dimecres, 7 de juliol del 2010

Propostes en l'àmbit: Del procés selectiu-3 (Març 1999)

(en gris els apartats que crec que ja s'han modificat o que no són d'aplicació)
 
3. Referit a l'estructura i desenvolupament de les proves.

En l'apartat destinat a les proves de la fase d'oposició, el disseny del procés enfocat a facilitar la màxima objectivitat possible en la valoració per part dels tribunals, major uniformitat entre diferents tribunals i especialitats, limitar el pes de l'atzar en les diferents passes així com reduir (si no, eliminar) la sensació d'injustícia, frustració, ... que algunes situacions actuals provoquen en els opositors (que són persones titulades) és un objectiu interessant. Alguns dels canvis (no massa radicals) que es podrien fer estan explicats a continuació (alguns d'ells no van en contra del RD esmentat):
Canviar l'ordre de les proves (art 27): Això permetria donar més importància a la capacitat educadora d'una persona que els seus coneixements "memorístics". Donat que la prova més adequada per valorar aquesta capacitat és la que tradicionalment s'efectua al final, coneguda com "la tancada", on el participant ha d'exposar un tema d'entre dos escollits a l'atzar, disposant de temps de preparar-se, podria fer-se en primer lloc. Aquesta prova es la que millor imita les condicions que haurà de desenvolupar el professor dins l'aula i per tant és la més adequada per l'avaluació dels candidats. Però possiblement també és la més lenta de realitzar, encara que ben organitzada no suposaria una diferència abismal amb l'actual. En qualsevol cas, la prova de desenvolupament per escrit i de memòria d'uns temes, elegits a l'atzar (com a la loteria) d'entre l'extensíssim conjunt de temes del temari oficial, que habitualment és fa la primera i que pot servir per eliminar la major part d'opositors te una sèrie d'inconvenients:
• El fet de desenvolupar un únic tema d'entre els 71 del temari (escollit entre dos elegits a l'atzar) valora més la sort d'una persona en memoritzar el tema adequat que els coneixements que té del conjunt de temes. (En cap dels centres educatius que conec tenen sistemes d'avaluació on l'estudiant pugui escollir les preguntes que ha de contestar per aprovar, i molt menys aprovar estudiant un únic tema de tota l'assignatura).
• L'establiment de una puntuació de 5 (sobre 10 punts) com criteri eliminatori de les proves és inadequat ja que com no hi ha un criteri objectiu per puntuar cada tema, la puntuació que obté cada opositor dependrà dels coneixements de partida dels membres del tribunal, de la rigorositat d'aquestos en la consideració de "mínim acceptable" (que pot venir influïda per la pressa del tribunal per acabar les proves si tenim en compte la incomoditat que suposa per alguns membres del tribunal el fet de perllongar la durada de les proves (la majoria de professorat no se sol entusiasmar quan li correspon ser membre de tribunal, sobre tot si suposa desplaçar-se respecte a la seva illa de residència)), de la puntuació dels participants que hagin actuat just abans.
Aquesta prova, en cas de mantenir-se amb l'estructura actual, únicament hauria de servir per complementar l'ordenació dels candidats en funció dels seus coneixements, però mai per excloure'ls. Tot i així seria més útil, des del meu punt de vista, avaluar els coneixements dels participants sobre 5 temes del temari per exemple, escollits a l'atzar si es vol, on els participants exposassin els seus coneixements (resumint el més important, naturalment) sobre tots els temes extrets (sense possibilitat d'elegir un o l'altre). Aquest plantejament és més concordant al de la prova pràctica, que anteriorment es feia en segon lloc i que les passades oposicions es va eliminar (al menys de l'especialitat de tecnologia, segons tenc entès). Aquesta prova pràctica era molt més valuosa per determinar els coneixements generals del temari que tenen els participants, ja que permet avaluar diferents temes a la vegada i comprovar el coneixement real (i no sols la memorització) que d'un aspecte determinat té l'opositor, imprescindible si el que es pretén del professorat seleccionat es que pugui transmetre (o millor " mediar") als alumnes uns coneixements en lloc de solament reproduir-los, com si fos una cinta magnetofònica.
