Propostes curs 2014/15

19/11/14

Com ja vàrem comentar en la reunió de la setmana passada i com heu recordat avui, una assignatura pendent que no podem oblidar com a professionals de l'ensenyament és la millora de la metodologia.

Però és bastant obvi que és un tema complicat i que alguns professors (la majoria segons la meva percepció potser perque jo hi estic bastant inclòs entre els "escèptics") no acabam d'animar-nos perque no acabam de veure com fer-ho, si podrem aconseguir els objectius buscats i potser ni tan sols tenim clars els objectius que com a institució estam buscant.

 Crec sincerament que els exemples concrets i complets són més útils en aquest tipus de qüestió que la teoria que sovint cau en les nostres mans, des de l'administració o des d'internet. I si els exemples són propers, fets en el nostre propi entorn, amb els nostres alumnes, molt millor.

  A falta de que l'administració promogui activitats de formació que facilitin aquestes situacions, he pensat que es podria fer un "projecte-pilot" en el nostre institut, per part de companys-professors voluntaris i implicats i convinçuts en els beneficis i la necessitat de canviar la metodologia. Evidentment aquestes persones haurien de tenir alguna compensació (supòs que la única possible és mitjançant hores complementàries).

  Així doncs, concretant, la proposta és la següent:

  Demanar que alguns companys preparin, de cara al curs que ve, una proposta de canvi de la metodologia que usen actualment cap a la metodologia que se suposa cap a on ens hem de dirigir. Al llarg del curs vinent hauriem de valorar, mitjançant anàlisi de resultats i objectius aconseguits (notes, assoliment dels continguts, satisfacció dels alumnes, aprenentatge real, ...)  com ha funcionat el sistema. Si la proposta ha funcionat bé, informar a la CCP o claustre (pot ser mitjançant alguna activitat de formació en centres), explicant tot el procés: objectius fixats, experiències fetes, gravacions d'alguna activitat dins les classes, enquestes a l'alumnat (i pares), anàlisi de resultats, ...per conduir la resta de professors del centre cap aquesta "terra promesa".

  Jo no m'ofereix per formar part dels pioners, òbviament, però sí que m'interessaria formar part de la comissió d'avaluació del projecte (advocat del diable), ja que  crec que s'hauria de mantenir certa independencia entre els responsables directes i la valoració de com ha funcionat el projecte.

20/11/14

I ara una proposta per a las activitats interdisciplinars:

En lloc o a més a més de les que puguin organitzar-se entre departaments, crec que seria interessant definir algun tema comú que tractar des de tots (o la majoria) de departaments, de manera institucionalitzada.

Començant enguany o l'any que ve, a primer, buscar un tema "transversal" comú i intentar que les diferents activitats de lectura, resums, ... es facin sobre aquest tema, tant en català, castellà, anglés, socials, naturals.  De cara al curs vinent, ja es podria incloure a la programació com activitat consolidada a 1r. I preparar una nova per 2n.

En el cas concret de 2n d'ESO, on ja feim tecnologies, alguns temes que jo intent tractar a l'assignatura, però que em queden molt superficials per falta de temps, són els perills de la tecnologia informàtica, ciber-assetjament, ús abusiu de les noves tecnologies, etc. Però puc adaptar-me per treballar a classe la preparació digital (pàgines web, documents drive o presentacions, de material per altres assignatures)

11/12/14

Després de la xerrada d'ahir després de la CCP, li he donat un parell de voltes més al tema.

  La compensació que es podria donar al professorat voluntari en participar al projecte d'innovació metodològica seria substituir algunes guàrdies normals per guàrdies "d'innovació", com es fa amb altres guàrdies com les tècniques. Aquestes guàrdies servirien per reunir-se, coordinar-se (haurien de preparar-se els horaris per facilitar aquestes reunions) i preparar recursos.

  I per evitar crítiques de preferències o amiguismes, es podria plantejar en una CCP o claustre que els interessats en participar en el projecte, en les condicions indicades  i les compensacions citades, presentin la seva candidatura abans de final de curs.

  En quant a les condicions del projecte, una idea inicial meva seria fer-ho en un dels cursos de 3r (ja que sembla que moltes propostes educatives que es plantejaven en la darrera reunió afecten sobre tot a 3r i 4t), escollit a l'atzar. La idea seria muntar un equip educatiu de professorat "progre" (o tants com sigui possible si no n'hi ha prou per omplir tot l'equip).

  Abans de començar el projecte s'hauria de definir que es preten aconseguir en els alumnes: major nivell de comprensió, millors notes, millor domini de les tècniques d'estudi, major interés per l'aprenentatge o per les classes? i plantejar un sistema de valoració del nivell de partida i nivell final, que s'hauria de passar tant al grup d'estudi com als altres grups, per comparar les diferències entre els resultats obtinguts amb un sistema i l'altre.

  Al grup de professorat innovador se'ls pot demanar que en el projecte incloguin els plantejaments interdepartamentals, transversals, etc que des de caporalia i orientació considereu addients.

  Ja vaig dir que jo no m'ofereix a participar en el projecte, però sí que m'agradaria fer-ho en el grup de control de resultats, actuan d'advocat del diable.

