divendres, 20 de juny del 2014

Democràcia a mida

  Després d'un curs escolar clarament anormal (malgrat les afirmacions que feia la consellera d'educació en sentit contrari), s'està vivint en els claustres de professors de les illes, durant aquest final de curs, una situació molt peculiar: l'obligació de votar el que li convé a la conselleria.
  Com era previsible a la vista del fanatisme amb què el govern Bauzá va defensar el TIL en contra de la immensa majoria de sectors implicats, especialment els formats per professionals i experts en la matèria, el govern balear ha donat una passa més en l'aplicació d'aquest experiment educatiu: ha obligat a cada centre a dissenyar un projecte educatiu que s'adapti a les noves instruccions que ha publicat sobre el TIL, i que a més a més ha d'estar aprovat, des del punt de vista pedagògic, pels claustres de professors corresponents.
  El problema és que la normativa que ha fet el govern és tan restrictiva que la majoria de claustres no poden aprovar la seva adequació pedagògica de cap manera. Usant l'exemple d'un company, és com si demanen a un grup de cuiners que donin el vist i plau a una recepta de pastís de xocolata feta amb els ingredients per fer bunyols. Jo aniria un poc més lluny: és com si es demana aprovar la recepta per un bon plat però que només es poden usar substàncies tòxiques o verinoses per elaborar-la. I a més a més, amb unes proporcions ben definides.
  I com el govern fa les lleis, i la gent les ha de complir, encara que siguin incoherents o injustes, s'amenaça els docents amb què hauran de repetir les reunions per votar fins que l'aprovin.

  Potser aquesta és la nova estratègia del partit del govern, que sempre s'ha caracteritzat per una actitud molt "democràtica": fer repetir les  votacions fins que la gent voti allò que convé al que governa. "Democràcia" en la seva màxima expressió!

Enviat a Diario de Ibiza el 20/6/2014

Publicat el 3/7/2014

dijous, 22 de maig del 2014

Per què no s'utilitzen dades del govern per contrarestar les mentides o mitges veritats del govern?

- Segons les dades del INE (institut nacional d'estadística), el nombre d'ocupats des de que va arribar Mariano Rajoy al govern ha minvat 1.049.300 persones. Però ells donen la dada de la reducció de nombre d'aturats. (a més en el primer trimestre de 2014 s'han perdut 184.600 segons va publicar "el país")

http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=EPA&idtab=89


divendres, 9 de maig del 2014

Una oportunitat per opinar

A finals de mes podem votar. Hi ha elecciones europees, i encara que crec que, per sentit comú, s'hauria de diferenciar quan es vota per al govern municipal o per al govern d'Europa, sembla que la majoria de població no fa gaire diferències entre una i altra votació. Fins i tot els partits polítics majoritaris usen qualsevol votació com una mesura de la seva popularitat, del recolzament que tenen, sobre tot si els convé.

Encara queda més d'un any de legislatura tant a nivell local com estatal. I queden importants situacions a enfrontar: lleis i experiments educatius, prospeccions petrolieres, resolució de casos de corrupció...

Malgrat sembli incoherent, crec que aquestes votacions tenen molt poca repercusió a nivell d'Europa: si es vota a un dels partits majoritaris d'Espanya, es farà el que manin des d'Alemanya, amb poques diferències d'un o altre costat; ja ho hem viscut abans. Si es voten altres opcions, ni tan sols si tots els espanyols ens posàssim d'acord (cosa més que inaudita) aconseguiríem canviar gaire amb uns 55 diputats sobre un parlament d'unes 750 persones. I votant pels eurodiputats de sempre no aconseguiríem ni tan sols que renunciassin els privilegis que, apart del seu elevat sou, surten dels impostos que tots pagam, com ho demostraren al principi de la crisi amb la votació per deixar de viatjar en primera classe.

Però en canvi a nivell local i nacional, amb una situació prou complicada com la que estam vivint, pot ser una bona manera d'opinar sobre les coses fetes pels governants fins ara. Fins i tot pot servir per influir-los respecte el que queda de legislatura, o també, aquells que així pensin, de donar-los suport en les seves accions. Així mateix és una manera de mostrar rebuig o suport a altres organitzacions i col·lectius que s'han mobilitzat des de fa un temps. De fet, votar és l'única cosa que podem fer per a que els teòrics demòcrates que governen des de la transició ens escoltin, tal com va recordar el senyor Bauçà en una entrevista de la ràdio. Haurem d'aprofitar-la mentre no la intentin desacreditar o prohibir, com intenten fer des del govern de Madrid amb altres tipus d'expressió ciutadana.

I a més a més, aquesta volta la circunscripció electoral es tota Espanya, és a dir, que els vots de tota Espanya es junten i no s'ha de tenir por al discurs del vot inútil que ja ens intenten fer arribar.

Així idò, els que estan d'acord amb els rescats de bancs i autopistes passant per damunt de les famílies, els que són més rics ara que abans de la crisi, els que reben pensions vitalícies milionàries com a premis a la seva incompetència, i els que veuen bé que el 27% sigui majoria absoluta i que doni dret a poder absolut,  haurien de tornar a votar el partit que està governant, per mostrar-los el seu suport.

També serà coherent que les minories afavorides per les polítiques actuals i les persones agraïdes pels premis preelectorals repartits darrerament pels representants institucionals  tornin a votar aquest partit, encara que alguna minoria molt afavorida pel PP en aquestos mesos passats ja ha escollit partits més radicals.

