dimarts, 5 de maig del 2015

Per què prometen el que no han fet en quatre anys de govern?

No puc entendre per què els polítics en campanya (o precampanya) electoral prometen coses que evidentment no faran, si s'acaba una legislatura on han governat i no ho han fet.

No crec que hi hagi ningú tan ingenu o tan despistat com per creure que ho faran en la propera legislatura. Per tant, els que no els pensaven votar no canviaran d'idea i els que els voten incondicionalment, ho seguiran fent prometin el que prometin.

Si no és per un acte reflex de prometre impossibles en campanya electoral, no li veig cap explicació lògica.

Enviat a Diario de Ibiza el 5/5/2015

Més diputats per Eivissa?

Segons ha denunciat GentxEivissa, a aquesta illa li corresponen més diputats dels que té assignats actualment, ja que té molta més població que Menorca.

 Em sembla molt correcte reclamar aquest tema (encara que hagués sigut més útil, si es podia, començar a tramitar-ho abans), però també em sembla molt coherent l'actitud del Sr Vicent Serra en contra d'aquesta decisió. Al cap i a la fi, des del punt de vista dels votants del partit popular, tant és que Eivissa tengui 20 diputats com només 1. Tots faran el que els manin des de la cúpula de Palma.

Enviat a Diario de Ibiza el 3/5/2015

diumenge, 19 d’abril del 2015

Qui pot votar al Sr. Bauzá?

D'aquí a unes setmanes hi ha eleccions municipals i autonòmiques. Les eleccions són actualment l'únic sistema que tenim els ciutadans per expressar la nostra opinió de manera que els polítics ens hagin d'escoltar. Però és una opinió poc matisable. Només podem dir sí o no, blanc o negre, apte o no apte. I a més a més, hem de valorar d'un colp, amb un sol vot, moltes coses. Hem de valorar les actuacions passades en els diferents temes o situacions plantejades, i hem de valorar què ens semblen les diverses propostes que ens plantegen per als futurs 4 anys (encara que després facin el contrari del que han proposat). Aquest sistema s'hauria de canviar però de moment és el que tenim.Supòs que a l'hora de valorar les actuacions a nivell municipal cadascú tendrà diferents aspectes que prioritzar en funció de les seves circumstàncies més particulars i, fins i tot, en funció de l'amistat o consideració que pugui tenir del candidat a alcade o alcaldessa que presenta cada partit.

Però en el cas del Govern Balear, especialment des d'Eivissa, sembla més difícil de valorar. Encara que a Eivissa no es vota directament al Sr. Bauzá, tots els diputats electes del PP l'escolliran com a president del govern seguint les directrius del partit. Així doncs indirectament és a ell a qui es vota.  A l'hora de fer una valoració de l'acció de govern passada i futura d'aquest senyor, no veig cap aspecte positiu que es pugui tenir en compte, malgrat ens vulguin vendre que les relativament bones xifres econòmiques actuals, degudes a uns bons resultats turístics, són exclusivament gràcies a la seva gestió. Potser alguna gent valorarà la seva presència a la manifestació en contra de les prospeccions (encara que de moment no ha tengut massa fruit).

En canvi valoracions negatives en veig moltes, ja que darrera el posat afable i proper que mostra en les aparicions públiques, s'amaga una actitud intransigent, autoritària i arrogant que ha generat un elevat estat de crispació a molts nivells. La seva postura fanàtica en el tema educatiu, contra docents, contra pares i, fins i tot, contra els jutges, ha provocat una ferida que encara està oberta i que, lluny de curar-se, es farà més fonda si torna a governar, com ja ha avisat.  En el parlament, el menyspreu i la superioritat amb què tracta l'oposició ha fet que el seu partit hagi quedat sol contra tothom. Fins i tot dins del seu partit ha induït confrontacions i expulsions de persones més moderades i respectuoses amb la cultura de la nostra terra.

