dilluns, 19 de novembre del 2018

És aquest el creixement econòmic que volen?

Són les sis i mitja de la tarda i fa un moment que s'ha produit la sisena o setena aturada elèctrica des d'ahir a les dotze de la nit. Talment com fa més de 40 anys, quan, amb quatre gotes i algun llamp, quedaven sense llum algunes zones de les illes.

Supòs que no vol ser una "performance" tècnica de to melancònic per fer-nos reviure moments de la infància als "baby-boomers" illencs. I no crec que sigui culpa d'algun cap de fibló descontrolat com el que va deixar sense llum a gran part de Menorca durant alguns dies fa unes setmanes.

Potser algun espavilat oportunista ho pot atribuir a les manies dels ecologistes que no volen permetre més línies elèctriques aérees d'alta tènsió necessàries (com a única opció factible) per reforçar les línies existents en front d'un increment de la demanda, que no para de creixer, any rera any.

 Desconec els detalls de les avaries que hi ha darrera d'aquestos talls reiterats però tenc prou coneixement del sector i prou contacte amb persones que hi treballen dia a dia com per assegurar sense massa por a equivocar-me que una gran part de la culpa és de la globalització de l'economia que ha afavorit que grans empreses (Endesa primer, i Enel després), més preocupades en aconseguir el major benefici possible que en donar un servei decent i mantenir una bona imatge de l'empresa, estiguin reduint a menys del mínim possible el manteniment de les xarxes elèctriques del nostre entorn. Basta veure portes d'armaris de comptadors elèctrics o de distribució (o CDUs) que es cauen a trossos per tot arreu (amb el perill que això suposa per infants que hi puguin jugar aprop, encara que avui en dia ja no n'hi ha gaire que juguin en el carrer o en el camp). Mentrestant, l'administració que hauria d'obligar a aquestes empreses que reinvertissin una part dels seus considerables guanys (incrementats des del govern amb preus prohibitius permesos amb l'excusa del dèficit tarifari) en mantenir les xarxes existents, mira cap a un altra costat.

 Ajuda a treure aquestes conclusions el fet de veure el disgust i la mala gana amb la que treballen alguns dels pocs professionals que encara queden en plantilla després de nombroses prejubilacions i baixes incentivades, fetes amb l'objectiu de subcontratar (externalizar en diuen ara) el major nombre d'operacions a preus més baixos, fregant l'explotació laboral que, com es produeix en forma de falsos autònoms, s'ha convertit en "esperit emprenedor".

 Per a jo és realment penós donar-me compte de que aquella romàntica idea de la Unió Europea (els estats units d'Europa) només ha servit perquè les elits econòmiques mundials puguin manejar millor el destí de millions de persones que cada volta mal-viuran més perquè ells despilfarrin més.

  Sé que hi ha europeistes irreductibles que no poden consentir que alguns partits polítics d'esquerres no creguin en aquest projecte europeu creat i manipulat pels "lobbies" econòmics de torn. Jo ho veig ben natural. De fet, si fa 150 anys haguessin funcionat les coses com ho fan avui dia, ni els Estats Units d'Amèrica (amb tots els seus defectes, que no són pocs des del meu punt de vista) serien el que són.

He pogut acabar l'escrit abans d'un nou tall de corrent. Vorem quan dura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada