Propostes sobre educació

Recull de les meves propostes fetes a Pitiuses per l'acord educatiu

Temàtica: Alumnat.

Proposta 5:(Xisco Huguet-Docent)

Crec fonamental començar per establir clarament (de la manera més explicita possible) els objectius que ha de perseguir el sistema educatiu, com a punt de partida de tota la resta del debat, especialment per poder aconseguir l'èxit escolar de l'alumnat, definit com a objectiu fonamental.

Proposta 6:Altres(Xisco Huguet-Docent)

Llegint les mesures de l'escola inclusiva i alguna de les propostes crec que és important intentar plantejar mesures concretes en lloc de plantejar generalitats. Crec també preferible usar un llenguatge pla i entenedor i fugir de tecnicismes i paraules pròpies d'erudits. També crec que s'hauria de fer una passa enrera i abans de buscar les solucions, definir clarament els problemes que es detecten en l'actual sistema. Difícilment s'aconseguirà un marc estable si no està acceptat per la immensa majoria de la comunitat educativa. Com exemple comentar que hi ha families i docents que pensam que el sistema corresponent a la llei general d'educació (amb algunes importants mancances i incoherències) era més adequat que el derivat de la LOGSE i totes les posteriors lleis educatives. Proposta 11:Altres(Xisco Huguet-Docent) (Vàries propostes) 1- Intentar fomentar la participació d'alumnes i ex-alumnes (que tenen més maduresa) fent una crida mitjançant les noves tecnologies perque facin aportacions en aquest formulari (malgrat molts estan en època d'exàmens) 2- Fer una llista de defectes i problemes de l'actual sistema educatiu (i dels anteriors) per intentar consensuar els principals i intentar buscar solucions. 3- Fer un recull d'experiències contrastades (positives i negatives) en centres dels que es pugui tenir informació directa, per poder treure'n conclusions.

Temàtica: Professorat.

Proposta 8:Reconeixement (carrera docent).(Xisco Huguet-Docent)

S'hauria de definir un sistema d'incentius, no necessàriament econòmics, per motivar al professorat que intenta fer la feina amb més interés i preocupació de l'habitual. Podria vincular-se aquest sistema, en part, a sistemes d'avaluació de la pràctica docent, fomentant que el propi professorat estigui interessat en sotmetre's a mecanismes d'avaluació. Proposta 9:Formació.(Xisco Huguet-Docent) Tots els aspirants a docents, abans de poder fer-se càrrec de la docència d'un grup d'alumnes haurien d'haver demostrat pràcticament la seva adequació en aquesta tasca d'una manera més completa que com es feia amb l'antic CAP. Això és especialment important en els opositors, ja que la fase de pràctiques que es feia posteriorment a haver aprovat la fase d'oposició s'hauria de fer anteriorment, ja que una volta aprovada la oposició és quasi impossible designar a alguna persona como no adequada per a la docència. Proposta 10:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent) S'hauria de definir un sistema de seguiment que, en casos de persones poc interessades en realitzar la feina docent amb correcció, després d'un nombre d'avisos raonable (i amb totes les garanties per evitar abusos de poder) se'ls pogués apartar de la carrera docent (sense necessitat d'arribar a haver fet cap delicte). En aquest sentit el que hem de garantir per damunt de tot és la correcta educació dels infants i evitar el corporativisme, ja que alguns mals professionals perjudiquen greument a tot el col·lectiu.

Proposta 17:Avaluació i autoavaluació de la pràctica.(Xisco Huguet-Docent) En relació a la proposta 15, de n'Iñaki, una de les parts de l'avaluació de la pràctica docent, especialment en ensenyaments secundaris, ha de ser l'eficiència en el procés d'aprenentatge, combinada amb la concordància entre el nivell adquirit i la qualificació assignada. És important definir unes competències (objectius o com es vulgui anomenar) tan concretes com sigui possible per eliminar una excessiva subjectivitat en el procés d'ensenyament-aprenentatge. No es pot deixar en mans de cada professor el nivell de competència que ha de buscar amb el seu alumnat (la qual cosa no vol dir que no hi pugui haver la flexibilitat necessària per atendre correctament a la diversitat). Avaluacions de diagnòstic ben plantejades i desenvolupades poden ser prou útils en aquest procés. Proposta 18:Altres(Xisco Huguet-Docent) L'estabilitat del professorat és un part importantissíma tant per als docents, per poder plantejar el treball amb una certa continuitat, com sobre tot per l'alumnat, ja que els constants canvis de professorat d'un any per l'altre no són positius per aconseguir objectius que s'han de plantejar a mig o llarg termini. En aquest sentit s'ha d'intentar trobar l'equilibri entre aquesta estabilitat i l'eficiència docent (buscar alguna coordinació entre avaluació i estabilitat). I s'haurien d'evitar casos de places definitives "segrestades" per docents en comissions de serveis interminables o en càrrecs polítics encadenats, donant prioritat al benefici per a l'alumnat en front de la comoditat del docent. Proposta 19:Altres(Xisco Huguet-Docent) En relació al procediment selectiu del professorat, s'hauria de plantejar amb sistemes menys subjectius i de sorteig. Des de el nomenament dels tribunals fins a l'elecció del tema de la prova. De fet, crec que s'hauria de substituir l'actual sistema d'oposicions per algun sistema d'avaluació de la idoneitat docent que, com apuntava n'Iñaki, hauria de començar a les Universitats i hauria de seguir durant dos o tres anys a places docents, com a mínim, convenientment supervisats (i remunerats, al menys parcialment), incluint períodes en les possibles destinacions dels primers anys. Proposta 22:Formació.(Xisco Huguet-Docent) En la formació dels docents, especialmet sobre temes de metodologies, els ponents haurien de donar exemple de les dinámiques que defensen. Així doncs, la presentació de metologies de tipus participatiu no s'hauria de fer amb presentacions i exposicions magistrals Seria especialment interessants que els experts mostrassin al matí, a classes amb alumnes, les tècniques que plantegen i que a la tarda comentassin les gravacions de les sessions amb els docents assistents al curs.  Temàtica: Famílies. Proposta 2:Adscripció d'alumnat(Xisco Huguet-Pare o mare) Els processos d'adscripció s'han de regular i supervisar a fons per evitar manipulacions interessades i fraus en el procés. . Així mateix es podria plantejar la possibilitat de donar certa llibertat al centres per poder admetre alumnes d'altres adscripcions si ho sol·liciten (assegurant sempre les places als que corresponen per adscripció), dotant de recursos complementaris. Seria una manera de compensar la bona feina d'alguns centres. Proposta 3:Consell Escolar(Xisco Huguet-Docent) El consell escolar hauria de tenir més veu i vot del que està previst a la LOMCE, i fins i tot, en alguns casos, més del que els donaven les lleis anteriors. En concrec, en el tema de canvis legislatius, hauria de ser necessària l'aprovació de la majoria del consell escolar (de l'estat, o l'autonomic, segons el cas), on haurien d'estar representats tots els membres de la comunitat escolar de manera que cap col·letiu (docents, families, forces socials) tengués majoria per ell sol, i necessitàs la col·laboració d'algun altre sector A més a més, els temes trascendents s'haurien de sotmetre a consulta individual dins cada col·lectiu. Proposta 4:Escola de pares i mares.