Reflexions econòmiques

Des de fa uns mesos estam rebent un curs accelerat d'economia, o de termes econòmics com a mínim. Prima de risc, deute sobirà, dèficit públic, ... són termes que al menys una volta al dia se citen en la majoria d'informatius espanyols. 

 Record una conversa de l'estiu passat, amb un dels meus millors amics, a la platja, sobre el tema de les hipoteques (per aquells moments els desnonaments eren la noticia més repetida) i sobre el deute (en aquells moments el més preocupant era el de Grècia) dels països envers els inversors (habitualment extrangers). 

 En aquells moments, el meu raonament se fonamentava, per a cada tema, en aquestos plantejaments:

• No era just que es mantingués el deute amb el banc d'una persona que no podia pagar l'hipoteca, després de que el banc es quedàs amb el pis, taxat al preu que vulgui el banc (sempre molt inferior al que es va considerar per concedir-li l'hipoteca)
• Que passaria si un país (com Grècia en aquells moments) es declarava en suspensió de pagaments? Aniria a desnonar-lo la policia? De quin país provindria? Ficarien a la presó a algú, govern, població, ..?

El meu amic defensava la postura més oficialista: si es permetia la "dación en pago" la gent canviaria de pis sense control ja que no es comprometrien a seguir pagant la hipoteca, i una suspensió de pagament perjudicaria al propi país per la pèrdua de credibilitat internacional a l'hora de demanar nous préstecs (emissió de deute públic).

Han passat 11 mesos. Ara els desnonaments ja no són noticia (encara que se segueixen produint), i és Espanya qui te el risc de ser intervinguda per problemes de finançament. Però els beneficiats del procés són els mateixos: els inversors internacionals. Tal com va reconeixer el Conseller econòmic del Govern Alemany,  “esta ayuda no es a estos países, sino a nuestros propios bancos, que tienen gran cantidad de la deuda privada en aquellos países”, en referència als rescats econòmics als països PIGS. Els governs de la majoria de països europeus (excepte Islàndia, on varen "derrocar" el govern polític-financer que tenien) estan endeutant més i més els ciutadans del seus països (per salvar a bancs privats en el cas d'Espanya) per assegurar que els inversors extrangers/privats no tenguin el risc que és inherent a les inversions: la possibilitat de no recuperar el que s'ha invertit.

 Com han comentat alguns analistes econòmics, estan socialitzant pèrdues i privatitzant beneficis. Si no basta mirar quines persones segueixen guanyant beneficis (encara que menys, segons publiquen) i quines estan totalment arruinades.

Dues reflexions més: 

• El govern alemany no està ajudant als espanyols sinó als seus propis bancs, augmentant la pressió sobre els espanyols (amb la complicitat del govern espanyol) http://www.vnavarro.org/?p=7530
• Aquesta crisi te una diferència fonamental amb la de 1929: en aquella alguns dels poderosos varen quedar arruinats i se suicidaven tirant-se per la finestra, segons diuen. En aquesta, els poderosos (que de fet han provocat la crisi per convicció o per incompetència) mantenen o fins i tot augmenten els seus privilegis.