- Segons les dades del INE (institut nacional d'estadística), el nombre d'ocupats des de que va arribar Mariano Rajoy al govern ha minvat 1.049.300 persones. Però ells donen la dada de la reducció de nombre d'aturats. (a més en el primer trimestre de 2014 s'han perdut 184.600 segons va publicar "el país")
http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=EPA&idtab=89
Tenint la sensació de que moltes coses que s'han de dir no sé ben bé on adreçar-les, o tot i dirigint-les a llocs concrets, semblen haver anat a parar a la mar.
dijous, 22 de maig del 2014
divendres, 9 de maig del 2014
Una oportunitat per opinar
A finals de mes podem
votar. Hi ha elecciones europees, i encara que crec que, per sentit
comú, s'hauria de diferenciar quan es vota per al govern municipal o per
al govern d'Europa, sembla que la majoria de població no fa gaire
diferències entre una i altra votació. Fins i tot els partits polítics
majoritaris usen qualsevol votació com una mesura de la seva
popularitat, del recolzament que tenen, sobre tot si els convé.
Encara
queda més d'un any de legislatura tant a nivell local com estatal. I
queden importants situacions a enfrontar: lleis i experiments educatius,
prospeccions petrolieres, resolució de casos de corrupció...
Malgrat
sembli incoherent, crec que aquestes votacions tenen molt poca
repercusió a nivell d'Europa: si es vota a un dels partits majoritaris
d'Espanya, es farà el que manin des d'Alemanya, amb poques diferències
d'un o altre costat; ja ho hem viscut abans. Si es voten altres opcions,
ni tan sols si tots els espanyols ens posàssim d'acord (cosa més que
inaudita) aconseguiríem canviar gaire amb uns 55 diputats sobre un
parlament d'unes 750 persones. I votant pels eurodiputats de sempre no
aconseguiríem ni tan sols que renunciassin els privilegis que, apart del
seu elevat sou, surten dels impostos que tots pagam, com ho demostraren
al principi de la crisi amb la votació per deixar de viatjar en primera
classe.
Però en canvi a nivell local i nacional, amb una
situació prou complicada com la que estam vivint, pot ser una bona
manera d'opinar sobre les coses fetes pels governants fins ara. Fins i
tot pot servir per influir-los respecte el que queda de legislatura, o
també, aquells que així pensin, de donar-los suport en les seves
accions. Així mateix és una manera de mostrar rebuig o suport a altres
organitzacions i col·lectius que s'han mobilitzat des de fa un temps. De
fet, votar és l'única cosa que podem fer per a que els teòrics demòcrates
que governen des de la transició ens escoltin, tal com va recordar el
senyor Bauçà en una entrevista de la ràdio. Haurem d'aprofitar-la mentre
no la intentin desacreditar o prohibir, com intenten fer des del govern
de Madrid amb altres tipus d'expressió ciutadana.
I a més a més,
aquesta volta la circunscripció electoral es tota Espanya, és a dir,
que els vots de tota Espanya es junten i no s'ha de tenir por al discurs
del vot inútil que ja ens intenten fer arribar.
Així idò, els
que estan d'acord amb els rescats de bancs i autopistes passant per
damunt de les famílies, els que són més rics ara que abans de la crisi,
els que reben pensions vitalícies milionàries com a premis a la seva
incompetència, i els que veuen bé que el 27% sigui majoria absoluta i
que doni dret a poder absolut, haurien de tornar a votar el partit que
està governant, per mostrar-los el seu suport.
També serà
coherent que les minories afavorides per les polítiques actuals i les
persones agraïdes pels premis preelectorals repartits darrerament pels
representants institucionals tornin a votar aquest partit, encara que
alguna minoria molt afavorida pel PP en aquestos mesos passats ja ha
escollit partits més radicals.
I els que es creuen que el govern
actual és el que millor defensa la nostra "llengo/llengua/llengu", i
especialment els que estan a favor de les prospeccions petrolieres, els
haurien de votar també.