Criteris d'eliminació més objectius: Si s'han de mantenir criteris eliminatoris de les proves per agilitzar el procés (encara que seria més just i eficient valorar a tots els aspirants en totes les proves), els criteris per passar d'una prova a la següent haurien d'establir-se per comparació entre els participants i no en relació a una referència (la puntuació de 5) molt subjectiva, difícil de fixar i impossible de definir. La manera més justa i objectiva, segons crec, seria que s'establissin uns percentatges en funció dels candidats presentats i de les places convocades, de manera que els participants millor puntuats inclosos en cada percentatge passarien a la següent prova: p.ex.: en l'estructura que inclou tres proves, la primera prova la passarien el 50 % de participants més ben puntuats, la següent novament el 50 % dels que havien passat (es a dir, el 25 % respecte al grup inicial) i la darrer també el 50 % (12,5 % dels presentats) repartint les places existents millor puntuats (incloent la part de mèrits). D'aquesta manera, en convocatòries amb molts d'aspirants, no quedarien places desertes. Podria fixar-se una puntuació mínima (2 o 3 punts) per tenir previst l'improbable cas de que la majoria d'aspirants d'una convocatòria concreta tenguessin un nivell general anormalment baix.
Mantenir la valoració d'un tribunal més d'una convocatòria: Una altra situació bastant injusta i que genera gran malestar entre els afectats és la situació (en la que jo mateix m'hi he trobat en una ocasió) dels participants que havent superat totes les proves tenen un nº d'ordre inferior al nº de places convocades, i per tant, queden sense plaça. Si un determinat candidat te condicions adequades per haver-se convertit en funcionari de carrera en condicions més propicies (major nº de places convocades per bonança econòmica o per apreciació de l'administració governant), se l'hauria de considerar adequat encara que les condicions siguin un poc més adverses, i mantenir-li "l'aprovat" per una propera convocatòria on hi hagi més places (cosa que a l'ensenyament, al menys de moment, és bastant habitual i periòdic)
Repartiment de places per tribunals: Tal com permet l'article 8.5 del RD 850, en els casos en que hi hagi més d'un tribunal (aspecte que me pareix molt positiu és el d'haver descentralitzat els procediments i preparar tribunals en les diferents illes quan hi ha prou gent que sol·liciti examinar-se en una illa concreta) seria més objectiu repartir el total de places proporcionalment al nº d'aspirants presentats a cada tribunal, ja que d'aquesta manera s'evitaria que les inevitables diferències en els criteris de puntuació que existeixen entre diferents tribunals (malgrat les mesures uniformitzadores i objectivadores que les comissions de selecció puguin dur terme) puguin afavorir especialment a un grup a costa dels altres.
Assignació de places per illes: Relacionat amb el punt anterior encara que més enfocat a l'ocupació de les places amb la primera destinació definitiva, podria ser interessant repartir les places convocades per illes en funció de les necessitats insulars específiques, de manera que els opositors seleccionats que s'haguessin presentat a les places d'una determinada illa haurien de demanar al menys la seva primera plaça definitiva en aquella illa, podent més endavant sol·licitar altres destins si es vol garantir la mobilitat del funcionariat. D'aquesta manera podria controlar-se un poc més la situació d'interinitat i falta d'estabilitat en els claustres dels centres pitiüsos.
Uniformitzar la durada de les proves: Per tal d'evitar molèsties de desplaçament als opositors i als tribunals, despeses a la conselleria, així com greuges comparatius entre diferents tribunals i especialitats, s'hauria de fixar la quantitat de participants convocats per cada sessió per cada tipus diferent de proves, de manera que la durada del procediment depengués únicament dels opositors presentats en cada especialitat i cada tribunal i no de les ganes de fer feina o cobrar dietes que alguns tribunals puguin tenir.
