Després d'haver participat en 3 oposicions com a opositor i en altres 3 com a membre de tribunal, he anat "acumulant" una sèrie de propostes que, ja en anys anteriors (Març 1999, i més tard ja dins l'any 2000) vaig intentar fer arribar als que jo suposava eren els "responsables" dels procediments. Enguany he redactat un conjunt de propostes que he enviat a sindicats i responsables de la conselleria. Una de les propostes era millorar l'aspecte "didàctic" del procés. En aquest sentit, aquesta és la meva contribució personal.
Abans de començar reiterar que són consells personals, encara que esper que el format de blog faciliti la participació de companys de professió per enriquir aquest text (crec bastant en el treball col·laboratiu). Els tribunals es nomenen entre els professors de cada especialitat, per sorteig. És una tasca que no sol fer gràcia a massa gent, però quan toca, tota la gent amb qui he col·laborat en tribunals, intenta fer-ho justament i amb respecte cap als opositors. Però no són especialistes en oposicions, i les instruccions oficials, publicades al BOIB, solen ser obertes i ambigües, així que l'actuació de cada membre dels tribunals sol respondre a la bona voluntad i a la imatge que cada un té del que ha de ser un bon professor.
La meva referència davant aquesta tasca com a tribunal és buscar professors que m'agradaria tenir com a companys de departament o com a professors dels meus fills, però sempre dins els límits marcats per la convocatòria oficial. Aquesta percepció procur detectar-la en l'actuació dels aspirants durant l'oposició, ja que seria injust cap als opositors desconeguts aprofitar qualsevol coneixement adquirit fora del procés.
Abans de començar la llista de consells, comentar que vol ser una llista extensa de molts dels aspectes valorables des del meu punt de vista. En cap cas és necessari cumplir tots els "requisits" per aprovar l'oposició. Recordau que l'objectiu és fer-ho millor que altres. Així doncs, la idea potser buscar aquelles capacitats o particularitats que més s'adapten a cada un, i intentar destacar-les. Dit això, comencen els consells
A nivell general:
- Llegir-se detalladament la convocatòria oficial. És molt important conèixer bé el sistema. Incumplir alguna indicació oficial pot conduir a la invalidació de l'actuació de l'opositor, o fins i tot de tot el procés, si és el tribunal el que s'equivoca. El plaços i terminis, les hores, els materials que es poden usar, són alguns dels detalls a observar rigorosament.
- Assitir a presentacions dels altres opositors. Encara que no és agradable i un poc “violent”, és una possibilitat, en les sessions públiques, de collir idees, estratègies o detectar errades que no s'han de cometre. També ajuda a tenir elements propis per considerar si el procés s'ha fet justament.
- Controlar els nervis i l'ansietat tot el que sigui possible. Encara que els tribunals són conscients de la situació, no es pot valorar bé l’opositor quan les seves capacitats queden "massa" minvades pels nervis.
- Usar paraules "impactants " pròpies: Unitats càpsula de coneixements, continguts cremallera, ... és un truc que també ajuda.
- Cuidar la "posta en escena". Tant en la primera prova (encara que els continguts són el més important en aquesta part) com especialment en la resta, la presentació és molt important. No s’ha d’oblidar que la convocatòria diu que el procediment selectiu "Tendrà per objecte ... necessaris per impartir la docència" i, en aquest cas, els membres del tribunal són els alumnes.
· L’actitud cap al tribunal és important, especialment en les proves de presentació: educació i correcció, simpatia sense excessives confiances. No intentar fer pena ni mostrar actituds desafiants o d’excessiva autosuficiència, S'ha de ser "diplomàtic". Mirar als membres al ulls (amb humiltat), no al sostre o la finestra (excepte momentaniament). I no deixar-se influenciar massa per l'expressió dels membres del tribunal.
· En la pronunciació, no parlar massa baix, ni cridant. Compensar possibles mancances personals: dificultats de vocalització, vigilar la postura i els "tics". Evitar posar les mans a les butxaques... Envers el ritme, com a referència, que es puguin prendre apunts (a nivell universitari, sense dictar)
· Si s’ha d’escriure a la pissarra, fer-ho correctament (bona lletra, acrònims millor que trossos de paraules, vigilar ortografia). Usar, dintre del possible, vocabulari autòcton (però lingüísticament correcte). No abusar de la memòria, ja que els bloquejos o les pauses excessives no fan bona impressió.
· Fer petites introduccions abans dels diferents apartats per a prioritzar aspectes de la presentació, ja que el temps està limitat.
