dimecres, 23 de març del 2011

De l'article sobre enllumenat

L'article publicat el dia 4-3-2011 sobre les noves faroles de Vila em va semblar molt interessant. Tant que en vaig proposar un comentari com a treball per als meus alumnes. Però en aquest article hi ha algunes dades confuses, com el fet de que una reducció de la potència per habitant de quasi un 50% (de 116 a 61) només faci baixar un 20% el consum (i un 25% la factura de la llum), com va observar un dels alumnes. Una altra dada que em va sorprendre és que encara que l'estalvi anual de 90.000 euros sembli molt alt, es necessitaran 100 anys per amortitzar la inversió de 9 milions d'euros corresponent al canvi de faroles.

  Tampoc em varen quedar clares les xifres d'estalvi anual (706.705 Kw), ja que la unitat utilitzada (Kilowatt) correspon a potència (una magnitud que es mesura o valora en un instant, no al llarg d'un període) en lloc del Kilowatt·hora que és la unitat d'energia, que s'utilitza per mesurar el consum (o l'estalvi) en un període de temps. I tampoc vaig veure clar el consum (instantani) indicat per habitant de 61 Kilowatts (abans 116), sobre tot si tenim en compte que la potència contractada per tota la casa d'una família de 4 membres sol ésser d'uns 5,7 Kw (9,2 Kw avui dia si volem aire condicionat i assecadora). Dedicar-ne 61 només per enllumenat públic, per cada persona, semblen excessius (tenint en compte que cada farola necessita més o menys 0,15 Kw correspondria a unes 400 faroles per habitant).

 També és un poc ambigua la utilització que presenta l'article de l'expressió "baix consum", ja que en moltes de les noves faroles canviades no vol dir que tenguin major eficiència sinó que són menys potents i fan menys llum, com clarament es pot veure passejant per la majoria de carrers "secundaris" de Vila (només les faroles de tecnologia LED - rectangulars amb molts punts de llum -  tenen habitualment una major eficiència que les substuïdes, que ja eren de vapor de sodi).
  Per últim, la indicació de que la contracta de 24 milions d'euros per 20 anys de servei inclou les factures de la llum a càrrec de l'empresa adjudicataria CITELUM, em fa entendre que el benefici econòmic de l'estalvi que tant es reitera a l'article no recaurà sobre els ciutadans de Vila sinó sobre l'empresa. Ho veig normal si la inversió de 9 milions també l'assumeix aquesta, com vaig entendre en llegir l'article (sempre que els beneficis no s'obtenguin reduint les prestacions als habitants). Els beneficis mediambientals sí els podrem rebre els ciutadans, no només d'Eivissa sinó de tot el món, cosa que és ben important. Llàstima que els governants no es preocupin tant pel mediambient en altres temes més locals com l'ampliació de carreteres, ports, aeroports o les plataformes petrolíferes.

  També podrem gaudir de les faroles més "polides", d'un sistema d'il·luminació (o enfosquiment, tot és relatiu) capdavanter a Europa, de ser líders en estalvi energètic (com podem veure en la multitud de cartells col·locats, que supòs que no haurà pagat CITELUM). I tot just abans de les eleccions. Això sí que és eficiència.

Enviat a Diario de Ibiza dia 23/3/2011
Publicat el dia 26/3/2011 amb una errada (kw/h en lloc de kw·h)
Altres dades no enviades:
Si 90000 euros suposa un estalvi del 25%, el valor total de la factura és de 360 000 euros l'any. Pagant a la contrata 24 milions per 20 anys correspon a 1,2 milions per any. Descomptant el 360000 euros de llum, la resta, 840.000 corresponen a les tasques de manteniment: materials, eines i ma d'obra (i amortització dels 9 milions d'euros encara que no sé en quants anys). Per tenir un ordre de magnitud, suposant que només hi hagués mà d'obra (cosa molt irreal) bastaria per pagar una plantilla de 20 persones amb un sou equivalent als professors, que no està malament.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Burocràcia i fracàs escolar

Fa més de 12 anys que una plaça de professor de l'Institut on faig feina no es pot cobrir de manera estable perquè la persona destinada està fent feina de manera "provisional" en un altre càrrec de la conselleria. Aquesta situació es repeteix en diferents instituts d'Eivissa (i de les altres illes, supòs). Fa uns mesos vaig proposar algunes possibles solucions en la pàgina web de queixes i suggerimentes del govern balear. La resposta que vaig rebre (amb bastant més retard que altres queixes o suggeriments plantejats per a altres serveis de l'administració, per cert) va ser indicar-me el boib on es publica la norma que regula aquesta situació. Dels sindicats, als que també vaig enviar les propostes, encara no he rebut cap resposta. El resultat és que a final de curs, la professora que ocupa aquesta plaça, de manera provisional, s'haurà d'anar a un altre institut, substituïda per algun altre professor provisional.