A jo personalment m'ha conduït a fer tres setmanes de vaga quan mai havia fet ni un dia de vaga efectiva en 20 anys de docència. M'ha forçat a dedicar temps i nervis a concentracions, manifestacions i reunions contra del desgavell educatiu que vol imposar. M'ha provocat ràbia i mal humor com cap altre governant m'havia provocat mai.

No crec que el Sr. Bauzá es mereixi la "bona valoració" que el permeti tornar a governar. Jo per supost no el votaré i tenc l'esperança que el sentit comú de la majoria de pares que no volen més experiments amb els seus fills, i de la gent moderada que el va votar en les passades eleccions, els farà buscar altres opcions o l'abstenció en el vot corresponent al parlament balear. Al cap i a la fi, de què serveix votar aquí a parlamentaris del PP si després han de tragar el que manen a Palma, encara que vagi en contra d'Eivissa? Seria una bona crítica dels votants habituals del PP cap al Sr. Bauzá que els alcaldes (darrera els quals s'està amagant en aquesta precampanya electoral) treguessin bastants més vots que ell.

En cas contrari, ens esperen quatre anys més de divisió, enfrontament, menyspreu i imposició. És difícil treballar bé en aquestes circumstàncies.

diumenge, 22 de març del 2015

El llegat educatiu del PP

El proper curs es posa en marxa la LOMCE (LOMQE si la traduïm al català). Aquesta enèsima llei educativa que ve per substituir l'actual LOE afectarà a molts alumnes de primària. A secundària afectarà a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO, i 1r de Batxillerat . A l'institut ja ens estam preparant per adaptar-nos a aquesta llei (de manera obligada òbviament), perquè l'alumnat en surti el menys perjudicat possible, en la mesura de les nostres possibilitats.

Però així com s'està introduint aquesta llei és inevitable que un gran nombre d'alumnes quedin perjudicats. En primer lloc, per la urgència i improvització com s'està plantejant. A hores d'ara, a dos mesos i mig de final de curs, amb els grups d'alumnes i plantilles per gestionar, encara falten aspectes organitzatius per aclarir i, fins i tot, normativa per aprovar. En segon lloc, la falta de progressivitat que es vol dur a terme farà que alguns alumnes hagin de realitzar programes educatius a mitges (com els programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, que substitueixen els programes de diversificació curricular) i enfrontar-se després a una revàlida per comprovar els coneixements adquirits, amb les conseqüents dificultats. I per últim, donada la manera com el govern ha imposat aquesta llei,  en contra de quasi tota la resta de partits polítics i de la gran majoria de professionals i especialistes de l'educació, és difícil que es mantengui després de les properes eleccions. Els resultats de la majoria d'enquestes electorals així ho preveuen.

És a dir, és més que probable que aquesta llei estigui vigent un sol curs.
En aquestes circumstàncies, els nombrosos alumnes que el curs que ve realitzaran el sistema LOMCE haurien de retornar a l'anterior sistema LOE d'aquí a dos cursos. Això suposaria algunes dificultats com les derivades de no haver realitzat assignatures que amb la LOE eren obligatòries. I malgrat no és un problema ni molt menys irreversible, no deixa de ser una complicació afegida al procés educatiu.

En definitiva, el govern, en lloc de perseguir millorar la situació de la major part de la població, amb seny i coherència, intenta deixar marca del plantejament ideològic del partit polític que està darrera. En un tema tan important com és l'educació, en lloc de fer una proposta consensuada, introduïda progressivament des de l'educació infantil,  començada amb temps i informant correctament als centres que l'han d'aplicar, la deixa caure com una maça aprofitant la seva majoria parlamentària (sense majoria d'electors, que quedi constància).

Si tenguéssim un govern amb un poc més de seny i sentit d'estat, ajornaria l'aplicació de la LOMCE fins al començament de la propera legislatura. Però sembla que prefereixen "marcar territori" no sigui cosa que no ho puguin fer després d'uns mesos. Alguns sectors, per revenja o per submissió, els aplaudiran la decisió. Està clar que no pensen gaire en els infants i els seus pares.

