Per què tanta por a les votacions?

Malgrat esperava que els darrers canvis de govern a nivell autonòmic i municipal (i el possible canvi a nivell estatal)  induirien més ràpidament consultes perquè els ciutadans poguéssim opinar en temes que ens afecten col·lectivament i de manera important, sembla que a la fi tendrem una consulta popular a Eivissa.

 Aquesta primera consulta, en relació al desdoblament del primer tram de la carretera de Vila a Santa Eulària, pel que he entès, no serà vinculant (tot i que els socis de govern del PSOE sí que volen que ho sigui). Ara falta que aquesta votació s'organitzi de manera adequada per a que qualsevol contribuent d'Eivissa que vulgui, pugui votar, i que la convocatòria i els resultats es publiquin de manera clara i transparent. Amb les noves tecnologies i l'administració única no hauria de ser ni massa complicat ni costós. 

Però pel que vaig llegir fa uns dies, als dirigents del PSOE eivissenc no els fa gaire gràcia aquesta consulta. Segons diuen, és un projecte que ells pensen que s'ha de fer i amb això els basta. Em fa la sensació que els dirigents dels vells partits, que estaven acostumats a usar els resultats de les eleccions com excusa per poder fer el que volien sense encomanar-se a ningú (ni tan sols complir el seus propis programes electorals), no acaben d'entendre (o no volen acceptar) que molts votants actuals volem poder opinar dia a dia sobre els temes que ens afecten i ens preocupen. I haurien de recordar que encara que segueixin governant a molts llocs, han perdut milers de vots a tot arreu.

Entre els docents, la màxima expressió de la tendència a voler opinar i ser escoltat va ser l'aparició de l'assemblea de docents, com a resposta a la falta d'interès o d'atenció que mostraven els sindicats existents enfront d'unes agressions continuades al col·lectiu. 

 Malgrat les crítiques rebudes, el caràcter participatiu i col·laboratiu que ha conduït les decisions de l'assemblea és una mostra clara de que quan hi ha interès i esforç es pot organitzar un col·lectiu nombrós i variat per prendre decisions coherents i integradores. Aquest esperit avui dia s'està intentant consolidar en forma d'associació professional docent, per respondre, de manera participativa, als problemes i reptes de caire més didàctic que laboral d'aquesta professió.

 Els dies 9 i 10 es tornen a organitzar votacions entre els docents. Aquesta volta per decidir si es desconvoca ja la vaga indefinida iniciada en setembre de 2013. Aquesta decisió, com totes les importants preses abans, la prendrem entre tots els que vulguem participar, en lloc de fer-ho per nosaltres, sense preguntar, quatre dirigents visionaris.

En una societat preparada i compromesa, l'opinió dels seus membres és un actiu fonamental que cap dirigent democràtic hauria de menysprear. Potser el problema és que en lloc d'estar governats per demòcrates ho estam per aspirants a "mini-dictadors". Més tard o més d'hora, ja s'ho trobaran. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 7/2/2016
Publicat el 14/2/2016

Propostes curs 2014/15

19/11/14

Com ja vàrem comentar en la reunió de la setmana passada i com heu recordat avui, una assignatura pendent que no podem oblidar com a professionals de l'ensenyament és la millora de la metodologia.

Però és bastant obvi que és un tema complicat i que alguns professors (la majoria segons la meva percepció potser perque jo hi estic bastant inclòs entre els "escèptics") no acabam d'animar-nos perque no acabam de veure com fer-ho, si podrem aconseguir els objectius buscats i potser ni tan sols tenim clars els objectius que com a institució estam buscant.

 Crec sincerament que els exemples concrets i complets són més útils en aquest tipus de qüestió que la teoria que sovint cau en les nostres mans, des de l'administració o des d'internet. I si els exemples són propers, fets en el nostre propi entorn, amb els nostres alumnes, molt millor.

  A falta de que l'administració promogui activitats de formació que facilitin aquestes situacions, he pensat que es podria fer un "projecte-pilot" en el nostre institut, per part de companys-professors voluntaris i implicats i convinçuts en els beneficis i la necessitat de canviar la metodologia. Evidentment aquestes persones haurien de tenir alguna compensació (supòs que la única possible és mitjançant hores complementàries).

  Així doncs, concretant, la proposta és la següent:

  Demanar que alguns companys preparin, de cara al curs que ve, una proposta de canvi de la metodologia que usen actualment cap a la metodologia que se suposa cap a on ens hem de dirigir. Al llarg del curs vinent hauriem de valorar, mitjançant anàlisi de resultats i objectius aconseguits (notes, assoliment dels continguts, satisfacció dels alumnes, aprenentatge real, ...)  com ha funcionat el sistema. Si la proposta ha funcionat bé, informar a la CCP o claustre (pot ser mitjançant alguna activitat de formació en centres), explicant tot el procés: objectius fixats, experiències fetes, gravacions d'alguna activitat dins les classes, enquestes a l'alumnat (i pares), anàlisi de resultats, ...per conduir la resta de professors del centre cap aquesta "terra promesa".

