Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ensenyament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ensenyament. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de novembre del 2017

Periodismo y adoctrinamiento

Buenas tardes:

  Quisiera expresar mi más profundo rechazo a algunas opiniones (que no informaciones) vertidas desde la sección "ES MIRADOR" de su periódico donde, amparándose en el anonimato, se dedican a atacar y difamar reiteradamente a personas que no están de acuerdo con sus planteamientos. Y aunque en algunos casos sólo puedo suponer que los argumentos que utilizan son falsos, ya que no conozco directamente los hechos ni las personas a las que atacan, no ocurre lo mismo en el caso de Joan Amorós, maestro y director del CEIP Can Misses, al que sí conozco lo suficiente para saber que es un profesional comprometido con la docencia, con la escuela inclusiva y con la integración de los alumnos con necesidades educativas especiales. Un compañero con una capacidad de trabajo impresionante en favor de la mejora de nuestro sistema educativo, principal representante de las pitiusas en "Illes per un pacte", integrada por numerosas organizaciones de diferentes ámbitos, y activo miembro fundador de la recien creada "Associació Professional de Docents d'Eivissa", formada por profesionales de la educación de todos los niveles educativos y que, entre sus principales objetivos, pretende la mejora de las condiciones de aprendizaje de los alumnos, a partir, entre otros aspectos, de la mejora en la formación de los docentes. Una persona que en ninguna de las numerosas reuniones que recuerdo ha intentado imponer su criterio sinó que siempre ha procurado integrar diferentes puntos de vista.

  Y me parece aún más indigno que su planteamiento en contra de Joan venga a consecuencia, según tengo entendido, de una propuesta que publicó en twitter hace aproximadamente un mes, en donde decía que pediría al Consell Escolar del CEIP donde trabaja día a día, que vetara a su periódico mientras publicaran escritos de uno de sus opinadores habituales, y que, en esa ocasión, como otras tantas, había desacreditado el sistema educativo y a los docentes. Me permito recordarles las palabras que Ustedes mismos utilizaron en aquella ocasión: " aprender a respetar otras opiniones es muy saludable" , especialmente en casos de medios de comunicación en donde se supone que como periodistas deberían mostrar la realidad y pluralidad del entorno en lugar de pretender silenciar cualquier pensamiento discordante con el suyo. Al fin y al cabo, Joan dijo que pediría al Consell Escolar, máximo organo democrático del funcionamiento interno de los centros educativos, que vetara a su periódico. No dijo que impondría dicho veto como director de su centro ni que solicitaría que una autoridad concreta decretara el citado veto. 

  Reiterando su propuesta de que "respetar otras opiniones es muy saludable" tendrían que entender que algunas personas, incluidas directores de colegio (y bastantes más entre las que yo conozco) no estén de acuerdo con su línea editorial, totalmente sesgada hasta el punto de influenciar en algunos de los artículos periodísticos que publican, y mucho menos con los exabruptos y descalificaciones cargadas de odio y represión que lanzan algunos de sus opinadores. Personalmente detesto algunas secciones de su periódico y sólo leo los ejemplares que gratuitamente hacen llegar al instituto en el que trabajo y que, una vez leidos, reutilizo como papel absorbente para lixiviados y otros líquidos. En cualquier caso no tengo previsto solicitar que veten la entrada de su periódico en nuestro instituto; incluye magníficos ejemplos para explicar el adoctrinamiento que pretenden ejercer los mal llamados "medios de comunicación" y para mostrar lo contrario que hay que hacer para conseguir la paz y la concordia en este país.

  No sé si publicaran en su totalidad esta opinión (si pretenden hacerlo parcialmente para tergiversar mis palabras prefiero que no publiquen nada) y supongo que a partir de ahora seré objeto de sus ataques, a través de sus secciones características o de las redes sociales, en cuyo caso quisiera solicitarles un mínimo de decencia periodística para que, que en lugar de difamar improvisadamente se esfuerzen un poco en investigar y contrastar opiniones de alumnos, ex-alumnos, padres, compañeros,... de los 22 años que llevo impartiendo clase en Eivissa.

Enviado a redaccion@periodicodeibiza.es
el dia 11/11/17

dimecres, 19 de juliol del 2017

Correu a la redacció de "Cinco Días"

En el artículo de Isidoro Tapia "La batalla del coche eléctrico llega a Europa" publicado el 11/7/2017 se exponen unos datos sobre el coche EV1 de General Motors que contradicen los presentados en el documental "¿Quién mató el coche eléctrico?" y quisiera saber, si es posible la fuente de los datos del autor para poder discernir la versión correcta, ya que como ingeniero industrial y profesor estoy muy interesado en estos temas y no me gusta transmitir a mis alumnos datos incorrectos.

Muchas gracias


Resposta automàtica: 
No se ha podido realizar la entrega a estos destinatarios o grupos:
redaccion@cincodias.es
El buzón de correo del destinatario está lleno y no puede aceptar mensajes por el momento. Intente enviar de nuevo este mensaje más tarde o póngase en contacto directamente con el destinatario.



dilluns, 9 de gener del 2017

Alumnes perjudicats per la nova "selectivitat".

Fa poques setmanes vàrem conèixer la decisió del govern central, en col·laboració, segons diuen, de les comunitats autònomes, sobre l'estructura i desenvolupament de les proves substitutòries de l'anterior "selectivitat".
  La prova serà molt semblant a la de l'any passat a excepció d'una part fonamental: l'alumnat no es podrà examinar de les mateixes assignatures que s'examinaven els seus companys del curs passat. Aquest detall no seria especialment greu si no fos perquè ja fa més de 3 mesos que ha començat el curs en què els/les alumnes de 2n de batxillerat (i el professorat, els equips directius, ....), a falta d'una informació oficial sobre com serien les proves d'accés a la universitat, varen escollir les assignatures per matricular-se en funció de les proves i les taules de ponderació d'accés a la universitat del curs passat. 

  Així doncs, en aquesta nova situació, es donen casos d'alumnes que no estan matriculats almenys de dues de les assignatures de la fase específica (assignatures del bloc de matèries d'opció del bloc de les assignatures troncals segons les instruccions actuals), amb la qual cosa estaran en desavantatge amb altres alumnes que sí hi estiguin. De fet, en algunes carreres d'algunes universitats, amb els coeficients de ponderació que tenen definits actualment, serà matemàticament impossible treure la nota màxima de 14, com passava en els darrers anys. Supòs que faran canvis a corre-cuita per arreglar això, augmentant més el desconcert de l'alumnat que en menys de dos mesos ha de decidir de quines assignatures es vol examinar en aquestes proves.

  Tan difícil o greu hagués estat, almenys per a aquest curs, deixar les coses idènticament a com funcionaven el curs passat i preparar, amb temps, un sistema diferent per al curs següent, si tan malament creuen que funcionava el sistema anterior?

  En resum, novament, els polítics i buròcrates que decideixen sobre el sistema educatiu des de punts ben allunyats al món educatiu han pres decisions donant l'esquena als principals implicats en l'educació: alumnat, docents i pares i mares. 

Enviat el 9/1/2017 a Diario de Ibiza
Publicat el dia 15/1/2017

diumenge, 7 de febrer del 2016

Per què tanta por a les votacions?

Malgrat esperava que els darrers canvis de govern a nivell autonòmic i municipal (i el possible canvi a nivell estatal)  induirien més ràpidament consultes perquè els ciutadans poguéssim opinar en temes que ens afecten col·lectivament i de manera important, sembla que a la fi tendrem una consulta popular a Eivissa.

 Aquesta primera consulta, en relació al desdoblament del primer tram de la carretera de Vila a Santa Eulària, pel que he entès, no serà vinculant (tot i que els socis de govern del PSOE sí que volen que ho sigui). Ara falta que aquesta votació s'organitzi de manera adequada per a que qualsevol contribuent d'Eivissa que vulgui, pugui votar, i que la convocatòria i els resultats es publiquin de manera clara i transparent. Amb les noves tecnologies i l'administració única no hauria de ser ni massa complicat ni costós. 

