dimarts, 31 de juliol de 2012

Reflexions econòmiques

Des de fa uns mesos estam rebent un curs accelerat d'economia, o de termes econòmics com a mínim. Prima de risc, deute sobirà, dèficit públic, ... són termes que al menys una volta al dia se citen en la majoria d'informatius espanyols. 

 Record una conversa de l'estiu passat, amb un dels meus millors amics, a la platja, sobre el tema de les hipoteques (per aquells moments els desnonaments eren la noticia més repetida) i sobre el deute (en aquells moments el més preocupant era el de Grècia) dels països envers els inversors (habitualment extrangers). 

 En aquells moments, el meu raonament se fonamentava, per a cada tema, en aquestos plantejaments:
  • No era just que es mantingués el deute amb el banc d'una persona que no podia pagar l'hipoteca, després de que el banc es quedàs amb el pis, taxat al preu que vulgui el banc (sempre molt inferior al que es va considerar per concedir-li l'hipoteca)
  • Que passaria si un país (com Grècia en aquells moments) es declarava en suspensió de pagaments? Aniria a desnonar-lo la policia? De quin país provindria? Ficarien a la presó a algú, govern, població, ..?
El meu amic defensava la postura més oficialista: si es permetia la "dación en pago" la gent canviaria de pis sense control ja que no es comprometrien a seguir pagant la hipoteca, i una suspensió de pagament perjudicaria al propi país per la pèrdua de credibilitat internacional a l'hora de demanar nous préstecs (emissió de deute públic).

Han passat 11 mesos. Ara els desnonaments ja no són noticia (encara que se segueixen produint), i és Espanya qui te el risc de ser intervinguda per problemes de finançament. Però els beneficiats del procés són els mateixos: els inversors internacionals. Tal com va reconeixer el Conseller econòmic del Govern Alemany,  “esta ayuda no es a estos países, sino a nuestros propios bancos, que tienen gran cantidad de la deuda privada en aquellos países”, en referència als rescats econòmics als països PIGS. Els governs de la majoria de països europeus (excepte Islàndia, on varen "derrocar" el govern polític-financer que tenien) estan endeutant més i més els ciutadans del seus països (per salvar a bancs privats en el cas d'Espanya) per assegurar que els inversors extrangers/privats no tenguin el risc que és inherent a les inversions: la possibilitat de no recuperar el que s'ha invertit.

 Com han comentat alguns analistes econòmics, estan socialitzant pèrdues i privatitzant beneficis. Si no basta mirar quines persones segueixen guanyant beneficis (encara que menys, segons publiquen) i quines estan totalment arruinades.

Dues reflexions més: 
  • El govern alemany no està ajudant als espanyols sinó als seus propis bancs, augmentant la pressió sobre els espanyols (amb la complicitat del govern espanyol) http://www.vnavarro.org/?p=7530
  • Aquesta crisi te una diferència fonamental amb la de 1929: en aquella alguns dels poderosos varen quedar arruinats i se suicidaven tirant-se per la finestra, segons diuen. En aquesta, els poderosos (que de fet han provocat la crisi per convicció o per incompetència) mantenen o fins i tot augmenten els seus privilegis.

Solidaritat

Estam vivint una època "convulsa" on, pel que veig a les xarxes socials, moltes persones s'estan relacionant per promoure un canvi en el model polític i econòmic (i social, en certa manera) actuals. N'estic bastant il·lusionat perque ja fa uns anys que pens que el funcionament del món actual no em sembla correcte, i comprovar que aquest sentiment és compartit per altres persones, reconforta.

Però per altre part, tenc un cert sentiment de decepció perque per aconseguir alguna cosa positiva d'aquestos moviments, és necessita la participació de manera solidària i desinteressada de molta gent. I no estic convinçut que l'essència predominant de l'esser humà sigui la solidaritat. El comportament intransigent a les carreteres de molts conductors, a les platges de molts fumadors que tiren les seves llosques a l'arena o de conciutadans (o coexistents realment) que despilfarren els recursos comuns (aigua, neteja, places d'aparcament) sense cap benefici per a ells mateixos, no em deixen ser molt optimista. De fet, crec que l'evolució humana es fonamenta més en l'agresió de les civilitzacions més fortes sobre les més febles que no en la col·laboració.

Esper estar equivocat i que aquest temps que estam vivint serveixi realment per evolucionar irreversiblement cap a un món més solidari.

I no són funcionaris

Les recents mesures del govern de retallar les prestacions (privilegis segons alguns) dels funcionaris (o empleats públics, com han puntualitzat alguns participants en publicacions de la xarxa que he revisat), ha reactivitat en alguns casos el debat (desagradable en ocasions) entre funcionaris i no funcionaris.