- En la primera prova, la de demostració de coneixements específics: (suposadament hi haurà un canvi de temari, però amb molts temes comuns, que són els prioritzables en els moments de transició)
-No "fusilar" cap temari concret. És recomanable observar estrictament el títol oficial del tema i fugir d’interpretacions d’altres. Fer-se un guió propi per adaptar-s’hi el millor possible. Es poden treure idees de diferents temaris. Però teniu en compte que en unes oposicions no es busca la suficiència, sinó l'excel·lència. No basta redactar el tema a nivell d’ESO. S’han de mostrar els coneixements que es tenen, quan més complets, millor. Heu d'incloure els aspectes generals i destacar els aspectes diferencials del vostre desenvolupament envers els de la resta d'opositors. Buscar algunes dates o dades "peculiars" (Internet facilita molt la tasca) que pogueu introduir amb un poc d'habilitat en el tema, pot crear aquest tret diferencial de la resta. És convenient saber el nom de les lletres de l’alfabet grec que es puguin necessitar.
---En la redacció s'ha d'intentar mantenir l'ordre i organització dels continguts: Afegir un index, no descol·locar els paràgrafs, etc. Es preferible dedicar un poc de temps a organització, o usar unes fulles addicionals, que donar sensació de desordre en la lectura. A més a més, els esquemes o gràfics han d'estar ben fets, explicitant tots els detalls que calgui per a la seva correcta interpretació (durant la lectura no es poden afegir comentaris).
--- En la lectura: l'ordre, el tò de veu, el ritme, la pronunciació, l'emfasi en alguns paràgrafs. En aquesta fase, normalment, no hi ha límit de temps. No s'ha de dormir ningú però no és necessari correr.
-- En la part del contingut, en la introduccions, ficar detalls importants relacionats amb el tema, però no massa llargs. NO donar voltes a un tema (dóna sensació de voler guanyar temps). Anar al gra (el temps és limitat a l'hora d'escriure). Intentar equilibrar els continguts, i fer-ho amb coherència. L'apartat de Bibliografia: la bàsica, no "despilfarrar" la memòria en aquest apartat.
- En la segona prova, la part de la programació
En general consider preferible donar la sensació de tenir experiència en el treball amb alumnes reals que no de "preparació d'acadèmia".
-- L’únic que es pot usar és una còpia de la programació. Per tant, tot el que es consideri important s'ha d'incloure en la programació lliurada el primer dia, sense superar el nombre de pàgines estipulat. L’index (que podrà fer de guió) i els annexos generals que es vulguin destacar hi hauran d’estar inclosos. Els annexos de les unitats didàctiques, si no hi caben, es podran presentar després en la part corresponent a la unitat didàctica (convenient connectats).
-- Es disposava d’un màxim de 20 minuts: s’ha de controlar el temps (sense obsessions).
-- En aquesta fase s’ha d’exposar i defensar la programació personal. No s'ha d'explicar al tribunal què és o com s'ha de fer una programació, ni "apabullar-lo" amb les referències legals (especialment si tots els membres són professors en actiu). Aquestes dades, que encara que no són negatives, no serviran per al bon desenvolupament d'una classe, fan “perdre” temps i poden fer perdre atenció al tribunal. El que buscam com a tribunal és “sentir” que la programació és real, realitzable i útil, al menys per a l’opositor. En aquest sentit, referències genèriques a tòpics de la “literatura” pedagògica com els models d'avaluació, els tipus de metodologia, l’etapa cognitiva dels alumnes, etc., si no es veuen clarament connectats a la programació donen sensació de ser només teories. Novament s'han de destacar les peculiaritats, el que cada programació té diferent de la resta, cubrint, això sí, els aspectes mínims fixats en el BOIB.
--- Se suposa que la programació s’ha fet per al principi de curs, abans de coneixer a tots els alumnes (alumnes nou-vinguts, per exemple). No ha d'haver dades que e ser memòries. En la contextualització, millor usar un institut real, conegut. Destacar les dades que afecten a la programació, d'altres circumstancials que hi hagi a l'Institut (COMENIUS, Cicles Formatius, etc). Les activitats que es defineixin, sense massa detall (45 pàgines no donen per molt) però concretes i variades (mostrar-se ambiciosos però moderadament). És important que la programació tengui els apartats habituals (a més dels mínims), especialment la seqüenciació, i particularitzar el possible les unitats didàctiques.
