dijous, 28 d’agost de 2014

Una vaga ni innecessària ni inútil

En setembre de l'any passat molts docents vàrem fer vaga. Moltíssims de fet. I el motiu d'alguns dels que no la feren, bastants realment, no va ser que estassin en contra de les reivindicacions dels vaguistes, sinó que són contraris a fer vagues que perjudiquen a gent que no té ni culpa ni responsabilitat sobre els motius que l'han provocat.

I bastants dels que sí vàrem fer vaga també som contraris a vagues que perjudiquen els ciutadans i, sobretot, els nostres alumnes. La majoria probablement. Per això vàrem suspendre la vaga encara que ni la conselleria ni el govern en cap moment havien mostrat el més mínim respecte pels docents, pels pares, pels alumnes ni per les més de 100.000 persones que es varen manifestar el 29 de setembre.
Aquella vaga era necessària perquè feia més d'un any que el govern estava retallant els recursos educatius i assistencials als alumnes de les Illes, als nostres alumnes, als nostres fills. Feia més d'un any que fèiem diferents mobilitzacions per col·legis, instituts, pobles i ciutats, i el govern no ens feia ni cas. No només no ens feia ni cas sinó que va afegir llenya a la situació: el TIL. Una agressió brutal cap a la llengua catalana per a molts. Un disbarat pedagògic per a quasi tothom.
I tot seguit va arribar un estiu ple d'informacions sobre noves provocacions i agressions per part de la conselleria: els expedients als directors de Menorca (que una volta acabada la instrucció varen ser declarats improcedents), desqualificacions i amenaces als docents, el decret-llei "express" per torejar la justícia,...Tot això a part de l'amenaça de la LOMCE. Després de nombroses reunions dels docents agrupats en assemblees, fins i tot molts dels que no pensam que les vagues siguin una solució per als conflictes del sector públic, vàrem decidir posar-nos en vaga, com a conseqüència de sentir-nos trepitjats i ignorats reiteradament, i després d'haver provat tots els sistemes de reivindicació que se'ns havien acudit i que les lleis ens permetien. Per alguns de nosaltres, la vaga, més que necessària, era l'últim recurs per defensar la nostra dignitat i els nostres principis.
I malgrat que la conselleria i el govern segueixen amb els retalls i ens segueixen faltant al respecte, la vaga del curs passat no va ser inútil. En primer lloc va servir perquè la societat sencera s'assabentàs que hi havia un problema important i mostràs el seu rebuig majoritari i el seu suport fins i tot econòmic a la caixa de resistència. També ha servit perquè alguns dels problemes que reivindicàvem els vaguistes s'hagin solucionat, almenys parcialment (aprofitant els sous que el govern es va estalviar de les nòmines dels vaguistes). Ha servit per unir i coordinar el col·lectiu docent com mai ho havia vist en els meus 20 anys de professor. I també ha servit per mostrar al govern que, per molta majoria absoluta que tengui, no pot fer el que li doni la gana sense que els ciutadans ens queixem.
Si haguéssim tractat amb persones decents i coherents, la vaga, que encara segueix convocada, hagués estat innecessària. M'agradaria que mai tornàs a ser necessària. Si les famílies ajuden, pot ser possible.
Enviat a diario de Ibiza dia 28/8/2014
Publicat el dia 31/8/2014

Queixa-suggeriment a l'ajuntament de Palma

(Tramitat amb el servei del web de l'ajuntament)

Queixa inicial enviada el 26/8/2014:

Al carrer indicat (Arxiduc Lluís Salvador, 59) les linies de la zona blava estan poc marcades (enfosquides per la rodadura dels pneumàtics) i la il·luminació de les faroles és bastant reduïda. A més a més, aquesta part del carrer és l'única part de zona blava en tota la barriada, cosa que no està gaire ben indicada.

A conseqüencia d'això, el passat dia 14/8/2014 em varen posar una multa per deixar el cotxe aparcat en zona blava sense exhibir targeta horaria. De fet a l'hora que vaig aparcar ja era de nit i cap dels membres de la meva familia no vàrem veure ni les màquines de pagar ni cap altre indicació que estaven a zona blava.

De fet, vaig aparcar en aquella zona ja que la casa dels meus pares, on anam a passar uns dies durant les vacances des de fa anys, situada al carrer Comte d'Empuries nº 2-2, està en mig de la zona blava des de fa molts anys i no hi ha cap tarifa raonable per a la gent que venim "en pla turista" (cosa que em sembla inadecuada tant per la gent com nosaltres, que vivim temporalment en zones blaves com per els turistes que puguin estar a allotjaments situats en aquestes zones).

Encara que pens que la multa no és completament per culpa meva, ja que crec que la zona està deficientment senyalitzada, vaig pagar la multa per evitar la complexitat de fer al·legacions vivint a Eivissa, com és el meu cas, i exposant-me a perdre la reducció de l'import si l'al·legació era desestimada.