Als funcionaris se'ns recrimina la "seguretat" del nostre lloc de treball (l'he posat entre cometes perque en els darrers temps no sembla tant segura) i els avantatges que tenim, depenent del cos, com les vacances dels professors, per exemple. També es critica la falta de professionalitat d'alguns membres del sector públic.

Entre els arguments usats pels funcionaris per defensar-se, en destaquen dos: la necessitat de superar una oposició que necessita anys de preparació, i un sou "normalet", envejable en èpoques de crisi com l'actual, però no gaire atractiu en èpoques de bonança com les passades. Jo sempre que parl o escrit sobre el tema en destac un tercer: que qualsevol persona pot concorrer a les places públiques sense necessitar de familiars o coneguts que "l'enxufin" (encara que en alguns segments especialment polititzats o càrrecs molt puntuals, segueix existint un "mangoneig" del tot rebutjable).

En qualsevol cas, la falta de professionalitat que se'ns atribueix als funcionaris és compartida en molts sectors (sinó tots) de l'empresa privada. A continuació posaré els exemples que he viscut personalment. (si algú que llegeixi fortuitament aquesta entrada vol afegir els seus com a comentari, perfecte -preferiblement sense usar anònims i pseudònims)

  • Septembre de 2010: Sucursal de la plaça Enric Fajarnes del Banc BBVA. Cola de 7 o 8 persones a la única taula d'atenció al públic mentre a dues taules més els treballadors no semblaven molt "estressats" (encara que no atenien a persones directament, supòs que feien feina)
  • Diumenge d'Abril de 2011: Treballador (amb cert càrrec) d'empresa multinacional molt coneguda rep un petit colp en el cotxe que està conduint. Demana al conductor del vehicle que l'ha colpejat que doni avís al seguro com s'havés  produit el succés en dilluns, ja que el cotxe que ell conduiu és de l'empresa (i els diumenges no treballa)
  • Juliol 2012: Pel·licula Desechos: encara que no és una situació real, l'actitud de la secretària-recepcionista de l'empresa de publicitat (privada) no crec que extranyi a ningú.
  • 25/7/2012, 8:55: Farmacia Ramia tancada. Dues persones esperant. Arriba un dels dependents i quan li demanen si van a obrir diu, amb tò un poc sec, que no obrin fins les 9.

Enllaços Juliol 2012

25/7/2012:
La ONG alemanya: http://www.vnavarro.org/?p=7530
Molt recomanable: http://iniciativadebate.org/2012/07/25/teresa-forcades-el-capitalismo-no-es-etico-cat-sub-esp/
Una "disertació" ben documentada sobre cales i turisme: http://www.metode.cat/revistes/monografics/la-cala-encantada/el-paisatge-del-ciment
Tema un poc obsolet, avui per avui: http://www.europapress.es/nacional/noticia-garzon-espana-tiene-honor-compararse-rusia-china-20120723232743.html
Que notin la pressió ("el ojo del amo la vaca engorda"): http://www.europapress.es/nacional/noticia-congreso-sigue-blindado-dos-semanas-despues-rajoy-anunciara-ultimos-recortes-20120725122341.html
Mentiders i/o incompetents: http://economia.elpais.com/economia/2012/07/24/actualidad/1343141864_521058.html
M'ho crec molt més que als "mamamandurrios de turno": http://iniciativadebate.org/2012/07/24/por-que-la-sabiduria-convencional-esta-equivocada/
Més ben plantejat del que pensava: http://iniciativadebate.org/2012/07/25/nos-unimos-a-la-propuesta-ocupa-el-congreso/
Massa tècnic, encara que té mala pinta: http://www.elconfidencial.com/economia/2012/07/25/los-inversores-oportunistas-aterrizan-en-espana-a-la-caza-de-activos-en-liquidacion-102528/
"A rio revuelto, ganancia de pescadores": http://www.eivissaconfidencial.com/6176/pepita-gutierrez-es-juga-el-carrec-diumenge-al-congres-del-pp
Preocupant i evident, però un poc feixug: http://elpais.com/elpais/2012/07/10/opinion/1341944164_489851.html
Participació ciutadana, encara que sembla que amb un poc de guirigai: http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2012/07/25/alcaldesa-plantea-referendum-reforma-puerto-vila/567855.html
Metàfora culinaria?: http://xoanleiro.wordpress.com/2012/05/03/el-chorizo-espanol/
Lleis injustes?: http://stop-nwo.com/2012/02/26/las-30-grandes-empresas-espanolas-que-evaden-impuestos-en-paraisos-fiscales/


24/7/2012
Impresentables: http://escolar.net/MT/archives/2012/07/las-mamandurrias-de-aguirre.html
Em costa de creure, per sort meva: http://www.elconfidencial.com/sociedad/2012/07/22/el-mapa-de-la-pobreza-en-espana-102326/
"¿Estado de derecho?" http://iniciativadebate.org/2012/07/22/atencion-a-la-clara-estafa-delincuencia-de-estado/

Discrepàncies sobre l'ús d'ordinadors

Aquestos són els conjunts de correus intercanviats arrel de donar-me'n compte (de fet, de que els alumnes m'ho diguessin, com es veu a les cartes) d'un problema de seguretat dels ordinadors enviats per la conselleria:

10/6/2012: Correu enviat per jo al Coordinador TIC del nostre Institut, i reenviat per aquest a la conselleria:

Tenim un forat de seguretat molt important amb els equips Ubuntu.