Així mateix, els que pensen
que els polítics han de prendre totes les decisions encara que no siguin
especialistes de la majoria de temes i no han de tenir cap
responsabilitat per les conseqüències, i que poden decidir els seus sous
i sobresous vitalicis sense donar explicacions; els que pensen que els
polítics han d'afavorir els seus amics i les grans companyies, per
embutxacar-se els nostres sous sense remordiments ni vergonya; els que
pensen que els polítics, i els seus amics i familiars han d'estar per
damunt la llei, desobeïnt les lleis que tan diuen respectar i que si
algun jutge els condemna han de ser indultats pel govern de torn; els
que pensen que els parlaments han de ser una reunió de titelles
controlats des de Madrid per les elits de cada partit, i s'han de
dedicar a criticar sistemàticament i destructivament el que fan els
contraris i donar-se la culpa mútuament de decisions preses en el passat
sense solucionar els problemes del present; els que consideren que els
programes electorals només s'han de respectar quan els interessa, i que
s'han d'invertir els sous dels impostos en propaganda partidista i en
mitjans públics manipulats, i els que pensen que el sistema judicial
també ha de ser controlat pels polítics habituals; els que pensen, al
cap i a la fi, que tenim la millor democràcia que podem tenir o que ens
mereixem, poden votar a algun dels dos partits que ens han governat des
de fa més de 30 anys.
Els fànatics que veuen les eleccions com un
partit de futbol entre els equips clàssics també ho tenen fàcil. Poden
votar segons els "colors" que senten independentment dels fets, sense
necessitat de pensar ni recordar res.
I els que passen de tot o
que prefereixen no involucrar-se en temes polítics poden abstendre's amb
l'excusa de que no serveix per res. Els polítics dels partits
majoritaris utilitzaran la passivitat de la majoria silenciosa com els
convengui. Ja hem vist que ho saben fer. L'historiador AJ Toynbee no
s'equivocava: "El major castig d'aquells que no s'interessen per la
política és que seran governats per persones que sí s'hi interessen"
Jo
no tenc clar a qui he de votar. Però tenc molt clar que he de votar i
tenc molt clar a qui NO he de votar. Malgrat els entrebancs que els
partits majoritaris posen als nous partits i agrupacions d'electors,
aquesta volta hi ha alternatives per votar. I qualsevol pot servir
perquè els que ens han governat fins ara es comencin a plantejar que
alguna cosa estan fent malament.
Enviat a diario de Ibiza el 9/5/2014
Publicat el 14/5/2014
Publicat el 14/5/2014
dimarts, 29 d’abril del 2014
Vergonya diputats, vergonya.
Ara ve una oportunitat perquè els jutgi la societat. Si aquesta no ho sap fer, ho haurà de fer, a més temps vista, la història, que no sol perdonar que "tot un poble mori per un home sol".Que el president i els seus acòlits hagin actuat d'aquesta manera és impresentable. Que els 34 diputats del partit popular i la resta de càrrecs del govern no hagin tengut el coratge i la decència d'enfrontar-se a aquest disbarat, coneixent els motius reals que el movien, em sembla imperdonable. Només 8 diputats íntegres, a més d'en Toni Pastor, haurien fet perdre la majoria absoluta. Dels 8 d'Eivissa no n'hi hagué cap.Saber ara que el desgavell provocat en infants, famílies i professorat ha sigut només per tenir satisfeta a una minoria de radicals anticatalanistes em sembla deplorable (igual de deplorable que si un perjudici semblant només beneficiàs a una minoria de radicals catalanistes, per si algú ho dubta).Fa uns dies s'ha confirmat en premsa que algunes de les actuacions del Govern Bauzá, especialment el tema del TIL, que tanta resposta social ha aixecat, responien a les pressions d'una minoria extremista: El círculo balear.Pensar que el president del Govern Balear i els membres del seu partit tenien unes conviccions tan errònies com les de voler imposar un sistema educatiu que la majoria de professionals de l'educació hem rebutjat des del principi, em semblava molt preocupant.