(Xisco Huguet-Docent) S'hauria d'incentivar la correcta preparació i dedicació de la societat per educar als seus infants. Per exemple, l'ajuda del govern Zapatero a les families (xec bebe) es podria haver condicionat a la superació d'algun curs i proves bàsiques sobre aspectes fonamentals de l'educació dels infants i joves (programa Zeus o equivalent) Temàtica: Centres. Proposta 2:Autonomia de centres.(Xisco Huguet-Docent) Crec que els centres haurien de tenir un marge d'autonomia més gran en la gestió dels recursos Garantits uns mínims concrets, els centres haurien de poder decidir, amb els recursos econòmics que els corresponguin per nombre d'alumnes (i altres condicionants equilibradors) com volen distribuir-los, com per exemple, si volen aconseguir ràtios més baixes o prefereixen instal·lacions més costoses, ... Proposta 3:Relació entre centres.(Xisco Huguet-Docent) Hauria d'haver una major coordinació entre centres, especialment en temes de competències, continguts, etc. No té massa sentit que cada centre hagi de definir independentment la redacció de les competències, objectius o continguts. Pot haver un cert nivell de flexibilitat, però partint d'uns criteris comuns. Proposta 4:Recursos humans.(Xisco Huguet-Docent) Amb equips directius escollits per la comunitat educativa (consell escolar indicat a l'apartat de families) en lloc de per l'administració com pretèn la LOMCE, podria donar-se un cert pes a la opinió dels equips directius i resta de la comunitat educativa en l'assignació de places del seu centre, per, dintre uns marges raonables i transparents, poder facilitar l'accés a professorat més idoni al projecte educatiu plantejat. També seria una manera de compensar la bona feina que fan alguns docents i que només pot veure's des del propi centre. Temàtica: Metodologia.  Proposta 2:Altres(Xisco Huguet-Docent) Sigui quina sigui, la metodologia hauria de ser assumida, progressiva i detalladament supervisada, especialment durant la seva implantació. Per a poder funcionar, la metodologia ha de ser assumida per la immensa majoria dels docents que, al cap i a la fi, seran els que l'han de dur a terme a les aules. Metodologies de reconegut prestigi entre els experts en didàctica o pedagogia estan enfocades al fracàs si no són conegudes, dominades i assumides per la majoria de docents. Ha de ser progressiva tant en la seva implantació com en la seva continuitat. No es pot canviar la metodologia als infants d'una any per l'altre. I s'ha de preveure l'adaptació de les metodologies de primària a secundària (i fins i tot a estudis superiors), ja que els sistemes organitzatius són completament diferents. I ha de ser detalladament supervisada especialment quan es posa en marxa per evitar que es "perdin" algunes generacions en el procés de transició, per la falta de rodatge dels docents. En cap cas s'ha de permetre que la desorientació s'assenti com va passar durant nombrosos anys de la LOGSE. L'adequada formació del professorat en qualsevol cas és primordial, i com he dit en altres temàtiques, tenir molt clarament definit el destí del "camí educatiu" és imprescindible per tenir una bona travessia. En aquest sentit tenir clares, de bon començament, les "proves" a que es sotmetrà el procés educatiu (TRI, PISA, TREPITJA o el que sigui) és molt necessari. Temàtica: Currículum. Proposta 2:Participació(Xisco Huguet-Docent) El currículum fins a final de la ESO s'hauria de dissenyar en funció del que necessita la societat que coneguin (siguin competents) els ciutadans del futur, des d'un punt realista. Currículum excessivament ambiciosos donen peu a excessiva exigència, molta dispersió i bastant fracàs des del meu punt de vista. Les necessitats de la societat no s'han d'entendre des d'un punt de vista econòmic, en absolut, sinó des d'un plantejament integral.