Ens caurà la LOMCE com un més dels regals preelectorals als que ens tenen acostumats. Un llegat enverinat en aquest cas.
Enviat a Diario de Ibiza dia 22/3/2015

dimarts, 3 de març del 2015

Opcions polítiques i participació ciutadana


Pareix que en les properes eleccions tendrem una quantitat d'opcions prou extensa, i a jo em sembla una bona notícia. La falta de competència no és bona ni en l'economia ni en la política.
Això pot suposar un cert problema ja que el sistema arcaic de democràcia representativa que tenim perjudica les opcions fragmentades enfront de les més uniformes, perquè assigna un nombre limitat d'escons a cada partit en funció dels vots aconseguits, arrodonits a valors sencers (un poc tendenciosament des del meu punt de vista). Tot i així jo ho veig positiu.
 Un altre possible problema d'aquest ample ventall d'opcions polítiques és la sensació que es comenta de que entre algunes d'elles hi ha poques diferències. Un dels temes on sí hi ha bastanta diferència és en la possibilitat de participar en la presa de decisions: algunes opcions donen als votants més protagonisme mentre altres atribueixen per complet aquesta funció als "òrgans del partit".
L'elecció de les persones que han de formar les llistes electorals és un dels temes on ja hi ha hagut experiències de participació ciutadana. Però encara no he vist cap formació que expliqui com organitzarà la recollida de l'opinió dels ciutadans sobre decisions de govern importants una volta fetes les eleccions.
És cert que aquest tema es podria organitzar una volta constituït el govern, en cas de que el partit, agrupació o plataforma que fomenta la participació de la gent fos l'organització electa per governar, ja que s'hauria de demanar l'opinió de tots els ciutadans. Però en cas de que el partit en qüestió formi part de l'oposició, hauria de tenir preparat abans de les eleccions un sistema per recollir l'opinió dels que realment l'han votat, ja que la resta de votants ja tendran la seva opinió correctament representada pels pròxims 4 anys (suposadament).
Pens que aclarir aquest aspecte ajudaria a marcar distàncies entre les diferents opcions que es presentin. Esper que alguna d'elles ho clarifiqui abans de maig.


Un altre aspecte on podrien marcar-se diferències és en la defensa d'un sistema electoral i legislatiu més modern. La individualitat de cada escó i la importància del debat parlamentari ha perdut tota raó de ser amb la disciplina de partits imposada actualment. Un sistema on tots els partits presents en les eleccions poguessin opinar durant la legislatura en funció dels vots reals aconseguits seria un sistema més equilibrat.
 Enviat a Diario de Ibiza el 3/3/2015
Publicat el dia 6/3/2015

dijous, 26 de febrer del 2015

Canvi d'actitud al PP

El Sr. Bauzá està demanant, amb un to d'humilitat poc habitual, que la gent que ha deixat de confiar en el seu partit li permeti explicar-se.
Quantes voltes ha deixat explicar-se, durant els més de 3 anys i mig que du governant amb una actitud arrogant i prepotent, a la gent que no estava d'acord amb les seves decisions? Quantes voltes ha escoltat les explicacions de pares i professors que en el darrer any i mig li han demanat que els escoltàs? Quin ha estat el seu tracte cap als membres del seu propi partit que no estaven del tot d'acord amb ell?
El contrast entre l'actitud despòtica o, fins i tot, tirànica que tenia fins fa poc temps la majoria de membres del partit popular cap als que no opinaven com ells, i l'actitud conciliadora que mostra la pròpia Sra. Cabrer els darrers dies quan parla de la seva predisposició a fer pactes amb altres partits, és abismal.
El motiu d'aquest canvi d'actitud està clar: els resultats que preveuen les enquestes electorals segons les quals perdrien la nefasta majoria absoluta que necessiten per governar en solitari. La durada d'aquest canvi d'actitud per jo també està clara: fins al dia després de les eleccions, a menys que es vegin obligats a dialogar amb altres partits durant tota la legislatura.