  Jo no m'ofereix per formar part dels pioners, òbviament, però sí que m'interessaria formar part de la comissió d'avaluació del projecte (advocat del diable), ja que  crec que s'hauria de mantenir certa independencia entre els responsables directes i la valoració de com ha funcionat el projecte.

20/11/14

I ara una proposta per a las activitats interdisciplinars:

En lloc o a més a més de les que puguin organitzar-se entre departaments, crec que seria interessant definir algun tema comú que tractar des de tots (o la majoria) de departaments, de manera institucionalitzada.

Començant enguany o l'any que ve, a primer, buscar un tema "transversal" comú i intentar que les diferents activitats de lectura, resums, ... es facin sobre aquest tema, tant en català, castellà, anglés, socials, naturals.  De cara al curs vinent, ja es podria incloure a la programació com activitat consolidada a 1r. I preparar una nova per 2n.

En el cas concret de 2n d'ESO, on ja feim tecnologies, alguns temes que jo intent tractar a l'assignatura, però que em queden molt superficials per falta de temps, són els perills de la tecnologia informàtica, ciber-assetjament, ús abusiu de les noves tecnologies, etc. Però puc adaptar-me per treballar a classe la preparació digital (pàgines web, documents drive o presentacions, de material per altres assignatures)

11/12/14

Després de la xerrada d'ahir després de la CCP, li he donat un parell de voltes més al tema.

  La compensació que es podria donar al professorat voluntari en participar al projecte d'innovació metodològica seria substituir algunes guàrdies normals per guàrdies "d'innovació", com es fa amb altres guàrdies com les tècniques. Aquestes guàrdies servirien per reunir-se, coordinar-se (haurien de preparar-se els horaris per facilitar aquestes reunions) i preparar recursos.

  I per evitar crítiques de preferències o amiguismes, es podria plantejar en una CCP o claustre que els interessats en participar en el projecte, en les condicions indicades  i les compensacions citades, presentin la seva candidatura abans de final de curs.

  En quant a les condicions del projecte, una idea inicial meva seria fer-ho en un dels cursos de 3r (ja que sembla que moltes propostes educatives que es plantejaven en la darrera reunió afecten sobre tot a 3r i 4t), escollit a l'atzar. La idea seria muntar un equip educatiu de professorat "progre" (o tants com sigui possible si no n'hi ha prou per omplir tot l'equip).

  Abans de començar el projecte s'hauria de definir que es preten aconseguir en els alumnes: major nivell de comprensió, millors notes, millor domini de les tècniques d'estudi, major interés per l'aprenentatge o per les classes? i plantejar un sistema de valoració del nivell de partida i nivell final, que s'hauria de passar tant al grup d'estudi com als altres grups, per comparar les diferències entre els resultats obtinguts amb un sistema i l'altre.

  Al grup de professorat innovador se'ls pot demanar que en el projecte incloguin els plantejaments interdepartamentals, transversals, etc que des de caporalia i orientació considereu addients.

  Ja vaig dir que jo no m'ofereix a participar en el projecte, però sí que m'agradaria fer-ho en el grup de control de resultats, actuan d'advocat del diable.

  Si prefereixes que tot aquest plantejament l'exposi jo a la CCP en lloc de l'equip directiu (encara que jo crec que seria més creïble si ho proposau vosaltres) no tenc inconvenient en fer-ho, encara que l'enfocament que jo li donaré serà des del meu escepticisme en front a les mesures puntuals que de manera anecdòtica i voluntarista anam introduint.

  Si al final escolliu aquesta opció avisau-me amb temps perque abans d'explicar-ho a la CCP m'agradaria preparar-ho per escrit i passar-ho als altres membres amb antelació suficient perque s'ho puguin llegir.

Enllaç a propostes curs 2013/14

Contribució a Illes per un pacte

Contribució a l'entrada Quin és el sistema més just per elegir càrrecs? de Illes per un pacte

Salut:  Tal com he expressat en altres ocasions, des del meu punt de vista, l'organisme o institució dedicat a dirigir el funcionament del sistema educatiu (el Consell Escolar és una institució que hauria d'assumir molt més pes que el que té actualment) hauria de tenir una representació equilibrada dels diferents sectors directament implicats, és a dir, com a mínim, docents, pares i administració. Cap sector podria per ell sol bloquejar o vetar propostes o iniciatives dels altres. Els representants de cada sector es podrien elegir per primàries entre els candidats presentats dins cada sector o per representació directa (al menys en els assumptes de més trascendència) dels ciutadans amb dret a vot dins cada sector (en el cas dels docents i pares és bastant directe, en el cas de l'administració s'hauria d'habilitar el sistema que qualsevol ciutadà pogués votar per mostrar la seva opinió).

  Els càrrecs dins la institució s'haurien d'elegir per votació dels seus membres i no per designació d'un o l'altre.

