realiza con ánimo tendencioso o de fastidiar al autor. El título que se eligió para su carta está en consonancia con el contenido de la misma, que no se ha modificado.
Un saludo.
Cristina Martín
Contra-resposta enviada dia 15/1/2015 a les 18:26
A/A Cristina Martín
Buenas tardes:
Agradezco la respuesta aunque no la comparto en absoluto.Buenas tardes:
Yo, al contrario que usted(es), retransmitiré sus palabras sin modificación alguna.
Que pase un buen día.Explicació final que no es va arribar a enviar al diari
Educació i professionalitat.
Fa aproximadament dues setmanes
vaig escriure una carta al director on quedava reflexada la meva
frustació en veure com la feina d'alguns companys i companyes no tenia
el reconeixement que mereixen, des del meu punt de vista, per culpa de
la passivitat de la majoria de la gent. Una passivitat que començava per
la falta de difusió que des dels centres es feia a una informació prou
important per a docents i famílies, com a col·lectius fortament
implicats amb el món educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada