"Numancia no se rinde"

Quan feia l'Educació General Bàsica vaig tenir un mestre que tenia una gran habilitat per contar històries. Una de les que ens va contar va ser la de la conquesta de Numància. Pel que record d'aquesta història, després d'un setge molt intens per part dels soldats de l'imperi romà, els numantins varen preferir morir a rendir-se.

Però l'ànsia de glòria i d'humiliar els vençuts que tenien els oficials romans, no satisfets amb conquerir la plaça fins i tot a costa de l'aniquilació de quasi tots els habitants, els va conduir a obligar l'únic supervivent numantí,  un infant (d'uns 10 anys, segons la meva imaginació d'estudiant) a rendir-se com a únic representant que quedava de la seva gent. Però l'infant, una volta dalt la fortificació del seu poble, va preferir llançar-se daltabaix, tot cridant "Numancia no se rinde".

No sé si aquesta història era gaire fidedigna o era fruit de l'esperit d'autoexaltació de la "raça" espanyola que hi havia en aquells anys, o ha sofert les transformacions de la meva imaginació. En qualsevol cas, en les hores prèvies a la reunió del claustre que vàrem fer a l'institut la darrera setmana de juliol, em va venir a la memòria aquesta història, perquè, d'una manera o una altra, l'obstinació de la conselleria d'Educació d'obligar els claustres a aprovar una normativa que majoritàriament rebutjam, em recorda aquesta situació.

Tot i així hi ha notables diferències: els docents que lluitam, des dels claustres assetjats per la conselleria, en contra dels disbarats "educatius" del Govern Balear, no estam aniquilats, ni tan sols vençuts. I envoltant als "romans" que assetgen els claustres hi ha tota una comunitat que, encara que un poc passiva a voltes, no accepta de bon grat les il·luminacions dels que ens governen.

Així doncs, vàrem tornar a votar majoritàriament NO al TIL. "Numancia no se rinde".

Un record per a un mestre inoblidable: Don Toni Guillem Arbona.

Enviat a Diario de Ibiza dia 2/8/2014