Enviat a diario de Ibiza i diario de Mallorca, el 29/4/2014
Publicat al diario de Ibiza amb lleugers canvis el 1/5/2014
Publicat al diario de Ibiza amb lleugers canvis el 1/5/2014
divendres, 28 de març del 2014
dilluns, 13 de gener del 2014
El curs no és irrecuperable
Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als companys que havien hagut de
prendre aquesta decisió. No crec que, com passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual que no s'expulsarà als companys que no varen fer vaga.
Vaig fer vaga després d'haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de cobrar però incompleta en quant a deixar de donar classe, ja que vaig fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora. Vaig decidir que faria classe si
almenys 1 dels alumnes s'interessava per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m'espera un expedient per no fer la vaga "com marca la llei".
També vaig fer vaga perquè no crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que cada curs la conselleria es nega a cubrir (fins i tot a 2n de batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de diferents assignatures que "l'experiment" obsessiu anomenat TIL ha fet i farà perdre al llarg d'aquest curs.
I també vaig fer vaga perquè sembla que és l'únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s'està agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de novembre a l'institut Algarb on només 3 pares (un d'ells docent) es varen molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius.
Aquest conflicte és un conflicte social i per això no s'ha solucionat. Si fos un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels docents. Però és un problema ideològic. I l'ideologia és l'últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus
fantasmes que els recolzen.
Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n'obrin cap altre i, a més a més, l'hem de recórrer sols, sembla l'únic que arriba a qualque lloc.
Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.
Enviat a Diario de Ibiza dia 13/1/2014
Publicat dia 15/1/2014
Publicat dia 15/1/2014
Aquesta carta responia a l'article http://www.diariodeibiza.es/opinion/2014/01/08/curso-irrecuperable/667221.html
Etiquetes de comentaris:
Ensenyament,
enviats,
Publicat
diumenge, 29 de desembre del 2013
Propostes per al curs 2013/14
dissabte, 9 de novembre del 2013
Una temporada turística excel·lent
Ja des d'abans de l'estiu vèiem en
les notícies que enguany tendríem una temporada turística excel·lent. La
quantitat de persones, cotxes i iots que hi ha hagut arreu de tota
Eivissa ho ha deixat ben clar. I des de fa uns dies ens confirmen les
bones xifres econòmiques com a conseqüència d'aquesta temporada recent
acabada.
Aquesta bona situació econòmica que hem tengut és una bona notícia, ja que hi ha hagut persones que abans estaven a l'atur que hauran pogut treballar almenys l'estiu gràcies a la bona temporada. També hi haurà un increment d'ingressos recaptats per impostos com l'IVA que han pagat els turistes a més dels residents, o els aplicats als majors beneficis d'hotelers i restauradors.
Però per altra banda, hi ha també unes males notícies.
Per un costat, aquesta important aglomeració de turistes ha produït una sobrecàrrega dels recursos naturals de l'illa (aigua, terra, aire) i segur que no s'invertirà més en la recuperació del medi natural i del paisatge. L'increment d'ingressos recaptats es dedicarà a rescatar els bancs i a pagar sobresous i privilegis d'alguns polítics, no a netejar el medi natural.
Per un altre costat, aquest augment d'ocupació no servirà per recuperar els drets laborals i assistencials que han eliminat en els mesos anteriors amb l'excusa dels mals resultats econòmics que teníem. Segur que els treballadors (que hagin tengut la sort de treballar) hauran tengut un salari el més reduït possible mentre els empresaris hauran intentat acumular els beneficis (en l'àmbit de grans empreses també ho hem vist a les notícies). Uns beneficis que alguns d'ells (crec que la majoria), baix el lema de "El jefees el jefe" i amb l'actitud de qui fa un favor als treballadors donant-los feina, no invertiran en modernitzar el negoci i augmentar la productivitat o en fer un racó per quan les coses puguin tornar anar malament. Malgastaran aquestos beneficis probablement en un consumisme exhibicionista o incrementaran el saldo de comptes a paradisos fiscals. Quan les coses es tornin a embrutar demanaran una altra reforma laboral per poder pagar sous més baixos, treballant més hores i acomiadant els treballadors amb les mínimes indemnitzacions.