Major transparència del procés: Encara que el RD indica el contrari, crec que la falta d'informació sobre les puntuacions dels opositors que no superen les diferents proves és perjudicial i sembla voler propiciar la possibilitat d'una actuació poc clara dels tribunals, cosa que en general no crec que succeeixi. Es a dir, s'haurien d'exposar les notes de tots els participants en cada prova, no per posar en evidència "la falta de preparació" dels opositors més mal puntuats sinó per informar a tots de la valoració que ha fet el tribunal de la seva actuació i poder ajustar-la o rectificar-la en properes actuacions. L'avaluació ha de tenir un caràcter pedagògic, com sabem la major part del professorat, i aquest principi hauria d'aplicar-se també als procediments selectius per complementar el caràcter "selectiu" i "excloent" que és l'únic que tenen de moment. Aquesta publicació de resultats és especialment important després de la darrera prova, ja que si es fa com fins ara, l'opositor que no es troba inclòs en el llistat d'aprovats no sap si no ha superat la darrera prova o si el seu nº d'ordre, una volta afegida la puntuació ponderada de la fase de concurs, és inferior al nombre de places convocades. Per saber-ho s'ha de sol·licitar, per escrit i amb fotocòpia del DNI, i la resposta es retorna per correu, retardant la possible reclamació per errors que es puguin produir (com va passar en la convocatòria del 96, on el final es varen tenir que donar 5 places de tecnologia encara que només se n'havien ofert 4).
Publicació uniforme de tots els resultats a les diferents "delegacions territorials" de cada illa: Malgrat l'esforç fet per l'administració Autonòmica per descentralitzar els procediments selectius (tal com altres tràmits de l'àmbit docent com la distribució de places), que com ja he comentat anteriorment em pareix magnífic, en el cas que no hi hagi prou sol·licitants per anomenar un tribunal a una illa concreta, es podria facilitar que la informació sobre els resultats de les diferents proves arribàs a totes les illes al mateix temps (no únicament al lloc on s'han realitzat les proves) ja que els opositors d'illes veïnes no es veurien obligats a perllongar l'estada (i les despeses, conseqüentment) únicament per esperar la publicació dels diferents resultats. Amb els sistemes actuals de comunicació (que tant es volen potenciar des de l'administració educativa) això no seria cap problema.
Avaluació més didàctica: Encara que aquest punt és un poc utòpic, seria molt coherent que els procediments selectius per proveir d'educadors a l'administració donàs exemple del que gran part de les publicacions del MEC sobre la reforma educativa demanen del professorat envers al seu alumnat. Malgrat les circumstàncies i objectius d'unes oposicions són ben diferents a les del procés d'ensenyament-aprenentatge de qualsevol centre educatiu, cada pas que l'administració pugui fer per donar exemple de com dur a la pràctica les teories pedagògiques que es volen instaurar seria ben rebut per part del funcionari docent. En aquest sentit, donar sistemes alternatius als exàmens per avaluar la competència d'una persona (opositor o alumne), tenir en compte l'atenció a la diversitat i el paper mediador i no transmissor del professorat en els cursets organitzats pels CPRs, entre altres, serien punts que, personalment, consideraria molt positius.
Ajustar les proves als coneixements que s'han de tenir per impartir les àrees i assignatures: Les proves dels procediments selectius haurien de servir al tribunal per poder garantir que el participants que les superen estan en condicions d'impartir qualsevol assignatura relacionada amb l'especialitat per la que es presenten, ja que en la plaça que ocupin de manera definitiva si superen el procés es possible que l'hagin de donar. En el cas de la tecnologia, això suposa que en la modalitat de Batxillerat tecnològic es poden donar assignatures de Tecnologia Industrial, Mecànica o Electrotècnia, de les quals els alumnes poden examinar-se en la selectivitat. Seria important estar segurs que el professor amb destinació definitiva (i possiblement Cap del departament) tengués els coneixements per resoldre els problemes de selectivitat si es pretén que pugui ensenyar als seus alumnes com ho han de fer per superar les P.A.U. sense entrebancs. La prova pràctica (que l'any anterior s'ha eliminat) podia ser un bon sistema per comprovar aquests tipus de coneixements.
Fase de pràctiques abans, si s'ha fet d'interí: Com he comentat a l'apartat anterior, la fase de pràctiques (que tenc la sensació que enguany no l'han realitzat els opositors) s'hauria de lligar més amb l'inici de la docència que amb la superació de les oposicions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada