La mesura anunciada pel govern d'ampliar l'edat d'ensenyament obligatori fins als 18 anys em sembla que té com a única finalitat "útil" reduir les xifres d'atur (però sense reduir el nombre real d'aturats). En l'entorn educatiu en el que estic treballant des de fa 15 anys, aquesta mesura només suposarà un augment de la "condemna" educativa que suposa per alguns alumnes l'obligatorietat d'estar escolaritzats. Els alumnes que actualment abandonen els estudis als 16 anys (tot i tenint el dret de seguir fins als 18 anys) són alumnes que no tenen cap interés ni motivació pels ensenyaments així com estan plantejats actualment. Aquestos alumnes esperen el moment de tenir 16 anys per poder donar-se de baixa a l'Institut i deixar de compartir recursos i espais amb altres alumnes que sí tenen interés pels estudis.
Així doncs, aquesta mesura perjudicaria la majoria d'alumnes que tenim: els que no volen seguir estudiant i per tant estaran "condemnats" 2 anys més, i els que sí volen estudiar, ja que hauran de compartir espais i recursos amb aquells companys que, com és relativament normal, solen destorbar l'ordre i l'ambient de treball de les classes quan s'avorreixen rebent una (in)formació que no valoren ni els interessa. També perjudicarà el professorat que haurà d'invertir més esforç i paciència en mantenir l'ordre en lloc de fer-ho en la tasca més adequada d'ensenyar i educar, però nosaltres al cap i a la fi podríem escollir canviar de feina, si fos necessari. Els alumnes no podran escollir.
Enviat al Diario de Ibiza, el 2/11/09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada