Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.

Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?

El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.

El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".

Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

Indignació amb els bancs

Avui matí m'he tornat a indignar en saber que per ingressar sous en efectiu al Banc de Sabadell, al compte d'un client seu, no només no ho podia fer en qualsevol moment (havia de ser un dilluns, dimecres o divendres entre l'11 i el 24 de cada mes, de X a Y del matí)´, sinó que a més a més em cobrarien una comissió de 2 euros.

Ja fa temps que la majoria de bancs cobren comissions per tenir targetes de crèdit,  per enviar correu, per fer transferències per banca electrònica a altres bancs (alguns crec que fins i tot internament al propi banc), ... Però el fet de que et vulguin cobrar fins i tot per ingressar diners en efectiu (diner oficial de l'estat, imprés per la FNMT s'entèn), m'ha impactat.

Algú pot argumentar que és normal que els bancs, que són empreses privades, cobrin per un servei que fan, sobretot ara que el negoci del prèstec de diners està sota mínims (supòs que per la incertesa de poder recuperar el prèstec més que altra cosa). Però a jo no em sembla normal que jo estigui obligat a passar pel banc tant si vull com si no, ja que són moltes les situacions, fins i tot en institucions públiques, on no accepten pagaments en efectiu i t'obliguen a pagar amb targeta o fer un ingrés. Per tant, encara que no vulguem, estam en mans dels bancs. Unes empreses privades que només han de retre comptes als seus accionistes quan les coses van bé. I parar la mà a l'estat, és a dir a nosaltres, quan no poden pagar els sous multimilionaris dels seus ineficients directius.

Crec que aquesta dependència dels bancs s'ha d'arreglar, o almenys regular d'una manera raonable. Perquè no em sembla raonable que els bancs segueixin tenint més beneficis any darrera any, mentre la gent es queda sense casa, mentre la classe mitjana s'està empobrint, mentre els treballadors guanyem menys treballant més hores. Però no crec que els partits polítics que ens han governat fins ara, que han permès aquest poder dels bancs, que han protegit impresentables que s'assignaven pensions multimilionàries mentre l'entitat s'esfonsava, i que volen desmuntar el sistema públic de pensions per muntar plans d'inversions privats (gestionats per aquests bancs que es quedaran una part de les aportacions dels treballadors/empresaris per repartir entre els seus directius/accionistes i que si fan experiments "foradats" amb inversions "tòxiques" demanaran ajuda a l'estat/nosaltres encara que, suposadament, aquest estat no pot mantenir el sistema de pensions) ho vulguin/puguin fer. Així i avui, no.

I els bancs són només una de les grans empreses que s'estan aprofitant de la gent amb la col·laboració dels governs.

Esper sincerament que això es pugui arreglar. Però creure en una possible millora, tenir una mínima esperança, depèn de molts de nosaltres. Depèn d'una quantitat suficient de gent cansada de que li prenguin el pèl sempre els mateixos. Una quantitat suficient que no tengui por de provar altres opcions, malgrat la possibilitat de que siguin iguals, de que també ens vulguin pendre el pèl. Jo crec sincerament que no, perquè encara que volguessin, els altres no els taparien com s'han tapat fins ara. No després del que estam vivint.

Aquest escrit no l'he enviat als diaris

Interès per l'educació

Aquest cap de setmana passat es va realitzar una reunió a Palma per proposar com millorar l'educació.

En aquesta reunió, persones de diferents col·lectius vinculats amb el món educatiu, des de representants de les associacions de pares i mares fins a representants del món empresarial, passant per docents compromesos des de fa anys amb millorar l'educació en benefici fonamentalment del l'alumnat (i en conseqüència, de la societat), varen donar un impuls important en la redacció d'un document conjunt, on es fan propostes en positiu per definir l'educació que volem, que necessitam.

Hi havia representants de les 3 illes majors que, sacrificant part del seu temps lliure i dels seus estalvis, varen treballar amb il·lusió i bona voluntat per aconseguir aquest objectiu. I l'ambient de treball i predisposició a arribar a acords va ser total.