Però pel que vaig llegir fa uns dies, als dirigents del PSOE eivissenc no els fa gaire gràcia aquesta consulta. Segons diuen, és un projecte que ells pensen que s'ha de fer i amb això els basta. Em fa la sensació que els dirigents dels vells partits, que estaven acostumats a usar els resultats de les eleccions com excusa per poder fer el que volien sense encomanar-se a ningú (ni tan sols complir el seus propis programes electorals), no acaben d'entendre (o no volen acceptar) que molts votants actuals volem poder opinar dia a dia sobre els temes que ens afecten i ens preocupen. I haurien de recordar que encara que segueixin governant a molts llocs, han perdut milers de vots a tot arreu.

Entre els docents, la màxima expressió de la tendència a voler opinar i ser escoltat va ser l'aparició de l'assemblea de docents, com a resposta a la falta d'interès o d'atenció que mostraven els sindicats existents enfront d'unes agressions continuades al col·lectiu. 


 Malgrat les crítiques rebudes, el caràcter participatiu i col·laboratiu que ha conduït les decisions de l'assemblea és una mostra clara de que quan hi ha interès i esforç es pot organitzar un col·lectiu nombrós i variat per prendre decisions coherents i integradores. Aquest esperit avui dia s'està intentant consolidar en forma d'associació professional docent, per respondre, de manera participativa, als problemes i reptes de caire més didàctic que laboral d'aquesta professió.


 Els dies 9 i 10 es tornen a organitzar votacions entre els docents. Aquesta volta per decidir si es desconvoca ja la vaga indefinida iniciada en setembre de 2013. Aquesta decisió, com totes les importants preses abans, la prendrem entre tots els que vulguem participar, en lloc de fer-ho per nosaltres, sense preguntar, quatre dirigents visionaris.


En una societat preparada i compromesa, l'opinió dels seus membres és un actiu fonamental que cap dirigent democràtic hauria de menysprear. Potser el problema és que en lloc d'estar governats per demòcrates ho estam per aspirants a "mini-dictadors". Més tard o més d'hora, ja s'ho trobaran. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 7/2/2016
Publicat el 14/2/2016

dijous, 26 de novembre del 2015

Propostes curs 2014/15

19/11/14

Com ja vàrem comentar en la reunió de la setmana passada i com heu recordat avui, una assignatura pendent que no podem oblidar com a professionals de l'ensenyament és la millora de la metodologia.
Però és bastant obvi que és un tema complicat i que alguns professors (la majoria segons la meva percepció potser perque jo hi estic bastant inclòs entre els "escèptics") no acabam d'animar-nos perque no acabam de veure com fer-ho, si podrem aconseguir els objectius buscats i potser ni tan sols tenim clars els objectius que com a institució estam buscant.
 Crec sincerament que els exemples concrets i complets són més útils en aquest tipus de qüestió que la teoria que sovint cau en les nostres mans, des de l'administració o des d'internet. I si els exemples són propers, fets en el nostre propi entorn, amb els nostres alumnes, molt millor.
  A falta de que l'administració promogui activitats de formació que facilitin aquestes situacions, he pensat que es podria fer un "projecte-pilot" en el nostre institut, per part de companys-professors voluntaris i implicats i convinçuts en els beneficis i la necessitat de canviar la metodologia. Evidentment aquestes persones haurien de tenir alguna compensació (supòs que la única possible és mitjançant hores complementàries).
  Així doncs, concretant, la proposta és la següent:
  Demanar que alguns companys preparin, de cara al curs que ve, una proposta de canvi de la metodologia que usen actualment cap a la metodologia que se suposa cap a on ens hem de dirigir. Al llarg del curs vinent hauriem de valorar, mitjançant anàlisi de resultats i objectius aconseguits (notes, assoliment dels continguts, satisfacció dels alumnes, aprenentatge real, ...)  com ha funcionat el sistema. Si la proposta ha funcionat bé, informar a la CCP o claustre (pot ser mitjançant alguna activitat de formació en centres), explicant tot el procés: objectius fixats, experiències fetes, gravacions d'alguna activitat dins les classes, enquestes a l'alumnat (i pares), anàlisi de resultats, ...per conduir la resta de professors del centre cap aquesta "terra promesa".
  Jo no m'ofereix per formar part dels pioners, òbviament, però sí que m'interessaria formar part de la comissió d'avaluació del projecte (advocat del diable), ja que  crec que s'hauria de mantenir certa independencia entre els responsables directes i la valoració de com ha funcionat el projecte.

20/11/14
I ara una proposta per a las activitats interdisciplinars:
En lloc o a més a més de les que puguin organitzar-se entre departaments, crec que seria interessant definir algun tema comú que tractar des de tots (o la majoria) de departaments, de manera institucionalitzada.
Començant enguany o l'any que ve, a primer, buscar un tema "transversal" comú i intentar que les diferents activitats de lectura, resums, ... es facin sobre aquest tema, tant en català, castellà, anglés, socials, naturals.  De cara al curs vinent, ja es podria incloure a la programació com activitat consolidada a 1r. I preparar una nova per 2n.
En el cas concret de 2n d'ESO, on ja feim tecnologies, alguns temes que jo intent tractar a l'assignatura, però que em queden molt superficials per falta de temps, són els perills de la tecnologia informàtica, ciber-assetjament, ús abusiu de les noves tecnologies, etc. Però puc adaptar-me per treballar a classe la preparació digital (pàgines web, documents drive o presentacions, de material per altres assignatures)

11/12/14

Després de la xerrada d'ahir després de la CCP, li he donat un parell de voltes més al tema.

  La compensació que es podria donar al professorat voluntari en participar al projecte d'innovació metodològica seria substituir algunes guàrdies normals per guàrdies "d'innovació", com es fa amb altres guàrdies com les tècniques. Aquestes guàrdies servirien per reunir-se, coordinar-se (haurien de preparar-se els horaris per facilitar aquestes reunions) i preparar recursos.

  I per evitar crítiques de preferències o amiguismes, es podria plantejar en una CCP o claustre que els interessats en participar en el projecte, en les condicions indicades  i les compensacions citades, presentin la seva candidatura abans de final de curs.

  En quant a les condicions del projecte, una idea inicial meva seria fer-ho en un dels cursos de 3r (ja que sembla que moltes propostes educatives que es plantejaven en la darrera reunió afecten sobre tot a 3r i 4t), escollit a l'atzar. La idea seria muntar un equip educatiu de professorat "progre" (o tants com sigui possible si no n'hi ha prou per omplir tot l'equip).

  Abans de començar el projecte s'hauria de definir que es preten aconseguir en els alumnes: major nivell de comprensió, millors notes, millor domini de les tècniques d'estudi, major interés per l'aprenentatge o per les classes? i plantejar un sistema de valoració del nivell de partida i nivell final, que s'hauria de passar tant al grup d'estudi com als altres grups, per comparar les diferències entre els resultats obtinguts amb un sistema i l'altre.
  Al grup de professorat innovador se'ls pot demanar que en el projecte incloguin els plantejaments interdepartamentals, transversals, etc que des de caporalia i orientació considereu addients.
  Ja vaig dir que jo no m'ofereix a participar en el projecte, però sí que m'agradaria fer-ho en el grup de control de resultats, actuan d'advocat del diable.

  Si prefereixes que tot aquest plantejament l'exposi jo a la CCP en lloc de l'equip directiu (encara que jo crec que seria més creïble si ho proposau vosaltres) no tenc inconvenient en fer-ho, encara que l'enfocament que jo li donaré serà des del meu escepticisme en front a les mesures puntuals que de manera anecdòtica i voluntarista anam introduint.
  Si al final escolliu aquesta opció avisau-me amb temps perque abans d'explicar-ho a la CCP m'agradaria preparar-ho per escrit i passar-ho als altres membres amb antelació suficient perque s'ho puguin llegir.

dimarts, 22 de setembre del 2015

Contribució a Illes per un pacte

Contribució a l'entrada Quin és el sistema més just per elegir càrrecs? de Illes per un pacte

Salut:  Tal com he expressat en altres ocasions, des del meu punt de vista, l'organisme o institució dedicat a dirigir el funcionament del sistema educatiu (el Consell Escolar és una institució que hauria d'assumir molt més pes que el que té actualment) hauria de tenir una representació equilibrada dels diferents sectors directament implicats, és a dir, com a mínim, docents, pares i administració. Cap sector podria per ell sol bloquejar o vetar propostes o iniciatives dels altres. Els representants de cada sector es podrien elegir per primàries entre els candidats presentats dins cada sector o per representació directa (al menys en els assumptes de més trascendència) dels ciutadans amb dret a vot dins cada sector (en el cas dels docents i pares és bastant directe, en el cas de l'administració s'hauria d'habilitar el sistema que qualsevol ciutadà pogués votar per mostrar la seva opinió).

  Els càrrecs dins la institució s'haurien d'elegir per votació dels seus membres i no per designació d'un o l'altre.

Xisco Huguet (docent, pare i ciutadà preocupat)

dimecres, 2 de setembre del 2015

Informacions sobre la vaga de docents

En alguns mitjans de comunicació s'està difonent la notícia de que hi ha vaga de docents convocada per aquest inici de curs.
Encara que aquesta informació no és en principi incorrecta, està transmetent una informació incompleta i ambigua, que pot generar una alarma innecessària entre els pares i fomentar un mal ambient envers els docents.
La vaga dels docents és una vaga indefinida que no s'ha desconvocat des de que va començar fa ja molts de mesos. Però això no vol dir que estigui previst fer vaga el començament d'aquest curs, ja que, al contrari de l'inici de fa ja dos cursos, actualment sí sembla haver voluntat de diàleg i negociació per part del govern.
El motiu de no haver desconvocat la vaga és que, malgrat aquesta voluntat de diàleg, encara no s'han resolt totes les reivindicacions per les quals es va convocar. Algunes estan bastant resoltes, almenys segons les declaracions del nou conseller, però d'altres no estan prou clares.
I com es va dir sempre, la vaga no era una vaga política contra el PP i, per tant, no té cap sentit desconvocar-la pel simple fet de que hagi canviat el govern.
La funció dels mitjans informatius hauria de ser informar de manera objectiva, clara i completa, sense biaixos ni titulars enganyosos, segons el meu punt de vista.

Enviat a Diario de Ibiza el 2/9/2015
Publicat dia 3/9/2015

dilluns, 18 de maig del 2015

David contra Goliat

El proper dia 19 torna a haver un dia de vaga convocat pels docents de les illes.

És una vaga contra el disbarat educatiu que suposa imposar la LOMCE a aquestes alçades de curs i de legislatura, de manera precipitada i antipedagògica. I es fa coincidir amb l'inici de les proves als alumnes de 3r de primària, que es consideren molt inadequades per als infants d'aquesta edat.

La vaga també es fa contra quatre anys d'imposicions i menyspreu.

Alguns no farem vaga perquè pensam que perjudica a qui menys culpa té, alumnes i famílies, mentre els vertaders culpables manipularan les xifres de seguiment a la seva conveniència i descomptaran uns sous en nòmines que no reinvertiran en educació. Altres sí la farem encara que no volem perjudicar els nostres alumnes ni les seves famílies. Ens preocupam molt més per ells que una administració que no substitueix els professors de baixa fins després de 2 setmanes, malgrat conéixer anticipadament la situació. Però és l'única porta que ens deixen per lluitar contra un gegant molt potent i despiatat. Intentarem minimitzar els perjudicis al nostre alumnat: es farà classe als de 2n de batxillerat i els serveis mínims i els docents que no facin vaga cubriran els altres nivells. Les famílies potser sentiran neguit per la situació, però si no volen o no poden adherir-se de manera activa a aquesta reivindicació, poden seguir el seu dia a dia portant els infants als centres. Estaran atesos per professionals.
Hi haurà gent que no ho veurà bé. Ho sabem i ho sentim. Altres ho entendran. Bastants ens han donat suport, fins i tot de manera activa, en moltes de les accions que en els darrers 3 anys hem realitzat. Molt de patiment per a, de moment, pocs resultats.
Una vaga en el sector públic no és un bon sistema. Alguns ho intentam canviar. Però de moment és l'única manera de lluitar contra el Goliat dels governs de majoria absoluta. I la pedra que necessitam per tumbar-lo està en mans del vot de la gent. Ja veurem cap a quin costat cau.El proper dia 19 torna a haver un dia de vaga convocat pels docents de les illes.

És una vaga contra el disbarat educatiu que suposa imposar la LOMCE a aquestes alçades de curs i de legislatura, de manera precipitada i antipedagògica. I es fa coincidir amb l'inici de les proves als alumnes de 3r de primària, que es consideren molt inadequades per als infants d'aquesta edat.

La vaga també es fa contra quatre anys d'imposicions i menyspreu.

Alguns no farem vaga perquè pensam que perjudica a qui menys culpa té, alumnes i famílies, mentre els vertaders culpables manipularan les xifres de seguiment a la seva conveniència i descomptaran uns sous en nòmines que no reinvertiran en educació. Altres sí la farem encara que no volem perjudicar els nostres alumnes ni les seves famílies. Ens preocupam molt més per ells que una administració que no substitueix els professors de baixa fins després de 2 setmanes, malgrat conéixer anticipadament la situació. Però és l'única porta que ens deixen per lluitar contra un gegant molt potent i despiatat. Intentarem minimitzar els perjudicis al nostre alumnat: es farà classe als de 2n de batxillerat i els serveis mínims i els docents que no facin vaga cubriran els altres nivells. Les famílies potser sentiran neguit per la situació, però si no volen o no poden adherir-se de manera activa a aquesta reivindicació, poden seguir el seu dia a dia portant els infants als centres. Estaran atesos per professionals.
Hi haurà gent que no ho veurà bé. Ho sabem i ho sentim. Altres ho entendran. Bastants ens han donat suport, fins i tot de manera activa, en moltes de les accions que en els darrers 3 anys hem realitzat. Molt de patiment per a, de moment, pocs resultats.
Una vaga en el sector públic no és un bon sistema. Alguns ho intentam canviar. Però de moment és l'única manera de lluitar contra el Goliat dels governs de majoria absoluta. I la pedra que necessitam per tumbar-lo està en mans del vot de la gent. Ja veurem cap a quin costat cau.
Enviat a Diario de Ibiza i a el Periódico de Ibiza el dia 16 de maig de 2015
Publicat a Diario de Ibiza dia 19 de maig de 2015

diumenge, 19 d’abril del 2015

Qui pot votar al Sr. Bauzá?

D'aquí a unes setmanes hi ha eleccions municipals i autonòmiques. Les eleccions són actualment l'únic sistema que tenim els ciutadans per expressar la nostra opinió de manera que els polítics ens hagin d'escoltar. Però és una opinió poc matisable. Només podem dir sí o no, blanc o negre, apte o no apte. I a més a més, hem de valorar d'un colp, amb un sol vot, moltes coses. Hem de valorar les actuacions passades en els diferents temes o situacions plantejades, i hem de valorar què ens semblen les diverses propostes que ens plantegen per als futurs 4 anys (encara que després facin el contrari del que han proposat). Aquest sistema s'hauria de canviar però de moment és el que tenim.Supòs que a l'hora de valorar les actuacions a nivell municipal cadascú tendrà diferents aspectes que prioritzar en funció de les seves circumstàncies més particulars i, fins i tot, en funció de l'amistat o consideració que pugui tenir del candidat a alcade o alcaldessa que presenta cada partit.

Però en el cas del Govern Balear, especialment des d'Eivissa, sembla més difícil de valorar. Encara que a Eivissa no es vota directament al Sr. Bauzá, tots els diputats electes del PP l'escolliran com a president del govern seguint les directrius del partit. Així doncs indirectament és a ell a qui es vota.  A l'hora de fer una valoració de l'acció de govern passada i futura d'aquest senyor, no veig cap aspecte positiu que es pugui tenir en compte, malgrat ens vulguin vendre que les relativament bones xifres econòmiques actuals, degudes a uns bons resultats turístics, són exclusivament gràcies a la seva gestió. Potser alguna gent valorarà la seva presència a la manifestació en contra de les prospeccions (encara que de moment no ha tengut massa fruit).

En canvi valoracions negatives en veig moltes, ja que darrera el posat afable i proper que mostra en les aparicions públiques, s'amaga una actitud intransigent, autoritària i arrogant que ha generat un elevat estat de crispació a molts nivells. La seva postura fanàtica en el tema educatiu, contra docents, contra pares i, fins i tot, contra els jutges, ha provocat una ferida que encara està oberta i que, lluny de curar-se, es farà més fonda si torna a governar, com ja ha avisat.  En el parlament, el menyspreu i la superioritat amb què tracta l'oposició ha fet que el seu partit hagi quedat sol contra tothom. Fins i tot dins del seu partit ha induït confrontacions i expulsions de persones més moderades i respectuoses amb la cultura de la nostra terra.

A jo personalment m'ha conduït a fer tres setmanes de vaga quan mai havia fet ni un dia de vaga efectiva en 20 anys de docència. M'ha forçat a dedicar temps i nervis a concentracions, manifestacions i reunions contra del desgavell educatiu que vol imposar. M'ha provocat ràbia i mal humor com cap altre governant m'havia provocat mai.

No crec que el Sr. Bauzá es mereixi la "bona valoració" que el permeti tornar a governar. Jo per supost no el votaré i tenc l'esperança que el sentit comú de la majoria de pares que no volen més experiments amb els seus fills, i de la gent moderada que el va votar en les passades eleccions, els farà buscar altres opcions o l'abstenció en el vot corresponent al parlament balear. Al cap i a la fi, de què serveix votar aquí a parlamentaris del PP si després han de tragar el que manen a Palma, encara que vagi en contra d'Eivissa? Seria una bona crítica dels votants habituals del PP cap al Sr. Bauzá que els alcaldes (darrera els quals s'està amagant en aquesta precampanya electoral) treguessin bastants més vots que ell.

En cas contrari, ens esperen quatre anys més de divisió, enfrontament, menyspreu i imposició. És difícil treballar bé en aquestes circumstàncies.

diumenge, 22 de març del 2015

El llegat educatiu del PP

El proper curs es posa en marxa la LOMCE (LOMQE si la traduïm al català). Aquesta enèsima llei educativa que ve per substituir l'actual LOE afectarà a molts alumnes de primària. A secundària afectarà a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO, i 1r de Batxillerat . A l'institut ja ens estam preparant per adaptar-nos a aquesta llei (de manera obligada òbviament), perquè l'alumnat en surti el menys perjudicat possible, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però així com s'està introduint aquesta llei és inevitable que un gran nombre d'alumnes quedin perjudicats. En primer lloc, per la urgència i improvització com s'està plantejant. A hores d'ara, a dos mesos i mig de final de curs, amb els grups d'alumnes i plantilles per gestionar, encara falten aspectes organitzatius per aclarir i, fins i tot, normativa per aprovar. En segon lloc, la falta de progressivitat que es vol dur a terme farà que alguns alumnes hagin de realitzar programes educatius a mitges (com els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, que substitueixen els programes de diversificació curricular) i enfrontar-se després a una revàlida per comprovar els coneixements adquirits, amb les conseqüents dificultats. I per últim, donada la manera com el govern ha imposat aquesta llei,  en contra de quasi tota la resta de partits polítics i de la gran majoria de professionals i especialistes de l'educació, és difícil que es mantengui després de les properes eleccions. Els resultats de la majoria d'enquestes electorals així ho preveuen.

És a dir, és més que probable que aquesta llei estigui vigent un sol curs.
En aquestes circumstàncies, els nombrosos alumnes que el curs que ve realitzaran el sistema LOMCE haurien de retornar a l'anterior sistema LOE d'aquí a dos cursos. Això suposaria algunes dificultats com les derivades de no haver realitzat assignatures que amb la LOE eren obligatòries. I malgrat no és un problema ni molt menys irreversible, no deixa de ser una complicació afegida al procés educatiu.

En definitiva, el govern, en lloc de perseguir millorar la situació de la major part de la població, amb seny i coherència, intenta deixar marca del plantejament ideològic del partit polític que està darrera. En un tema tan important com és l'educació, en lloc de fer una proposta consensuada, introduïda progressivament des de l'educació infantil,  començada amb temps i informant correctament als centres que l'han d'aplicar, la deixa caure com una maça aprofitant la seva majoria parlamentària (sense majoria d'electors, que quedi constància).

Si tenguéssim un govern amb un poc més de seny i sentit d'estat, ajornaria l'aplicació de la LOMCE fins al començament de la propera legislatura. Però sembla que prefereixen "marcar territori" no sigui cosa que no ho puguin fer després d'uns mesos. Alguns sectors, per revenja o per submissió, els aplaudiran la decisió. Està clar que no pensen gaire en els infants i els seus pares.

Ens caurà la LOMCE com un més dels regals preelectorals als que ens tenen acostumats. Un llegat enverinat en aquest cas.
Enviat a Diario de Ibiza dia 22/3/2015

dimarts, 13 de gener del 2015

Interès per l'educació

Aquest cap de setmana passat es va realitzar una reunió a Palma per proposar com millorar l'educació.

En aquesta reunió, persones de diferents col·lectius vinculats amb el món educatiu, des de representants de les associacions de pares i mares fins a representants del món empresarial, passant per docents compromesos des de fa anys amb millorar l'educació en benefici fonamentalment del l'alumnat (i en conseqüència, de la societat), varen donar un impuls important en la redacció d'un document conjunt, on es fan propostes en positiu per definir l'educació que volem, que necessitam.

Hi havia representants de les 3 illes majors que, sacrificant part del seu temps lliure i dels seus estalvis, varen treballar amb il·lusió i bona voluntat per aconseguir aquest objectiu. I l'ambient de treball i predisposició a arribar a acords va ser total.

Però aquesta reunió no és un esdeveniment puntual sorgit de manera espontània. És el resultat de mesos de treball, d'anys en el cas d'alguns dels integrants, fent reunions i propostes, llegint estudis i buscant punts d'enteniment amb representants d'altres col·lectius.

A Eivissa hi ha persones que treballen cada dia per aquest tema, organitzant xerrades educatives, buscant ponents i col·laboradors, enviant correus a centres i associacions de pares, assistint a reunions, escrivint articles d'opinió, a part de fer la feina que els "dóna menjar" i atendre les obligacions familiars.

Per desgràcia, però, no n'hi ha moltes de persones d'aquestes. Són una minoria, malgrat que és molta la gent relacionada amb el món educatiu, docents i pares. De fet, tots, d'una o altra manera hi estam relacionats. Però la majoria, la immensa majoria se'n desentén. Ni una proposta o una crítica constructiva. Ni una petita ajuda. No tenen temps, ni tan sols per mostrar un poc d'interès amb un treball que pot millorar l'educació dels seus alumnes, dels seus fills, dels futurs professionals, del nostre món. Ni un agraïment o reconeixement. Silenci. Ignorància o passotisme?

El divendres que ve es presenta a Jesús un document realitzat a partir de les contribucions de totes les persones que hi han volgut participar, amb propostes per millorar el sistema educatiu. Una presentació, organitzada novament per aquesta minoria, amb molta il·lusió i molta feina. Ja veurem quanta gent podrà dedicar unes hores del seu temps a mostrar reconeixement per aquest esforç i/o interès per aquest tema. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Cadascú decideix a què dedicar-les.

Fa quasi un any i mig vàrem tenir la pitjor vaga de l'entorn educatiu en molts d'anys. Una vaga per motius fonamentalment educatius, no laborals. Uns motius que no s'han resolt. Molta gent no hi estàvem contents. Alguns intentam arreglar-ho.

D'aquí uns mesos hi ha eleccions. Ja veurem quants recordaran el problema provocat per un petit grup de fanàtics que volen imposar les seves idees a qualsevol preu.

Per sort, aquestos companys que treballen per millorar l'educació no són tan pessimistes com jo. Gràcies pel seu treball i pel seu optimisme.

