Aquesta és més recent que l'
entrada inclosa fa uns dies. No n'estic segur, però deu fer uns quatre o cinc anys. L'alumne co-protagonista, B H (com les bicicletes, encara que crec que no hi té res a veure) del grup de Garantia Social de Jardineria que hi ha a l'Institut.
Els fets, tal com els record, foren els següents:
"Estant de guàrdia, un dia a darrera hora, la professora d'Educació Física ens va avisar de que un conjunt d'alumnes no li deixaven fer classe amb el seu grup al pati. Vaig anar cap a ells i els vaig demanar que anassin cap a la seva aula, que jo els acompanyaria durant la resta d'hora. En entrar a l'edifici de l'Institut, un d'ells, l'esmentat B H, es va separar del grup i, amb tota la tranquilitat i "xuleria" del món (des del meu punt de vista), va anar a "saludar" un altre alumne que estava al costat de consergeria. Jo el vaig recriminar, en veu alta, cosa que no li va agradar i me va plantar cara dient que no tenia que cridar-li i que la seva professora deia que jo menyspreava els alumnes de Garantia Social.
Aprofitant que la seva professora estava a l'aula, davant els altres alumnes vaig retreure el tema. B H mantenia la seva afirmació. La professora ho va negar (encara que parlava poc, fins i tot amb la resta de professors, excepte amb les seves germanes supòs). La cosa va quedar així, bastant tensa, de manera que quan ens creuavem pels passadissos, ambdues mirades no eren gaire cordials encara que jo sempre el saludava i ell em responia.
Setmanes més tard, fent "la ronda" de guàrdia d'esplai per davant la cafeteria de l'Institut varem tornar a coincidir. Salutacions de rigor i mirades de desafiament. Em vaig dirigir a un conjunt d'alumnes que havien embrutat el terra demanant-los que recollissin la bruticia i me vaig col·locar el cinturó, que em queia un poc. En girar-me, en B H, estava fent la mateixa acció que acabava de fer jo, entre els seus companys, amb la mirada desafiant i sarcàstica cap a jo, talment com si m'estàs imitant. Em vaig adreçar a ell i li vaig preguntar "¿De qué vas?". Ell respongué, "¿ De qué vas tu?". Li vaig demanar que m'acompanyàs al despatx del director.
En entrar al despatx, B H va donar la mà al director i el va tractar amb bastanta familiaritat. Jo vaig explicar la meva versió dels fets. B H va dir que simplement s'estava col·locant els calçons perquè també li queien, ja que duia unes claus molt pesades dins (que en cap moment va mostrar per justificar-se). El director em va demanar davant l'alumne que en pensava jo. Li vaig reiterar que la meva sensació era clarament que m'estava escarnint. L'alumne es va reafirmar en la seva versió i el tema es va donar per tancat: era la meva impressió contra la seva versió.
Algunes setmanes més tard vaig veure com, entre el professor de Garantia Social i un dels caps d'estudis, expulsaven a B H. En sortir per la porta va cridar alguna cosa, que ja no record, en tò d'amenaça. Em va cridar molt l'atenció el tema i li vaig demanar al professor de GS sobre el que havia passat. Em va contar que B H era un alumne que ja havia donat problemes des del primer dia, que sempre s'encarava als professors i que alterava la resta d'alumnes. Però el motiu final de l'expulsió és que havia sacsejat al professor."
En va reconfortar comprovar que la meva impressió no era erronia. Però abans jo no coneixia la trajectòria de l'alumne. Es veu que el nostre director tampoc.
