Indignació amb els bancs

Avui matí m'he tornat a indignar en saber que per ingressar sous en efectiu al Banc de Sabadell, al compte d'un client seu, no només no ho podia fer en qualsevol moment (havia de ser un dilluns, dimecres o divendres entre l'11 i el 24 de cada mes, de X a Y del matí)´, sinó que a més a més em cobrarien una comissió de 2 euros.

Ja fa temps que la majoria de bancs cobren comissions per tenir targetes de crèdit,  per enviar correu, per fer transferències per banca electrònica a altres bancs (alguns crec que fins i tot internament al propi banc), ... Però el fet de que et vulguin cobrar fins i tot per ingressar diners en efectiu (diner oficial de l'estat, imprés per la FNMT s'entèn), m'ha impactat.

Algú pot argumentar que és normal que els bancs, que són empreses privades, cobrin per un servei que fan, sobretot ara que el negoci del prèstec de diners està sota mínims (supòs que per la incertesa de poder recuperar el prèstec més que altra cosa). Però a jo no em sembla normal que jo estigui obligat a passar pel banc tant si vull com si no, ja que són moltes les situacions, fins i tot en institucions públiques, on no accepten pagaments en efectiu i t'obliguen a pagar amb targeta o fer un ingrés. Per tant, encara que no vulguem, estam en mans dels bancs. Unes empreses privades que només han de retre comptes als seus accionistes quan les coses van bé. I parar la mà a l'estat, és a dir a nosaltres, quan no poden pagar els sous multimilionaris dels seus ineficients directius.

Crec que aquesta dependència dels bancs s'ha d'arreglar, o almenys regular d'una manera raonable. Perquè no em sembla raonable que els bancs segueixin tenint més beneficis any darrera any, mentre la gent es queda sense casa, mentre la classe mitjana s'està empobrint, mentre els treballadors guanyem menys treballant més hores. Però no crec que els partits polítics que ens han governat fins ara, que han permès aquest poder dels bancs, que han protegit impresentables que s'assignaven pensions multimilionàries mentre l'entitat s'esfonsava, i que volen desmuntar el sistema públic de pensions per muntar plans d'inversions privats (gestionats per aquests bancs que es quedaran una part de les aportacions dels treballadors/empresaris per repartir entre els seus directius/accionistes i que si fan experiments "foradats" amb inversions "tòxiques" demanaran ajuda a l'estat/nosaltres encara que, suposadament, aquest estat no pot mantenir el sistema de pensions) ho vulguin/puguin fer. Així i avui, no.

I els bancs són només una de les grans empreses que s'estan aprofitant de la gent amb la col·laboració dels governs.

Esper sincerament que això es pugui arreglar. Però creure en una possible millora, tenir una mínima esperança, depèn de molts de nosaltres. Depèn d'una quantitat suficient de gent cansada de que li prenguin el pèl sempre els mateixos. Una quantitat suficient que no tengui por de provar altres opcions, malgrat la possibilitat de que siguin iguals, de que també ens vulguin pendre el pèl. Jo crec sincerament que no, perquè encara que volguessin, els altres no els taparien com s'han tapat fins ara. No després del que estam vivint.

Aquest escrit no l'he enviat als diaris