Enviat el 12/1/2015 a Diario de Ibiza
 Publicat amb el títol canviat esbiaxadament el 14/1/2015

Queixa enviada el 14/1/2015 demanant aclariment:

Dubte sobre la fiabilitat de la informació que han publicat


Bones tardes:
 Acab de veure la publicació de la carta que vaig enviar dilluns a la nit al seu diari, i per la meva sorpresa he vist que han canviat el títol que jo vaig enviar: "Interès per l'educació" per un diferent i molt tendenciosament esbiaxat: "Pocs docents implicats en la millora de l'educació", ja que llegint tota la carta es veu que, per desgràcia, no són pocs només els docents sinó també els pares i tota la resta de la societat .
  No sé si és fruit d'una errada inocent i puntual o d'un plantejament habitual però m'agradaria que aclarissin aquest canvi tan pronte com sigui tècnicament possible, en el mateix format que s'ha publicat erroniament. I si pensen que no cal fer cap aclariment, que m'avisin per contactar amb les persones responsables d'aquesta decisió.
  Entenc que tenen tot el dret de decidir el que volen publicar al diari que vostés gestionen però el que no em sembla correcte és canviar el contingut del que escriuen altres persones, mantenint el nom d'aquells com autors i, en conseqüència, responsables davant el públic.

Resposta rebuda dia 14/1/2015 a les 17:58

Buenas tardes

Mantener o cambiar los títulos de las cartas y artículos que se publican en la sección de opinión es una potestad de Diario de Ibiza, al igual que resumir o acortar textos excesivamente largos, tal y como se hace en todos los periódicos. Se trata de una práctica habitual y en ningún caso se realiza con ánimo tendencioso o de fastidiar al autor. El título que se eligió para su carta está en consonancia con el contenido de la misma, que no se ha modificado.

Un saludo.

Cristina Martín

Contra-resposta enviada dia 15/1/2015 a les 18:26

A/A Cristina Martín

Buenas tardes:
  Agradezco la respuesta aunque no la comparto en absoluto.
  Puedo entender que en una sección gratuita como ésta el funcionamiento del periódico pueda plantear reducciones para adaptar los textos al espacio disponible, pero dichas reducciones, que en ningún caso deben ser sesgadas o tendenciosas, deberían plantearse al autor para que autorizara su publicación con las modificaciones que ustedes plantean, ya que cualquier modificación sobre una obra original desvirtua en alguna medida el contenido. Y en el caso concreto que nos ocupa, desde mi punto de visto, como autor, y desde el punto de vista de todas las personas con las que he contactado, que no son pocas, el título elegido por usted no es el adecuado. Máxime cuando ya tenía un título que yo había elegido.
  Me alegro que haya respondido usted misma este correo porque yo me había planteado contactar con usted para solucionar este tema aprovechando el contacto que hemos establecido en el ámbito escolar que compartimos. Pero no me parecía una buena opción porque creo que es fundamental separar los temas profesionales de los "emocionales".
  Yo le puedo asegurar que conseguiré mantenerlos separados, pero después de su actuación y su posterior respuesta no tengo claro que usted pueda decir lo mismo. Estoy convencido que no puede separar sus "emociones" de su profesionalidad, al menos en lo concerniente a los docentes. Su postura profesional en este tema es tan "intensa" que parece reflejar algun conflicto o trauma con nuestro colectivo.
  Evidentemente puedo estar equivocado, aunque mi opinión en todo este asunto es del todo irrelevante.
  Yo, al contrario que usted(es), retransmitiré sus palabras sin modificación alguna.
  Que pase un buen día.

Explicació final que no es va arribar a enviar al diari

Educació i professionalitat.
Fa aproximadament dues setmanes vaig escriure una carta al director on quedava reflexada la meva frustació en veure com la feina d'alguns companys i companyes no tenia el reconeixement que mereixen, des del meu punt de vista, per culpa de la passivitat de la majoria de la gent. Una passivitat que començava per la falta de difusió que des dels centres es feia a una informació prou important per a docents i famílies, com a col·lectius fortament implicats amb el món educatiu.
I feia una previsió que gratament va ser errònia: que l'acte de presentació del document del pacte per l'educació no tendria l'audiència que mereixia l'esforç i la il·lusió que havien posat els que l'havien preparat. Al final la passivitat i la falta de difusió no varen pesar més que la bona predisposició dels assistents. Estic encantat que l'auditori de Jesús estàs prou ple (encara que hi quedaven algunes cadires buides per si algú més s'anima en properes ocasions).
No crec equivocar-me si dic que una majoria dels assistents eren docents o persones directament relacionades amb la docència. I això és normal, perquè al cap i a la fi els docents som els professionals de l'educació i molts de nosaltres també som pares. És a dir, doblement involucrats en aquest món.
El que no és tan normal, des del meu punt de vista, és que els responsables del diari decidissin canviar el títol "Interès per l'educació" que jo havia posat a la meva carta anterior pel de "Pocs docents implicats en la millora de l'educació". Qualsevol persona que llegís completament la carta sense idees prefixades podia veure que em queixava també de la poca implicació de les famílies i de la societat en general sobre un tema que vaig presentar com a cabdal. De fet, llegint entre línies podia veure's que si algú hi estava implicat precisament eren els docents (no tots obviament, i no prou pel meu gust). A més a més, molts docents que no han participat en el pacte educatiu s'impliquen en la millora de l'educació dia a dia des de les seves aules.
El que sí vull dir alt i clar és que estic convinçut de la professionalitat del meu col·lectiu. Evidentment que hi ha persones que no fan bé la seva feina, des del meu punt de vista. Però són una minoria. La gran majoria de docents intentam ajudar a educar els nostres joves sense que els nostres prejudicis, emocions o conflictes repercuteixin en el seu aprenentatge.
Supòs que passa igual en totes les professions. Però en aquelles professions que tenen una repercussió directa sobre moltes persones, com la docència, la medicina, el periodisme o la política, per esmentar-ne algunes de les més properes, la mala actuació de poques persones pot tenir uns efectes molt negatius. En conseqüència, una minoria amb actuacions poc professionals pot eclipsar la bona feina de tot un col·lectiu.

Esmenes proposades

Esmenes proposades a l'esborrany de Pitiuses per l'acord educatiu

Proposta 31:Sense classificar(Xisco Huguet-Docent)
    Crec que en general s'haurien de limitar les atribucions de l'administració, en matèria educativa, a les estrictament necessàries, més relacionades en l'organització de recursos que en la definició d'aspectes bàsics.

    Evitar, doncs, assignar a l'administració responsabilitats que han de recaure en professionals o decisions que han de ser competència de tota la comunitat educativa.

Proposta 32:7. B. CURRÍCULUM REDUCCIÓ I AUTONOMIA(Xisco Huguet-Docent)
    Canviar la darrera línia: "...l´Administració definirà un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials."
    per: "...l´Administració organitzarà la redacció d'un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials, per part de professionals i experts del món educatiu de reconegut prestigi."

Proposta 33:4. F.CENTRES PROJECTES DE CENTRE(Xisco Huguet-Docent)
    Explicitar com informació necessària dels projectes de centre, l'anàlisi del punt de partida (no només del context geogràfic o social), els objectius o millores a aconseguir i els sistemes i moments d'avaluació dels resultats.

Proposta 34:4. B.CENTRES AUTONOMIA DE CENTRES(Xisco Huguet-Docent)
    Canviar la frase "...i que aquest projecte estigui subjecte a control per part de l’administració."
    per "i que aquest projecte estigui subjecte a control per part de la comunitat educativa coordinada per l’administració."

    Estic d'acord amb la proposta d'en Pere Lomas que l'elecció del director ha de recaure en tota la comunitat i no sols en una comissió de selecció. En qualsevol cas, aquesta comissió podria fer una avaluació prèvia dels aspectes formals del projecte presentat en la candidatura.

Proposta 35:1. A. ALUMNAT INTRODUCCIÓ.(Xisco Huguet-Docent)
    En el primer paràgraf, abans de fixar l'èxit escolar com vertader objectiu educatiu, s'hauria de definir que persegueix aquest èxit educatiu (encara que pugui semblar obvi, millor fer-lo explícit).