Per últim (d'aquest recull de desavantatges, encara que n'hi ha molts més), l'actual increment d'activitat turística d'Eivissa i la resta de Balears no repercutirà en una major inversió de l'estat en les nostres illes (dic nostres perquè me les estim i les respect). Es dedicarà a pagar els disbarats que han fet alguns polítics arreu de totes les comunitats d'Espanya (aeroports sense avions, línies d'AVE sense viatgers, ...).
El millor que podem fer mentre tenguem aquestos polítics que entre tots elegim "lliurement" cada quatre anys és ajudar-los a enriquir-se, en col·laboració dels empresaris sense escrúpols que els donen suport. Després, quan ningú vulgui pagar per venir a les nostres illes totalment degradades podrem viure fent feina als pous de petroli que empreses estrangeres ens muntaran per aquí prop, gràcies novament a aquestos dirigents de primera fila que tenim.
Aquesta bona situació econòmica que hem tengut és una bona notícia, ja que hi ha hagut persones que abans estaven a l'atur que hauran pogut treballar almenys l'estiu gràcies a la bona temporada. També hi haurà un increment d'ingressos recaptats per impostos com l'IVA que han pagat els turistes a més dels residents, o els aplicats als majors beneficis d'hotelers i restauradors.
Però per altra banda, hi ha també unes males notícies.
Per un costat, aquesta important aglomeració de turistes ha produït una sobrecàrrega dels recursos naturals de l'illa (aigua, terra, aire) i segur que no s'invertirà més en la recuperació del medi natural i del paisatge. L'increment d'ingressos recaptats es dedicarà a rescatar els bancs i a pagar sobresous i privilegis d'alguns polítics, no a netejar el medi natural.
Per un altre costat, aquest augment d'ocupació no servirà per recuperar els drets laborals i assistencials que han eliminat en els mesos anteriors amb l'excusa dels mals resultats econòmics que teníem. Segur que els treballadors (que hagin tengut la sort de treballar) hauran tengut un salari el més reduït possible mentre els empresaris hauran intentat acumular els beneficis (en l'àmbit de grans empreses també ho hem vist a les notícies). Uns beneficis que alguns d'ells (crec que la majoria), baix el lema de "El jefees el jefe" i amb l'actitud de qui fa un favor als treballadors donant-los feina, no invertiran en modernitzar el negoci i augmentar la productivitat o en fer un racó per quan les coses puguin tornar anar malament. Malgastaran aquestos beneficis probablement en un consumisme exhibicionista o incrementaran el saldo de comptes a paradisos fiscals. Quan les coses es tornin a embrutar demanaran una altra reforma laboral per poder pagar sous més baixos, treballant més hores i acomiadant els treballadors amb les mínimes indemnitzacions.
Per últim (d'aquest recull de desavantatges, encara que n'hi ha molts més), l'actual increment d'activitat turística d'Eivissa i la resta de Balears no repercutirà en una major inversió de l'estat en les nostres illes (dic nostres perquè me les estim i les respect). Es dedicarà a pagar els disbarats que han fet alguns polítics arreu de totes les comunitats d'Espanya (aeroports sense avions, línies d'AVE sense viatgers, ...).
El millor que podem fer mentre tenguem aquestos polítics que entre tots elegim "lliurement" cada quatre anys és ajudar-los a enriquir-se, en col·laboració dels empresaris sense escrúpols que els donen suport. Després, quan ningú vulgui pagar per venir a les nostres illes totalment degradades podrem viure fent feina als pous de petroli que empreses estrangeres ens muntaran per aquí prop, gràcies novament a aquestos dirigents de primera fila que tenim.
Enviat a Diario de Ibiza dia 9/11/2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)