Però aquesta reunió no és un esdeveniment puntual sorgit de manera espontània. És el resultat de mesos de treball, d'anys en el cas d'alguns dels integrants, fent reunions i propostes, llegint estudis i buscant punts d'enteniment amb representants d'altres col·lectius.

A Eivissa hi ha persones que treballen cada dia per aquest tema, organitzant xerrades educatives, buscant ponents i col·laboradors, enviant correus a centres i associacions de pares, assistint a reunions, escrivint articles d'opinió, a part de fer la feina que els "dóna menjar" i atendre les obligacions familiars.

Per desgràcia, però, no n'hi ha moltes de persones d'aquestes. Són una minoria, malgrat que és molta la gent relacionada amb el món educatiu, docents i pares. De fet, tots, d'una o altra manera hi estam relacionats. Però la majoria, la immensa majoria se'n desentén. Ni una proposta o una crítica constructiva. Ni una petita ajuda. No tenen temps, ni tan sols per mostrar un poc d'interès amb un treball que pot millorar l'educació dels seus alumnes, dels seus fills, dels futurs professionals, del nostre món. Ni un agraïment o reconeixement. Silenci. Ignorància o passotisme?

El divendres que ve es presenta a Jesús un document realitzat a partir de les contribucions de totes les persones que hi han volgut participar, amb propostes per millorar el sistema educatiu. Una presentació, organitzada novament per aquesta minoria, amb molta il·lusió i molta feina. Ja veurem quanta gent podrà dedicar unes hores del seu temps a mostrar reconeixement per aquest esforç i/o interès per aquest tema. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Cadascú decideix a què dedicar-les.

Fa quasi un any i mig vàrem tenir la pitjor vaga de l'entorn educatiu en molts d'anys. Una vaga per motius fonamentalment educatius, no laborals. Uns motius que no s'han resolt. Molta gent no hi estàvem contents. Alguns intentam arreglar-ho.

D'aquí uns mesos hi ha eleccions. Ja veurem quants recordaran el problema provocat per un petit grup de fanàtics que volen imposar les seves idees a qualsevol preu.

Per sort, aquestos companys que treballen per millorar l'educació no són tan pessimistes com jo. Gràcies pel seu treball i pel seu optimisme.

Enviat el 12/1/2015 a Diario de Ibiza
 Publicat amb el títol canviat esbiaxadament el 14/1/2015

Queixa enviada el 14/1/2015 demanant aclariment:

Dubte sobre la fiabilitat de la informació que han publicat

Bones tardes:

 Acab de veure la publicació de la carta que vaig enviar dilluns a la nit al seu diari, i per la meva sorpresa he vist que han canviat el títol que jo vaig enviar: "Interès per l'educació" per un diferent i molt tendenciosament esbiaxat: "Pocs docents implicats en la millora de l'educació", ja que llegint tota la carta es veu que, per desgràcia, no són pocs només els docents sinó també els pares i tota la resta de la societat .

  No sé si és fruit d'una errada inocent i puntual o d'un plantejament habitual però m'agradaria que aclarissin aquest canvi tan pronte com sigui tècnicament possible, en el mateix format que s'ha publicat erroniament. I si pensen que no cal fer cap aclariment, que m'avisin per contactar amb les persones responsables d'aquesta decisió.

  Entenc que tenen tot el dret de decidir el que volen publicar al diari que vostés gestionen però el que no em sembla correcte és canviar el contingut del que escriuen altres persones, mantenint el nom d'aquells com autors i, en conseqüència, responsables davant el públic.

Resposta rebuda dia 14/1/2015 a les 17:58

Buenas tardes

Mantener o cambiar los títulos de las cartas y artículos que se publican en la sección de opinión es una potestad de Diario de Ibiza, al igual que resumir o acortar textos excesivamente largos, tal y como se hace en todos los periódicos. Se trata de una práctica habitual y en ningún caso se realiza con ánimo tendencioso o de fastidiar al autor. El título que se eligió para su carta está en consonancia con el contenido de la misma, que no se ha modificado.

Un saludo.

Cristina Martín

Contra-resposta enviada dia 15/1/2015 a les 18:26

A/A Cristina Martín

Buenas tardes:

  Agradezco la respuesta aunque no la comparto en absoluto.