A final de curs, unes altres companyes, mestres, que hi ha a l'Institut, que fan una feina amb la que elles, els alumnes, l'equip directiu i els altres companys hi estam contents, també se n'hauran d'anar del centre. I això que ho fan amb el sou de mestra, que és menor al de professor. Segons tenc entès el problema és que estan ocupant aquesta plaça de manera provisional.

Per jo aquest és un clar exemple de la ineficàcia de la burocràcia. Aquest laberinte normatiu on algunes normes, que eren útils i lògiques en algun moment (o no) han quedat totalment desfassades (i en el que només coneixen les sortides "atípiques" aquells que no es dediquen completament a la tasca docent) no és eficient. Seria més eficient (i més barat) replantejar-se algunes normes que està demostrat que no funcionen bé, que enviar comissions de professors a Palma i a Madrid per descobrir solucions màgiques.




Enviat a Diario de Ibiza dia 27/2/2011
Publicat el 3/3/2011

dijous, 24 de febrer del 2011

Perill Mediambiental i Falsedat dels polítics

Acab de llegir que els senadors de PP i PSOE (a Madrid) s'han oposat a aturar el tema de les prospeccions petrolíferes encara que els seus companys de les illes diuen que estan en contra.
Totes les forces polítiques haurien de fer front comú en contra d'aquesta activitat PETROLÍFERA que només produirà beneficis a empreses privades (i als corruptes de torn) i que suposa un perill evident per al patrimoni natural de les Illes. Basta recordar l'accident al Golf de Mèxic que va provocar nombrosos problemes al "tot-poderòs" Estats Units. No hi ha garanties que valguin per una cosa que ningú pot assegurar i on els perjudicis produïts no es poden pagar amb sous. S'hauria de demanar a TOTS ELS PARTITS que es presenten a les properes eleccions autonòmiques que es posicionin, sense ambigüitats, respecte aquest tema i mobilitzar la gent per totes les vies (facebook inclòs) per demostrar el seu rebuig a aquesta activitat.
Enviada a Diario de Ibiza el 23/2/2011
Publicat l'1/3/2011

dimecres, 9 de febrer del 2011

Política de "tota la vida"

Entre les cartes publicades fa unes setmanes, un lector plantejava els seus arguments defensant l'actuació d' Eivissa x canvi en aquestos darrers anys. Respect totalment la seva postura però no hi estic d'acord. A jo m´han decepcionat molt els components d'aquest partit ja que esperava que estarien més lluny de la línia dels polítics "de tota la vida", que tant criticaven abans d'entrar en el govern, en coalició amb un dels partits "de tota la vida".

 Estic convinçut que els plantejaments polítics actuals són negatius, almenys per a la gent del carrer. I crec que no som l'únic, a la vista de les crítiques que circulen per Internet en contra dels privilegis dels polítics que tenim. L'objectiu dels partits no ha de ser guanyar les eleccions a qualsevol preu, sotmetent-se a les imposicions d'un partit "important", només per derrotar l'altre partit "important". L'objectiu ha de ser obtenir algun representant que defensi els principis originals del partit, i recolzi les propostes que siguin bones, venguin del partit "important" que venguin. Però que les propostes siguin bones per a la gent, no només per al partit o per algun dels seus directius.

 Tenc confiança que, en les noves eleccions, sortiran alternatives als partits "de tota la vida", que mantenguin els seus principis fins el final. Partits o simplement agrupacions de persones que, aprofitant Internet, podran donar a conèixer les seves propostes sense hipotecar la seva independència. Dirigits, especialment, als joves i pels joves.

 En una tertúlia de la TEF, alguns periodistes mostraven la convicció (amb bastant arrogància en algun cas) de que aquestes alternatives no obtendrien representació. Jo tenc la il•lusió que no serà així. I si els joves demostren que no passen de la política i van a votar (encara que sigui en blanc per expressar que passen dels actuals polítics), això pot canviar.  Ara falta que se sentin veus joves dins i fora d’Internet.
 