  Si prefereixes que tot aquest plantejament l'exposi jo a la CCP en lloc de l'equip directiu (encara que jo crec que seria més creïble si ho proposau vosaltres) no tenc inconvenient en fer-ho, encara que l'enfocament que jo li donaré serà des del meu escepticisme en front a les mesures puntuals que de manera anecdòtica i voluntarista anam introduint.

  Si al final escolliu aquesta opció avisau-me amb temps perque abans d'explicar-ho a la CCP m'agradaria preparar-ho per escrit i passar-ho als altres membres amb antelació suficient perque s'ho puguin llegir.

Enllaç a propostes curs 2013/14

Contribució a Illes per un pacte

Contribució a l'entrada Quin és el sistema més just per elegir càrrecs? de Illes per un pacte

Salut:  Tal com he expressat en altres ocasions, des del meu punt de vista, l'organisme o institució dedicat a dirigir el funcionament del sistema educatiu (el Consell Escolar és una institució que hauria d'assumir molt més pes que el que té actualment) hauria de tenir una representació equilibrada dels diferents sectors directament implicats, és a dir, com a mínim, docents, pares i administració. Cap sector podria per ell sol bloquejar o vetar propostes o iniciatives dels altres. Els representants de cada sector es podrien elegir per primàries entre els candidats presentats dins cada sector o per representació directa (al menys en els assumptes de més trascendència) dels ciutadans amb dret a vot dins cada sector (en el cas dels docents i pares és bastant directe, en el cas de l'administració s'hauria d'habilitar el sistema que qualsevol ciutadà pogués votar per mostrar la seva opinió).

  Els càrrecs dins la institució s'haurien d'elegir per votació dels seus membres i no per designació d'un o l'altre.

Xisco Huguet (docent, pare i ciutadà preocupat)

Informacions sobre la vaga de docents

En alguns mitjans de comunicació s'està difonent la notícia de que hi ha vaga de docents convocada per aquest inici de curs.

Encara que aquesta informació no és en principi incorrecta, està transmetent una informació incompleta i ambigua, que pot generar una alarma innecessària entre els pares i fomentar un mal ambient envers els docents.

La vaga dels docents és una vaga indefinida que no s'ha desconvocat des de que va començar fa ja molts de mesos. Però això no vol dir que estigui previst fer vaga el començament d'aquest curs, ja que, al contrari de l'inici de fa ja dos cursos, actualment sí sembla haver voluntat de diàleg i negociació per part del govern.

El motiu de no haver desconvocat la vaga és que, malgrat aquesta voluntat de diàleg, encara no s'han resolt totes les reivindicacions per les quals es va convocar. Algunes estan bastant resoltes, almenys segons les declaracions del nou conseller, però d'altres no estan prou clares.

I com es va dir sempre, la vaga no era una vaga política contra el PP i, per tant, no té cap sentit desconvocar-la pel simple fet de que hagi canviat el govern.

La funció dels mitjans informatius hauria de ser informar de manera objectiva, clara i completa, sense biaixos ni titulars enganyosos, segons el meu punt de vista.

Enviat a Diario de Ibiza el 2/9/2015
Publicat dia 3/9/2015

El dèficit tarifari del sistema elèctric (segons el mètode R)

El senyor A té un amic, el senyor B, que té una font d'aigua.

El senyor A li proposa al Sr. B vendre la seva aigua als seus veïns per 1 euro cada litre.

Per altre part, el Sr. A, com sap que aquesta aigua és més cara de la que compraven els seus veins abans, els ofereix cobrar-la igual que abans (50 cèntims/litre) i la resta, deixar-la a deure a un "fons comú".

Com no hi ha altres proveïdors d'aigua, i com hi ha un deute que es va acumulant, cada any es puja el preu de l'aigua per "pagar" el deute degut a la diferència de preu que el sr. A va proposar pagar al sr. B, i el preu que el sr. A va proposar cobrar als seus veins.

Tot i així el deute va creixent mentre el preu pagat pels veins sigui inferior al preu pactat entre el sr. A i el sr. B. 

Encara que probablement el preu pagat al sr. B és molt superior al que li costa a ell obtenir l'aigua. Quasi segur que menys de 50 cèntims.

El mètode R. Explicacions fàcils d'entendre.

Alguns personatges públics tenen tendència a simplificar els problemes per explicar-los al públic en general.

I de passada, introdueixen "peculiaritats".

Jo intentaré fer explicacions fàcils d'entendre i procuraré que les peculiaritats no siguin mentides ni veritats a mitges.

A veure com surt.

Nous partits, vella política?

  Des de fa unes setmanes ens arriben noves informacions cada dia de les negociacions realitzades per formar govern a les diferents institucions.

  Aquesta situació s'està fent un poc pesada i neguitosa per la por de que els partits que haurien de posar-se d'acord per constituir els nous governs, no estiguin a l'alçada de les circumstàncies.

  Crec que aquesta falta d'acord està motivada, en gran part,  per la tendència quasi obsessiva dels vells partits de buscar pactes tancats, quan no tenen majoria absoluta, per assegurar governs estables.

  Però la història recent ens ha mostrat que ni les majories absolutes ni els pactes de govern són bones solucions, ja que donen peu a governar sense donar explicacions a ningú o funcionen com a regnes de taifes.