- Recodar que el ritme ha de ser intel·ligible i “seguible”. S’ha de mantenir l’atenció el màxim de temps, reforçant aspectes de tant en tant. Es preferible deixar alguna cosa a dir (apart dels mínims) i destacar aspectes personalitzats, que dir-ho tot massa ràpid, “agobiant” el tribunal.
- En la segona prova, la part de la unitat didàctica.
-- Es disposaven de màxim 25 minuts. Es pot usar TOT el material que es consideri adient. Es pot usar un guió d’un full.
-- S’han de cubrir els mínims del BOIB, però s’han de destacar els aspectes diferencials, propis. Ha de “sentir-se” que la unitat és realitzable i creible. S’han de descriure aspectes concrets: Plantejar les preguntes inicials concretes (desenvolupades en l'annex corresponent), Videos, amb nom i temps (aproximat), agrupaments ben definits, ... S’ha de fugir de generalitats. Detallar el mètodes d’avaluació, les proves d’avaluació, les activitats de recuperació, reforç o ampliació (mostrant annexos concrets). Les activitats plantejades han de ser factibles per al temps REAL de classe (repartir i recollir materials, temps d’explicacions o instruccions, posar ordre, ...). Quant més detallades estiguin les activitats proposades, millor. En el futur, que s'hauran d'incloure les competencies (supòs), concretar com es treballaran (fugir de les teoritzacions).
-- Si hi ha algun contingut “nuclear” que voleu deixar patent en totes les unitats, s’ha d’incloure d’alguna manera en la redacció de la UD.
A part d'aquesta "extensa" llista de consells, teniu apart una mostra de guions que poden usar els tribunals per a valorar, i la llista de les preguntes més "representatives" que en el darrer procediment selectiu se'm varen acudir a arrel de les actuacions dels opositors.
Estic a la vostra disposició per resoldre els dubtes que pugui, bé electrònicament per aquest mitjà, bé personalment a l'IES Algarb (amb les restriccions pròpies de l'horari com a professor i com a persona de "bones costums" :-) )
Abans de començar reiterar que són consells personals, encara que esper que el format de blog faciliti la participació de companys de professió per enriquir aquest text (crec bastant en el treball col·laboratiu). Els tribunals es nomenen entre els professors de cada especialitat, per sorteig. És una tasca que no sol fer gràcia a massa gent, però quan toca, tota la gent amb qui he col·laborat en tribunals, intenta fer-ho justament i amb respecte cap als opositors. Però no són especialistes en oposicions, i les instruccions oficials, publicades al BOIB, solen ser obertes i ambigües, així que l'actuació de cada membre dels tribunals sol respondre a la bona voluntad i a la imatge que cada un té del que ha de ser un bon professor.
La meva referència davant aquesta tasca com a tribunal és buscar professors que m'agradaria tenir com a companys de departament o com a professors dels meus fills, però sempre dins els límits marcats per la convocatòria oficial. Aquesta percepció procur detectar-la en l'actuació dels aspirants durant l'oposició, ja que seria injust cap als opositors desconeguts aprofitar qualsevol coneixement adquirit fora del procés.
Abans de començar la llista de consells, comentar que vol ser una llista extensa de molts dels aspectes valorables des del meu punt de vista. En cap cas és necessari cumplir tots els "requisits" per aprovar l'oposició. Recordau que l'objectiu és fer-ho millor que altres. Així doncs, la idea potser buscar aquelles capacitats o particularitats que més s'adapten a cada un, i intentar destacar-les. Dit això, comencen els consells
A nivell general:
- Llegir-se detalladament la convocatòria oficial. És molt important conèixer bé el sistema. Incumplir alguna indicació oficial pot conduir a la invalidació de l'actuació de l'opositor, o fins i tot de tot el procés, si és el tribunal el que s'equivoca. El plaços i terminis, les hores, els materials que es poden usar, són alguns dels detalls a observar rigorosament.
- Assitir a presentacions dels altres opositors. Encara que no és agradable i un poc “violent”, és una possibilitat, en les sessions públiques, de collir idees, estratègies o detectar errades que no s'han de cometre. També ajuda a tenir elements propis per considerar si el procés s'ha fet justament.
- Controlar els nervis i l'ansietat tot el que sigui possible. Encara que els tribunals són conscients de la situació, no es pot valorar bé l’opositor quan les seves capacitats queden "massa" minvades pels nervis.
- Usar paraules "impactants " pròpies: Unitats càpsula de coneixements, continguts cremallera, ... és un truc que també ajuda.
