Preocupats per l'inici de curs

Ara que s'acaba l'estiu alguns pares es mostren preocupats sobre com començarà el curs. Les afirmacions dels principals responsables polítics dient que començarà amb tota normalitat no els deuen convèncer (en campanya electoral deuen ser més convincents). Han sentit que es prepara un vaga indefinida entre els mestres i professors i saben que això afectarà els seus fills i els afectarà a ells. I pensen que ni els seus fills ni ells tenen la culpa.

 Jo també som pare però al mateix temps som professor i estic totalment d'acord en que els nostres fills i alumnes no tenen cap culpa d'aquesta situació. I per això, durant quatre anys he estat aguantant congelacions i retallades de sou, increment d'hores de feina i d'alumnes per classe. I en el darrer any he estat rompent-me la cara al carrer (així és com em sent jo que per natural no m'agrada cridar l'atenció) en casserolades, concentracions i manifestacions. Tot intentant que els meus problemes laborals no afectin els nostres alumnes i fills, ni els seus pares.

 Però pens que aquesta volta ja és massa, ja que no únicament ens han reduït les nostres retribucions amb l'excusa de la crisi, sinò que estan despestrigiant tot el col·lectiu amb falses acusacions i estan degradant el sistema educatiu intentant fer creure que millorarà l'aprenentatge de l'anglès. I tot això des d'una total arrogància i despreci, negant-se a qualsevol tipus de diàleg, amb l'excusa que és una proposta del programa electoral que els ha donat la majoria per governar (un programa electoral que incompleixen amb allò que els interessa, i una majoria que en realitat és de menys del 30% de la gent que té dret a votar, tot sigui dit).

 Jo esper que el curs comenci sense vagues. Ho esper perquè no em fa cap il·lusió la possibilitat d'estar mesos sense cobrar. I també ho esper perquè prefereix molt més estar a classe amb els meus alumnes, intentant fer-los entendre la meva assignatura usant les noves estratègies que durant l'estiu he anat imaginant (i que segur que no funcionaran millor si les faig en anglès), que estar al carrer protestant per una situació que consider profundament injusta. 

  Els meus sentiments de persona tímida i introvertida m'espitgen a mantenir la situació sense canvis, dins el funcionament habitual, aguantant el que faci falta. Però tenc la convicció de que davant les agressions i les injustícies un ha de donar la cara i defensar la seva opinió públicament en lloc de queixar-se només en el seu entorn i deixar la feina bruta als altres. I aquesta convicció m'espitja amb més força cap a posar-me en vaga si els que governen no rectifiquen la seva actitud.

 Efectivament els nostres fills i alumnes no tenen cap culpa. Però la culpa no és dels mestres i professors que intentam ensenyar i cuidar aquestos infants el millor que sabem a canvi d'un sou i unes vacances que no varem decidir nosaltres, i per les quals hem estat disposats a dedicar alguns anys a estudiar carreres i a fer oposicions. I els pares, especialment els que han col·laborat en les queixes i manifestacions, no tenen més culpa que els professors que, com a majors d'edat, tenim la possibilitat d'escollir qui ens governarà durant quatre anys. Però ja no tenim més eines, ja no veim més sortides. Si els responsables polítics no ens respecten dins les aules, almenys ens hauran de veure i sentir al carrer.

 Aclariments finals:

• La crisi no l'hem generat els docents, ja que en temps de bonança no ens hem beneficiat especialment perquè no varem tenir cap augment de sou ni tampoc teniem menys feina.
• Als docents, els governants ens han acusat d'adoctrinar dins les aules, però no han expedientat a ningú per aquest fet ja que era fals (sí han expedientat a tres directors per no voler cumplir una normativa injusta i probablement il·legal)
• Amb el decret de trilingüisme es degradarà el sistema educatiu, perquè ni la majoria de professors ni molt menys els alumnes estan preparats per fer classes d'altres assignatures en anglès, sense cap reducció d'alumnes als grups on es faci (de fet augmentant el nombre de boixos a cada aula durant els darrers anys) i sense preveure cap sistema d'avaluació per garantir que no es perden els coneixements de les àrees afectades.

Enviat a diario de Ibiza el 30/8/2013

J. Francesc Huguet

07800 Eivissa