  Em sembla molt més positiu per als ciutadans que el que governa hagi de dialogar al llarg de tota la legislatura amb la resta de partits, per trobar les solucions més bones per a la majoria. Si entre els representants electes de tots els partits hi ha seny i bona voluntat, això no ha de conduir a inestabilitat.

  Així doncs, m'agradaria que s'acabassin quan abans les converses per constituir els governs de les institucions sense esgotar els límits legals, sempre que això sigui possible. A les escoles i instituts ens aniria molt bé tenir directrius clares abans d'acabar el curs, per variar. Per altra part, els regatejos, xantatges o postures intransigents que sentim d'altres comunitats no són bones, sobretot pels que hem posat moltes esperances en una nova manera de fer política.

  L'única decisió que fa falta prendre en aquest moment és decidir qui ha de governar i, si hi ha una opció que no es vol de cap manera, s'ha de votar per l'altra (amb una abstenció parcial, si es volen mantenir les distàncies). El fet és que el PSOE, en la majoria de institucions, ha aconseguit més electors que les noves opcions polítiques.

 La resta de decisions ja es votaran quan sigui el moment. Al cap i a la fi queden 4 anys per demostrar la bona voluntat o per quedar en evidència. El temps acaba posant tot al seu lloc. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 11 de juny de 2015

Publicat el 15 de juny de 2015 amb algunes errades

David contra Goliat

El proper dia 19 torna a haver un dia de vaga convocat pels docents de les illes.

És una vaga contra el disbarat educatiu que suposa imposar la LOMCE a aquestes alçades de curs i de legislatura, de manera precipitada i antipedagògica. I es fa coincidir amb l'inici de les proves als alumnes de 3r de primària, que es consideren molt inadequades per als infants d'aquesta edat.

La vaga també es fa contra quatre anys d'imposicions i menyspreu.

Alguns no farem vaga perquè pensam que perjudica a qui menys culpa té, alumnes i famílies, mentre els vertaders culpables manipularan les xifres de seguiment a la seva conveniència i descomptaran uns sous en nòmines que no reinvertiran en educació. Altres sí la farem encara que no volem perjudicar els nostres alumnes ni les seves famílies. Ens preocupam molt més per ells que una administració que no substitueix els professors de baixa fins després de 2 setmanes, malgrat conéixer anticipadament la situació. Però és l'única porta que ens deixen per lluitar contra un gegant molt potent i despiatat. Intentarem minimitzar els perjudicis al nostre alumnat: es farà classe als de 2n de batxillerat i els serveis mínims i els docents que no facin vaga cubriran els altres nivells. Les famílies potser sentiran neguit per la situació, però si no volen o no poden adherir-se de manera activa a aquesta reivindicació, poden seguir el seu dia a dia portant els infants als centres. Estaran atesos per professionals.

Hi haurà gent que no ho veurà bé. Ho sabem i ho sentim. Altres ho entendran. Bastants ens han donat suport, fins i tot de manera activa, en moltes de les accions que en els darrers 3 anys hem realitzat. Molt de patiment per a, de moment, pocs resultats.

Una vaga en el sector públic no és un bon sistema. Alguns ho intentam canviar. Però de moment és l'única manera de lluitar contra el Goliat dels governs de majoria absoluta. I la pedra que necessitam per tumbar-lo està en mans del vot de la gent. Ja veurem cap a quin costat cau.El proper dia 19 torna a haver un dia de vaga convocat pels docents de les illes.

És una vaga contra el disbarat educatiu que suposa imposar la LOMCE a aquestes alçades de curs i de legislatura, de manera precipitada i antipedagògica. I es fa coincidir amb l'inici de les proves als alumnes de 3r de primària, que es consideren molt inadequades per als infants d'aquesta edat.

La vaga també es fa contra quatre anys d'imposicions i menyspreu.

Alguns no farem vaga perquè pensam que perjudica a qui menys culpa té, alumnes i famílies, mentre els vertaders culpables manipularan les xifres de seguiment a la seva conveniència i descomptaran uns sous en nòmines que no reinvertiran en educació. Altres sí la farem encara que no volem perjudicar els nostres alumnes ni les seves famílies. Ens preocupam molt més per ells que una administració que no substitueix els professors de baixa fins després de 2 setmanes, malgrat conéixer anticipadament la situació. Però és l'única porta que ens deixen per lluitar contra un gegant molt potent i despiatat. Intentarem minimitzar els perjudicis al nostre alumnat: es farà classe als de 2n de batxillerat i els serveis mínims i els docents que no facin vaga cubriran els altres nivells. Les famílies potser sentiran neguit per la situació, però si no volen o no poden adherir-se de manera activa a aquesta reivindicació, poden seguir el seu dia a dia portant els infants als centres. Estaran atesos per professionals.

Hi haurà gent que no ho veurà bé. Ho sabem i ho sentim. Altres ho entendran. Bastants ens han donat suport, fins i tot de manera activa, en moltes de les accions que en els darrers 3 anys hem realitzat. Molt de patiment per a, de moment, pocs resultats.

Una vaga en el sector públic no és un bon sistema. Alguns ho intentam canviar. Però de moment és l'única manera de lluitar contra el Goliat dels governs de majoria absoluta. I la pedra que necessitam per tumbar-lo està en mans del vot de la gent. Ja veurem cap a quin costat cau.

