Decret de l'spanglish

El debat que s'està generant en torn a l'aplicació del decret de tractament integrat de llengües (popularment conegut per "decret de l'spanglish") està un poc desenfocat i això està enfrontant entre ells als perjudicats per aquesta situació (pares i professors), en lloc de reunir-los per enfrontar-se al causant d'aquesta situació: el govern.

I dic que està desenfocat perquè alguns pares que es queixen de l'actitud de la majoria de docents en contra d'aquest decret interpreten que els mestres i professors estam en contra de que els alumnes aprenguin anglès, cosa que no és certa, o que no volem fer l'esforç d'aprendre anglés per poder ensenyar, que tampoc és el motiu més important.

Pel que jo he vist en totes les discussions sobre el tema (i darrerament n'he sentit bastantes) ningú posa en dubte que és necessari que els nostres alumnes sàpiguen més anglès. El que no ens sembla bé és com s'està plantejant aquest canvi. I alguns dels motius, des del meu punt de vista, són els següents:

·    Fer una explicació en anglès, de qualsevol tema, als nostres alumnes actuals, implica que els alumnes no entendran gairebé res del tema explicat. Només els alumnes amb un elevat nivell d'anglès (que no necessiten aquest decret) i amb capacitat i interès podran entendre una part decent del tema explicat. Si algun pare no veu clar això pot fer una prova molt fàcil: posar en llengua anglesa un programa, dels que rebem amb la TDT, o un DVD que agradi molt als seus fills de 4t de primària o cursos superiors i demanar-los al final què han entès. I no és difícil imaginar que la majoria d'assignatures no capten l'atenció dels alumnes com els seus programes o pel·lícules preferides.
Usar una llengua que no es domina per explicar un tema que mai s'ha estudiat en aquella llengua implica que l'oient, encara que sigui expert en la llengua que s'està usant, no entendrà bé el significat. Una prova possible per aquells pares que han estudiat alguna llengua estrangera (però que no l'han practicat molt) és imaginar-se parlant d'alguna cosa que no sigui de l'àmbit social bàsic: parlar dels detalls de la seva especialitat, d'una recepta de cuina un poc complicada o, fins i tot, explicar un acudit que no han sentit mai en l'idioma estranger.

Algunes assignatures de primària i la majoria d'assignatures de secundària són assignatures d'especialitat on els alumnes aprenen paraules noves que no senten habitualment i que, ja avui dia, provoquen un cert descontrol si les aprenen en la llengua que no usen habitualment. Afegirem aquest descontrol amb un nou idioma?

Una part important dels alumnes (com es pot suposar del grau de fracàs escolar i baixos resultats acadèmics en barems internacionals com el PISA, que els governants argumenten per plantejar reformes educatives successives), no entenen del tot les classes fetes en català o castellà (moltes voltes perquè ni tan sols escolten). Algú pot creure que això millorarà fent part de les assignatures en anglès?

Duim més de 20 anys introduint el català en les escoles i instituts, alguns d'ells en situació d'immersió lingüística, en un entorn on molts mestres i professors coneixem aquesta llengua des de l'infantesa, l'hem parlat, escrit i estudiat durant tota la nostra vida i on hi ha programes de televisió, premsa i ràdio en català, i encara una gran quantitat d'alumnes (i alguns professors) no s'atreveixen (o es neguen) a usar el català.

Si volem que els nostres fills aprenguin l'anglès, s'ha de fer d'una manera coherent. L'escola pot ajudar, però d'una manera gradual des dels primers anys d'infantil, pujant curs a curs. Els mestres i professors poden preparar-se per conèixer un poc més aquesta llengua (encara que a molts ens pot costar o ens pot no agradar, com li passaria a la majoria de persones si d'avui a demà els obliguen a fer la seva feina amb un idioma diferent del que coneixen bé i han usat fins ara). Però es necessiten temps i recursos. I també es necessiten temps i recursos per preparar els materials necessaris. I en aquestos temps de crisi que vivim no sembla el moment més adequat per dedicar més recursos. A més a més, l'anglès que es podrà usar a les escoles, durant molts anys, serà el propi d'àmbits col·loquials (no especialitzats). I això vol dir canviar la quantitat d'hores actuals de les assignatures, incrementant situacions "quotidianes" en l'àmbit escolar i eliminant assignatures d'especialitat. Convé anar pensant que és el que sobra a les classes dels nostres fills.

    Però si reament es vol que els nostres fills aprenguin bé l'anglès, no basta assignar aquesta tasca a les escoles i instituts (a part d'ensenyar i, des de fa uns anys, educar). S'ha de fer un canvi a casa, al carrer, a les institucions. Alguns pares joves aprofiten les possibilitats dels DVD i TDT per posar als seus fills programes divertits en anglès o altres idiomes, compensant un poc el que països als que ens volem comparar, com Finlàndia, duen anys fent amb les seves televisions, emetent els programes amb versió original subtitulada.

    A jo també m'agradaria no haver de pagar classes particulars d'anglès als meus fills (encara que és curiós que això ho digui la consellera d'un govern que vol privatitzar molts serveis bàsics), però d'aquesta manera que proposen ni ens estalviarem les acadèmies privades d'anglès i potser necessitarem més classes particulars d'altres assignatures. Dóna la sensació que el motiu d'aquest decret és reduir la presència del català als centres docents en lloc d'augmentar el coneixement de l'anglès. En qualsevol cas qui vulgui fer creure que un alumne aprendrà més ciències naturals si li expliquen en anglès que en català o castellà, valora poc la intel·ligència del seu interlocutor. És possible que aprengui més anglès (o spanglish), però no reduirà els fracàs escolar ni millorarà la valoració PISA. Sí que pot ser millor per fer de cambrer o netejadora d'hotel, destí que sembla que ens reserven els polítics del nord d'Europa.

    Per acabar voldria demanar als pares que fins ara han tengut confiança amb la professionalitat dels mestres i professors dels seus fills, que segueixin confiant amb el criteri d'aquest col·lectiu enfront de decisions polítiques de persones que admeten públicament que no coneixen aquest àmbit professional. I a aquells pares que no han confiat mai en la nostra professionalitat i que, tot i així (pel fet de que "és gratis"), ens han confiat l'educació dels seus fills (el que jo consider més valuós per a uns pares) que reflexionin si la seva actitud fins ara té gaire sentit.

Enviat a Ultima Hora- Mallorca dia 20/05/2013

en referencia a article publicat
Enviat a Diario de Mallorca dia 25/5/2013
arrel de l'entrevista publicada
Enviat a Menorca Diario Insular dia 25/5/2013
arrel de l'entrevista publicada