- Cuidar la "posta en escena". Tant en la primera prova (encara que els continguts són el més important en aquesta part) com especialment en la resta, la presentació és molt important. No s’ha d’oblidar que la convocatòria diu que el procediment selectiu "Tendrà per objecte ... necessaris per impartir la docència" i, en aquest cas, els membres del tribunal són els alumnes.
· L’actitud cap al tribunal és important, especialment en les proves de presentació: educació i correcció, simpatia sense excessives confiances. No intentar fer pena ni mostrar actituds desafiants o d’excessiva autosuficiència, S'ha de ser "diplomàtic". Mirar als membres al ulls (amb humiltat), no al sostre o la finestra (excepte momentaniament). I no deixar-se influenciar massa per l'expressió dels membres del tribunal.
· En la pronunciació, no parlar massa baix, ni cridant. Compensar possibles mancances personals: dificultats de vocalització, vigilar la postura i els "tics". Evitar posar les mans a les butxaques... Envers el ritme, com a referència, que es puguin prendre apunts (a nivell universitari, sense dictar)
· Si s’ha d’escriure a la pissarra, fer-ho correctament (bona lletra, acrònims millor que trossos de paraules, vigilar ortografia). Usar, dintre del possible, vocabulari autòcton (però lingüísticament correcte). No abusar de la memòria, ja que els bloquejos o les pauses excessives no fan bona impressió.
· Fer petites introduccions abans dels diferents apartats per a prioritzar aspectes de la presentació, ja que el temps està limitat.
- En la primera prova, la de demostració de coneixements específics: (suposadament hi haurà un canvi de temari, però amb molts temes comuns, que són els prioritzables en els moments de transició)
-No "fusilar" cap temari concret. És recomanable observar estrictament el títol oficial del tema i fugir d’interpretacions d’altres. Fer-se un guió propi per adaptar-s’hi el millor possible. Es poden treure idees de diferents temaris. Però teniu en compte que en unes oposicions no es busca la suficiència, sinó l'excel·lència. No basta redactar el tema a nivell d’ESO. S’han de mostrar els coneixements que es tenen, quan més complets, millor. Heu d'incloure els aspectes generals i destacar els aspectes diferencials del vostre desenvolupament envers els de la resta d'opositors. Buscar algunes dates o dades "peculiars" (Internet facilita molt la tasca) que pogueu introduir amb un poc d'habilitat en el tema, pot crear aquest tret diferencial de la resta. És convenient saber el nom de les lletres de l’alfabet grec que es puguin necessitar.
---En la redacció s'ha d'intentar mantenir l'ordre i organització dels continguts: Afegir un index, no descol·locar els paràgrafs, etc. Es preferible dedicar un poc de temps a organització, o usar unes fulles addicionals, que donar sensació de desordre en la lectura. A més a més, els esquemes o gràfics han d'estar ben fets, explicitant tots els detalls que calgui per a la seva correcta interpretació (durant la lectura no es poden afegir comentaris).
--- En la lectura: l'ordre, el tò de veu, el ritme, la pronunciació, l'emfasi en alguns paràgrafs. En aquesta fase, normalment, no hi ha límit de temps. No s'ha de dormir ningú però no és necessari correr.
-- En la part del contingut, en la introduccions, ficar detalls importants relacionats amb el tema, però no massa llargs. NO donar voltes a un tema (dóna sensació de voler guanyar temps). Anar al gra (el temps és limitat a l'hora d'escriure). Intentar equilibrar els continguts, i fer-ho amb coherència. L'apartat de Bibliografia: la bàsica, no "despilfarrar" la memòria en aquest apartat.
- En la segona prova, la part de la programació
En general consider preferible donar la sensació de tenir experiència en el treball amb alumnes reals que no de "preparació d'acadèmia".
-- L’únic que es pot usar és una còpia de la programació. Per tant, tot el que es consideri important s'ha d'incloure en la programació lliurada el primer dia, sense superar el nombre de pàgines estipulat. L’index (que podrà fer de guió) i els annexos generals que es vulguin destacar hi hauran d’estar inclosos. Els annexos de les unitats didàctiques, si no hi caben, es podran presentar després en la part corresponent a la unitat didàctica (convenient connectats).
-- Es disposava d’un màxim de 20 minuts: s’ha de controlar el temps (sense obsessions).