Propostes constructives i unitat

En aquestos darrers dies s'han publicat diferents opinions relacionades amb el conflicte educatiu arrel de l'inici de curs.

La Sra. Martín va expressar la seva opinió fruit d'una experiència personal com a mare a l'institut en el que jo faig de professor. I en alguna de les reunions que va comentar, jo hi era present com a representant de l'assemblea de professorat de l'institut. Fins i tot podria ser que ella s'hagués sentit coartada o limitada en el seu dret a defensar la seva opinió per la meva part. Si és així li deman disculpes.

A principis dels curs passat vàrem viure una situació molt intensa. Com he comentat reiteradament en altres cartes a aquest diari, la situació general entre els docents (molts d'ells també pares) era, segons la meva sensació, de frustració, d'indignació, de preocupació, de crispació... tot junt. Dúiem més d'un any al carrer amb escenificacions, concentracions, casserolades, "festes", etc, rebent desqualificacions o provocacions com a única resposta per part dels governants. I a alguns centres, en concret a l'Institut que compartim la Sra. Martín i jo, molt poc recolzament de les famílies (en la jornada de portes obertes varen venir només 7 famílies de més de 400 alumnes que hi havia).

Una volta començada la vaga (que molts dels docents que ens estàvem reunint des de principis de setembre vàries voltes per setmana, vèiem com a últim recurs per aconseguir que el govern negociàs), alguns pares varen començar a compartir aquestos sentiments de preocupació, crispació, frustració i indignació. Però en el seu cas estaven enfocats contra els docents, ja que ens consideraven els responsables directes dels seus problemes. I alguns els expressaven amb desqualificacions i crítiques, contraris a la vaga però sense aportar solucions. Per sort també hi havia actituds positives com la proposta de la concentració organitzada pels pares, que va sorgir del mateix institut que parlàvem al principi.

En qualsevol cas, en aquelles circumstàncies molts vàrem sentir la dificultat d'expressar les nostres idees en les reunions de pares i/o docents que s'organitzaven en els centres, enfront d'altres persones que no per parlar més fort tenien més raó. Vivíem una situació excepcional, i no precisament bona.

Però al marge d'experiències personals com l'expressada per la Sra. Martín, amb un to massa irònic pel meu gust (especialment en el títol) i algun altre pare també al diari, o la meva dona que en la reunió de l'institut del nostre fill va veure com un pare interrompia l'explicació dels professors i els acusava de fer vaga per tenir més vacances, voldria defensar els escrits del company Joan Amorós i de la presidenta de la FAPA d'Eivissa. 

En els seus escrits, aquestos representants de pares i docents plantegen una visió més general, valorant els precedents i el funcionament col·lectiu per damunt de situacions i moments concrets, que n'hi ha hagut alguns molt inadequats, d'un cantó i de l'altre.

I dels seus escrits voldria destacar algunes idees: si volem millorar l'educació hauríem d'implicar-nos des del principi, no només quan sorgeixen els conflictes, participant activament en les APIMAs, fomentant la democràcia del seu funcionament, formant part de les directives, votant en les eleccions, ... Quan detectam coses que no funcionen, proposar alternatives en lloc de criticar les propostes d'altres persones preocupades també per la situació. Quan es demana suport i col·laboració en temes que ens afecten, participar encara que ens faci peresa o vergonya (o mostrar-nos en contra, si és el cas).

En resum, crec que enlloc d'enfrontar-nos els membres dels col·lectius més preocupats per l'educació, famílies i docents, i usar els nostres esforços i recursos en retreure'ns les errades que hem pogut fer en el passat, hauríem d'intentar buscar solucions, destacar les coses positives i demostrar que volem la millor educació possible pels nostres infants.

D'intentar mantenir la provocació i la crispació, que res bo duen al món educatiu, ja se n'encarreguen els responsables polítics de la conselleria. No els hi facem el joc.

Enviat a Diario de Ibiza el 22/9/2014 
Publicat el 24/9/14

Proposta al reddit de Podemos

(http://es.reddit.com/r/podemos/comments/2gxwel/organizaci%C3%B3n_sistema_electoral_y_elecci%C3%B3n_de/)

Organización sistema electoral y elección de parlamentarios

Las siguientes propuestas, aunque son complementarias, pueden valorarse individualmente:

• Cambiar el sistema de escaños por votantes reales (o porcentaje sobre censo electoral): En lugar de traducir las votaciones de cada circunscripción electoral a escaños (con los consiguientes redondeos que favorecen a partidos mayoritarios) asignar a cada partido político los votos que realmente ha conseguido para que, en las decisiones del parlamento, se comparen el número de ciudadanos a los que realmente representan.
• En relación con el anterior punto, permitir que, en cualquier debate o votación parlamentaria, un partido pueda fraccionar el número de votantes a quien representa en función de la opinión directa que puedan manifestar sus votantes o sus militantes (o sus dirigentes) en ese tema en concreto.
• Valorar los votos en blanco como ciudadanos que no estan de acuerdo con la situación política de un momento concreto y en consecuencia se abstienen en los todos los temas que se debatan en esa legislatura.
• "Obligar" a votar a "todos" los integrantes del censo electoral, cambio de "beneficios" sociales. Para poder optar a complementos que habitualmente ofrecen los gobiernos (subvenciones, becas, y otros que no se consideren servicios básicos) las personas no pueden mantenerse al margen de la elección de esos gobiernos. Pueden votar en blanco, nulo o al partido que quieran, pero no "pasar" de las elecciones. Así se reduciría la gran abstención.
• Las leyes orgánicas y aquellas que necesiten un amplio apoyo no podrán ser derogadas por otras en las cuales los partidos que las defienden no tengan, en conjunto, un mayor número de votantes que aquellos que apoyaron la ley original.

