En primer lloc agrair-li novament que vengués a respondre els plantejaments que havia fet.
Passat ja un temps de la seva visita, volia aprofitar per matisar, amb un poc més de tranquilitat i perspectiva, alguns dels aspectes dels que varem tractar.
Esper haver sabut explicar que no em semblava malament que hi hagi d'haver una reflexió sistemàtica sobre els resultats acadèmics dels alumnes, de fet crec que és imprescindible. El que sí em semblava malament era la forma de fer-ho, especialment sense haver definit un sistema de control de la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge previ a l'anàlisi comparatiu i "justificable". Centrar el debat sobre el fracàs escolar en les notes que tenen els alumnes, sense haver definit prèviament alguna referència sobre el que realment aprenen em sembla erroni.
Per altra part volia aprofitar per comentar la comparació entre els cirurjans i els professors del passat i d'ara, que em va semblar molt interessant i exemplificadora: efectivament un professor del passat podria fer la seva feina en una aula d'avui dia, però entre altres motius perque els recursos que l'administració educativa instal·la en les aules dels seus centres de treball són els mateixos que coneixien els professors del passat. Amb els cirurjans no passa el mateix perque les dotacions dels quiròfans actuals (suministrats per l'administració sanitària) no tenen res a veure amb l'instrumental de fa un segle.
Per últim m'agradaria aclarir que la meva actitud sobre aquest tema no respon a un comportament crític, de manera destructiva, com el que poden tenir altres companys, que s'oposen sistemàticament a qualsevol proposta que suposi més feina o una pèrdua de independència. Crec haver mostrat sempre interés per millorar i per criticar constructivament. Per això he adjuntat a aquest missatge un arxiu de propostes que ja vaig fer arribar als seus antecessors molts anys enrrera (i dels que mai vaig rebre cap resposta, per cert). No pretenc que se'l llegeixi i menys que em contesti (algunes propostes ja han sigut aplicades i altres estaran desfassades), sinó que voldria "demostrar" l'ànim amb que vaig iniciar aquest "debat".
Atentament. Josep F. Huguet. Dpt. Tecnologia. IES ALGARB
Afegint idees:
ResponEliminaEn relació a aquest apartat m'agradaria incloure una reflexió sobre un interessant comentari de l'Inspector, en el que comentava el fet de que la de professor és una de les professions on els recursos habitualment emprats menys han canviat en el darrer segle. Però s'ha de tenir en compte que en aquesta situació els que menys responsabilitat tenim som precisament els professor, ja que els recursos que usam són els que ens suministre l'administració: pissarres (com fa 100 anys), guix (com fa 100 anys), a totes les aules, 1 pisarra electrònica a 1 aula per tot l'Institut, 15 ordinadors a 2 aules, per tot l'Institut. El mercat tampoc ajuda gaire a evolucionar, on el pes de les editorials que saturen el mercat amb llibres de text, si fa no fa, com fa 100 anys, sense diferenciar per nivells, interessos, capacitats o motivacions d'alumnat, plantejant un model totalment estandard que els professors, sense preparació específica ni temps, hem d'adaptar no sols a la multiplicitat d'alumnes "estandard" sinó també als alumnes amb discapacitats. Per canviar aquesta situació, en la proposta d'equipaments que se m'ha demanat enguany, de manera urgent, a principis d'Octubre, he sol·licitat una pantalla tàctil (associada o no a ordinador portàtil) i un projector o pantalla plana grossa. Aquestos equipaments permetrien rendibilitzar molt la feina del professor, millorar les presentacions i explicacions, capturar puntualitzacions especials i no tenir-les que refer, grup per grup, aula per aula. Fins i tot permetria col·locar a Internet les presentacions i explicacions perque servissin per alumnes que no han pogut assistir a classe per malaltia, viatge, etc, o per compartir recursos i informació amb altres professors. A la memòria de final de curs comentarem si hem aconseguit aquestos recursos, i l'ús que n'hem fet.