El Sr. Bauzá va dir als docents i als pares, a principis del curs passat, amb una actitud més madrilenya que illenca,  que qui no estàs d'acord amb les seves decisions es presentàs a les eleccions. Ha arribat el moment de contestar-li. Ja veurem quanta gent es deixarà convèncer amb les seves "llàgrimes de cocodril".
Enviat a Diario de Ibiza el 26/2/2015
Publicat el dia 1/3/2015

Indignació amb els bancs

Avui matí m'he tornat a indignar en saber que per ingressar sous en efectiu al Banc de Sabadell, al compte d'un client seu, no només no ho podia fer en qualsevol moment (havia de ser un dilluns, dimecres o divendres entre l'11 i el 24 de cada mes, de X a Y del matí)´, sinó que a més a més em cobrarien una comissió de 2 euros.
Ja fa temps que la majoria de bancs cobren comissions per tenir targetes de crèdit,  per enviar correu, per fer transferències per banca electrònica a altres bancs (alguns crec que fins i tot internament al propi banc), ... Però el fet de que et vulguin cobrar fins i tot per ingressar diners en efectiu (diner oficial de l'estat, imprés per la FNMT s'entèn), m'ha impactat.
Algú pot argumentar que és normal que els bancs, que són empreses privades, cobrin per un servei que fan, sobretot ara que el negoci del prèstec de diners està sota mínims (supòs que per la incertesa de poder recuperar el prèstec més que altra cosa). Però a jo no em sembla normal que jo estigui obligat a passar pel banc tant si vull com si no, ja que són moltes les situacions, fins i tot en institucions públiques, on no accepten pagaments en efectiu i t'obliguen a pagar amb targeta o fer un ingrés. Per tant, encara que no vulguem, estam en mans dels bancs. Unes empreses privades que només han de retre comptes als seus accionistes quan les coses van bé. I parar la mà a l'estat, és a dir a nosaltres, quan no poden pagar els sous multimilionaris dels seus ineficients directius.
Crec que aquesta dependència dels bancs s'ha d'arreglar, o almenys regular d'una manera raonable. Perquè no em sembla raonable que els bancs segueixin tenint més beneficis any darrera any, mentre la gent es queda sense casa, mentre la classe mitjana s'està empobrint, mentre els treballadors guanyem menys treballant més hores. Però no crec que els partits polítics que ens han governat fins ara, que han permès aquest poder dels bancs, que han protegit impresentables que s'assignaven pensions multimilionàries mentre l'entitat s'esfonsava, i que volen desmuntar el sistema públic de pensions per muntar plans d'inversions privats (gestionats per aquests bancs que es quedaran una part de les aportacions dels treballadors/empresaris per repartir entre els seus directius/accionistes i que si fan experiments "foradats" amb inversions "tòxiques" demanaran ajuda a l'estat/nosaltres encara que, suposadament, aquest estat no pot mantenir el sistema de pensions) ho vulguin/puguin fer. Així i avui, no.
I els bancs són només una de les grans empreses que s'estan aprofitant de la gent amb la col·laboració dels governs.
Esper sincerament que això es pugui arreglar. Però creure en una possible millora, tenir una mínima esperança, depèn de molts de nosaltres. Depèn d'una quantitat suficient de gent cansada de que li prenguin el pèl sempre els mateixos. Una quantitat suficient que no tengui por de provar altres opcions, malgrat la possibilitat de que siguin iguals, de que també ens vulguin pendre el pèl. Jo crec sincerament que no, perquè encara que volguessin, els altres no els taparien com s'han tapat fins ara. No després del que estam vivint.

Aquest escrit no l'he enviat als diaris