Una vaga ni innecessària ni inútil

En setembre de l'any passat molts docents vàrem fer vaga. Moltíssims de fet. I el motiu d'alguns dels que no la feren, bastants realment, no va ser que estassin en contra de les reivindicacions dels vaguistes, sinó que són contraris a fer vagues que perjudiquen a gent que no té ni culpa ni responsabilitat sobre els motius que l'han provocat.

I bastants dels que sí vàrem fer vaga també som contraris a vagues que perjudiquen els ciutadans i, sobretot, els nostres alumnes. La majoria probablement. Per això vàrem suspendre la vaga encara que ni la conselleria ni el govern en cap moment havien mostrat el més mínim respecte pels docents, pels pares, pels alumnes ni per les més de 100.000 persones que es varen manifestar el 29 de setembre.

Aquella vaga era necessària perquè feia més d'un any que el govern estava retallant els recursos educatius i assistencials als alumnes de les Illes, als nostres alumnes, als nostres fills. Feia més d'un any que fèiem diferents mobilitzacions per col·legis, instituts, pobles i ciutats, i el govern no ens feia ni cas. No només no ens feia ni cas sinó que va afegir llenya a la situació: el TIL. Una agressió brutal cap a la llengua catalana per a molts. Un disbarat pedagògic per a quasi tothom.

I tot seguit va arribar un estiu ple d'informacions sobre noves provocacions i agressions per part de la conselleria: els expedients als directors de Menorca (que una volta acabada la instrucció varen ser declarats improcedents), desqualificacions i amenaces als docents, el decret-llei "express" per torejar la justícia,...Tot això a part de l'amenaça de la LOMCE. Després de nombroses reunions dels docents agrupats en assemblees, fins i tot molts dels que no pensam que les vagues siguin una solució per als conflictes del sector públic, vàrem decidir posar-nos en vaga, com a conseqüència de sentir-nos trepitjats i ignorats reiteradament, i després d'haver provat tots els sistemes de reivindicació que se'ns havien acudit i que les lleis ens permetien. Per alguns de nosaltres, la vaga, més que necessària, era l'últim recurs per defensar la nostra dignitat i els nostres principis.

I malgrat que la conselleria i el govern segueixen amb els retalls i ens segueixen faltant al respecte, la vaga del curs passat no va ser inútil. En primer lloc va servir perquè la societat sencera s'assabentàs que hi havia un problema important i mostràs el seu rebuig majoritari i el seu suport fins i tot econòmic a la caixa de resistència. També ha servit perquè alguns dels problemes que reivindicàvem els vaguistes s'hagin solucionat, almenys parcialment (aprofitant els sous que el govern es va estalviar de les nòmines dels vaguistes). Ha servit per unir i coordinar el col·lectiu docent com mai ho havia vist en els meus 20 anys de professor. I també ha servit per mostrar al govern que, per molta majoria absoluta que tengui, no pot fer el que li doni la gana sense que els ciutadans ens queixem.

Si haguéssim tractat amb persones decents i coherents, la vaga, que encara segueix convocada, hagués estat innecessària. M'agradaria que mai tornàs a ser necessària. Si les famílies ajuden, pot ser possible.

Enviat a diario de Ibiza dia 28/8/2014
Publicat el dia 31/8/2014

Queixa-suggeriment a l'ajuntament de Palma

(Tramitat amb el servei del web de l'ajuntament)

Queixa inicial enviada el 26/8/2014:

Al carrer indicat (Arxiduc Lluís Salvador, 59) les linies de la zona blava estan poc marcades (enfosquides per la rodadura dels pneumàtics) i la il·luminació de les faroles és bastant reduïda. A més a més, aquesta part del carrer és l'única part de zona blava en tota la barriada, cosa que no està gaire ben indicada.