I els que es creuen que el govern actual és el que millor defensa la nostra "llengo/llengua/llengu", i especialment els que estan a favor de les prospeccions petrolieres, els haurien de votar també.
            
Així mateix, els que pensen que els polítics han de prendre totes les decisions encara que no siguin especialistes de la majoria de temes i no han de tenir cap responsabilitat per les conseqüències, i que poden decidir els seus sous i sobresous vitalicis sense donar explicacions; els que pensen que els polítics han d'afavorir els seus amics i les grans companyies, per embutxacar-se els nostres sous sense remordiments ni vergonya; els que pensen que els polítics, i els seus amics i familiars han d'estar per damunt la llei, desobeïnt les lleis que tan diuen respectar i que si algun jutge els condemna han de ser indultats pel govern de torn; els que pensen que els parlaments han de ser una reunió de titelles controlats des de Madrid per les elits de cada partit, i s'han de dedicar a criticar sistemàticament i destructivament el que fan els contraris i donar-se la culpa mútuament de decisions preses en el passat sense solucionar els problemes del present; els que consideren que els programes electorals només s'han de respectar quan els interessa, i que s'han d'invertir els sous dels impostos en propaganda partidista i en mitjans públics manipulats, i els que pensen que el sistema judicial també ha de ser controlat pels polítics habituals; els que pensen, al cap i a la fi, que tenim la millor democràcia que podem tenir o que ens mereixem, poden votar a algun dels dos partits que ens han governat des de fa més de 30 anys.

Els fànatics que veuen les eleccions com un partit de futbol entre els equips clàssics  també ho tenen fàcil. Poden votar segons els "colors" que senten independentment dels fets, sense necessitat de pensar ni recordar res.

I els que passen de tot o que prefereixen no involucrar-se en temes polítics poden abstendre's amb l'excusa de que no serveix per res. Els polítics dels partits majoritaris utilitzaran la passivitat de la majoria silenciosa com els convengui. Ja hem vist que ho saben fer. L'historiador AJ Toynbee no s'equivocava: "El major castig d'aquells que no s'interessen per la política és que seran governats per persones que sí s'hi interessen"

Jo no tenc clar a qui he de votar. Però tenc molt clar que he de votar i tenc molt clar a qui NO he de votar. Malgrat els entrebancs que els partits majoritaris posen als nous partits i agrupacions d'electors, aquesta volta hi ha alternatives per votar. I qualsevol pot servir perquè els que ens han governat fins ara es comencin a plantejar que alguna cosa estan fent malament.

Enviat a diario de Ibiza el 9/5/2014
Publicat el 14/5/2014

dimarts, 29 d’abril del 2014

Vergonya diputats, vergonya.

Fa uns dies s'ha confirmat en premsa que algunes de les actuacions del Govern Bauzá, especialment el tema del TIL, que tanta resposta social ha aixecat, responien a les pressions d'una minoria extremista: El círculo balear.

Pensar que el president del Govern Balear i els membres del seu partit tenien unes conviccions tan errònies com les de voler imposar un sistema educatiu que la majoria de professionals de l'educació hem rebutjat des del principi, em semblava molt preocupant.

Saber ara que el desgavell provocat en infants, famílies i professorat ha sigut només per tenir satisfeta a una minoria de radicals anticatalanistes em sembla deplorable (igual de deplorable que si un perjudici semblant només beneficiàs a una minoria de radicals catalanistes, per si algú ho dubta).

Que el president i els seus acòlits hagin actuat d'aquesta manera és impresentable. Que els 34 diputats del partit popular i la resta de càrrecs del govern no hagin tengut el coratge i la decència d'enfrontar-se a aquest disbarat, coneixent els motius reals que el movien, em sembla imperdonable. Només 8 diputats íntegres, a més d'en Toni Pastor, haurien fet perdre la majoria absoluta. Dels 8 d'Eivissa no n'hi hagué cap.

Ara ve una oportunitat perquè els jutgi la societat. Si aquesta no ho sap fer, ho haurà de fer, a més temps vista, la història, que no sol perdonar que "tot un poble mori per un home sol".

Enviat a diario de Ibiza i diario de Mallorca, el 29/4/2014
Publicat al diario de Ibiza amb lleugers canvis el 1/5/2014

dilluns, 13 de gener del 2014

El curs no és irrecuperable

Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als companys que havien hagut de prendre aquesta decisió. No crec que, com passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual que no s'expulsarà als companys que no varen fer vaga.

Vaig fer vaga després d'haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de cobrar però incompleta en quant a deixar de  donar classe, ja que vaig fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora. Vaig decidir que faria classe si almenys 1 dels alumnes s'interessava per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m'espera un expedient per no fer la vaga "com marca la llei".

També vaig fer vaga perquè no crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que cada curs la conselleria es nega a cubrir (fins i tot a 2n de batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de diferents assignatures que "l'experiment" obsessiu anomenat TIL ha fet i farà perdre al llarg d'aquest curs.

I també vaig fer vaga perquè sembla que és l'únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s'està agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de novembre a l'institut Algarb on només 3 pares (un d'ells docent) es varen molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius.

Aquest conflicte és un conflicte social i per això no s'ha solucionat. Si fos un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels docents. Però és un problema ideològic. I l'ideologia és l'últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus fantasmes que els recolzen.

Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n'obrin cap altre i, a més a més, l'hem de recórrer sols, sembla l'únic que arriba a qualque lloc.

Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.