dilluns, 19 de novembre de 2018

És aquest el creixement econòmic que volen?

Són les sis i mitja de la tarda i fa un moment que s'ha produit la sisena o setena aturada elèctrica des d'ahir a les dotze de la nit. Talment com fa més de 40 anys, quan, amb quatre gotes i algun llamp, quedaven sense llum algunes zones de les illes.

Supòs que no vol ser una "performance" tècnica de to melancònic per fer-nos reviure moments de la infància als "baby-boomers" illencs. I no crec que sigui culpa d'algun cap de fibló descontrolat com el que va deixar sense llum a gran part de Menorca durant alguns dies fa unes setmanes.

Potser algun espavilat oportunista ho pot atribuir a les manies dels ecologistes que no volen permetre més línies elèctriques aérees d'alta tènsió necessàries (com a única opció factible) per reforçar les línies existents en front d'un increment de la demanda, que no para de creixer, any rera any.

 Desconec els detalls de les avaries que hi ha darrera d'aquestos talls reiterats però tenc prou coneixement del sector i prou contacte amb persones que hi treballen dia a dia com per assegurar sense massa por a equivocar-me que una gran part de la culpa és de la globalització de l'economia que ha afavorit que grans empreses (Endesa primer, i Enel després), més preocupades en aconseguir el major benefici possible que en donar un servei decent i mantenir una bona imatge de l'empresa, estiguin reduint a menys del mínim possible el manteniment de les xarxes elèctriques del nostre entorn. Basta veure portes d'armaris de comptadors elèctrics o de distribució (o CDUs) que es cauen a trossos per tot arreu (amb el perill que això suposa per infants que hi puguin jugar aprop, encara que avui en dia ja no n'hi ha gaire que juguin en el carrer o en el camp). Mentrestant, l'administració que hauria d'obligar a aquestes empreses que reinvertissin una part dels seus considerables guanys (incrementats des del govern amb preus prohibitius permesos amb l'excusa del dèficit tarifari) en mantenir les xarxes existents, mira cap a un altra costat.

 Ajuda a treure aquestes conclusions el fet de veure el disgust i la mala gana amb la que treballen alguns dels pocs professionals que encara queden en plantilla després de nombroses prejubilacions i baixes incentivades, fetes amb l'objectiu de subcontratar (externalizar en diuen ara) el major nombre d'operacions a preus més baixos, fregant l'explotació laboral que, com es produeix en forma de falsos autònoms, s'ha convertit en "esperit emprenedor".

 Per a jo és realment penós donar-me compte de que aquella romàntica idea de la Unió Europea (els estats units d'Europa) només ha servit perquè les elits econòmiques mundials puguin manejar millor el destí de millions de persones que cada volta mal-viuran més perquè ells despilfarrin més.

  Sé que hi ha europeistes irreductibles que no poden consentir que alguns partits polítics d'esquerres no creguin en aquest projecte europeu creat i manipulat pels "lobbies" econòmics de torn. Jo ho veig ben natural. De fet, si fa 150 anys haguessin funcionat les coses com ho fan avui dia, ni els Estats Units d'Amèrica (amb tots els seus defectes, que no són pocs des del meu punt de vista) serien el que són.

He pogut acabar l'escrit abans d'un nou tall de corrent. Vorem quan dura.


diumenge, 14 d’octubre de 2018

Quin és el vertader interés dels polítics en l'educació?

Després d'anys de sentir parlar a molts polítics de la necessitat d'un pacte educatiu, entre ells alguns presidents del govern espanyol, per aconseguir estabilitat en un punt fonamental de la nostra societat com és l'educació, un nombrós conjunt d'institucions i entitats de diferents ideologies relacionades amb el món educatiu de les illes Balears va aconseguir, després de mesos de treball, reunions i negociacions, definir un marc per desenvolupar un sistema educatiu estable i enfocat a la millora de les condicions i resultats dels veritable destinatari de l'educació: l'alumnat.

Aquest document redactat per "Illes per un pacte educatiu" havia aconseguit posar d'acord a gran quantitat de sectors molt diferents, conscient de que només d'aquesta manera es podia aconseguir un sistema que no es ves sotmés a canvis importants amb cada canvi de govern, com ha passat a Espanya els darrers vint anys.

El document redactat amb l'esforç i dedicació personal de molts professionals preocupats pel món educatiu, sacrificant temps lliure i estalvis propis en les nombroses reunions fetes, va ser lliurat al parlament de les illes Balears amb la il·lusió de que el nou parlament fos més receptiu a les propostes provinents dels professionals dedicats dia a dia a fer avançar l'ensenyament.

Doncs després de mesos "d'estudi" per part d'una "comissió d'experts", convenientment pagats amb sous dels nostres impostos imagin,  els representants polítics de les Balears han menyspreat la feina de Illes per un pacte, per motius que es podrien resumir en els següents: No voler perdre poder i control sobre l'educació i no acceptar un punt equilibrat de consens per defensar postures radicals que deuen captar més titulars.

La sensació que tenc en aquest moment és que els polítics són part important del problema i que, malgrat tot, els professionals que dia a dia s'esforcen en intentar millorar la seva tasca educativa ho seguiran fent i se'n sortiran, encara que no es pot arribar tan lluny quan s'ha de remar contra-corrent i amb la barca foradada.


dilluns, 19 de març de 2018

diumenge, 18 de març de 2018

I a Eivissa seguirem com a turistes?