Xisco Huguet (docent, pare i ciutadà preocupat)

Informacions sobre la vaga de docents

En alguns mitjans de comunicació s'està difonent la notícia de que hi ha vaga de docents convocada per aquest inici de curs.

Encara que aquesta informació no és en principi incorrecta, està transmetent una informació incompleta i ambigua, que pot generar una alarma innecessària entre els pares i fomentar un mal ambient envers els docents.

La vaga dels docents és una vaga indefinida que no s'ha desconvocat des de que va començar fa ja molts de mesos. Però això no vol dir que estigui previst fer vaga el començament d'aquest curs, ja que, al contrari de l'inici de fa ja dos cursos, actualment sí sembla haver voluntat de diàleg i negociació per part del govern.

El motiu de no haver desconvocat la vaga és que, malgrat aquesta voluntat de diàleg, encara no s'han resolt totes les reivindicacions per les quals es va convocar. Algunes estan bastant resoltes, almenys segons les declaracions del nou conseller, però d'altres no estan prou clares.

I com es va dir sempre, la vaga no era una vaga política contra el PP i, per tant, no té cap sentit desconvocar-la pel simple fet de que hagi canviat el govern.

La funció dels mitjans informatius hauria de ser informar de manera objectiva, clara i completa, sense biaixos ni titulars enganyosos, segons el meu punt de vista.

Enviat a Diario de Ibiza el 2/9/2015
Publicat dia 3/9/2015

El dèficit tarifari del sistema elèctric (segons el mètode R)

El senyor A té un amic, el senyor B, que té una font d'aigua.

El senyor A li proposa al Sr. B vendre la seva aigua als seus veïns per 1 euro cada litre.

Per altre part, el Sr. A, com sap que aquesta aigua és més cara de la que compraven els seus veins abans, els ofereix cobrar-la igual que abans (50 cèntims/litre) i la resta, deixar-la a deure a un "fons comú".

Com no hi ha altres proveïdors d'aigua, i com hi ha un deute que es va acumulant, cada any es puja el preu de l'aigua per "pagar" el deute degut a la diferència de preu que el sr. A va proposar pagar al sr. B, i el preu que el sr. A va proposar cobrar als seus veins.

Tot i així el deute va creixent mentre el preu pagat pels veins sigui inferior al preu pactat entre el sr. A i el sr. B. 

Encara que probablement el preu pagat al sr. B és molt superior al que li costa a ell obtenir l'aigua. Quasi segur que menys de 50 cèntims.

El mètode R. Explicacions fàcils d'entendre.

Alguns personatges públics tenen tendència a simplificar els problemes per explicar-los al públic en general.

I de passada, introdueixen "peculiaritats".

Jo intentaré fer explicacions fàcils d'entendre i procuraré que les peculiaritats no siguin mentides ni veritats a mitges.

A veure com surt.

Nous partits, vella política?

  Des de fa unes setmanes ens arriben noves informacions cada dia de les negociacions realitzades per formar govern a les diferents institucions.

  Aquesta situació s'està fent un poc pesada i neguitosa per la por de que els partits que haurien de posar-se d'acord per constituir els nous governs, no estiguin a l'alçada de les circumstàncies.

  Crec que aquesta falta d'acord està motivada, en gran part,  per la tendència quasi obsessiva dels vells partits de buscar pactes tancats, quan no tenen majoria absoluta, per assegurar governs estables.

  Però la història recent ens ha mostrat que ni les majories absolutes ni els pactes de govern són bones solucions, ja que donen peu a governar sense donar explicacions a ningú o funcionen com a regnes de taifes.

  Em sembla molt més positiu per als ciutadans que el que governa hagi de dialogar al llarg de tota la legislatura amb la resta de partits, per trobar les solucions més bones per a la majoria. Si entre els representants electes de tots els partits hi ha seny i bona voluntat, això no ha de conduir a inestabilitat.

  Així doncs, m'agradaria que s'acabassin quan abans les converses per constituir els governs de les institucions sense esgotar els límits legals, sempre que això sigui possible. A les escoles i instituts ens aniria molt bé tenir directrius clares abans d'acabar el curs, per variar. Per altra part, els regatejos, xantatges o postures intransigents que sentim d'altres comunitats no són bones, sobretot pels que hem posat moltes esperances en una nova manera de fer política.

  L'única decisió que fa falta prendre en aquest moment és decidir qui ha de governar i, si hi ha una opció que no es vol de cap manera, s'ha de votar per l'altra (amb una abstenció parcial, si es volen mantenir les distàncies). El fet és que el PSOE, en la majoria de institucions, ha aconseguit més electors que les noves opcions polítiques.

 La resta de decisions ja es votaran quan sigui el moment. Al cap i a la fi queden 4 anys per demostrar la bona voluntat o per quedar en evidència. El temps acaba posant tot al seu lloc. 

Enviat a Diario de Ibiza dia 11 de juny de 2015

Publicat el 15 de juny de 2015 amb algunes errades