  Puedo entender que en una sección gratuita como ésta el funcionamiento del periódico pueda plantear reducciones para adaptar los textos al espacio disponible, pero dichas reducciones, que en ningún caso deben ser sesgadas o tendenciosas, deberían plantearse al autor para que autorizara su publicación con las modificaciones que ustedes plantean, ya que cualquier modificación sobre una obra original desvirtua en alguna medida el contenido. Y en el caso concreto que nos ocupa, desde mi punto de visto, como autor, y desde el punto de vista de todas las personas con las que he contactado, que no son pocas, el título elegido por usted no es el adecuado. Máxime cuando ya tenía un título que yo había elegido.

  Me alegro que haya respondido usted misma este correo porque yo me había planteado contactar con usted para solucionar este tema aprovechando el contacto que hemos establecido en el ámbito escolar que compartimos. Pero no me parecía una buena opción porque creo que es fundamental separar los temas profesionales de los "emocionales".

  Yo le puedo asegurar que conseguiré mantenerlos separados, pero después de su actuación y su posterior respuesta no tengo claro que usted pueda decir lo mismo. Estoy convencido que no puede separar sus "emociones" de su profesionalidad, al menos en lo concerniente a los docentes. Su postura profesional en este tema es tan "intensa" que parece reflejar algun conflicto o trauma con nuestro colectivo.

  Evidentemente puedo estar equivocado, aunque mi opinión en todo este asunto es del todo irrelevante.

  Yo, al contrario que usted(es), retransmitiré sus palabras sin modificación alguna.

  Que pase un buen día.

Explicació final que no es va arribar a enviar al diari

Educació i professionalitat.

Fa aproximadament dues setmanes vaig escriure una carta al director on quedava reflexada la meva frustació en veure com la feina d'alguns companys i companyes no tenia el reconeixement que mereixen, des del meu punt de vista, per culpa de la passivitat de la majoria de la gent. Una passivitat que començava per la falta de difusió que des dels centres es feia a una informació prou important per a docents i famílies, com a col·lectius fortament implicats amb el món educatiu.

I feia una previsió que gratament va ser errònia: que l'acte de presentació del document del pacte per l'educació no tendria l'audiència que mereixia l'esforç i la il·lusió que havien posat els que l'havien preparat. Al final la passivitat i la falta de difusió no varen pesar més que la bona predisposició dels assistents. Estic encantat que l'auditori de Jesús estàs prou ple (encara que hi quedaven algunes cadires buides per si algú més s'anima en properes ocasions).

No crec equivocar-me si dic que una majoria dels assistents eren docents o persones directament relacionades amb la docència. I això és normal, perquè al cap i a la fi els docents som els professionals de l'educació i molts de nosaltres també som pares. És a dir, doblement involucrats en aquest món.

El que no és tan normal, des del meu punt de vista, és que els responsables del diari decidissin canviar el títol "Interès per l'educació" que jo havia posat a la meva carta anterior pel de "Pocs docents implicats en la millora de l'educació". Qualsevol persona que llegís completament la carta sense idees prefixades podia veure que em queixava també de la poca implicació de les famílies i de la societat en general sobre un tema que vaig presentar com a cabdal. De fet, llegint entre línies podia veure's que si algú hi estava implicat precisament eren els docents (no tots obviament, i no prou pel meu gust). A més a més, molts docents que no han participat en el pacte educatiu s'impliquen en la millora de l'educació dia a dia des de les seves aules.

El que sí vull dir alt i clar és que estic convinçut de la professionalitat del meu col·lectiu. Evidentment que hi ha persones que no fan bé la seva feina, des del meu punt de vista. Però són una minoria. La gran majoria de docents intentam ajudar a educar els nostres joves sense que els nostres prejudicis, emocions o conflictes repercuteixin en el seu aprenentatge.

Supòs que passa igual en totes les professions. Però en aquelles professions que tenen una repercussió directa sobre moltes persones, com la docència, la medicina, el periodisme o la política, per esmentar-ne algunes de les més properes, la mala actuació de poques persones pot tenir uns efectes molt negatius. En conseqüència, una minoria amb actuacions poc professionals pot eclipsar la bona feina de tot un col·lectiu.