-- En aquesta fase s’ha d’exposar i defensar la programació personal. No s'ha d'explicar al tribunal què és o com s'ha de fer una programació, ni "apabullar-lo" amb les referències legals (especialment si tots els membres són professors en actiu). Aquestes dades, que encara que no són negatives, no serviran per al bon desenvolupament d'una classe, fan “perdre” temps i poden fer perdre atenció al tribunal. El que buscam com a tribunal és “sentir” que la programació és real, realitzable i útil, al menys per a l’opositor. En aquest sentit, referències genèriques a tòpics de la “literatura” pedagògica com els models d'avaluació, els tipus de metodologia, l’etapa cognitiva dels alumnes, etc., si no es veuen clarament connectats a la programació donen sensació de ser només teories. Novament s'han de destacar les peculiaritats, el que cada programació té diferent de la resta, cubrint, això sí, els aspectes mínims fixats en el BOIB.
--- Se suposa que la programació s’ha fet per al principi de curs, abans de coneixer a tots els alumnes (alumnes nou-vinguts, per exemple). No ha d'haver dades que e ser memòries. En la contextualització, millor usar un institut real, conegut. Destacar les dades que afecten a la programació, d'altres circumstancials que hi hagi a l'Institut (COMENIUS, Cicles Formatius, etc). Les activitats que es defineixin, sense massa detall (45 pàgines no donen per molt) però concretes i variades (mostrar-se ambiciosos però moderadament). És important que la programació tengui els apartats habituals (a més dels mínims), especialment la seqüenciació, i particularitzar el possible les unitats didàctiques.
- Recodar que el ritme ha de ser intel·ligible i “seguible”. S’ha de mantenir l’atenció el màxim de temps, reforçant aspectes de tant en tant. Es preferible deixar alguna cosa a dir (apart dels mínims) i destacar aspectes personalitzats, que dir-ho tot massa ràpid, “agobiant” el tribunal.
- En la segona prova, la part de la unitat didàctica.
-- Es disposaven de màxim 25 minuts. Es pot usar TOT el material que es consideri adient. Es pot usar un guió d’un full.
-- S’han de cubrir els mínims del BOIB, però s’han de destacar els aspectes diferencials, propis. Ha de “sentir-se” que la unitat és realitzable i creible. S’han de descriure aspectes concrets: Plantejar les preguntes inicials concretes (desenvolupades en l'annex corresponent), Videos, amb nom i temps (aproximat), agrupaments ben definits, ... S’ha de fugir de generalitats. Detallar el mètodes d’avaluació, les proves d’avaluació, les activitats de recuperació, reforç o ampliació (mostrant annexos concrets). Les activitats plantejades han de ser factibles per al temps REAL de classe (repartir i recollir materials, temps d’explicacions o instruccions, posar ordre, ...). Quant més detallades estiguin les activitats proposades, millor. En el futur, que s'hauran d'incloure les competencies (supòs), concretar com es treballaran (fugir de les teoritzacions).
-- Si hi ha algun contingut “nuclear” que voleu deixar patent en totes les unitats, s’ha d’incloure d’alguna manera en la redacció de la UD.
A part d'aquesta "extensa" llista de consells, teniu apart una mostra de guions que poden usar els tribunals per a valorar, i la llista de les preguntes més "representatives" que en el darrer procediment selectiu se'm varen acudir a arrel de les actuacions dels opositors.
Estic a la vostra disposició per resoldre els dubtes que pugui, bé electrònicament per aquest mitjà, bé personalment a l'IES Algarb (amb les restriccions pròpies de l'horari com a professor i com a persona de "bones costums" :-) )
Gràcies per aportar la teva experiència com a opositor i com a membre de tribunal, pot servir per a totes les especialitats, encara que alguns aspectes siguin molt concrets per a Tecnologia. He vist que entre les teves recomacions està la de fer la PD per a un IES concret, cosa amb què estic totalment d'acord. Però llegint-ho m'ha sorgit un dubte respecte a aquesta contextualització: Jo oposite enguany per a Dibuix, per a l'illa de Formentera, però com que he fet la PD de Dibuix tècnic II, no l'he feta per a l'IES de Formentera, ja que com a molt seran 2 alumnes per a aquesta matèria. I no sé si el tribunal podria valorar negativament que jo la faça per a una altra illa. Si és possible, m'agradaria saber la teva opinió. I gràcies pels diversos textos sobre les oposicions.
ResponEliminaGràcies a tu per la teva valoració. Des del meu punt de vista no hi ha cap problema en que contextualitzis la teva programació en un altre Institut del qual optes. El que sí seria més incorrecte fora que contextualitzassis per un institut on no es fa l'assignatura, com el cas de Formentera que comentes, o per un institut "inventat".
ResponEliminaSi tens qualsevol altre dubte o comentari, fes-m'ho saber. Ànim i sort