    En aquest sentit, pot ser molt vàlida la descripció feta en la introducció de l'apartat del currículum (encara que falten, des del meu punt de vista, aspectes relacionats amb la coherència i la informació)

    Resumint, una proposta de redacció podria ser: Eliminar el primer paràgraf i deixar el següent "L'èxit escolar dels alumnes, entés com l'assoliment d'una educació integral a l’alumnat, encaminada a poder formar persones preparades per a ser ciutadans/es tolerants, crítiques, solidàries, respectuoses, coherents, dialogants, democràtiques i adequadament informades, ha de ser el vertader objectiu de totes les polítiques educatives que s'impulsin des de les Administracions, per sobre d'interessos particulars o corporativistes de qualsevol altre col·lectiu implicat en el Sistema Educatiu."

Proposta 36:Sense classificar(Xisco Huguet-Docent)
    En el document general crec que no convé entra en detall a proposar aspectes o mètodes concrets. S'hauria d'enfocar en destacar els objectius i funcions bàsiques que consideram necessàries en el sistema educatiu, entre les quals s'han d'incloure la importància de la comunitat educativa en la presa de decisions, l'equilibri de l'opinió dels seus components, la fonamentació científica-professional de les propostes, i especialment l'avaluació de l'assoliment dels objectius definits i la necessària correcció en cas de desviament.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Propostes sobre educació

Recull de les meves propostes fetes a Pitiuses per l'acord educatiu

Temàtica: Alumnat.
Proposta 5:(Xisco Huguet-Docent)
    Crec fonamental començar per establir clarament (de la manera més explicita possible) els objectius que ha de perseguir el sistema educatiu, com a punt de partida de tota la resta del debat, especialment per poder aconseguir l'èxit escolar de l'alumnat, definit com a objectiu fonamental.

Proposta 6:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    Llegint les mesures de l'escola inclusiva i alguna de les propostes crec que és important intentar plantejar mesures concretes en lloc de plantejar generalitats. Crec també preferible usar un llenguatge pla i entenedor i fugir de tecnicismes i paraules pròpies d'erudits. També crec que s'hauria de fer una passa enrera i abans de buscar les solucions, definir clarament els problemes que es detecten en l'actual sistema. Difícilment s'aconseguirà un marc estable si no està acceptat per la immensa majoria de la comunitat educativa. Com exemple comentar que hi ha families i docents que pensam que el sistema corresponent a la llei general d'educació (amb algunes importants mancances i incoherències) era més adequat que el derivat de la LOGSE i totes les posteriors lleis educatives.
Proposta 11:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    (Vàries propostes) 1- Intentar fomentar la participació d'alumnes i ex-alumnes (que tenen més maduresa) fent una crida mitjançant les noves tecnologies perque facin aportacions en aquest formulari (malgrat molts estan en època d'exàmens)
    2- Fer una llista de defectes i problemes de l'actual sistema educatiu (i dels anteriors) per intentar consensuar els principals i intentar buscar solucions.
    3- Fer un recull d'experiències contrastades (positives i negatives) en centres dels que es pugui tenir informació directa, per poder treure'n conclusions.
Temàtica: Professorat.

Proposta 8:Reconeixement (carrera docent).(Xisco Huguet-Docent)
    S'hauria de definir un sistema d'incentius, no necessàriament econòmics, per motivar al professorat que intenta fer la feina amb més interés i preocupació de l'habitual.
    Podria vincular-se aquest sistema, en part, a sistemes d'avaluació de la pràctica docent, fomentant que el propi professorat estigui interessat en sotmetre's a mecanismes d'avaluació.
Proposta 9:Formació.(Xisco Huguet-Docent)
    Tots els aspirants a docents, abans de poder fer-se càrrec de la docència d'un grup d'alumnes haurien d'haver demostrat pràcticament la seva adequació en aquesta tasca d'una manera més completa que com es feia amb l'antic CAP.
    Això és especialment important en els opositors, ja que la fase de pràctiques que es feia posteriorment a haver aprovat la fase d'oposició s'hauria de fer anteriorment, ja que una volta aprovada la oposició és quasi impossible designar a alguna persona como no adequada per a la docència.

Proposta 10:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent)
    S'hauria de definir un sistema de seguiment que, en casos de persones poc interessades en realitzar la feina docent amb correcció, després d'un nombre d'avisos raonable (i amb totes les garanties per evitar abusos de poder) se'ls pogués apartar de la carrera docent (sense necessitat d'arribar a haver fet cap delicte).
    En aquest sentit el que hem de garantir per damunt de tot és la correcta educació dels infants i evitar el corporativisme, ja que alguns mals professionals perjudiquen greument a tot el col·lectiu.
Proposta 17:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent)
    En relació a la proposta 15, de n'Iñaki, una de les parts de l'avaluació de la pràctica docent, especialment en ensenyaments secundaris, ha de ser l'eficiència en el procés d'aprenentatge, combinada amb la concordància entre el nivell adquirit i la qualificació assignada.
    És important definir unes competències (objectius o com es vulgui anomenar) tan concretes com sigui possible per eliminar una excessiva subjectivitat en el procés d'ensenyament-aprenentatge. No es pot deixar en mans de cada professor el nivell de competència que ha de buscar amb el seu alumnat (la qual cosa no vol dir que no hi pugui haver la flexibilitat necessària per atendre correctament a la diversitat). Avaluacions de diagnòstic ben plantejades i desenvolupades poden ser prou útils en aquest procés.

Proposta 18:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    L'estabilitat del professorat és un part importantissíma tant per als docents, per poder plantejar el treball amb una certa continuitat, com sobre tot per l'alumnat, ja que els constants canvis de professorat d'un any per l'altre no són positius per aconseguir objectius que s'han de plantejar a mig o llarg termini.
    En aquest sentit s'ha d'intentar trobar l'equilibri entre aquesta estabilitat i l'eficiència docent (buscar alguna coordinació entre avaluació i estabilitat).
    I s'haurien d'evitar casos de places definitives "segrestades" per docents en comissions de serveis interminables o en càrrecs polítics encadenats, donant prioritat al benefici per a l'alumnat en front de la comoditat del docent.

Proposta 19:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    En relació al procediment selectiu del professorat, s'hauria de plantejar amb sistemes menys subjectius i de sorteig. Des de el nomenament dels tribunals fins a l'elecció del tema de la prova.
    De fet, crec que s'hauria de substituir l'actual sistema d'oposicions per algun sistema d'avaluació de la idoneitat docent que, com apuntava n'Iñaki, hauria de començar a les Universitats i hauria de seguir durant dos o tres anys a places docents, com a mínim, convenientment supervisats (i remunerats, al menys parcialment), incluint períodes en les possibles destinacions dels primers anys.
Proposta 22:Formació.(Xisco Huguet-Docent)
    En la formació dels docents, especialmet sobre temes de metodologies, els ponents haurien de donar exemple de les dinámiques que defensen.
    Així doncs, la presentació de metologies de tipus participatiu no s'hauria de fer amb presentacions i exposicions magistrals

    Seria especialment interessants que els experts mostrassin al matí, a classes amb alumnes, les tècniques que plantegen i que a la tarda comentassin les gravacions de les sessions amb els docents assistents al curs. 
Temàtica: Famílies.

Proposta 2:Adscripció d'alumnat(Xisco Huguet-Pare o mare)
    Els processos d'adscripció s'han de regular i supervisar a fons per evitar manipulacions interessades i fraus en el procés.
    . Així mateix es podria plantejar la possibilitat de donar certa llibertat al centres per poder admetre alumnes d'altres adscripcions si ho sol·liciten (assegurant sempre les places als que corresponen per adscripció), dotant de recursos complementaris. Seria una manera de compensar la bona feina d'alguns centres.

Proposta 3:Consell Escolar(Xisco Huguet-Docent)
    El consell escolar hauria de tenir més veu i vot del que està previst a la LOMCE, i fins i tot, en alguns casos, més del que els donaven les lleis anteriors.

    En concrec, en el tema de canvis legislatius, hauria de ser necessària l'aprovació de la majoria del consell escolar (de l'estat, o l'autonomic, segons el cas), on haurien d'estar representats tots els membres de la comunitat escolar de manera que cap col·letiu (docents, families, forces socials) tengués majoria per ell sol, i necessitàs la col·laboració d'algun altre sector

    A més a més, els temes trascendents s'haurien de sotmetre a consulta individual dins cada col·lectiu.

