Però això no és culpa, únicament, de les grans empreses (com escorpins de la nostra societat) sinó també dels governs que escollim dins la "pseudo-democracia" que tenim. Amb l'excusa de la llei (lleis antigues i/o preparades en la penombra per aquestes mateixes "personalitats") no es poc canviar la situació actual, diuen.
Les lleis, en les democràcies reals, les fa el poder legislatiu, escollit per la gent del carrer (una persona adulta, un vot) i per tant, quan una llei és injusta, aquest poder legislatiu té la legitimitat (i l'obligació moral) de canviar-la. Massa voltes en els darrers temps hem sentit que no es poden fer coses que moltes persones desitgen perquè van en contra de la llei.
Ara toca una altra volta (no perquè s'hagi fet moltes voltes abans sinó perquè moltes vegades abans s'hauria d'haver fet) fer les lleis que necessita la majoria de la gent. I aquestes lleis haurien d'anar en el sentit que cap empresa (o banc, que a voltes semblen un grup apart) que hagi rebut ajuts dels governs (ara o en crisis passades) pugui "disfrutar" de beneficis fins que no hagi retornat a la societat els ajuts rebuts.
És a dir, que en aquestos següents anys, els impostos sobre els beneficis a les empreses que han rebut ajuts (en forma d'ERTOs, de rescats bancaris o del que hagi sortit dels fons públics per ajudar en una situació normalment privada) ha de ser del 100% mentre no es recuperin els fons invertits (o del 70% si el 30% restant es reinverteix en millorar l'empresa en aspectes favorables socialment com els relacionats amb la crisi climàtica, que també ens ha de preocupar).
Ja veurem si els nostres representants polítics tendran el seny, la valèntia i la decència necessàries per evitar la socialització de pèrdues i la privatització de beneficis que tant desgraciadament ens acostuman a acceptar.