També m’il•lusiona veure que destacats membres dels "partits de tota la vida" diuen prou a les imposicions de la seva "cúpula"  i obren noves opcions, encara que personalment no hi estigui del tot d'acord amb els seus plantejaments.

La competència sempre beneficia el consumidor. Si perdem la il•lusió, que ens queda?


Enviat a diari d'Eivissa dia 9/2/2011
Publicat el dia 12/2/011 amb el títol "Això pot canviar"

diumenge, 12 de desembre del 2010

A la cua de l'informe PISA

Dimecres migdia sentia les notícies que ens informaven dels mals resultats dels estudiants espanyols, i a la cua d'ells, els de Balears. Em vaig sentir doblement ferit, com a Balear i com a professor. Per a qualsevol persona que intenti fer la seva feina el millor que sap (i jo ho intent, malgrat que algun internauta anònim no hi estigui d'acord) aquesta no és una bona notícia.

I ara resulta que el que és preocupant és que hi ha pocs estudiants que destaquin per damunt. Amb un sistema que s'ha dedicat durant decades a "mediocritzar" els estudiants, mesclant els alumnes treballadors, complidors de normes i ambiciosos, amb altres amb falta de ganes, de motivació, d'interès o de capacitat, algú coherent i realista esperava una altra cosa? Confiar en la figura del "super-professor tot-poderós" i en la panacea de  "l'atenció a la diversitat" no era molt realista.
Però quan els que han de pendre les decisions són polítics assessorats per psico-pedagogs sense experiència a les aules, i pressionats per sindicalistes amb mentalitat política, els resultats no poden ser gaire diferents (encara que els que tenim la culpa de tot som els professors).

I el pitjor de tot és que els que pateixen les pitjors conseqüències són els alumnes, que segur que no tenen la culpa. De totes maneres en una societat tan catòlica com la nostra estam acostumats a creure en miracles i a "pagar pels pecats dels pares".

Enviat a Diario de Ibiza dia 12/12/2010
 Publicat el dia 15/12/2010
amb el títol Resultats dels estudiants balears

Despilfarrar els recursos

Quan es feren les famoses "auto-carreteres" em vaig quedar meravellat de que algun dels polítics que governaven pensàs en una cosa tan simple com aprofitar la terra que s'extreia de camps de cultiu, oferint-la als interessats (si els propietaris originals no la volien conservar) en lloc de dur-la a abocadors. Es veu que hi va haver algun interessat massa ben relacionat i es varen acumular quantitats excessives de terra en unes zones massa polèmiques. Però ara la solució és dur-la a l'abocador. És a dir, que ni una vegada es poden aprofitar bé els recursos. Amb els polítics que tenim, només preocupats en "lluitar" amb els seus oponents (amb els recursos de la gent, tot sigui dit), no arribarem mai en lloc.


Enviat a Diario de ibiza dia 9/12/2010
Publicat el 12/12/2010 amb algunes modificacions

dimarts, 26 d’octubre del 2010

A més de queixes, també agraïments

Encara que la utilització habitual que faig d'aquest mitjà és per queixar-me de situacions que consider inadequades, aquesta volta m'agradaria agrair l'atenció que he obtingut dels responsables del correu electrònic de l'Ajuntament d'Eivissa. En les darreres situacions en què hi he contactat, m´han respost ràpidament, i de forma molt amable. La darrera en referència a alguns suggeriments de millora a les instal·lacions de les piscines des Viver.

També pens que la resposta del regidor d'Esports publicada en aquest diari, a algunes queixes plantejades de manera bastant agressiva, varen ser molt correctes i conciliadores, i això s'ha de valorar. L'important no és que la gent no s'equivoqui (tots som humans, com se sol dir). L'important és ser capaços d'acceptar que ens hem equivocat i intentar corregir.
Crec que en aquest sentit l'actual equip de govern ha mostrat més encert que altres equips dels seu mateix partit o de l'oposició, com per exemple, quan va retrassar l'inici de les obres de les piscines de Can Misses fins que hagin estat operatives les des Viver, en contra de la seva planificació inicial. Tant de bo que millorin en aquesta línia i que altres governants en prenguin exemple.

I si ajudam tots avisant del que no funciona, serà més fàcil arreglar les coses, sobretot si ho feim amb amabilitat, almenys d'entrada.
Publicat a diario de ibiza el dia 28/10/2010 amb el títol No només queixes