Esmenes proposades

Esmenes proposades a l'esborrany de Pitiuses per l'acord educatiu

Proposta 31:Sense classificar(Xisco Huguet-Docent)

Crec que en general s'haurien de limitar les atribucions de l'administració, en matèria educativa, a les estrictament necessàries, més relacionades en l'organització de recursos que en la definició d'aspectes bàsics. Evitar, doncs, assignar a l'administració responsabilitats que han de recaure en professionals o decisions que han de ser competència de tota la comunitat educativa.

Proposta 32:7. B. CURRÍCULUM REDUCCIÓ I AUTONOMIA(Xisco Huguet-Docent)

Canviar la darrera línia: "...l´Administració definirà un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials." per: "...l´Administració organitzarà la redacció d'un currículum comú de mínims centrat en objectius competencials, per part de professionals i experts del món educatiu de reconegut prestigi."

Proposta 33:4. F.CENTRES PROJECTES DE CENTRE(Xisco Huguet-Docent)

Explicitar com informació necessària dels projectes de centre, l'anàlisi del punt de partida (no només del context geogràfic o social), els objectius o millores a aconseguir i els sistemes i moments d'avaluació dels resultats.

Proposta 34:4. B.CENTRES AUTONOMIA DE CENTRES(Xisco Huguet-Docent)

Canviar la frase "...i que aquest projecte estigui subjecte a control per part de l’administració." per "i que aquest projecte estigui subjecte a control per part de la comunitat educativa coordinada per l’administració." Estic d'acord amb la proposta d'en Pere Lomas que l'elecció del director ha de recaure en tota la comunitat i no sols en una comissió de selecció. En qualsevol cas, aquesta comissió podria fer una avaluació prèvia dels aspectes formals del projecte presentat en la candidatura.

Proposta 35:1. A. ALUMNAT INTRODUCCIÓ.(Xisco Huguet-Docent)

En el primer paràgraf, abans de fixar l'èxit escolar com vertader objectiu educatiu, s'hauria de definir que persegueix aquest èxit educatiu (encara que pugui semblar obvi, millor fer-lo explícit). En aquest sentit, pot ser molt vàlida la descripció feta en la introducció de l'apartat del currículum (encara que falten, des del meu punt de vista, aspectes relacionats amb la coherència i la informació) Resumint, una proposta de redacció podria ser: Eliminar el primer paràgraf i deixar el següent "L'èxit escolar dels alumnes, entés com l'assoliment d'una educació integral a l’alumnat, encaminada a poder formar persones preparades per a ser ciutadans/es tolerants, crítiques, solidàries, respectuoses, coherents, dialogants, democràtiques i adequadament informades, ha de ser el vertader objectiu de totes les polítiques educatives que s'impulsin des de les Administracions, per sobre d'interessos particulars o corporativistes de qualsevol altre col·lectiu implicat en el Sistema Educatiu."

Proposta 36:Sense classificar(Xisco Huguet-Docent)

En el document general crec que no convé entra en detall a proposar aspectes o mètodes concrets. S'hauria d'enfocar en destacar els objectius i funcions bàsiques que consideram necessàries en el sistema educatiu, entre les quals s'han d'incloure la importància de la comunitat educativa en la presa de decisions, l'equilibri de l'opinió dels seus components, la fonamentació científica-professional de les propostes, i especialment l'avaluació de l'assoliment dels objectius definits i la necessària correcció en cas de desviament.

Propostes sobre educació

Recull de les meves propostes fetes a Pitiuses per l'acord educatiu

Temàtica: Alumnat.

Proposta 5:(Xisco Huguet-Docent)

Crec fonamental començar per establir clarament (de la manera més explicita possible) els objectius que ha de perseguir el sistema educatiu, com a punt de partida de tota la resta del debat, especialment per poder aconseguir l'èxit escolar de l'alumnat, definit com a objectiu fonamental.