A conseqüencia d'això, el passat dia 14/8/2014 em varen posar una multa per deixar el cotxe aparcat en zona blava sense exhibir targeta horaria. De fet a l'hora que vaig aparcar ja era de nit i cap dels membres de la meva familia no vàrem veure ni les màquines de pagar ni cap altre indicació que estaven a zona blava.

De fet, vaig aparcar en aquella zona ja que la casa dels meus pares, on anam a passar uns dies durant les vacances des de fa anys, situada al carrer Comte d'Empuries nº 2-2, està en mig de la zona blava des de fa molts anys i no hi ha cap tarifa raonable per a la gent que venim "en pla turista" (cosa que em sembla inadecuada tant per la gent com nosaltres, que vivim temporalment en zones blaves com per els turistes que puguin estar a allotjaments situats en aquestes zones).

Encara que pens que la multa no és completament per culpa meva, ja que crec que la zona està deficientment senyalitzada, vaig pagar la multa per evitar la complexitat de fer al·legacions vivint a Eivissa, com és el meu cas, i exposant-me a perdre la reducció de l'import si l'al·legació era desestimada.

Per tot això planteig les següents sol·licituds:
- Que se'm retorni l'import que he pagat per la multa o al menys la diferència respecte al que hagués pogut ingressar l'ajuntament per tenir l'aparcament disponible per un altre vehicle (30 - 12 = 18 euros aprox)
- Que se elimini aquesta part de carrer de la zona blava o que se millori la senyalització (repintat de línies, millora il·luminació faroles, senyals indicatius a cada cantonada, ...)
- Que s'estableixi una tarifa raonable per dies o setmanes senceres per a residents temporals dins les zones blaves existents.

Us adjunt imatges per complementar els plantejaments exposats (la foto de la linia blava està capturada amb la llum del dia (19:35h)

Resposta rebuda el 27/8/2014 a les 15:03

Benvolgut senyor/Benvolguda senyora,

Us agraïm la confiança dipositada en aquest sistema de gestió de demandes municipals de serveis i us informam que la demanda, amb el número d'identificació DMS-55905, té la següent resposta: 

Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava. Pel que fa a la pintura, es realitzen campanyes de repintat cada any de les zones més desgastades, la zona mostrada es considera que es troba visible i cumpleix la seva funció però es tindrà en compte la seva millora durant les campanyes de repintat. Per altra banda, la funció de la zona blava és la rotació de vehicles per una millor distribució i organització de l'aparcament que es troba limitat. Els residents poden comptar amb els avantatges d'obtenir el corresponent distintiu però no està previst ampliar-ho a altres col·lectius. Per poder reclamar l'import de la multa havia d'haver interposat el corresponent recu rs abans d'abonar i acceptar la multa. També pot consultar les tarifes dels aparcaments municipals per si són del seu interès per a pròximes ocasions a www.smap.es.

Esperam haver donat resposta a la vostra demanda.

Aclariment de la meva queixa, enviat el 28/8/2014, a les 13:35

Resposta a demanda DMS-55905:

Moltes gràcies per la seva ràpida i eficient resposta, però voldria aclarir que la indicació que ens fan arribar: "Des del Departament de Mobilitat l'informem que les zones blaves es troben senyalitzades en el seus accessos mitjançant senyalització vertical que indica que es troba accedint a zona blava." és incorrecta.

Accedint al lloc corresponent a la demanda des del carrer Pons i Gallarza, com era el nostre cas (carrer que no està a la zona blava) no hi ha cap senalització vertical, com es pot veure en la foto que havia adjuntat a la queixa original, ni des del carrer Fra Lluis Jaume Vallespir tampoc. De fet, quan s'accedeix des de la part de zona blava del mateix carrer Arxiduc Lluís Salvador es troba una senyalització vertical indicant el fi de la zona blava, com es veu a la imatge que adjunt en aquesta resposta.

La meva intenció ara no és que reconeguin que no tota la culpa és meva, sinó mostrar que la meva anterior queixa no era totalment infundada, com sembla deduir-se de la seva resposta.

Moltes gràcies.

"Numancia no se rinde"

Quan feia l'Educació General Bàsica vaig tenir un mestre que tenia una gran habilitat per contar històries. Una de les que ens va contar va ser la de la conquesta de Numància. Pel que record d'aquesta història, després d'un setge molt intens per part dels soldats de l'imperi romà, els numantins varen preferir morir a rendir-se.