Per tot això planteig les següents sol·licituds:
- Que se'm retorni l'import que he pagat per la multa o al menys la diferència respecte al que hagués pogut ingressar l'ajuntament per tenir l'aparcament disponible per un altre vehicle (30 - 12 = 18 euros aprox)
- Que se elimini aquesta part de carrer de la zona blava o que se millori la senyalització (repintat de línies, millora il·luminació faroles, senyals indicatius a cada cantonada, ...)
- Que s'estableixi una tarifa raonable per dies o setmanes senceres per a residents temporals dins les zones blaves existents.

Us adjunt imatges per complementar els plantejaments exposats (la foto de la linia blava està capturada amb la llum del dia (19:35h)


Resposta rebuda el 27/8/2014 a les 15:03

Benvolgut senyor/Benvolguda senyora,
Us agraïm la confiança dipositada en aquest sistema de gestió de demandes municipals de serveis i us informam que la demanda, amb el número d'identificació DMS-55905, té la següent resposta: 

Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava. Pel que fa a la pintura, es realitzen campanyes de repintat cada any de les zones més desgastades, la zona mostrada es considera que es troba visible i cumpleix la seva funció però es tindrà en compte la seva millora durant les campanyes de repintat. Per altra banda, la funció de la zona blava és la rotació de vehicles per una millor distribució i organització de l'aparcament que es troba limitat. Els residents poden comptar amb els avantatges d'obtenir el corresponent distintiu però no està previst ampliar-ho a altres col·lectius. Per poder reclamar l'import de la multa havia d'haver interposat el corresponent recu rs abans d'abonar i acceptar la multa. També pot consultar les tarifes dels aparcaments municipals per si són del seu interès per a pròximes ocasions a www.smap.es.

Esperam haver donat resposta a la vostra demanda.

Aclariment de la meva queixa, enviat el 28/8/2014, a les 13:35

Resposta a demanda DMS-55905:

Moltes gràcies per la seva ràpida i eficient resposta, però voldria aclarir que la indicació que ens fan arribar: "Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava." és incorrecta.

Accedint al lloc corresponent a la demanda des del carrer Pons i Gallarza, com era el nostre cas (carrer que no està a la zona blava) no hi ha cap senalització vertical, com es pot veure en la foto que havia adjuntat a la queixa original, ni des del carrer Fra Lluis Jaume Vallespir tampoc. De fet, quan s'accedeix des de la part de zona blava del mateix carrer Arxiduc Lluís Salvador es troba una senyalització vertical indicant el fi de la zona blava, com es veu a la imatge que adjunt en aquesta resposta.

La meva intenció ara no és que reconeguin que no tota la culpa és meva, sinó mostrar que la meva anterior queixa no era totalment infundada, com sembla deduir-se de la seva resposta.

Moltes gràcies.

dissabte, 2 d’agost de 2014

"Numancia no se rinde"

Quan feia l'Educació General Bàsica vaig tenir un mestre que tenia una gran habilitat per contar històries. Una de les que ens va contar va ser la de la conquesta de Numància. Pel que record d'aquesta història, després d'un setge molt intens per part dels soldats de l'imperi romà, els numantins varen preferir morir a rendir-se.

Però l'ànsia de glòria i d'humiliar els vençuts que tenien els oficials romans, no satisfets amb conquerir la plaça fins i tot a costa de l'aniquilació de quasi tots els habitants, els va conduir a obligar l'únic supervivent numantí,  un infant (d'uns 10 anys, segons la meva imaginació d'estudiant) a rendir-se com a únic representant que quedava de la seva gent. Però l'infant, una volta dalt la fortificació del seu poble, va preferir llançar-se daltabaix, tot cridant "Numancia no se rinde".

No sé si aquesta història era gaire fidedigna o era fruit de l'esperit d'autoexaltació de la "raça" espanyola que hi havia en aquells anys, o ha sofert les transformacions de la meva imaginació. En qualsevol cas, en les hores prèvies a la reunió del claustre que vàrem fer a l'institut la darrera setmana de juliol, em va venir a la memòria aquesta història, perquè, d'una manera o una altra, l'obstinació de la conselleria d'Educació d'obligar els claustres a aprovar una normativa que majoritàriament rebutjam, em recorda aquesta situació.

Tot i així hi ha notables diferències: els docents que lluitam, des dels claustres assetjats per la conselleria, en contra dels disbarats "educatius" del Govern Balear, no estam aniquilats, ni tan sols vençuts. I envoltant als "romans" que assetgen els claustres hi ha tota una comunitat que, encara que un poc passiva a voltes, no accepta de bon grat les il·luminacions dels que ens governen.

Així doncs, vàrem tornar a votar majoritàriament NO al TIL. "Numancia no se rinde".

Un record per a un mestre inoblidable: Don Toni Guillem Arbona.

Enviat a Diario de Ibiza dia 2/8/2014