Reflexions d'un pare-professor sobre la vaga

Som pare i professor, i estic de vaga.

  Fa molts dies que estava madurant diferents idees per escriure una carta. Però tenia moltes idees diferents i tenia també moltes diferents intencions: contar a la gent el meu punt de vista, intentar conscienciar la "majoria silenciosa", desfogar-me de la ràbia, impotència i frustració, o transmetre la il·lusió i el coratge que cada matí i en cada concentració rep dels meus companys.

  Però per altra part, curiosament, des de que estic de vaga tenc menys temps que tenia en circumstàncies normals. Avui he trobat el moment, l'he fet, i és ara.

  En un primer moment havia pensat donar-li a l'escrit un to irònic plantejant que els nostres governants actuals ja haguessin estudiat amb el trilingüisme, ja que quan estudiaven no varen entendre la diferència entre dictadura o oligarquia i democràcia. I tampoc varen aprendre a parlar en català o castellà (en anglès encara no he sentit cap declaració de la consellera). La catequesi també la degueren fer trilingüe, ja que no entengueren que un dels deu manaments és no dir mentides.

  Però avui m'he assabentat d'una situació que m'ha entristit profundament, encara que no m'ha sorprès. Avui he sabut que alguns alumnes de segon de batxillerat del meu Institut, que conec des de 2n d'ESO, s'han vist forçats per la situació actual a passar-se a l'educació privada o a sortir de les Illes per intentar aconseguir les altíssimes notes que necessiten per començar la carrera que fa anys que desitgen. Els entenc i els don suport, a ells i als seus pares, que hauran de fer el sacrifici, a més de l'econòmic, de deixar amics i llocs coneguts i estimats en busca del seu somni. També m'entristeix que altres pares que s'estimen igual els seus fills no tendran ni tan sols aquesta opció.

 Esper, i per això seguiré fent vaga, que aquest sacrifici que tants estam fent per no doblegar-nos a l'obsessió desequilibrada d'unes poques persones (el Sr. Bauzá i pocs més) ens serveixi per evitar el que molts ens imaginaven que passaria a llarg termini: desmuntar l'educació pública de qualitat afavorint l'ensenyament privat. 

  Si ens agenollam ara, el Sr. Bauzá (no perdré les formes encara que en tenc moltes ganes) estarà aconseguint a molt curt termini el que estam lluitant tant per evitar. 

   Amb aquesta vaga m'estic donant compte de moltes coses: de la solidaritat i el coratge que sents quan veus tanta gent defensant el mateix que tu defenses; de l'obsessió,  prepotència i arrogància d'aquells que ens estan governant; de la nostra falsa democràcia, on aquells als que votam estan al servei dels seus dirigents de partit, que decidiran si incloure'ls o no en les properes llistes electorals. I també m'he adonat que les paraules d'Espriu estan molt vives:"A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol..."

  Esper donar-me compte de que la majoria silenciosa, quan es tracta de temes tan importants, sap alçar la veu. Els que pensau que tants de docents que protestam tenim raó, teniu una magnífica oportunitat a la manifestació del proper diumenge 29. Els que pensau que el que té raó és el president i els seus col·laboradors, podeu escollir qualsevol altre dia. 

J. Francesc Huguet

Enviat a Diario de Ibiza , Diario de Mallorca i Ultima Hora

Dia 25/9/2013