Proposta 4:Escola de pares i mares.(Xisco Huguet-Docent)
    S'hauria d'incentivar la correcta preparació i dedicació de la societat per educar als seus infants.

    Per exemple, l'ajuda del govern Zapatero a les families (xec bebe) es podria haver condicionat a la superació d'algun curs i proves bàsiques sobre aspectes fonamentals de l'educació dels infants i joves (programa Zeus o equivalent)
Temàtica: Centres.

Proposta 2:Autonomia de centres.(Xisco Huguet-Docent)
    Crec que els centres haurien de tenir un marge d'autonomia més gran en la gestió dels recursos

    Garantits uns mínims concrets, els centres haurien de poder decidir, amb els recursos econòmics que els corresponguin per nombre d'alumnes (i altres condicionants equilibradors) com volen distribuir-los, com per exemple, si volen aconseguir ràtios més baixes o prefereixen instal·lacions més costoses, ...

Proposta 3:Relació entre centres.(Xisco Huguet-Docent)
    Hauria d'haver una major coordinació entre centres, especialment en temes de competències, continguts, etc.

    No té massa sentit que cada centre hagi de definir independentment la redacció de les competències, objectius o continguts. Pot haver un cert nivell de flexibilitat, però partint d'uns criteris comuns.

Proposta 4:Recursos humans.(Xisco Huguet-Docent)
    Amb equips directius escollits per la comunitat educativa (consell escolar indicat a l'apartat de families) en lloc de per l'administració com pretèn la LOMCE, podria donar-se un cert pes a la opinió dels equips directius i resta de la comunitat educativa en l'assignació de places del seu centre, per, dintre uns marges raonables i transparents, poder facilitar l'accés a professorat més idoni al projecte educatiu plantejat. També seria una manera de compensar la bona feina que fan alguns docents i que només pot veure's des del propi centre.
Temàtica: Metodologia.

 Proposta 2:Altres(Xisco Huguet-Docent)
    Sigui quina sigui, la metodologia hauria de ser assumida, progressiva i detalladament supervisada, especialment durant la seva implantació.

    Per a poder funcionar, la metodologia ha de ser assumida per la immensa majoria dels docents que, al cap i a la fi, seran els que l'han de dur a terme a les aules. Metodologies de reconegut prestigi entre els experts en didàctica o pedagogia estan enfocades al fracàs si no són conegudes, dominades i assumides per la majoria de docents.

    Ha de ser progressiva tant en la seva implantació com en la seva continuitat. No es pot canviar la metodologia als infants d'una any per l'altre. I s'ha de preveure l'adaptació de les metodologies de primària a secundària (i fins i tot a estudis superiors), ja que els sistemes organitzatius són completament diferents.

    I ha de ser detalladament supervisada especialment quan es posa en marxa per evitar que es "perdin" algunes generacions en el procés de transició, per la falta de rodatge dels docents. En cap cas s'ha de permetre que la desorientació s'assenti com va passar durant nombrosos anys de la LOGSE.

    L'adequada formació del professorat en qualsevol cas és primordial, i com he dit en altres temàtiques, tenir molt clarament definit el destí del "camí educatiu" és imprescindible per tenir una bona travessia. En aquest sentit tenir clares, de bon començament, les "proves" a que es sotmetrà el procés educatiu (TRI, PISA, TREPITJA o el que sigui) és molt necessari.
Temàtica: Currículum.

Proposta 2:Participació(Xisco Huguet-Docent)
    El currículum fins a final de la ESO s'hauria de dissenyar en funció del que necessita la societat que coneguin (siguin competents) els ciutadans del futur, des d'un punt realista.

    Currículum excessivament ambiciosos donen peu a excessiva exigència, molta dispersió i bastant fracàs des del meu punt de vista.

    Les necessitats de la societat no s'han d'entendre des d'un punt de vista econòmic, en absolut, sinó des d'un plantejament integral.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Propostes constructives i unitat

En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.

La Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman disculpes.
A principis dels curs passat vàrem viure una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració, d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades, "festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).

Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació, crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes. I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.

En qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.



Però al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín, amb un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria defensar els escrits del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa. 


En els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen una visió més general, valorant els precedents i el funcionament col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.


I dels seus escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).

En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents, i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels nostres infants.

D'intentar mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu, ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.


Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014 
Publicat el 24/9/14




divendres, 18 de juliol del 2014

Propostes enviades durant el curs 2013/14

Es podria coordinar amb les escoles l'ús de les agendes fins el punt de, per exemple, els alumnes apuntin els deures o exàmens en el dia en que els han de fer/entregar en lloc d'apuntar-ho el dia en que se'ls avisa

Enllaços interessants sobre educació i docència:
 
Unes de les entrades que pot ser útil en problemes amb grups complicats (encara que la veig un poc teòrica) http://justificaturespuesta.com/docente-que-le-tienes-miedo/
http://justificaturespuesta.com/5-consejos-para-evitar-la-disrupcion-conducta-disruptiva-aula/
 Crec que el més lògic és que les assignatures instrumentals utilitzin propostes de l'entorn de les assignatures aplicades que a la inversa (el normal és usar el tornavís (instrument) quan vols arreglar alguna cosa i no buscar coses on puguis usar el tornavís)

He trobat aquest article sobre coaching-educatiu. http://www.consumer.es/web/es/educacion/escolar/2014/01/15/219076.php
Totes aquestes idees per millorar l'educació dels nostres alumnes són positives però per dur a terme aquest tipus d'activitats necessitam un temps per als professors i sobre tot per als alumnes, per dur a terme aquestes "tutories individualitzades" del que no es disposa i no comtemplen el inTIL·ligents sistemes educatius que engendren els governants

Propostes del curs anterior

divendres, 20 de juny del 2014

Democràcia a mida

  Després d'un curs escolar clarament anormal (malgrat les afirmacions que feia la consellera d'educació en sentit contrari), s'està vivint en els claustres de professors de les illes, durant aquest final de curs, una situació molt peculiar: l'obligació de votar el que li convé a la conselleria.
  Com era previsible a la vista del fanatisme amb què el govern Bauzá va defensar el TIL en contra de la immensa majoria de sectors implicats, especialment els formats per professionals i experts en la matèria, el govern balear ha donat una passa més en l'aplicació d'aquest experiment educatiu: ha obligat a cada centre a dissenyar un projecte educatiu que s'adapti a les noves instruccions que ha publicat sobre el TIL, i que a més a més ha d'estar aprovat, des del punt de vista pedagògic, pels claustres de professors corresponents.
  El problema és que la normativa que ha fet el govern és tan restrictiva que la majoria de claustres no poden aprovar la seva adequació pedagògica de cap manera. Usant l'exemple d'un company, és com si demanen a un grup de cuiners que donin el vist i plau a una recepta de pastís de xocolata feta amb els ingredients per fer bunyols. Jo aniria un poc més lluny: és com si es demana aprovar la recepta per un bon plat però que només es poden usar substàncies tòxiques o verinoses per elaborar-la. I a més a més, amb unes proporcions ben definides.
  I com el govern fa les lleis, i la gent les ha de complir, encara que siguin incoherents o injustes, s'amenaça els docents amb què hauran de repetir les reunions per votar fins que l'aprovin.

  Potser aquesta és la nova estratègia del partit del govern, que sempre s'ha caracteritzat per una actitud molt "democràtica": fer repetir les  votacions fins que la gent voti allò que convé al que governa. "Democràcia" en la seva màxima expressió!

Enviat a Diario de Ibiza el 20/6/2014

Publicat el 3/7/2014

dilluns, 13 de gener del 2014

El curs no és irrecuperable

Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als companys que havien hagut de prendre aquesta decisió. No crec que, com passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual que no s'expulsarà als companys que no varen fer vaga.

Vaig fer vaga després d'haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de cobrar però incompleta en quant a deixar de  donar classe, ja que vaig fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora. Vaig decidir que faria classe si almenys 1 dels alumnes s'interessava per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m'espera un expedient per no fer la vaga "com marca la llei".

També vaig fer vaga perquè no crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que cada curs la conselleria es nega a cubrir (fins i tot a 2n de batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de diferents assignatures que "l'experiment" obsessiu anomenat TIL ha fet i farà perdre al llarg d'aquest curs.