Resulta que tant els ultraportàtils dels alumnes com els ordinadors de professor de les aules tenen una opció d'engegada (les de mode de recuperació) que permet a QUALSEVOL PERSONA canviar la contrasenya de QUALSEVOL COMPTE, inclosa la ubtadmin. Una volta canviada la contrasenya, poden entrar com administradors i veure les contrasenyes de qualsevol xarxa wifi que tenguin configurades.

Al menys dos alumnes de segon coneixen la tècnica (de fet me l'han explicat ells i, com és normal, he hagut de valorar amb punts extra la seva habilitat tecnològica).

 Les nostres contrasenyes wifi de moment estan protegides ja que des de que les hem canviat, jo no les he introduit a cap ordinador d'alumnes (i tampoc de professor, si no record malament), però la de la conselleria ja la saben (encara que crec que de moment no l'estan sabent aprofitar pel tema de tipo de encriptat d'empresa)

Crec que s'hauria d'informar a Palma del foradàs que han deixat (supòs que ho han fet per facilitar la configuració d'equips si algun administrador s'oblidava la contrasenya i pensant que els alumnes són àsens)

11/6/2012: Resposta del responsable de la conselleria

Bon dia Rafel,

Gràcies per la informació però això ja ho sabíem. Com podeu imaginar sempre que es té accés físic a un ordinador es té la possibilitat d'accedir al seu contingut d'una manera més o menys difícil. Són de coneixement "public" les innumerables utilitats existents al mercat, i de fàcil ús la majoria, que permeten fer el que han fet aquests alumnes.

En aquest cas ens trobem davant una clara falta disciplinaria que no hauria de ser valorada positivament. Les contrasenyes, així com el contingut que aquestes protegeixen són de caràcter privat i per tant accions que posin en perill la informació protegida per aquestes podrien ser considerades en moltes ocasions com a delictives.

A nivell d'exemple comentar-te que no són poques les persones que han vist truncada la seva activitat professional en determinades empreses per haver modificat/eliminat sistemes d'accés.

Salutacions,
--
______________________________
Coordinació Suport Tècnic

Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats DG d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement Servei d'Informàtica Educativa i Suport Tècnic a Centres
 
19/6/2012: Carta enviada (a través del coordinador TIC) al responsable de la conselleria.

Bon dia. Som en Xisco Huguet, professor de tecnologia. 

  En primer lloc vull agrair el to conciliador de la teva resposta, però també vull expressar el meu total desacord en el contingut de la mateixa ja que:

- Encara que l'accés físic a un ordinador suposi la possibilitat d'accedir al seu contingut, hi ha maneres de dificultar seriosament l'accés, cosa que amb el sistema explicat no es pot considerar que sigui especialment difícil. 

- Aquest cas no consider que sigui una greu falta disciplinària ja que no hi ha hagut ni danys, ni accés a informació sensible, sinó que hi ha hagut curiositat i esperit de descubriment. En cap moment he alentat als alumnes a que buscassin forats de seguretat sinó que he premiat per un costat el seu esforç desinteressat per conèixer aspectes relacionats directament amb la meva assignatura i per l'altre la seva ingenuitat per explicar-me aquestos sistemes a canvi d'uns pocs punts. Com les explic el primer dia de classe, conèixer el problema és el primer pas per arreglar-los, que és el que fa la tecnologia

- Igual que algunes persones han vist truncada la seva activitat professional, altres han aconseguit una brillant activitat professional en empreses de seguretat informàtica o han rebut reconeixement internacional gràcies a aquesta curiositat, ben conduida, en trobar forats de seguretat per evitar precisament que altres persones malintencionades les puguin usar delictivamente.

A jo m'extranyava que no fossiu conscients del forat però pensava que havieu minimitzat la seva importància a canvi de major comoditat de manteniment. Vaig donar per fet que en un sistema que té fama de ser dels meus segurs com és el Linux, hi hauria sistemes d'eliminar (o al menys dificultar) aquestes possibilitats i que en el servei d'informàtica educativa el coneixerieu. Sembla que estava equivocat, no?

Per acabar dir que amb el meu plantejament acadèmic no som partidari d'usar la ignorància i la prohibició per reduir el risc d'accions incorrectes, sinó preferesc l'aprenentatge i l'educació perque els meus alumnes, sabent el màxim que puguin saber, escullin usar els seus coneixements de forma positiva.