Però l'ànsia de glòria i d'humiliar els vençuts que tenien els oficials romans, no satisfets amb conquerir la plaça fins i tot a costa de l'aniquilació de quasi tots els habitants, els va conduir a obligar l'únic supervivent numantí,  un infant (d'uns 10 anys, segons la meva imaginació d'estudiant) a rendir-se com a únic representant que quedava de la seva gent. Però l'infant, una volta dalt la fortificació del seu poble, va preferir llançar-se daltabaix, tot cridant "Numancia no se rinde".

No sé si aquesta història era gaire fidedigna o era fruit de l'esperit d'autoexaltació de la "raça" espanyola que hi havia en aquells anys, o ha sofert les transformacions de la meva imaginació. En qualsevol cas, en les hores prèvies a la reunió del claustre que vàrem fer a l'institut la darrera setmana de juliol, em va venir a la memòria aquesta història, perquè, d'una manera o una altra, l'obstinació de la conselleria d'Educació d'obligar els claustres a aprovar una normativa que majoritàriament rebutjam, em recorda aquesta situació.

Tot i així hi ha notables diferències: els docents que lluitam, des dels claustres assetjats per la conselleria, en contra dels disbarats "educatius" del Govern Balear, no estam aniquilats, ni tan sols vençuts. I envoltant als "romans" que assetgen els claustres hi ha tota una comunitat que, encara que un poc passiva a voltes, no accepta de bon grat les il·luminacions dels que ens governen.

Així doncs, vàrem tornar a votar majoritàriament NO al TIL. "Numancia no se rinde".

Un record per a un mestre inoblidable: Don Toni Guillem Arbona.

Enviat a Diario de Ibiza dia 2/8/2014

Propostes a l'administració Balear

Al servei de salut d'Eivissa i Formentera:

Sobre la gestió de les llistes d'espera:

En el cas de l'assignació de les hores als pacients en llista d'espera tenc alguns suggeriments:
- Si fos possible, anar assignant les hores a la volta que es confirma amb els propis pacients que l'hora va bé, ja que amb dos o més mesos de retràs és difícil preveure impediments, sobre tot si no es demanen preferències a l'hora de posar-se en llista d'espera.
- Si no és possible l'anterior, donar certa llibertat a les persones que avisen de la cita per telefon perque puguin intercanviar dues cites en dies o setmanes consecutives, és a dir, que si un pacient no pot anar en la cita assignada per motius importants (viatges, reunions importants, etc) pugui demanar-se al següent pacient de la llista en condicions semblants si pot adelantar la visita (segurament estarà encantat) i el forat deixat assignar-ho al pacient "del viatge".
- Si les anteriors propostes no es poden realitzar, al menys que la operadora de teléfon no digui que no és un "servei a la carta" amb tant repelència. La majoria de gent que intenta canviar una cita crec que ho intenta per no faltar a la feina, no per disfrutar del seu oci amb més llibertat.
- Per últim, no donar vàries cites d'un especialista a la mateixa hora. Al menys donar avisar d'una diferència d'alguns minuts per tenir l'ordre més clar i evitar sensació de mala gestió durant l'espera.

Enviat per Internet dia 28/7/2014

A la direcció general d'Industria, sobre energies renovables:

Estudiar la viabilitat del sistema proposat per http://www.solarroadways.com/intro.shtml

Enviat per Internet dia 28/7/2014

Consell de Formentera:

Donada la magnífica dinàmica de la vostra illa de fomentar l'ús de les energies renovables, estudiar la viabilitat de la proposta de posar plaques solars a les carreteres: http://www.solarroadways.com/intro.shtml

Enviat per Internet dia 28/7/2014

 

Preguntes enviades a solarroadways:

I think a very interesting proposal to conduct small islands Formentera (Spain) with a history of promoting the use of renewable energy but I have some doubts that i can't find them on FAQ:
. Does the system also take the energy produced by the weight of vehicles and people?
. Have you studied the performance loss by contact with dirty of tires?
. Are you planning a wash system?  

Enviat per Internet dia 28/7/2014