Proposta 6:Altres(Xisco Huguet-Docent)

Llegint les mesures de l'escola inclusiva i alguna de les propostes crec que és important intentar plantejar mesures concretes en lloc de plantejar generalitats. Crec també preferible usar un llenguatge pla i entenedor i fugir de tecnicismes i paraules pròpies d'erudits. També crec que s'hauria de fer una passa enrera i abans de buscar les solucions, definir clarament els problemes que es detecten en l'actual sistema. Difícilment s'aconseguirà un marc estable si no està acceptat per la immensa majoria de la comunitat educativa. Com exemple comentar que hi ha families i docents que pensam que el sistema corresponent a la llei general d'educació (amb algunes importants mancances i incoherències) era més adequat que el derivat de la LOGSE i totes les posteriors lleis educatives. Proposta 11:Altres(Xisco Huguet-Docent) (Vàries propostes) 1- Intentar fomentar la participació d'alumnes i ex-alumnes (que tenen més maduresa) fent una crida mitjançant les noves tecnologies perque facin aportacions en aquest formulari (malgrat molts estan en època d'exàmens) 2- Fer una llista de defectes i problemes de l'actual sistema educatiu (i dels anteriors) per intentar consensuar els principals i intentar buscar solucions. 3- Fer un recull d'experiències contrastades (positives i negatives) en centres dels que es pugui tenir informació directa, per poder treure'n conclusions.

Temàtica: Professorat.

Proposta 8:Reconeixement (carrera docent).(Xisco Huguet-Docent)

S'hauria de definir un sistema d'incentius, no necessàriament econòmics, per motivar al professorat que intenta fer la feina amb més interés i preocupació de l'habitual. Podria vincular-se aquest sistema, en part, a sistemes d'avaluació de la pràctica docent, fomentant que el propi professorat estigui interessat en sotmetre's a mecanismes d'avaluació. Proposta 9:Formació.(Xisco Huguet-Docent) Tots els aspirants a docents, abans de poder fer-se càrrec de la docència d'un grup d'alumnes haurien d'haver demostrat pràcticament la seva adequació en aquesta tasca d'una manera més completa que com es feia amb l'antic CAP. Això és especialment important en els opositors, ja que la fase de pràctiques que es feia posteriorment a haver aprovat la fase d'oposició s'hauria de fer anteriorment, ja que una volta aprovada la oposició és quasi impossible designar a alguna persona como no adequada per a la docència. Proposta 10:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent) S'hauria de definir un sistema de seguiment que, en casos de persones poc interessades en realitzar la feina docent amb correcció, després d'un nombre d'avisos raonable (i amb totes les garanties per evitar abusos de poder) se'ls pogués apartar de la carrera docent (sense necessitat d'arribar a haver fet cap delicte). En aquest sentit el que hem de garantir per damunt de tot és la correcta educació dels infants i evitar el corporativisme, ja que alguns mals professionals perjudiquen greument a tot el col·lectiu.