I també vaig fer vaga perquè sembla que és l'únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s'està agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de novembre a l'institut Algarb on només 3 pares (un d'ells docent) es varen molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius.

Aquest conflicte és un conflicte social i per això no s'ha solucionat. Si fos un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels docents. Però és un problema ideològic. I l'ideologia és l'últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus fantasmes que els recolzen.

Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n'obrin cap altre i, a més a més, l'hem de recórrer sols, sembla l'únic que arriba a qualque lloc.

Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.

dimecres, 25 de setembre del 2013

Reflexions d'un pare-professor sobre la vaga

Som pare i professor, i estic de vaga.

  Fa molts dies que estava madurant diferents idees per escriure una carta. Però tenia moltes idees diferents i tenia també moltes diferents intencions: contar a la gent el meu punt de vista, intentar conscienciar la "majoria silenciosa", desfogar-me de la ràbia, impotència i frustració, o transmetre la il·lusió i el coratge que cada matí i en cada concentració rep dels meus companys.

  Però per altra part, curiosament, des de que estic de vaga tenc menys temps que tenia en circumstàncies normals. Avui he trobat el moment, l'he fet, i és ara.

  En un primer moment havia pensat donar-li a l'escrit un to irònic plantejant que els nostres governants actuals ja haguessin estudiat amb el trilingüisme, ja que quan estudiaven no varen entendre la diferència entre dictadura o oligarquia i democràcia. I tampoc varen aprendre a parlar en català o castellà (en anglès encara no he sentit cap declaració de la consellera). La catequesi també la degueren fer trilingüe, ja que no entengueren que un dels deu manaments és no dir mentides.

  Però avui m'he assabentat d'una situació que m'ha entristit profundament, encara que no m'ha sorprès. Avui he sabut que alguns alumnes de segon de batxillerat del meu Institut, que conec des de 2n d'ESO, s'han vist forçats per la situació actual a passar-se a l'educació privada o a sortir de les Illes per intentar aconseguir les altíssimes notes que necessiten per començar la carrera que fa anys que desitgen. Els entenc i els don suport, a ells i als seus pares, que hauran de fer el sacrifici, a més de l'econòmic, de deixar amics i llocs coneguts i estimats en busca del seu somni. També m'entristeix que altres pares que s'estimen igual els seus fills no tendran ni tan sols aquesta opció.

 Esper, i per això seguiré fent vaga, que aquest sacrifici que tants estam fent per no doblegar-nos a l'obsessió desequilibrada d'unes poques persones (el Sr. Bauzá i pocs més) ens serveixi per evitar el que molts ens imaginaven que passaria a llarg termini: desmuntar l'educació pública de qualitat afavorint l'ensenyament privat. 

  Si ens agenollam ara, el Sr. Bauzá (no perdré les formes encara que en tenc moltes ganes) estarà aconseguint a molt curt termini el que estam lluitant tant per evitar. 

   Amb aquesta vaga m'estic donant compte de moltes coses: de la solidaritat i el coratge que sents quan veus tanta gent defensant el mateix que tu defenses; de l'obsessió,  prepotència i arrogància d'aquells que ens estan governant; de la nostra falsa democràcia, on aquells als que votam estan al servei dels seus dirigents de partit, que decidiran si incloure'ls o no en les properes llistes electorals. I també m'he adonat que les paraules d'Espriu estan molt vives:"A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol..."

  Esper donar-me compte de que la majoria silenciosa, quan es tracta de temes tan importants, sap alçar la veu. Els que pensau que tants de docents que protestam tenim raó, teniu una magnífica oportunitat a la manifestació del proper diumenge 29. Els que pensau que el que té raó és el president i els seus col·laboradors, podeu escollir qualsevol altre dia. 

J. Francesc Huguet
Enviat a Diario de Ibiza , Diario de Mallorca i Ultima Hora
Dia 25/9/2013


divendres, 30 d’agost del 2013

Preocupats per l'inici de curs

Ara que s'acaba l'estiu alguns pares es mostren preocupats sobre com començarà el curs. Les afirmacions dels principals responsables polítics dient que començarà amb tota normalitat no els deuen convèncer (en campanya electoral deuen ser més convincents). Han sentit que es prepara un vaga indefinida entre els mestres i professors i saben que això afectarà els seus fills i els afectarà a ells. I pensen que ni els seus fills ni ells tenen la culpa.

 Jo també som pare però al mateix temps som professor i estic totalment d'acord en que els nostres fills i alumnes no tenen cap culpa d'aquesta situació. I per això, durant quatre anys he estat aguantant congelacions i retallades de sou, increment d'hores de feina i d'alumnes per classe. I en el darrer any he estat rompent-me la cara al carrer (així és com em sent jo que per natural no m'agrada cridar l'atenció) en casserolades, concentracions i manifestacions. Tot intentant que els meus problemes laborals no afectin els nostres alumnes i fills, ni els seus pares.

 Però pens que aquesta volta ja és massa, ja que no únicament ens han reduït les nostres retribucions amb l'excusa de la crisi, sinò que estan despestrigiant tot el col·lectiu amb falses acusacions i estan degradant el sistema educatiu intentant fer creure que millorarà l'aprenentatge de l'anglès. I tot això des d'una total arrogància i despreci, negant-se a qualsevol tipus de diàleg, amb l'excusa que és una proposta del programa electoral que els ha donat la majoria per governar (un programa electoral que incompleixen amb allò que els interessa, i una majoria que en realitat és de menys del 30% de la gent que té dret a votar, tot sigui dit).

 Jo esper que el curs comenci sense vagues. Ho esper perquè no em fa cap il·lusió la possibilitat d'estar mesos sense cobrar. I també ho esper perquè prefereix molt més estar a classe amb els meus alumnes, intentant fer-los entendre la meva assignatura usant les noves estratègies que durant l'estiu he anat imaginant (i que segur que no funcionaran millor si les faig en anglès), que estar al carrer protestant per una situació que consider profundament injusta. 
  Els meus sentiments de persona tímida i introvertida m'espitgen a mantenir la situació sense canvis, dins el funcionament habitual, aguantant el que faci falta. Però tenc la convicció de que davant les agressions i les injustícies un ha de donar la cara i defensar la seva opinió públicament en lloc de queixar-se només en el seu entorn i deixar la feina bruta als altres. I aquesta convicció m'espitja amb més força cap a posar-me en vaga si els que governen no rectifiquen la seva actitud.

 Efectivament els nostres fills i alumnes no tenen cap culpa. Però la culpa no és dels mestres i professors que intentam ensenyar i cuidar aquestos infants el millor que sabem a canvi d'un sou i unes vacances que no varem decidir nosaltres, i per les quals hem estat disposats a dedicar alguns anys a estudiar carreres i a fer oposicions. I els pares, especialment els que han col·laborat en les queixes i manifestacions, no tenen més culpa que els professors que, com a majors d'edat, tenim la possibilitat d'escollir qui ens governarà durant quatre anys. Però ja no tenim més eines, ja no veim més sortides. Si els responsables polítics no ens respecten dins les aules, almenys ens hauran de veure i sentir al carrer.
 Aclariments finals:
  • La crisi no l'hem generat els docents, ja que en temps de bonança no ens hem beneficiat especialment perquè no varem tenir cap augment de sou ni tampoc teniem menys feina.
  • Als docents, els governants ens han acusat d'adoctrinar dins les aules, però no han expedientat a ningú per aquest fet ja que era fals (sí han expedientat a tres directors per no voler cumplir una normativa injusta i probablement il·legal)
  • Amb el decret de trilingüisme es degradarà el sistema educatiu, perquè ni la majoria de professors ni molt menys els alumnes estan preparats per fer classes d'altres assignatures en anglès, sense cap reducció d'alumnes als grups on es faci (de fet augmentant el nombre de boixos a cada aula durant els darrers anys) i sense preveure cap sistema d'avaluació per garantir que no es perden els coneixements de les àrees afectades.
Enviat a diario de Ibiza el 30/8/2013
J. Francesc Huguet
07800 Eivissa