dijous, 26 de febrer de 2015

Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.
Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?
El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.
El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".
Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

Indignació amb els bancs

Avui matí m'he tornat a indignar en saber que per ingressar sous en efectiu al Banc de Sabadell, al compte d'un client seu, no només no ho podia fer en qualsevol moment (havia de ser un dilluns, dimecres o divendres entre l'11 i el 24 de cada mes, de X a Y del matí)´, sinó que a més a més em cobrarien una comissió de 2 euros.
Ja fa temps que la majoria de bancs cobren comissions per tenir targetes de crèdit,  per enviar correu, per fer transferències per banca electrònica a altres bancs (alguns crec que fins i tot internament al propi banc), ... Però el fet de que et vulguin cobrar fins i tot per ingressar diners en efectiu (diner oficial de l'estat, imprés per la FNMT s'entèn), m'ha impactat.
Algú pot argumentar que és normal que els bancs, que són empreses privades, cobrin per un servei que fan, sobretot ara que el negoci del prèstec de diners està sota mínims (supòs que per la incertesa de poder recuperar el prèstec més que altra cosa). Però a jo no em sembla normal que jo estigui obligat a passar pel banc tant si vull com si no, ja que són moltes les situacions, fins i tot en institucions públiques, on no accepten pagaments en efectiu i t'obliguen a pagar amb targeta o fer un ingrés. Per tant, encara que no vulguem, estam en mans dels bancs. Unes empreses privades que només han de retre comptes als seus accionistes quan les coses van bé. I parar la mà a l'estat, és a dir a nosaltres, quan no poden pagar els sous multimilionaris dels seus ineficients directius.
Crec que aquesta dependència dels bancs s'ha d'arreglar, o almenys regular d'una manera raonable. Perquè no em sembla raonable que els bancs segueixin tenint més beneficis any darrera any, mentre la gent es queda sense casa, mentre la classe mitjana s'està empobrint, mentre els treballadors guanyem menys treballant més hores. Però no crec que els partits polítics que ens han governat fins ara, que han permès aquest poder dels bancs, que han protegit impresentables que s'assignaven pensions multimilionàries mentre l'entitat s'esfonsava, i que volen desmuntar el sistema públic de pensions per muntar plans d'inversions privats (gestionats per aquests bancs que es quedaran una part de les aportacions dels treballadors/empresaris per repartir entre els seus directius/accionistes i que si fan experiments "foradats" amb inversions "tòxiques" demanaran ajuda a l'estat/nosaltres encara que, suposadament, aquest estat no pot mantenir el sistema de pensions) ho vulguin/puguin fer. Així i avui, no.
I els bancs són només una de les grans empreses que s'estan aprofitant de la gent amb la col·laboració dels governs.
Esper sincerament que això es pugui arreglar. Però creure en una possible millora, tenir una mínima esperança, depèn de molts de nosaltres. Depèn d'una quantitat suficient de gent cansada de que li prenguin el pèl sempre els mateixos. Una quantitat suficient que no tengui por de provar altres opcions, malgrat la possibilitat de que siguin iguals, de que també ens vulguin pendre el pèl. Jo crec sincerament que no, perquè encara que volguessin, els altres no els taparien com s'han tapat fins ara. No després del que estam vivint.

Aquest escrit no l'he enviat als diaris