Proposta 17:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent) En relació a la proposta 15, de n'Iñaki, una de les parts de l'avaluació de la pràctica docent, especialment en ensenyaments secundaris, ha de ser l'eficiència en el procés d'aprenentatge, combinada amb la concordància entre el nivell adquirit i la qualificació assignada. És important definir unes competències (objectius o com es vulgui anomenar) tan concretes com sigui possible per eliminar una excessiva subjectivitat en el procés d'ensenyament-aprenentatge. No es pot deixar en mans de cada professor el nivell de competència que ha de buscar amb el seu alumnat (la qual cosa no vol dir que no hi pugui haver la flexibilitat necessària per atendre correctament a la diversitat). Avaluacions de diagnòstic ben plantejades i desenvolupades poden ser prou útils en aquest procés. Proposta 18:Altres(Xisco Huguet-Docent) L'estabilitat del professorat és un part importantissíma tant per als docents, per poder plantejar el treball amb una certa continuitat, com sobre tot per l'alumnat, ja que els constants canvis de professorat d'un any per l'altre no són positius per aconseguir objectius que s'han de plantejar a mig o llarg termini. En aquest sentit s'ha d'intentar trobar l'equilibri entre aquesta estabilitat i l'eficiència docent (buscar alguna coordinació entre avaluació i estabilitat). I s'haurien d'evitar casos de places definitives "segrestades" per docents en comissions de serveis interminables o en càrrecs polítics encadenats, donant prioritat al benefici per a l'alumnat en front de la comoditat del docent. Proposta 19:Altres(Xisco Huguet-Docent) En relació al procediment selectiu del professorat, s'hauria de plantejar amb sistemes menys subjectius i de sorteig. Des de el nomenament dels tribunals fins a l'elecció del tema de la prova. De fet, crec que s'hauria de substituir l'actual sistema d'oposicions per algun sistema d'avaluació de la idoneitat docent que, com apuntava n'Iñaki, hauria de començar a les Universitats i hauria de seguir durant dos o tres anys a places docents, com a mínim, convenientment supervisats (i remunerats, al menys parcialment), incluint períodes en les possibles destinacions dels primers anys. Proposta 22:Formació.(Xisco Huguet-Docent) En la formació dels docents, especialmet sobre temes de metodologies, els ponents haurien de donar exemple de les dinámiques que defensen. Així doncs, la presentació de metologies de tipus participatiu no s'hauria de fer amb presentacions i exposicions magistrals Seria especialment interessants que els experts mostrassin al matí, a classes amb alumnes, les tècniques que plantegen i que a la tarda comentassin les gravacions de les sessions amb els docents assistents al curs.  Temàtica: Famílies. Proposta 2:Adscripció d'alumnat(Xisco Huguet-Pare o mare) Els processos d'adscripció s'han de regular i supervisar a fons per evitar manipulacions interessades i fraus en el procés. . Així mateix es podria plantejar la possibilitat de donar certa llibertat al centres per poder admetre alumnes d'altres adscripcions si ho sol·liciten (assegurant sempre les places als que corresponen per adscripció), dotant de recursos complementaris. Seria una manera de compensar la bona feina d'alguns centres. Proposta 3:Consell Escolar(Xisco Huguet-Docent) El consell escolar hauria de tenir més veu i vot del que està previst a la LOMCE, i fins i tot, en alguns casos, més del que els donaven les lleis anteriors. En concrec, en el tema de canvis legislatius, hauria de ser necessària l'aprovació de la majoria del consell escolar (de l'estat, o l'autonomic, segons el cas), on haurien d'estar representats tots els membres de la comunitat escolar de manera que cap col·letiu (docents, families, forces socials) tengués majoria per ell sol, i necessitàs la col·laboració d'algun altre sector A més a més, els temes trascendents s'haurien de sotmetre a consulta individual dins cada col·lectiu. Proposta 4:Escola de pares i mares.(Xisco Huguet-Docent) S'hauria d'incentivar la correcta preparació i dedicació de la societat per educar als seus infants. Per exemple, l'ajuda del govern Zapatero a les families (xec bebe) es podria haver condicionat a la superació d'algun curs i proves bàsiques sobre aspectes fonamentals de l'educació dels infants i joves (programa Zeus o equivalent) Temàtica: Centres. Proposta 2:Autonomia de centres.(Xisco Huguet-Docent) Crec que els centres haurien de tenir un marge d'autonomia més gran en la gestió dels recursos Garantits uns mínims concrets, els centres haurien de poder decidir, amb els recursos econòmics que els corresponguin per nombre d'alumnes (i altres condicionants equilibradors) com volen distribuir-los, com per exemple, si volen aconseguir ràtios més baixes o prefereixen instal·lacions més costoses, ... Proposta 3:Relació entre centres.(Xisco Huguet-Docent) Hauria d'haver una major coordinació entre centres, especialment en temes de competències, continguts, etc. No té massa sentit que cada centre hagi de definir independentment la redacció de les competències, objectius o continguts. Pot haver un cert nivell de flexibilitat, però partint d'uns criteris comuns. Proposta 4:Recursos humans.(Xisco Huguet-Docent) Amb equips directius escollits per la comunitat educativa (consell escolar indicat a l'apartat de families) en lloc de per l'administració com pretèn la LOMCE, podria donar-se un cert pes a la opinió dels equips directius i resta de la comunitat educativa en l'assignació de places del seu centre, per, dintre uns marges raonables i transparents, poder facilitar l'accés a professorat més idoni al projecte educatiu plantejat. També seria una manera de compensar la bona feina que fan alguns docents i que només pot veure's des del propi centre. Temàtica: Metodologia.  Proposta 2:Altres(Xisco Huguet-Docent) Sigui quina sigui, la metodologia hauria de ser assumida, progressiva i detalladament supervisada, especialment durant la seva implantació. Per a poder funcionar, la metodologia ha de ser assumida per la immensa majoria dels docents que, al cap i a la fi, seran els que l'han de dur a terme a les aules. Metodologies de reconegut prestigi entre els experts en didàctica o pedagogia estan enfocades al fracàs si no són conegudes, dominades i assumides per la majoria de docents. Ha de ser progressiva tant en la seva implantació com en la seva continuitat. No es pot canviar la metodologia als infants d'una any per l'altre. I s'ha de preveure l'adaptació de les metodologies de primària a secundària (i fins i tot a estudis superiors), ja que els sistemes organitzatius són completament diferents. I ha de ser detalladament supervisada especialment quan es posa en marxa per evitar que es "perdin" algunes generacions en el procés de transició, per la falta de rodatge dels docents. En cap cas s'ha de permetre que la desorientació s'assenti com va passar durant nombrosos anys de la LOGSE. L'adequada formació del professorat en qualsevol cas és primordial, i com he dit en altres temàtiques, tenir molt clarament definit el destí del "camí educatiu" és imprescindible per tenir una bona travessia. En aquest sentit tenir clares, de bon començament, les "proves" a que es sotmetrà el procés educatiu (TRI, PISA, TREPITJA o el que sigui) és molt necessari. Temàtica: Currículum. Proposta 2:Participació(Xisco Huguet-Docent) El currículum fins a final de la ESO s'hauria de dissenyar en funció del que necessita la societat que coneguin (siguin competents) els ciutadans del futur, des d'un punt realista. Currículum excessivament ambiciosos donen peu a excessiva exigència, molta dispersió i bastant fracàs des del meu punt de vista. Les necessitats de la societat no s'han d'entendre des d'un punt de vista econòmic, en absolut, sinó des d'un plantejament integral.