És una bona notícia que els residents d'Eivissa que viatgem a Palma a partir de juny només paguem 1 euro del bitllet d'autobús d'allí, igual que la resta de residents de Palma. Però tenc el dubte si la targeta que s'ha de sol·licitar en el consell d'Eivissa servirà també per pagar menys a l'autobús de l'aeroport a Eivissa o aquí seguirem pagant com els turistes.

divendres, 8 de desembre de 2017

Carta al director de "El País"

Quisiera dar mi enhorabuena a las autoras de la publicación "Alicia en la Bélgica de las maravillas"   ya que, como dicen los matemàticos que hizo Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll) en el cuento que parafrasea el título de dicho escrito, han sabido plasmar dos situaciones diferentes en un mismo relato: Aquel, un planteamiento matemático y un cuento infantil, éstas, los nacionalismos catalán y vasco y el nacionalismo español. Perfectamente podrían haber titulado su escrito "Elvira y Teresa en la España de las maravillas" cambiando hispanofobia por catalanofobia, y "orgullosa de su diversidad" por "empecinada en su inexistente uniformidad".

Un último apunte: en la parte final del penúltimo párrafo hay un tufillo a "Vigía de occidente" demasiado fuerte para mi gusto.   

Enviada mitjançant el formulari el dia 8/12/17

dissabte, 11 de novembre de 2017

Periodismo y adoctrinamiento

Buenas tardes:

  Quisiera expresar mi más profundo rechazo a algunas opiniones (que no informaciones) vertidas desde la sección "ES MIRADOR" de su periódico donde, amparándose en el anonimato, se dedican a atacar y difamar reiteradamente a personas que no están de acuerdo con sus planteamientos. Y aunque en algunos casos sólo puedo suponer que los argumentos que utilizan son falsos, ya que no conozco directamente los hechos ni las personas a las que atacan, no ocurre lo mismo en el caso de Joan Amorós, maestro y director del CEIP Can Misses, al que sí conozco lo suficiente para saber que es un profesional comprometido con la docencia, con la escuela inclusiva y con la integración de los alumnos con necesidades educativas especiales. Un compañero con una capacidad de trabajo impresionante en favor de la mejora de nuestro sistema educativo, principal representante de las pitiusas en "Illes per un pacte", integrada por numerosas organizaciones de diferentes ámbitos, y activo miembro fundador de la recien creada "Associació Professional de Docents d'Eivissa", formada por profesionales de la educación de todos los niveles educativos y que, entre sus principales objetivos, pretende la mejora de las condiciones de aprendizaje de los alumnos, a partir, entre otros aspectos, de la mejora en la formación de los docentes. Una persona que en ninguna de las numerosas reuniones que recuerdo ha intentado imponer su criterio sinó que siempre ha procurado integrar diferentes puntos de vista.

  Y me parece aún más indigno que su planteamiento en contra de Joan venga a consecuencia, según tengo entendido, de una propuesta que publicó en twitter hace aproximadamente un mes, en donde decía que pediría al Consell Escolar del CEIP donde trabaja día a día, que vetara a su periódico mientras publicaran escritos de uno de sus opinadores habituales, y que, en esa ocasión, como otras tantas, había desacreditado el sistema educativo y a los docentes. Me permito recordarles las palabras que Ustedes mismos utilizaron en aquella ocasión: " aprender a respetar otras opiniones es muy saludable" , especialmente en casos de medios de comunicación en donde se supone que como periodistas deberían mostrar la realidad y pluralidad del entorno en lugar de pretender silenciar cualquier pensamiento discordante con el suyo. Al fin y al cabo, Joan dijo que pediría al Consell Escolar, máximo organo democrático del funcionamiento interno de los centros educativos, que vetara a su periódico. No dijo que impondría dicho veto como director de su centro ni que solicitaría que una autoridad concreta decretara el citado veto. 

  Reiterando su propuesta de que "respetar otras opiniones es muy saludable" tendrían que entender que algunas personas, incluidas directores de colegio (y bastantes más entre las que yo conozco) no estén de acuerdo con su línea editorial, totalmente sesgada hasta el punto de influenciar en algunos de los artículos periodísticos que publican, y mucho menos con los exabruptos y descalificaciones cargadas de odio y represión que lanzan algunos de sus opinadores. Personalmente detesto algunas secciones de su periódico y sólo leo los ejemplares que gratuitamente hacen llegar al instituto en el que trabajo y que, una vez leidos, reutilizo como papel absorbente para lixiviados y otros líquidos. En cualquier caso no tengo previsto solicitar que veten la entrada de su periódico en nuestro instituto; incluye magníficos ejemplos para explicar el adoctrinamiento que pretenden ejercer los mal llamados "medios de comunicación" y para mostrar lo contrario que hay que hacer para conseguir la paz y la concordia en este país.

  No sé si publicaran en su totalidad esta opinión (si pretenden hacerlo parcialmente para tergiversar mis palabras prefiero que no publiquen nada) y supongo que a partir de ahora seré objeto de sus ataques, a través de sus secciones características o de las redes sociales, en cuyo caso quisiera solicitarles un mínimo de decencia periodística para que, que en lugar de difamar improvisadamente se esfuerzen un poco en investigar y contrastar opiniones de alumnos, ex-alumnos, padres, compañeros,... de los 22 años que llevo impartiendo clase en Eivissa.

Enviado a redaccion@periodicodeibiza.es
el dia 11/11/17

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Europa és una mentida.

Abans amb la gestió de la crisi dels refugiats i ara amb el conflicte de Catalunya, ha quedat ben clar que els únics interessos que mouen els "governants d'Europa" són els econòmics de caire lliberal, és a dir, poder xuclar millor la classe mitjana #EuropeIsaLie