Enviat a Diario de Ibiza i a el Periódico de Ibiza el dia 16 de maig de 2015
Publicat a Diario de Ibiza dia 19 de maig de 2015

Per què prometen el que no han fet en quatre anys de govern?

No puc entendre per què els polítics en campanya (o precampanya) electoral prometen coses que evidentment no faran, si s'acaba una legislatura on han governat i no ho han fet.

No crec que hi hagi ningú tan ingenu o tan despistat com per creure que ho faran en la propera legislatura. Per tant, els que no els pensaven votar no canviaran d'idea i els que els voten incondicionalment, ho seguiran fent prometin el que prometin.

Si no és per un acte reflex de prometre impossibles en campanya electoral, no li veig cap explicació lògica.

Enviat a Diario de Ibiza el 5/5/2015

Més diputats per Eivissa?

Segons ha denunciat GentxEivissa, a aquesta illa li corresponen més diputats dels que té assignats actualment, ja que té molta més població que Menorca.

 Em sembla molt correcte reclamar aquest tema (encara que hagués sigut més útil, si es podia, començar a tramitar-ho abans), però també em sembla molt coherent l'actitud del Sr Vicent Serra en contra d'aquesta decisió. Al cap i a la fi, des del punt de vista dels votants del partit popular, tant és que Eivissa tengui 20 diputats com només 1. Tots faran el que els manin des de la cúpula de Palma.

Enviat a Diario de Ibiza el 3/5/2015

Qui pot votar al Sr. Bauzá?

D'aquí a unes setmanes hi ha eleccions municipals i autonòmiques. Les eleccions són actualment l'únic sistema que tenim els ciutadans per expressar la nostra opinió de manera que els polítics ens hagin d'escoltar. Però és una opinió poc matisable. Només podem dir sí o no, blanc o negre, apte o no apte. I a més a més, hem de valorar d'un colp, amb un sol vot, moltes coses. Hem de valorar les actuacions passades en els diferents temes o situacions plantejades, i hem de valorar què ens semblen les diverses propostes que ens plantegen per als futurs 4 anys (encara que després facin el contrari del que han proposat). Aquest sistema s'hauria de canviar però de moment és el que tenim.Supòs que a l'hora de valorar les actuacions a nivell municipal cadascú tendrà diferents aspectes que prioritzar en funció de les seves circumstàncies més particulars i, fins i tot, en funció de l'amistat o consideració que pugui tenir del candidat a alcade o alcaldessa que presenta cada partit.

Però en el cas del Govern Balear, especialment des d'Eivissa, sembla més difícil de valorar. Encara que a Eivissa no es vota directament al Sr. Bauzá, tots els diputats electes del PP l'escolliran com a president del govern seguint les directrius del partit. Així doncs indirectament és a ell a qui es vota.  A l'hora de fer una valoració de l'acció de govern passada i futura d'aquest senyor, no veig cap aspecte positiu que es pugui tenir en compte, malgrat ens vulguin vendre que les relativament bones xifres econòmiques actuals, degudes a uns bons resultats turístics, són exclusivament gràcies a la seva gestió. Potser alguna gent valorarà la seva presència a la manifestació en contra de les prospeccions (encara que de moment no ha tengut massa fruit).

En canvi valoracions negatives en veig moltes, ja que darrera el posat afable i proper que mostra en les aparicions públiques, s'amaga una actitud intransigent, autoritària i arrogant que ha generat un elevat estat de crispació a molts nivells. La seva postura fanàtica en el tema educatiu, contra docents, contra pares i, fins i tot, contra els jutges, ha provocat una ferida que encara està oberta i que, lluny de curar-se, es farà més fonda si torna a governar, com ja ha avisat.  En el parlament, el menyspreu i la superioritat amb què tracta l'oposició ha fet que el seu partit hagi quedat sol contra tothom. Fins i tot dins del seu partit ha induït confrontacions i expulsions de persones més moderades i respectuoses amb la cultura de la nostra terra.

A jo personalment m'ha conduït a fer tres setmanes de vaga quan mai havia fet ni un dia de vaga efectiva en 20 anys de docència. M'ha forçat a dedicar temps i nervis a concentracions, manifestacions i reunions contra del desgavell educatiu que vol imposar. M'ha provocat ràbia i mal humor com cap altre governant m'havia provocat mai.

No crec que el Sr. Bauzá es mereixi la "bona valoració" que el permeti tornar a governar. Jo per supost no el votaré i tenc l'esperança que el sentit comú de la majoria de pares que no volen més experiments amb els seus fills, i de la gent moderada que el va votar en les passades eleccions, els farà buscar altres opcions o l'abstenció en el vot corresponent al parlament balear. Al cap i a la fi, de què serveix votar aquí a parlamentaris del PP si després han de tragar el que manen a Palma, encara que vagi en contra d'Eivissa? Seria una bona crítica dels votants habituals del PP cap al Sr. Bauzá que els alcaldes (darrera els quals s'està amagant en aquesta precampanya electoral) treguessin bastants més vots que ell.

En cas contrari, ens esperen quatre anys més de divisió, enfrontament, menyspreu i imposició. És difícil treballar bé en aquestes circumstàncies.

El llegat educatiu del PP

El proper curs es posa en marxa la LOMCE (LOMQE si la traduïm al català). Aquesta enèsima llei educativa que ve per substituir l'actual LOE afectarà a molts alumnes de primària. A secundària afectarà a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO, i 1r de Batxillerat . A l'institut ja ens estam preparant per adaptar-nos a aquesta llei (de manera obligada òbviament), perquè l'alumnat en surti el menys perjudicat possible, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però així com s'està introduint aquesta llei és inevitable que un gran nombre d'alumnes quedin perjudicats. En primer lloc, per la urgència i improvització com s'està plantejant. A hores d'ara, a dos mesos i mig de final de curs, amb els grups d'alumnes i plantilles per gestionar, encara falten aspectes organitzatius per aclarir i, fins i tot, normativa per aprovar. En segon lloc, la falta de progressivitat que es vol dur a terme farà que alguns alumnes hagin de realitzar programes educatius a mitges (com els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, que substitueixen els programes de diversificació curricular) i enfrontar-se després a una revàlida per comprovar els coneixements adquirits, amb les conseqüents dificultats. I per últim, donada la manera com el govern ha imposat aquesta llei,  en contra de quasi tota la resta de partits polítics i de la gran majoria de professionals i especialistes de l'educació, és difícil que es mantengui després de les properes eleccions. Els resultats de la majoria d'enquestes electorals així ho preveuen.

És a dir, és més que probable que aquesta llei estigui vigent un sol curs. En aquestes circumstàncies, els nombrosos alumnes que el curs que ve realitzaran el sistema LOMCE haurien de retornar a l'anterior sistema LOE d'aquí a dos cursos. Això suposaria algunes dificultats com les derivades de no haver realitzat assignatures que amb la LOE eren obligatòries. I malgrat no és un problema ni molt menys irreversible, no deixa de ser una complicació afegida al procés educatiu.

En definitiva, el govern, en lloc de perseguir millorar la situació de la major part de la població, amb seny i coherència, intenta deixar marca del plantejament ideològic del partit polític que està darrera. En un tema tan important com és l'educació, en lloc de fer una proposta consensuada, introduïda progressivament des de l'educació infantil,  començada amb temps i informant correctament als centres que l'han d'aplicar, la deixa caure com una maça aprofitant la seva majoria parlamentària (sense majoria d'electors, que quedi constància).

Si tenguéssim un govern amb un poc més de seny i sentit d'estat, ajornaria l'aplicació de la LOMCE fins al començament de la propera legislatura. Però sembla que prefereixen "marcar territori" no sigui cosa que no ho puguin fer després d'uns mesos. Alguns sectors, per revenja o per submissió, els aplaudiran la decisió. Està clar que no pensen gaire en els infants i els seus pares.

Ens caurà la LOMCE com un més dels regals preelectorals als que ens tenen acostumats. Un llegat enverinat en aquest cas.

Enviat a Diario de Ibiza dia 22/3/2015

Opcions polítiques i participació ciutadana

Pareix que en les properes eleccions tendrem una quantitat d'opcions prou extensa, i a jo em sembla una bona notícia. La falta de competència no és bona ni en l'economia ni en la política.

Això pot suposar un cert problema ja que el sistema arcaic de democràcia representativa que tenim perjudica les opcions fragmentades enfront de les més uniformes, perquè assigna un nombre limitat d'escons a cada partit en funció dels vots aconseguits, arrodonits a valors sencers (un poc tendenciosament des del meu punt de vista). Tot i així jo ho veig positiu.

 Un altre possible problema d'aquest ample ventall d'opcions polítiques és la sensació que es comenta de que entre algunes d'elles hi ha poques diferències. Un dels temes on sí hi ha bastanta diferència és en la possibilitat de participar en la presa de decisions: algunes opcions donen als votants més protagonisme mentre altres atribueixen per complet aquesta funció als "òrgans del partit".

L'elecció de les persones que han de formar les llistes electorals és un dels temes on ja hi ha hagut experiències de participació ciutadana. Però encara no he vist cap formació que expliqui com organitzarà la recollida de l'opinió dels ciutadans sobre decisions de govern importants una volta fetes les eleccions.

És cert que aquest tema es podria organitzar una volta constituït el govern, en cas de que el partit, agrupació o plataforma que fomenta la participació de la gent fos l'organització electa per governar, ja que s'hauria de demanar l'opinió de tots els ciutadans. Però en cas de que el partit en qüestió formi part de l'oposició, hauria de tenir preparat abans de les eleccions un sistema per recollir l'opinió dels que realment l'han votat, ja que la resta de votants ja tendran la seva opinió correctament representada pels pròxims 4 anys (suposadament).

Pens que aclarir aquest aspecte ajudaria a marcar distàncies entre les diferents opcions que es presentin. Esper que alguna d'elles ho clarifiqui abans de maig.

Un altre aspecte on podrien marcar-se diferències és en la defensa d'un sistema electoral i legislatiu més modern. La individualitat de cada escó i la importància del debat parlamentari ha perdut tota raó de ser amb la disciplina de partits imposada actualment. Un sistema on tots els partits presents en les eleccions poguessin opinar durant la legislatura en funció dels vots reals aconseguits seria un sistema més equilibrat.

 Enviat a Diario de Ibiza el 3/3/2015
Publicat el dia 6/3/2015

Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.

Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?

El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.

El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".

Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

Indignació amb els bancs

Avui matí m'he tornat a indignar en saber que per ingressar sous en efectiu al Banc de Sabadell, al compte d'un client seu, no només no ho podia fer en qualsevol moment (havia de ser un dilluns, dimecres o divendres entre l'11 i el 24 de cada mes, de X a Y del matí)´, sinó que a més a més em cobrarien una comissió de 2 euros.

Ja fa temps que la majoria de bancs cobren comissions per tenir targetes de crèdit,  per enviar correu, per fer transferències per banca electrònica a altres bancs (alguns crec que fins i tot internament al propi banc), ... Però el fet de que et vulguin cobrar fins i tot per ingressar diners en efectiu (diner oficial de l'estat, imprés per la FNMT s'entèn), m'ha impactat.

Algú pot argumentar que és normal que els bancs, que són empreses privades, cobrin per un servei que fan, sobretot ara que el negoci del prèstec de diners està sota mínims (supòs que per la incertesa de poder recuperar el prèstec més que altra cosa). Però a jo no em sembla normal que jo estigui obligat a passar pel banc tant si vull com si no, ja que són moltes les situacions, fins i tot en institucions públiques, on no accepten pagaments en efectiu i t'obliguen a pagar amb targeta o fer un ingrés. Per tant, encara que no vulguem, estam en mans dels bancs. Unes empreses privades que només han de retre comptes als seus accionistes quan les coses van bé. I parar la mà a l'estat, és a dir a nosaltres, quan no poden pagar els sous multimilionaris dels seus ineficients directius.

Crec que aquesta dependència dels bancs s'ha d'arreglar, o almenys regular d'una manera raonable. Perquè no em sembla raonable que els bancs segueixin tenint més beneficis any darrera any, mentre la gent es queda sense casa, mentre la classe mitjana s'està empobrint, mentre els treballadors guanyem menys treballant més hores. Però no crec que els partits polítics que ens han governat fins ara, que han permès aquest poder dels bancs, que han protegit impresentables que s'assignaven pensions multimilionàries mentre l'entitat s'esfonsava, i que volen desmuntar el sistema públic de pensions per muntar plans d'inversions privats (gestionats per aquests bancs que es quedaran una part de les aportacions dels treballadors/empresaris per repartir entre els seus directius/accionistes i que si fan experiments "foradats" amb inversions "tòxiques" demanaran ajuda a l'estat/nosaltres encara que, suposadament, aquest estat no pot mantenir el sistema de pensions) ho vulguin/puguin fer. Així i avui, no.

I els bancs són només una de les grans empreses que s'estan aprofitant de la gent amb la col·laboració dels governs.

Esper sincerament que això es pugui arreglar. Però creure en una possible millora, tenir una mínima esperança, depèn de molts de nosaltres. Depèn d'una quantitat suficient de gent cansada de que li prenguin el pèl sempre els mateixos. Una quantitat suficient que no tengui por de provar altres opcions, malgrat la possibilitat de que siguin iguals, de que també ens vulguin pendre el pèl. Jo crec sincerament que no, perquè encara que volguessin, els altres no els taparien com s'han tapat fins ara. No després del que estam vivint.

Aquest escrit no l'he enviat als diaris

Interès per l'educació

Aquest cap de setmana passat es va realitzar una reunió a Palma per proposar com millorar l'educació.

En aquesta reunió, persones de diferents col·lectius vinculats amb el món educatiu, des de representants de les associacions de pares i mares fins a representants del món empresarial, passant per docents compromesos des de fa anys amb millorar l'educació en benefici fonamentalment del l'alumnat (i en conseqüència, de la societat), varen donar un impuls important en la redacció d'un document conjunt, on es fan propostes en positiu per definir l'educació que volem, que necessitam.

Hi havia representants de les 3 illes majors que, sacrificant part del seu temps lliure i dels seus estalvis, varen treballar amb il·lusió i bona voluntat per aconseguir aquest objectiu. I l'ambient de treball i predisposició a arribar a acords va ser total.

Però aquesta reunió no és un esdeveniment puntual sorgit de manera espontània. És el resultat de mesos de treball, d'anys en el cas d'alguns dels integrants, fent reunions i propostes, llegint estudis i buscant punts d'enteniment amb representants d'altres col·lectius.

A Eivissa hi ha persones que treballen cada dia per aquest tema, organitzant xerrades educatives, buscant ponents i col·laboradors, enviant correus a centres i associacions de pares, assistint a reunions, escrivint articles d'opinió, a part de fer la feina que els "dóna menjar" i atendre les obligacions familiars.

Per desgràcia, però, no n'hi ha moltes de persones d'aquestes. Són una minoria, malgrat que és molta la gent relacionada amb el món educatiu, docents i pares. De fet, tots, d'una o altra manera hi estam relacionats. Però la majoria, la immensa majoria se'n desentén. Ni una proposta o una crítica constructiva. Ni una petita ajuda. No tenen temps, ni tan sols per mostrar un poc d'interès amb un treball que pot millorar l'educació dels seus alumnes, dels seus fills, dels futurs professionals, del nostre món. Ni un agraïment o reconeixement. Silenci. Ignorància o passotisme?