Propostes constructives i unitat

En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.

La Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman disculpes.

A principis dels curs passat vàrem viure una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració, d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades, "festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).

Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació, crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes. I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.

En qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.

Però al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín, amb un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria defensar els escrits del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa. 

En els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen una visió més general, valorant els precedents i el funcionament col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.

I dels seus escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).

En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents, i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels nostres infants.

D'intentar mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu, ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.

Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014 
Publicat el 24/9/14

Proposta al reddit de Podemos

(http://es.reddit.com/r/podemos/comments/2gxwel/organizaci%C3%B3n_sistema_electoral_y_elecci%C3%B3n_de/)

Organización sistema electoral y elección de parlamentarios

Las siguientes propuestas, aunque son complementarias, pueden valorarse individualmente:

• Cambiar el sistema de escaños por votantes reales (o porcentaje sobre censo electoral): En lugar de traducir las votaciones de cada circunscripción electoral a escaños (con los consiguientes redondeos que favorecen a partidos mayoritarios) asignar a cada partido político los votos que realmente ha conseguido para que, en las decisiones del parlamento, se comparen el número de ciudadanos a los que realmente representan.
• En relación con el anterior punto, permitir que, en cualquier debate o votación parlamentaria, un partido pueda fraccionar el número de votantes a quien representa en función de la opinión directa que puedan manifestar sus votantes o sus militantes (o sus dirigentes) en ese tema en concreto.
• Valorar los votos en blanco como ciudadanos que no estan de acuerdo con la situación política de un momento concreto y en consecuencia se abstienen en los todos los temas que se debatan en esa legislatura.
• "Obligar" a votar a "todos" los integrantes del censo electoral, cambio de "beneficios" sociales. Para poder optar a complementos que habitualmente ofrecen los gobiernos (subvenciones, becas, y otros que no se consideren servicios básicos) las personas no pueden mantenerse al margen de la elección de esos gobiernos. Pueden votar en blanco, nulo o al partido que quieran, pero no "pasar" de las elecciones. Así se reduciría la gran abstención.
• Las leyes orgánicas y aquellas que necesiten un amplio apoyo no podrán ser derogadas por otras en las cuales los partidos que las defienden no tengan, en conjunto, un mayor número de votantes que aquellos que apoyaron la ley original.