El divendres que ve es presenta a Jesús un document realitzat a partir de les contribucions de totes les persones que hi han volgut participar, amb propostes per millorar el sistema educatiu. Una presentació, organitzada novament per aquesta minoria, amb molta il·lusió i molta feina. Ja veurem quanta gent podrà dedicar unes hores del seu temps a mostrar reconeixement per aquest esforç i/o interès per aquest tema. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Cadascú decideix a què dedicar-les.

Fa quasi un any i mig vàrem tenir la pitjor vaga de l'entorn educatiu en molts d'anys. Una vaga per motius fonamentalment educatius, no laborals. Uns motius que no s'han resolt. Molta gent no hi estàvem contents. Alguns intentam arreglar-ho.

D'aquí uns mesos hi ha eleccions. Ja veurem quants recordaran el problema provocat per un petit grup de fanàtics que volen imposar les seves idees a qualsevol preu.

Per sort, aquestos companys que treballen per millorar l'educació no són tan pessimistes com jo. Gràcies pel seu treball i pel seu optimisme.

Enviat el 12/1/2015 a Diario de Ibiza
 Publicat amb el títol canviat esbiaxadament el 14/1/2015

Queixa enviada el 14/1/2015 demanant aclariment:

Dubte sobre la fiabilitat de la informació que han publicat

Bones tardes:

 Acab de veure la publicació de la carta que vaig enviar dilluns a la nit al seu diari, i per la meva sorpresa he vist que han canviat el títol que jo vaig enviar: "Interès per l'educació" per un diferent i molt tendenciosament esbiaxat: "Pocs docents implicats en la millora de l'educació", ja que llegint tota la carta es veu que, per desgràcia, no són pocs només els docents sinó també els pares i tota la resta de la societat .

  No sé si és fruit d'una errada inocent i puntual o d'un plantejament habitual però m'agradaria que aclarissin aquest canvi tan pronte com sigui tècnicament possible, en el mateix format que s'ha publicat erroniament. I si pensen que no cal fer cap aclariment, que m'avisin per contactar amb les persones responsables d'aquesta decisió.

  Entenc que tenen tot el dret de decidir el que volen publicar al diari que vostés gestionen però el que no em sembla correcte és canviar el contingut del que escriuen altres persones, mantenint el nom d'aquells com autors i, en conseqüència, responsables davant el públic.

Resposta rebuda dia 14/1/2015 a les 17:58

Buenas tardes

Mantener o cambiar los títulos de las cartas y artículos que se publican en la sección de opinión es una potestad de Diario de Ibiza, al igual que resumir o acortar textos excesivamente largos, tal y como se hace en todos los periódicos. Se trata de una práctica habitual y en ningún caso se realiza con ánimo tendencioso o de fastidiar al autor. El título que se eligió para su carta está en consonancia con el contenido de la misma, que no se ha modificado.

Un saludo.

Cristina Martín

Contra-resposta enviada dia 15/1/2015 a les 18:26

A/A Cristina Martín

Buenas tardes:

  Agradezco la respuesta aunque no la comparto en absoluto.

  Puedo entender que en una sección gratuita como ésta el funcionamiento del periódico pueda plantear reducciones para adaptar los textos al espacio disponible, pero dichas reducciones, que en ningún caso deben ser sesgadas o tendenciosas, deberían plantearse al autor para que autorizara su publicación con las modificaciones que ustedes plantean, ya que cualquier modificación sobre una obra original desvirtua en alguna medida el contenido. Y en el caso concreto que nos ocupa, desde mi punto de visto, como autor, y desde el punto de vista de todas las personas con las que he contactado, que no son pocas, el título elegido por usted no es el adecuado. Máxime cuando ya tenía un título que yo había elegido.

  Me alegro que haya respondido usted misma este correo porque yo me había planteado contactar con usted para solucionar este tema aprovechando el contacto que hemos establecido en el ámbito escolar que compartimos. Pero no me parecía una buena opción porque creo que es fundamental separar los temas profesionales de los "emocionales".

  Yo le puedo asegurar que conseguiré mantenerlos separados, pero después de su actuación y su posterior respuesta no tengo claro que usted pueda decir lo mismo. Estoy convencido que no puede separar sus "emociones" de su profesionalidad, al menos en lo concerniente a los docentes. Su postura profesional en este tema es tan "intensa" que parece reflejar algun conflicto o trauma con nuestro colectivo.

  Evidentemente puedo estar equivocado, aunque mi opinión en todo este asunto es del todo irrelevante.

  Yo, al contrario que usted(es), retransmitiré sus palabras sin modificación alguna.

  Que pase un buen día.

Explicació final que no es va arribar a enviar al diari

Educació i professionalitat.

Fa aproximadament dues setmanes vaig escriure una carta al director on quedava reflexada la meva frustació en veure com la feina d'alguns companys i companyes no tenia el reconeixement que mereixen, des del meu punt de vista, per culpa de la passivitat de la majoria de la gent. Una passivitat que començava per la falta de difusió que des dels centres es feia a una informació prou important per a docents i famílies, com a col·lectius fortament implicats amb el món educatiu.

I feia una previsió que gratament va ser errònia: que l'acte de presentació del document del pacte per l'educació no tendria l'audiència que mereixia l'esforç i la il·lusió que havien posat els que l'havien preparat. Al final la passivitat i la falta de difusió no varen pesar més que la bona predisposició dels assistents. Estic encantat que l'auditori de Jesús estàs prou ple (encara que hi quedaven algunes cadires buides per si algú més s'anima en properes ocasions).

No crec equivocar-me si dic que una majoria dels assistents eren docents o persones directament relacionades amb la docència. I això és normal, perquè al cap i a la fi els docents som els professionals de l'educació i molts de nosaltres també som pares. És a dir, doblement involucrats en aquest món.

El que no és tan normal, des del meu punt de vista, és que els responsables del diari decidissin canviar el títol "Interès per l'educació" que jo havia posat a la meva carta anterior pel de "Pocs docents implicats en la millora de l'educació". Qualsevol persona que llegís completament la carta sense idees prefixades podia veure que em queixava també de la poca implicació de les famílies i de la societat en general sobre un tema que vaig presentar com a cabdal. De fet, llegint entre línies podia veure's que si algú hi estava implicat precisament eren els docents (no tots obviament, i no prou pel meu gust). A més a més, molts docents que no han participat en el pacte educatiu s'impliquen en la millora de l'educació dia a dia des de les seves aules.

El que sí vull dir alt i clar és que estic convinçut de la professionalitat del meu col·lectiu. Evidentment que hi ha persones que no fan bé la seva feina, des del meu punt de vista. Però són una minoria. La gran majoria de docents intentam ajudar a educar els nostres joves sense que els nostres prejudicis, emocions o conflictes repercuteixin en el seu aprenentatge.

Supòs que passa igual en totes les professions. Però en aquelles professions que tenen una repercussió directa sobre moltes persones, com la docència, la medicina, el periodisme o la política, per esmentar-ne algunes de les més properes, la mala actuació de poques persones pot tenir uns efectes molt negatius. En conseqüència, una minoria amb actuacions poc professionals pot eclipsar la bona feina de tot un col·lectiu.

Esmenes proposades

Esmenes proposades a l'esborrany de Pitiuses per l'acord educatiu

Proposta 31:Sense classificar(Xisco Huguet-Docent)

Crec que en general s'haurien de limitar les atribucions de l'administració, en matèria educativa, a les estrictament necessàries, més relacionades en l'organització de recursos que en la definició d'aspectes bàsics. Evitar, doncs, assignar a l'administració responsabilitats que han de recaure en professionals o decisions que han de ser competència de tota la comunitat educativa.

Proposta 32:7. B. CURRÍCULUM REDUCCIÓ I AUTONOMIA(Xisco Huguet-Docent)

Canviar la darrera línia: "...l´Administració definirà un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials." per: "...l´Administració organitzarà la redacció d'un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials, per part de professionals i experts del món educatiu de reconegut prestigi."

Proposta 33:4. F.CENTRES PROJECTES DE CENTRE(Xisco Huguet-Docent)

Explicitar com informació necessària dels projectes de centre, l'anàlisi del punt de partida (no només del context geogràfic o social), els objectius o millores a aconseguir i els sistemes i moments d'avaluació dels resultats.

Proposta 34:4. B.CENTRES AUTONOMIA DE CENTRES(Xisco Huguet-Docent)

Canviar la frase "...i que aquest projecte estigui subjecte a control per part de l’administració." per "i que aquest projecte estigui subjecte a control per part de la comunitat educativa coordinada per l’administració." Estic d'acord amb la proposta d'en Pere Lomas que l'elecció del director ha de recaure en tota la comunitat i no sols en una comissió de selecció. En qualsevol cas, aquesta comissió podria fer una avaluació prèvia dels aspectes formals del projecte presentat en la candidatura.

Proposta 35:1. A. ALUMNAT INTRODUCCIÓ.(Xisco Huguet-Docent)

En el primer paràgraf, abans de fixar l'èxit escolar com vertader objectiu educatiu, s'hauria de definir que persegueix aquest èxit educatiu (encara que pugui semblar obvi, millor fer-lo explícit). En aquest sentit, pot ser molt vàlida la descripció feta en la introducció de l'apartat del currículum (encara que falten, des del meu punt de vista, aspectes relacionats amb la coherència i la informació) Resumint, una proposta de redacció podria ser: Eliminar el primer paràgraf i deixar el següent "L'èxit escolar dels alumnes, entés com l'assoliment d'una educació integral a l’alumnat, encaminada a poder formar persones preparades per a ser ciutadans/es tolerants, crítiques, solidàries, respectuoses, coherents, dialogants, democràtiques i adequadament informades, ha de ser el vertader objectiu de totes les polítiques educatives que s'impulsin des de les Administracions, per sobre d'interessos particulars o corporativistes de qualsevol altre col·lectiu implicat en el Sistema Educatiu."

Proposta 36:Sense classificar(Xisco Huguet-Docent)

En el document general crec que no convé entra en detall a proposar aspectes o mètodes concrets. S'hauria d'enfocar en destacar els objectius i funcions bàsiques que consideram necessàries en el sistema educatiu, entre les quals s'han d'incloure la importància de la comunitat educativa en la presa de decisions, l'equilibri de l'opinió dels seus components, la fonamentació científica-professional de les propostes, i especialment l'avaluació de l'assoliment dels objectius definits i la necessària correcció en cas de desviament.